Acomplexats
| Autor | Hug Sierra Vázquez |
| Cargo | Advocat |
| Páginas | 28 |
Page 28
Sovint aquelles qüestions que amoïnen i mai no es solucionen són les que tornen una i altra vegada al cap, així com una espina clavada que tan sols fa mal amb el contacte, però que el més mínim contacte ja val per notar que hi és i que... quin mal fa!
Quelcom semblant em succeeix aquests dies amb una de les espines clavades, que a mode de refredat mal curat, fa notar la seva presència tot i que ara ja no toqui tan directament. Però no parlo de mi a títol particular, que cap valor tindria, sinó que em refereixo a una espina que pinça els teixits de la nostra professió i en travessa unes quantes capes com incrustada al dia a dia, a l'habitualitat de la nostra professió, tan nostra com el propi Sant Raimon de Penyafort o les enrabiades que ens donen jutges i clients a parts iguals; parlo del complexament.
No veig altra manera de dir-ho, la veritat, per a referir-me als inicis del desenvolupament de la nostra professió, a les condicions en què bona part dels nous lletrats i lletrades o aquells amb perspectives a curt o a mig termini de col·legiar-se, tenen el primer contacte amb el món de l'advocacia. De ben segur que quan en Hobbes digué allò que "l'home és un llop per l'home" seria tot sortint del despatx del seu advocat, a qui hauria anat a veure per qualsevol tema que el preocupés. Segurament li obrí la porta algun passant, que tot just el rebria amb un esqüet "Bona tarda Sr. Hobbes" mentre corria a agafar el telèfon (conscient de la manca de rigor històric) des de la seva taula plena d'expedients, i carregada papers amb anotacions dels encàrrecs pendents. El que no podria assegurar, per motius de desconeixent històric, és si el passant de l'advocat del Sr. Hobbes assumia ja en aquell temps tot el torn d'ofici del despatx, però algun pressentiment em diu que així seria.
La veritat és que una cosa que sembla que no canvia amb el temps: les circumstàncies dels nous exercents, aquells a qui se'ls sol anomenar passants (sempre m'ha sonat despectiu) no milloren. Després de la nova Llei de Societats Professionals tot continua igual: ofertes de feina no remunerades, o per sota del Salari Mínim Interprofessional, que a canvi de beneficiar a algun/a advocat/advocada ja veterà/veterana no fan altra cosa que desprestigiar considerablement la professió. I què se'n fa des del Consell? El nostre Col·legi ha pres...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba