Els continguts jurídics del web d'acollida de la generalitat de catalunya: estudi comparatiu de les versions catalana, castellana, Anglesa i Xinesa

Autor:Mireia Vargas-Urpí
Pàgines:72-93
RESUMEN

En el marc de les actuacions prèvies a la nova Llei d’acollida, aprovada a l’abril del 2010, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, el 2009, un web d’acollida multilingüe telemàtic, traduït a les nou llengües més parlades a Catalunya. L’estudi que presentem en aquest article se centra en la traducció de l’apartat sobre «Legislació» de la Guia d’acollida. En primer lloc, definirem i delimitarem l’àmbit de la traducció als serveis públics com a marc teòric d’aquest estudi. A continuació, basantnos en l’anàlisi del discurs, compararem la versió original en català de l’apartat de legislació, amb les versions en castellà, anglès i xinès. Ens fixarem, específicament, en qüestions com el registre, les dificultats de traducció d’aquest tipus d’informació i les diferències en les tècniques adoptades en les tres versions traduïdes. Aquesta anàlisi contrastiva servirà per reflexionar sobre el paper de les traduccions d’informació sobre legislació en l’apoderament de les minories lingüístiques i, per extensió, en la promoció de la convivència en la diversitat.

 
ÍNDICE
CONTENIDO

Page 72

1. Introducció

Al llarg deis últims anys, l'arribada a Catalunya d'immigrants que desconei-xen les llengües oficiáis ha posat a prova la societat catalana. De l'any 2000 al 2010, la població d'origen estranger a Catalunya va passar de 181.590 immi-grants censats a un total de 1.198.538 a fináis del 20101 un augment que equival al 15,95% de la població total.

La Generalitat de Catalunya, davant deis nous reptes que suposa aquesta nova configurado social, ha fet palesa la necessitat d'oferir solucions ais problemes de comunicació entre la societat d'acollida i els nous immigrants ais diferents plans estratégics que ha publicat aquests darrers anys. Així, tal com Ugarte Ballester (2006: 112) assenyala, al primer Pía de áutadania i immigració (2005 -2008), ja s'esmentava la necessitat d'adequar «els servéis d'atenció a la ciuta-dania i a la diversitat intercultural, i garantir la comunicació en les situacions en qué no estiguin establertes les condicions mínimes i, molt especialment, en aquells servéis públics que, si fallen, poden posar en risc els drets humans de les persones» (Pía de áutadania i immigració, 2006: 54). Al Pacte Nacional per a la Immigració, signat el 2008, i a Tactual Pía de áutadania i immigració (2009-2012) aquesta necessitat d'adaptar els servéis públics a una societat diversa ha passat a considerar-se un deis eixos estratégics principáis.

Page 73

Com a resposta a aquesta necessitat, s'han posat en marxa solucions diverses: des de servéis de mediació intercultural i d'interpretació ais servéis públics (presencialment o telefónica), a la traducció escrita de materials informatius, en format imprés o digital, i a la creació d'aplicacions informátiques d'assis-téncia lingüística.2 En el cas de la traducció escrita, actualment, bona part deis materials que s'han tradüit subvencionats per la Generalitat de Catalunya son fruit del Pía de áutadania i immigració 2005-08. Només al programa de «primera acollida»3 es van subvencionar 193 projectes de creació de materials multilingües (65 al 2005; 68 al 2006; 26 al 2007 i 34 al 2008), que van su-posar una inversió de 1.045.775 euros al llarg del període 2005-08.4 Els continguts jurídics son presents, de manera directa o indirecta, en bona part d'aquests materials, que sovint fan referencia a la legislado i a aspectes con-crets de la Llei d'acollida o de la Llei d'estrangeria. Així, entre aquests materials, cal destacar els convenis col-lectius deis sectors amb mes personal d'ori-gen estranger, elaborats peí Departament de Treball; els materials informatius de centres penitenciaris, elaborats peí Departament de Justicia; o la Guia d'acollida5 en nou idiomes, elaborada per l'anterior Secretaria d'Immigració i amb un apartat específic dedicat a la «Legislado».

Al nivell general de les polítiques d'acollida esmentades a la Memoria d'actua-cions durant el Pía de ciutadania i immigració 2005-08 de la Generalitat de Catalunya, hi trobem, justament, referéncies ais sistemes d'informació i a la ges-tió del pluralisme lingüístic. La Guia d'acollida, com a sistema d'informació, queda justificada per «l'objectiu d'aconseguir que tothom que arribi a Catalunya o que pretengui venir-hi disposi de la informació básica i necessária» (2010: 61); mentre que la gestió del pluralisme lingüístic inclou l'objectiu general de «garantir a les persones nouvingudes l'accés adequat a la informació» i l'objectiu específic de «conéixer les necessitats lingüístiques de les persones immigrades» (2010: 66). Observem, d'aquesta manera, la clara voluntat a nivell polític de fer accessible la informació referent a l'Administració i ais servéis públics tenint en compte la diversitat lingüística de Catalunya.

Page 74

De fet, peí que fa a la diversitat lingüística, cal esmentar el paper de Lingua-món — Casa de les Llengües, que ja el 2008 va publicar, a Catalunya, la traduc-ció de les Recomanacions polítiques per a la tradúcelo i la interpretado a l'ámbit social, un document elaborat per Trialog, en el marc deis projectes EQUAL de la Unió Europea, establerts amb l'objectiu de lluitar contra la discriminació i la desigualtat en el mercat de treball. Aqüestes recomanacions es classifiquen en els cinc objectius següents:

Objectiu 1: Reconéixer la traducció i la interpretació en l'ámbit social com a ins-trument necessari per a una política d'integració europea en favor de la diversitat i de la igualtat d'oportunitats.

Objectiu 2: Garantir el dret a una assisténcia lingüística de qualitat en un context social, inclosa la prestació de servéis públics. Aquest dret ha de passar de ser un dret en teoria a ser un dret emparat per la normativa.

Objectiu 3: Implementar un estándard de qualitat europeu per a la traducció i la interpretació en l'ámbit social.

Objectiu 4: Reconéixer i finanijar servéis de traducció i interpretació en l'ámbit social.

Objectiu 5: Encoratjar la participació i facilitar la creació d'estructures associatives a diversos nivells: europeu, nacional, regional... (Trialog, 2008: 6-7).

Tal com podem observar, totes les recomanacions subratllen la importancia de la traducció i de la interpretació per a les comunitats immigrades basant-se en el principi de la igualtat, la qual cosa indica que, mes enllá de la resposta a una necessitat comunicativa immediata, es parla de la necessitat de respondre a un dret básic.

2. Objectius i metodología

Malgrat l'émfasi que s'ha posat, a nivell polític, en la creació de materials multilingües, tal com es reflecteix en la inversió económica per part de la Generalitat de Catalunya i en la quantitat de materials publicats; la traducció d'aquest tipus de materials és un ámbit relativament poc explorat a data d'avui al món académic, i encara menys en el cas concret deis continguts jurí-dics que s'hi inclouen. Aquest buit investigador contrasta amb les funcions que s'atribueixen a aquests textos que, tot i no ser textos normatius, d'aplica-ció del dret o administratius; sí que neixen amb la finalitat de convertir-se en

Page 75

eines de difusió de la legislació local i de garantia d'accés igualitari al sistema jurídic i administratiu de la societat d'acollida.

En altres ámbits de recerca, com poden ser la interpretació ais servéis públics (e.g. Arumí et al, 2011) o la interpretació jurídica própiament (e.g. Ortega Herráez, 2006), es posa un gran émfasi en el fet que una mala interpretació pot privar les minories lingüístiques deis seus drets. En canvi, els materials multilingües, peí fet de no tractar-se de documents amb incidencia directa en els seus receptors potenciáis, no s'han tingut tan presents des del punt de vista investigador. Tanmateix, aquests materials, com a mitjans de difusió d'in-formació, també poden contribuir a l'apoderament6 de les minories lingüístiques i, alhora, a la prevenció de confiictes i a una millor convivencia en la diversitat. A mes a mes, l'efectivitat d'aquests materials multilingües també podria reduir les consultes de tipus legal a les oficines d'atenció i informació al ciutadá i a d'altres punts de servéis socials, sovint saturats amb sol-licituds d'ajudes i subsidis. En definitiva, una traducció de qualitat i una distribució efectiva d'aquest tipus de materials podria beneficiar, a llarg termini, la ma-teixa Administració.

Partint d'aquest rerefons social i polític, l'objectiu principal d'aquest article és donar a conéixer el tema de la traducció jurídica o legal com a genere específic dins l'ámbit emergent de la traducció ais servéis públics. En aquest sentit, amb aquest article pretenem descriure com es presenten i s 'expliquen els continguts jurídics en aquest tipus de textos peí que fa a qüestions com el registre o la terminología, tant en la versió original, com en les versions tradu'ídes. Aquesta análisi ha de servir, al seu torn, per reflexionar sobre temes com l'efectivitat potencial d'aquests materials i sobre el paper que poden teñir en l'apoderament de les minories lingüístiques de Catalunya.

Concretament, en aquest article exposarem un estudi de cas de la secció sobre «Legislació» de la Guia d'acollida de la Generalitat de Catalunya. Basant-nos en l'análisi del discurs, descriurem la versió original del text (en cátala), em-fasitzant especialment les característiques de la llengua i del registre usats. A continuació, compararem les versions castellana, anglesa i xinesa. Analitzarem les técniques emprades en la traducció deis continguts legáis de la Guia d'acollida segons la classificació de Molina i Hurtado Albir (2002) i reflexionaren!

Page 76

sobre la incidencia que pot teñir l'adopció de certes técniques en la recepció final deis textos tradu'its. Per a aquesta análisi, emprarem també la dicotomia proposada per Sarcevic (1985) sobre l'enfocament de la traducció: orientada a la llengua original o orientada a la llengua d'arribada.

Tot i que en altres seccions de la Guia d'acollida també es fa referencia a conceptes legáis, en aquest article ens centrarem només en la informació inclosa sota la rúbrica de «Legislado». Conscients de les limitacions d'aquest tipus d'aproxima-ció, la voluntat d'aquest article és presentar un estudi prospectiu que pugui servir de base per a futurs treballs de recerca relacionats amb el tema de la traducció de continguts legáis dins l'ámbit mes ampli de la traducció ais servéis públics.

3. Estudis previs

Tal com hem comentat en l'apartat anterior, la traducció de continguts jurí-dics per a la creació de materials multilingües és, a data d'avui, un tema rela-tivament inexplorat des del punt de vista académic. Tanmateix, sí que voldrí-em definir i delimitar «la traducció i interpretació ais servéis públics», l'ámbit de recerca en el qual s'insereix aquest tipus de traducció, i repassar breument el tipus de textos que pot incloure.

3.1. Traducció i interpretació ais servéis públics: definido d'un ámbit emergent

Corsellis proposa la següent definido per a «traducció i interpretació ais ser-veis públics» (TISP):

Public service interpreting and translation are, as the ñame implies, interpreting and translation carried out in the context ofthe public services, where services users do not speak the majority language ofthe country. The term 'public service' refers mainly to those services that are provided for the public by central or local government. They include legal, health and the range of social services such as housing, education, welfare and environmental health. (Corsellis, 2009: 4-5).

Tal com veiem en les paraules de Corsellis, el context en qué la traducció es desenvolupa (els servéis públics) i els seus receptors potenciáis (els usuaris que no parlen les llengües majoritáries del país d'acollida) son dos elements clau de la definició de la TISP. No hem trobat cap definido específica que només inclogui la traducció escrita, la qual cosa contrasta amb la recerca en interpretació ais servéis públics, que s'ha convertit en un camp molt prolífic en els

Page 77

darrers anys. La recerca en traducció ais servéis públics, també coneguda com a traducció social (social translation) i com a traducció a la comunitat (commu-nity translation), és molt mes escassa i sovint es considera una petita área dins de l'ámbit de recerca mes ampli de la TISP. Tanmateix, la traducció ais servéis públics és una práctica real i present en les nostres societats, que adopta dife-rents formes i generes.

3.2. Traducció ais servéis públics a Catalunya: tipus de textos

Vargas-Urpí (2011), inspirada en Valero Garcés i Sales Salvador (2007), proposa la següent classificació per ais tipus de textos disponibles a Catalunya que es podrien incloure en l'ámbit de la traducció ais servéis públics:

  1. Guies de servéis, publicades per la Generalitat de Catalunya, ajuntaments, consells comarcáis, associacions o ONG. Contenen informació sobre servéis públics i institucions i cobreixen temes com l'habitatge, l'ensenyament, l'ocu-pació, la seguretat social, la salut, els servéis socials, qüestions legáis i buro-crátiques, associacions de dones i teléfons útils. Com a exemples de guies de servéis trobem la Guia d'acollida de la Generalitat de Catalunya, la Guia de butxaca7 publicada per l'Ajuntament de Barcelona o l'opuscle Com és aquest país?, publicat per l'Obra Social de la Fundació «La Caixa».

  2. Textos monográfics (opuscles, díptics, tríptics, fullets, llibrets), publicats per institucions governamentals, ONG o associacions. A diferencia de les guies de servéis, contenen informació sobre temes molt específics, amb l'objectiu de poder aprofundir-hi mes. Per exemple, l'Ajuntament de Barcelona, en co-ordinació amb la Cambra de Córner , va editar el Codi de bones practiques per al comerla Barcelona, un opuscle amb la normativa vigent peí que fa a l'horari, els festius, l'etiquetatge i d'altres qüestions relacionades amb el comerc,.

  3. Textos amb finalitat didáctica, que expliquen diferents aspectes del país d'acollida en un registre mes didáctic. Sovint contenen dibuixos i gráfics, així com també glossaris bilingües amb vocabulari útil. Per exemple, a la Guia d'acollida, a banda deis apartats mes informatius, també hi trobem una secció bilingüe amb preguntes freqüents, diálegs, expressions útils i vocabulari.

  4. Formularis elaborats per diferents institucions i emprats, generalment, ais servéis públics. Per exemple, el formulan de denuncia o el formulan de sol-

    Page 78

    licitud d'empadronament, que en alguns ajuntaments s'ha tradúit a diverses llengües.

  5. Eines comunicatives, és a dir, documents bilingües que s'utilitzen per facilitar la comunicació entre els prove'ídors de servéis públics i les persones que desconeixen les llengües majoritáries. Sovint preñen la forma de notes amb espais en blanc en qué els prove'ídors poden apuntar informació molt específica, com la data, l'hora i el lloc d'una reunió. Aquest tipus de documents son molt utilitzats en ámbits com l'educació,8 on s'han tradúit notes informatives sobre temes diversos, incloses les autoritzacions; o com la sanitat, on podem trobar traduccions de documents com els consentiments informats.

    Les referéncies al dret poden ser presents en qualsevol de les categories anteri-ors, ja sigui com a tema principal de textos monográfics o de seccions especifiques en les guies de servéis, ja sigui de manera indirecta, com en les autoritzacions o els formularis. De fet, una revisió detallada deis textos tradúits per a les comunitats immigrades confirma que els continguts jurídics no tan sois formen part d'aquests textos, sino que sovint en son una part important. Aquesta prominencia és raonable si tenim en compte que conéixer la legislació en vigor és alhora un dret i un deure de qualsevol ciutada que visqui en un estat de dret. En aquest sentit, l'objectiu principal de la inclusió de continguts legáis a la traducció dins deis servéis públics és clarament el de posar la legislació a l'abast d'aquells ciutadans que no entenen les llengües oficiáis del país d'acollida.

4. Análisi i descripció de la versió original

La llengua original de la Guia d'acollida és el cátala. S'ha tradúit a les nou llengües mes parlades a Catalunya: al castellá, a l'anglés, al francés, a l'árab, al xinés, al romanes, a l'urdú, al rus i a l'amazic. En aquest punt, ens podríem preguntar si realment el cátala s'ha pres com a versió original per a totes les traduccions o si, per contra, en algún cas s'ha prodúit alguna traducció mediada a partir del castellá o d'alguna altra llengua intermedia. La manca d'infor-mació al web sobre els traductors o sobre la versió original deis textos, fa difícil poder confirmar si les traduccions han estat directes o mediades, tot i que en cas de ser mediades, aquest seria un factor important a teñir en compte de cara a l'análisi posterior.

Page 79

La página principal de la secció de Legislació s'ha dedicat a la Llei d'estrange-ria vigent a Espanya. Després d'aquest prefaci, la secció de Legislació (figura 1) inclou pestanyes temátiques amb informació sobre diferents trámits: l'em-padronament, drets i deures deis estrangers, com aconseguir la targeta d'iden-titat d'estranger (TIE) i el número d'identitat d'estranger (NIE), els tipus de visat, la residencia temporal, la residencia de llarga durada, el permís de tre-ball, el reagrupament familiar, etc.

[VER PDF ADJUNTO]

Peí que fa al registre escollit per a la versió catalana, observem una tendencia a un llenguatge ciar i planer, que intenta mostrar una certa proximitat vers el lector i que intenta evitar, d'alguna manera, la rígida formalitat propia del llenguatge jurídic. Els exemples següents mostren la voluntat d'adoptar aquest tipus de registre mes proper:

—Lús de la primera persona del plural per transmetre un to inclusiu.

—Lús de llistes amb vinyetes en el cas de les enumeracions, per tal d'esque-matitzar la informació i evitar frases excessivament llargues.

—Les frases emfátiques d'estructura OVS (objecte-verb-subjecte), per exem-ple: «EL DRET AL TREBALL I A LA SEGURETAT SOCIAL només po-dem exercir-lo aquells estrangers que...». Tanmateix, si bé aquest tipus

Page 80

d'estructura sol ser mes habitual en el llenguatge col-loquial, on l'émfasi se sol marcar també amb l'entonació; en el llenguatge escrit i sense un con-text que permeti aquesta estructura per qüestions de tema-rema, no deixa de ser estrany trobar-hi aquest tipus de construcció i, encara mes, sense una pausa (una coma) després de l'objecte.

—L'ús de la negreta per distingir els termes jurídics o administratius. A mes a mes, aquests termes s'expliquen al text o mitjanc,ant un enllac, a una página amb la seva definició.

—L'ús de majúscules per emfasitzar certs termes i atraure l'atenció del lector. Per exemple, a la página dedicada a «Drets i deures» deis estrangers, s'em-pren les majúscules cada cop que s'esmenta un dret. Tanmateix, cal recordar que l'abús de les majúscules se sol desaconsellar en cátala.9

Malgrat tot, la inclusió de referéncies a liéis especifiques i de fraseología i terminología legal i administrativa, inevitablement eleva la formalitat del registre emprat en tota la secció. Aquesta formalitat també s'aprecia en l'elec-ció de certes paraules que clarament pertanyen al discurs legal, per bé que en alguns casos hi hauria hagut opcions alternatives. Per exemple, en especificar els familiars reagrupables, es parla deis «ascendents», un nom poc freqüent en l'ús quotidiá del cátala. En canvi, s'hi haurien pogut incloure exemples d'as-cendents entre paréntesi (e.g. pare, mare, avis, etc.), noms d'ús molt mes habitual que haurien facilitat, sens dubte, la comprensió de la frase.

Peí que fa ais continguts inclosos en la secció de Legislació, la majoria fan referencia a diferents aspectes de la Llei d'estrangeria. En aquest sentit, tot i que molts trámits teñen el seu equivalent en altres pa'isos (per exemple, la sol-licitud del permís de residencia), n'hi ha d'altres d'específics del sistema administratiu espanyol, com en els casos d'empadronament o d'arrelament. Tots dos trámits es poden considerar referents culturáis o, en paraules de Sarcevic (1985: 127), culture-bound terms, perqué serveixen per designar «institucions o conceptes legáis que representen la realitat social del país de la llengua original».10 En tots dos casos, será interessant observar quin tipus de traducció s'ha fet a l'anglés i al xinés, llengües de páisos que no comparteixen aquests referents culturáis.

En resum, per bé que l'objectiu de la secció de Legislació de la Guia d'acoUida en cátala és fer accessibles els principis básics de la Llei d'estrangeria a un

Page 81

públic receptor com mes ampli millor, les referéncies a liéis i a conceptes legáis influeixen el léxic i la sintaxi emprats, per la qual cosa el text final reflec-teix, inevitablement, característiques del discurs jurídic.

5. Análisi contrastiva de les versions en castellá, anglés i xinés

Per a la present análisi contrastiva ens basarem en les versions de la Guia d'acollida en castellá, anglés i xinés. Hem escollit aqüestes llengües per a aquest primer estudi prospectiu per les diferencies morfológiques i sintáctiques entre elles i, alhora, perqué poden representar immigrants d'orígens culturáis molt diversos.

5.1. Format i sintaxi

Peí que fa al format de les versions tradu'ídes, les tres versions ofereixen prác-ticament el mateix disseny que la versió catalana. S'ha mantingut la mateixa segmentació en parágrafs i les enumeracions en llistes amb vinyetes, per bé que cada llengua i cada cultura té diferents convencions d'organització textual i discursiva i, per exemple, en el cas del xinés, son freqüents els parágrafs mes llargs.

L'única diferencia en el format de les versions tradu'ídes és la inclusió de pa-raules en cátala ais textos tradu'its. Les paraules en cátala s'observen ais títols, que son bilingües amb la versió catalana com a subtítol; i al eos del text, on s'han inclós els referents en cátala deis termes jurídics o administratius al cos-tat de la forma tradu'ida marcada en negreta. S'han mantingut les majúscules emfátiques en les versions castellana i anglesa, tot i que aixó no ha estat pos-sible en xinés, peí fet de no tractar-se d'una llengua amb un sistema d'escrip-tura alfabétic. Cal assenyalar que no s'hi han emprat altres mecanismes emfá-tics possibles en xinés (e.g. cursiva o subratllat) per compensar l'abséncia de majúscules.

En relació amb el format de les versions tradu'ídes, a la taula 1 podem observar les diferents versions d'un mateix parágraf, un extracte de la página sobre drets i deures deis ciutadans estrangers, que mostra l'ús de negretes i majúscules i la inclusió de paraules en cátala.

Page 82

Taula 1. Format de les versions tradu'ides

[Cátala]

EL DRET A LA LLIURE CIRCULACIÓ peí territori espanyol i a escollir lliurement la nostra residencia podem exercir-lo els estrangers que ens trobem a Espanya en situació regular; en aquest sentit cal dir que els estrangers que disposem de targeta d'identitat d'estranger podem circular peí Territori Schengen sense necessitat de sol-licitar visat sempre que disposem d'un passaport válid i en vigor.

[Castella]

EL DERECHO A LA LIBRE CIRCULACIÓN por el territorio español y a escoger libremente nuestra residencia podemos ejercerlo los extranjeros que nos encontremos en España en situación regular; en este sentido cabe decir que los extranjeros que disponemos de tarjeta de identidad de extranjero podemos circular por el Territorio Schengen (Territori Schengen) sin necesidad de solicitar visado, siempre que dispongamos de un pasaporte válido y en vigor.

[Anglés]

Foreigners who are legally present in Spain have the RIGHT TO FREE MOVEMENT throughout Spanish territory and to freely choose their place of residence in the country. In that respect, it should be noted that foreigners with a foreigner identity card do not need a visa to be able to travel around Schengen territory (Territori Schengen), provided that they have a valid passport.

[Xinés]

Peí que fa a la sintaxi de les versions tradu'ides, la versió castellana és, prácti-cament, una traducció paraula per paraula de la catalana, tal com s'observa en els exemples inclosos a la taula anterior. En la majoria de frases aixó és possible grácies a les similituds sintáctiques entre el castella i el cátala. Amb tot, a causa de la influencia de la versió catalana, les frases sintácticament «forgades» de l'original s'han mantingut en la traducció al castella. D'aquesta manera, ambdues versions presenten frases d'estructura OVS que, en un intent d'apro-par-se al llenguatge col-loquial i emfatic, en realitat resten flu'idesa i claredat tant en cátala com en castella, tal com es pot observar en els fragments esco-llits per a les taules 1 i 2.

Page 83

En la versió anglesa, en canvi, s'ha reprodu'it el missatge del text original sen-se cenyir-se a la sintaxi catalana. D'aquesta manera, a la versió anglesa, la majoria d'oracions segueixen l'estructura SVO (subjecte-verb-objecte), tal com s'observa en l'exemple de la taula 1. Les oracions en veu passiva, mes freqüents en anglés que en cátala o en castellá, també s'han introduit per a la traducció de certes oracions (e.g. «ifyour cardis lost» per «en cas de pérdua de la targeta»). La primera persona del plural, emprada en les versions catalana i castellana, en anglés s'ha canviat per la tercera persona del plural (e.g. «foreig-ners have the right to...») o per la segona persona (e.g. «you shouldask...»), segons el context. Aquests canvis sintáctics refiecteixen la técnica de traducció que Molina i Hurtado Albir (2002: 510) defineixen com a modulació, és a dir, com un «canvi en el punt de vista, en l'objecte o en la categoria cognitiva en relació amb el text original».

Finalment, en relació amb la sintaxi, la versió xinesa es podria considerar a mig camí entre les traduccions castellana i anglesa. En aquest sentit, per bé que la majoria de frases en la versió xinesa canvien el patró de l'original per tal d'adaptar-se a l'estructura SVO, en algunes oracions s'ha mantingut l'estructura OVS emprada en cátala i, fins i tot, s'han reprodu'it els pronoms febles que apareixen en la frase catalana: per exemple, a la taula 2 podem observar l'ús de b (ta), un pronom neutre en xinés semblant a «ií», en anglés; tot i que l'ús d'aquest pronom no és habitual en xinés. Una altra similitud de la versió xinesa respecte a les versions catalana i castellana és l'ús de la primera persona del plural (ífeíl], women; nosaltres).

Els fragments seleccionats per a la taula 2 il-lustren l'ordre sintáctic emprat en les diferents versions de la primera frase referent al «Dret al treball i a la segu-retat social». En les versions catalana, castellana i xinesa, l'ordre OVS serveix per emfasitzar l'objecte, de manera que la frase segueix una estructura de tema-rema. Tot i que aquesta estructura de tema-rema es podria haver reprodu'it en anglés mitjanc,ant una oració passiva (e.g. «the right to work may be exerci-sed by foreigners...»), en aquest cas concret, s'ha deixat de banda l'émfasi de l'original i s'ha optat per l'estructura neutra SVO.

Page 84

Taula 2. Sintaxi de les versions tradui'des

[Cátala: OVS]

EL DRET AL TREBALL I A LA SEGURETAT SOCIAL només podem exercir-lo aquells estrangers que disposem de l'autorització de treball per compte d'altri o de l'autorització de treball per compte propi corresponent [...]

[Castella: OVS]

EL DERECHO AL TRABAJO Y A LA SEGURIDAD SOCIAL únicamente podemos ejercerlo aquellos extranjeros que disponemos de la autorización correspondiente de trabajo por cuenta ajena o de trabajo por cuenta propia (...)

[Anglés: SVO]

Foreigners with a permit for self-employment or employment by somebody else (...) may exercise THE RIGHT TO WORK.

[Xinés: OVS]

5.2. Terminología i fraseología

Tal com passa també en el format i en la sintaxi, la versió castellana és la mes similar a l'original i la traducció de la majoria de termes i frases s'orienta a la llengua original. Aquesta orientació és del tot comprensible, una vegada mes, si es teñen en compte les semblances entre ambdues llengües. En les traducci-ons a l'anglés i al xinés, en canvi, s'apliquen una major varietat de técniques de traducció, sobretot en els casos de referents culturáis.

Els exemples següents mostren les técniques de traducció emprades per a la fraseología i terminología jurídica en les versions anglesa i xinesa. Per a aquesta análisi, ens hem basat en la classificació i en les definicions de técniques de traducció de Molina i Hurtado Albir (2002: 510-512).

Una de les técniques emprades en els textos analitzats és la descripció, i.e. «substituir un terme o una expressió per una descripció de la seva forma i/o funció». En general, les descripcions s'han utilitzat en les versions anglesa i xinesa per ais termes jurídics sense un equivalent en els sistemes jurídics de les llengües meta. Així, per exemple, «empadronament» s'ha tradüit com a «inclusión on the population register» en anglés o com a

Page 85

registre en el cens) en xinés, mentre que «padró municipal» s'ha tradu'it per «population register» en anglés i per Ífk M\O s : {chengzhen renkou pucha, «cens municipal») en xinés. A mes a mes, la informació del context en qué apareixen els termes ajuda a acabar de comprendre'n el significat.

Semblant a la descripció, l'amplificació consisteix en la introducció de «de-talls que no s'havien formulat en el text original», ja sigui informació o paráfrasis explicatives. En els textos analitzats, l'amplificació és present en exem-ples com la traducció de l'adjectiu «extracomunitari», que no existeix en anglés ni en xinés i que, per aixó, s'ha tradu'it mitjanc,ant una paráfrasi que explicita la idea de «ciutadans estrangers que no provenen de la Comunitat Europea»: «foreigners who are not European Community nationals» en anglés i «7|t [=1 fKa.tn'Í BIjSíEKJ? rHA» {laizi fei-Ou-gong-ti guojia de waiguoren, estrangers que no provenen de la Comunitat Europea) en xinés.

En d'altres casos, la versió anglesa s'ha basat en un equivalent establert, és a dir, en «un terme o una expressió reconeguts (pels diccionaris o per l'ús de la llengua) com a equivalent en la llengua d'arribada»; mentre que en la versió xinesa s'ha utilitzat un cale o «traducció literal d'una paraula o frase estrange-ra» per ais mateixos referents. Aquest és el cas del referent cultural «arrela-ment», que en anglés s'ha tradu'it com a «integration», mentre que en xinés s'ha optat per introduir el concepte de ÍLÍfi (zhagen, arrelar), un cale del terme en cátala. Peí que respecta al significat, totes dues traduccions transmeten la idea d'haver viscut en un lloc durant un període de temps i d'haver-se adaptat a la vida d'aquest lloc i, per tant, totes dues poden teñir l'efecte desitjat en el públie receptor. Tanmateix, en aquest cas concret, cal teñir en compte una qüestió ideológica: amb «arrelament» com a nom de trámit en cátala, justa-ment s'evita parlar d'integració, un terme que, tal com Ugarte Ballester (2006: 112) indica, no respon a la nova filosofía d'interculturalitat, cohesió i convivencia. En aquest sentit, es podria considerar que l'equivalent establert escollit per a la versió anglesa no tan sois perd la metáfora de les «arrels» del terme cátala, sino que, a mes a mes, es desvia lleugerament d'aquesta nova manera de concebre la immigració.

Un altre cas en el qual l'anglés opta per un equivalent establert, mentre que el xinés adopta un cale, és en la traducció del concepte «Llei d'estrangeria». Així, en la versió anglesa s'ha canviat «estrangeria» per «immigració» i es parla de «Immigration Law», que es podria considerar l'equivalent establert del referent en cátala. En canvi, en la versió xinesa s'ha adoptat un cale i s'ha tradu'it el terme literalment per hHAfe {waiguoren fa, liéis per a estrangers).

Page 86

També hem detectat, en el corpus d'análisi, exemples de particularització (ús de termes mes precisos) i de reducció (omissió d'informació del text original en el text tradu'it) en la versió anglesa, sense correspondencia en la versió xi-nesa. Per exemple, en el cas de la particularització, quan en cátala i en castellá es parla d'una «factura de subministrament» per tal de poder-se empadronar en una ciutat, no s'especifica de quin tipus de subministrament ha de ser, ja que el context fa que aixó es pugui considerar implícit. En la versió xinesa, aquesta vaguetat es manté: (í§-J50 íí!l5¿E}t) Jil (ge xiang gongying de fa-piao, «qualsevol tipus de factura de subministraments»). En canvi, en la versió anglesa, s'adopta una particularització i s'hi especifiquen tipus de subministraments: «bilí for gas, water or electricity supplies».

Quant a la reducció, mentre que en les versions en cátala, castellá i xinés ex-plícitament es requereix un «passaport válid i en vigor» («pasaporte válido y en vigor»; - f ÜT ÜH Éfllí/'M, youxiao qie weiguoqi de huzhao, literalment, «un passaport válid i que no hagi caducat»), la versió anglesa només esmenta «a valid passport». De fet, es pot considerar que l'adjectiu «valid», en anglés, també inclou implícitament la idea de «en vigor» (és a dir, que no ha expirat), la qual cosa justificaria l'omissió d'aquesta part d'informació.

Finalment, voldríem assenyalar els casos en qué les técniques de traducció emprades per a les versions anglesa i xinesa rebaixen el registre de l'original i eviten frases o termes jurídics o administratius usats en les versions catalana i castellana. La variació i la transposició poden ser especialment útils en aquest sentit.

La variació consisteix a canviar elements estilístics «que afecten aspectes de la variació lingüística». Per exemple, en cátala i en castellá, quan s'esmenten els documents necessaris per a l'empadronament, es parla d'un document que «acrediti la titularitat de l'habitatge» i s'utilitza el nom «titularitat» («titularidad»), que en aquest context específic tant pot indicar possessió de l'habitatge com només ús de l'habitatge (e.g. mitjanc,ant un arrendament). En la versió xinesa s'empra una compensació per mantenir la formalitat del cátala i es fa referencia a iiE iflWftifj&tlISCfr (keyi zhengming yongyou zhufang de wenjian), literalment, «un document que pugui certificar la possessió d'un habitatge». En aquesta traducció, malgrat haver canviat el nom (certificat) per un verb (iiEBq, zhengming, certificar), técnica que Molina i Hurtado Albir (2002: 511) descriuen com a transposició; la formalitat es manté grácies ais verbs emprats: vE M (zhengming, certificar) i -JSJ-fí (posseir). En canvi, en la versió anglesa hi ha una variació, ja que només es parla de «a document that

Page 87

shows that you Uve there»; una frase que evita el registre formal i adopta un to molt mes col-loquial, sobretot si tenim en compte l'ús de «show» en comptes de «certify» o fins i tot «prove», mes propis del llenguatge administratiu. Tot i aquest canvi de registre, cal fer notar que la versió anglesa reflecteix millor el significat original de «titularitat», ja que en xinés es parla de possessió d'un habitatge i, per tant, pot donar peu a la interpretació de la frase com a «teñir un habitatge en propietat».

La transposició que en el cas anterior s'ha compensat amb la formalitat deis verbs en xinés, també es pot considerar una técnica que ajuda a alleugerir el registre, peí fet que un major ús de substantius i adjectius sol ser sinónim de formalitat. Així, quan es parla del dret de vot, en les versions catalana i castellana es diu que «Els ciutadans comunitaris podem ser electors i elegibles» («Los ciudadanos comunitarios podemos ser electores y elegibles»); frase per a la qual, en les versions anglesa i xinesa s'ha adoptat una transposició mitjanc,ant el canvi deis adjectius per verbs: «Community nationals may vote and be voted» piao he bei toupiao, «Els ciutadans de la Comunitat Europea (...) poden votar i ser votats»), respectivament.

En un altre exemple, la versió catalana i la castellana fan referencia a Espanya com a «país signatari de la Convenció de Ginebra», frase que en anglés s'ha tradu'it amb una altra transposició, canviant de nou l'adjectiu (signatari) peí verb (signar): «Spain has signed the Geneva Convention». Tanmateix, en aquesta frase la versió xinesa ha mantingut una traducció literal (gairebé un cale) de l'original, tal com podem veure en: \ % R F Ü ÉfíJíSr lSI (zuowei Ri-neiwa gongyue de qianyueguo, «com a país signatari de la Convenció de Ginebra»).

D'aquesta manera, podem observar que s'han emprat diferents técniques se-gons els termes i les frases a traduir i segons les especificitats de la llengua d'arribada. Mentre que una orientació al text original és possible en la traducció del cátala al castellá en la gran majoria deis textos analitzats per a aquest estudi, en les traduccions del cátala a l'anglés i al xinés aquesta orientació només és possible en algunes frases. D'una banda, la nostra análisi mostra que a la versió anglesa de la Guia d'acollida, les técniques emprades responen a una traducció bastant orientada a la llengua d'arribada, tal com s'aprecia en els exemples anteriors d'ús de descripcions, equivalents establerts, amplificado, particularització, variació i transposició. De l'altra, la versió xinesa combina técniques de traducció que mantenen les característiques de la llengua origi-

Page 88

nal (e.g. cales i traduccions literals) amb d'altres técniques que s'orienten a la llengua d'arribada (e.g. descripcions, amplificació i compensació).

A propósit del registre emprat en les traduccions, es pot observar una tendencia a rebaixar el to deis textos mitjanc,ant l'ús de técniques com la variació i la transposició, que realment aconsegueixen transmetre la informació d'una manera molt mes plañera. A mes a mes, en traduir certs termes legáis amb descripcions, amplificacions, particularitzacions (quan s'especifica informació que pugui ser vaga) i reduccions (quan s'omet informació redundant), sens dubte s'aconsegueix facilitar la comprensió de la informació des del punt de vista del lector potencial; per la qual cosa es podrien considerar técniques amb una doble funció: la traducció i la simplificado del text. En el cas de la versió anglesa de la Guia d'acollida, aquesta preferencia per la claredat es fa palesa en la major part de técniques emprades i en el resultat final del text, mes amé que les altres traduccions incloses en la nostra análisi i, fins i tot, mes amé que la versió catalana en certs fragments. D'altra banda, no deixa de ser sorprenent que en la versió en xinés, una llengua mes distant del cátala que no pas l'an-glés, l'ús de cales i de traduccions literals sigui tan freqüent.

Amb tot, en reflexionar sobre la diferencia en l'orientació de les traduccions deis continguts legáis de la Guia d'acollida hem de teñir presents diverses qüestions. En primer lloc, la disponibilitat del text original al mateix web és un factor que pot motivar, en certa manera, una major orientació a la llengua original. El fet de poder comparar la versió tradui'da amb l'original al mateix web justifica, fins a cert punt, una major orientació a la llengua original en la versió en castellá i en molts fragments de la versió xinesa. D'una banda, facilitar la comparació entre els textos pot teñir finalitats didáctiques, sobretot per a l'aprenentatge de vocabulari i/o frases concretes. De l'altra, també pot respondre a una qüestió de confianza, ja que una major semblanza al text original sembla donar garanties d'una major fidelitat en la traducció i, encara mes, quan es tracta d'una traducció jurídica. Sigui peí motiu que sigui, les diferencies en l'orientació de les versions tradu'ídes podrien indicar l'abséncia d'unes indicacions clares ais traductors que se'n van ocupar.

D'altra banda, pero, si l'objectiu deis textos és fer accessible la informació a tota la ciutadania, l'adopció d'un registre mes proper i d'una major orientació a la llengua d'arribada en la versió anglesa, sembla respondre mes efectiva-ment a aquesta finalitat. Cal teñir present que el perfil deis lectors potenciáis d'aquests textos és d'alló mes ampli, sobretot quant a formació. Per aixó, una redacció amena, amb frases curtes i paraules d'ús quotidiá, sens dubte pot

Page 89

contribuir a una major comprensió per part deis lectors amb menys estudis. No obstant aixó, en certes ocasions, la manca de formalitat pot semblar restar seriositat ais textos (i mes en tractar-se d'informació relacionada amb liéis i trámits), la qual cosa podria justificar l'estil discursiu adoptat en la versió original, la catalana.

6. Discussió i conclusions

Aquests darrers anys, la traducció ais servéis públics ha estat un ámbit molt prolífic a Catalunya. La Generalitat de Catalunya, ajuntaments, institucions i associacions han fet ús de la traducció de diferents tipus de textos per tal d'apropar-se a les comunitats immigrades i promoure'n l'accés equitatiu a la informació i, per extensió, ais servéis públics. Aquests textos tradu'its sovint inclouen continguts jurídics i administratius, amb l'objectiu de fer la legislado accessible a totes les persones que no parlen les llengües oficiáis, la qual cosa subratlla la importancia de la traducció ais servéis públics com a mitjá d'apoderament d'aquestes comunitats.

Tanmateix, malgrat la utilitat potencial d'aquest tipus de textos, a data d'avui, la recerca que se n'ha fet al respecte és encara escassa. En aquest sentit, l'estu-di prospectiu que aquí presentem intenta omplir aquest buit investigador i assenyalar aspectes que es podrien aprofundir en treballs futurs. Peí fet de tractar-se només d'un estudi de cas sobre la Guia d'acollida, no pretenem arribar a conclusions definitives o a generalitzacions, sino mes aviat posar de ma-nifest algunes tendéncies i indicar algunes de les especificitats de la llengua i la traducció de continguts legáis en els textos dirigits a minories lingüísti-ques.

En primer lloc, en relació amb la versió original, hem detectat una certa falta de consistencia peí que fa a la llengua emprada. Així, malgrat l'ús de caracte-rístiques própies del discurs col-loquial, com les estructures emfatiques d'OVS o l'ús inclusiu de la primera persona del plural (nosaltres), les referéncies a liéis concretes i certes eleccions léxiques i sintáctiques reflecteixen trets propis del discurs jurídic i, per tant, esdevenen un obstacle per a la claredat en la redacció del text.

En segon lloc, peí que fa a les versions tradu'ides, hem observat que l'ús de diferents técniques de traducció ha tingut efectes diferents en el text tradu'it com a producte final. Així, la versió castellana és la traducció mes orientada a

Page 90

la llengua original; la qual cosa és comprensible, malgrat que la sintaxi d'al-gunes frases no sigui del tot habitual ni en castellá ni en cátala.

La versió anglesa és la mes orientada a la llengua d'arribada i, en termes generáis, es pot considerar la mes fácil de llegir, fins i tot per a lectors llecs en el tema. En aquest sentit, la finalitat del text d'arribada s'ha tingut en compte fins i tot a l'hora de modificar certs aspectes del registre.

Peí que fa a la versió xinesa, podríem considerar que es troba a mig camí entre una orientació a la llengua original i una orientació a la llengua d'arribada. Algunes frases mantenen l'estructura de l'original i alguns termes s'han tra-du'it mitjanc,ant cales, per la qual cosa alguns fragments son clarament estran-geritzants, és a dir, refiecteixen que el text en qüestió es tracta d'una traducció d'un text originalment escrit en una altra llengua. Aixó no obstant, a la versió xinesa també hi ha frases que intenten evitar la influencia del text original i adaptar-se a les convencions del xinés; per bé que, a diferencia de la versió anglesa, el registre formal s'ha mantingut en la major part del text.

Les tendéncies detectades en aquest article poden servir per plantejar nous interrogants que es podrien reprendre en futures contribucions. En primer lloc, cal mes recerca per tal de poder avaluar l'efectivitat de les traduccions d'aquest tipus de textos i per tal de determinar, també, quina orientació seria la mes adequada per tal de potenciar aquesta efectivitat. Per exemple, seria de gran utilitat un estudi que inclogués els lectors potenciáis d'aquests textos i que permetés saber-ne l'opinió al respecte. Conéixer el punt de vista deis lectors potenciáis d'aquests materials d'acollida també podria servir per comparar la llengua usada en l'ámbit col-loquial per les comunitats immigrades, amb la llengua emprada en aquests textos escrits.

També seria interessant completar l'estudi de cas presentat aquí amb un estudi mes exhaustiu de les técniques de traducció utilitzades en una mostra mes amplia de traduccions (e.g. traduccions subvencionades per ajuntaments, per associacions, per sindicats, etc.). A mes a mes, aquest estudi possiblement permetria detectar diferents orientacions segons l'organisme encarregat de la subvenció. En el cas de la terminología, comparar diferents traduccions també permetria analitzar les diferents traduccions proposades per a certs referents (e.g. empadronament, arrelament, reagrupament familiar, etc.) i realitzar, fins i tot, un estudi de carácter mes prescriptiu que inclogués un glossari multi-lingüe deis termes jurídics mes freqüents en les traduccions per a comunitats immigrades.

Page 91

Amb aquest estudi també hem volgut promoure la reflexió i el debat sobre el paper deis materials d'acollida en l'apoderament de les minories lingüísti-ques. Tot i que aquests materials sorgeixen amb l'objectiu de «garantir el máxim nivell d'informació possible a totes les persones nouvingudes» (Memoria d'actuacions durant el Pía de ciutadania i immigració 2005-08, 2010: 61), en el cas concret de la difusió de continguts jurídics, a la práctica, el registre adoptat a nivell léxic i sintáctic pot esdevenir un entrebanc a l'accessibilitat d'aquesta informació. Peí fet de tractar-se de materials elaborats amb subven-cions publiques i amb unes finalitats tan clares de promoció de la convivencia en la diversitat, creiem que el debat i la recerca sobre el seu enfocament i la seva possible efectivitat son molt necessaris a nivell académic, per la qual cosa esperem que aquesta contribucio sigui només un primer pas en la recerca sobre aquest tema.

Bibliografía

AjUNTAMENT DE BARCELONA [en línia]. Guies d'acollida de butxaca. Disponible electrónicament a: http://www.bcn.cat/ novaciutadania/arees/ca/acollida/progra-mes/guia_recursos.html [Última consulta: 19 desetembre de 2011}.

AjUNTAMENT DE BARCELONA (2008). Basailuona li-anghao ying-shang sbouze] = CodeofGood Vractices for Commerce in Catalonia = Codi de bones practiques per al comen a harcelona, Versió anglés-catalá disponible electrónicament a: http://w3.bcn.es/fitxers/comerc/ 08bonespractiquesangcat. 121 .pdf [Última consulta: 19 de setembre de 2011]

Arumí, Marta; Gil-Bardají, Anna; Var-gas-Urpi, Mireia. «Traducció i Immigració: La figura de l'intérpret al servéis públics de Catalunya», Quaderns, vol.18, 2011, 199-218. Disponible electrónicament a: http://www.raco.cat/index.php/Quaderns-Traduccio/article/view/245286/328509 [Última consulta: 18 d'octubre de 2011]

Bertrán Bruguera, Caries. Analisi de les practiques comunicatives que s'estableixen en una oficina sindical d'atenció a treballadors estrangers. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2007. Disponible electrónicament a: http://tdx.cat/handle/10803/7l4 [Última consulta: 19 de setembre de 2011]

Corsellis, Ann. Public Service Interpreting: The First Steps. Regne Unit: Palgrave Mac-millan, 2008.

Departament d'Educació [en línia]. Alumnat nouvingut. Recursos a les famílies. Disponible electrónicament a: http:// www.xtec.cat/lic/nouvingut/families/fam_ com_notes.htm [Última consulta: 19 de setembre de 2011]

Generalitat de Catalunya [en línia]. Via de Ciutadania i Immigració'2005-08.

Page 92

Disponible electrónicament a; http://www20.gencat.cat/docs/dasc/01Departament/08Publicacions/Ambits%20tematics/Immigracio/03publiforacoleccio/Anteriors/08placiutadaniaimmigracio05-08/2006placiutadania05_08.pdf [Última consulta: 19 de setembre de 2011]

Generalitat de Catalunya [en línia]. Vacte Nacional per a la Immigració. Disponible electrónicament a; http://www20.gen-cat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/0 5Immigracio/03Politiquesplansactuacio/02 pactenacionalimmigracio/02continguts/ Pdfs/Document_final_PNI_catala.pdf [Última consulta: 20 de setembre de 2011]

Generalitat de Catalunya [en línia]. Vía de Ciutadania i Immigració 2009-2012. Disponible electrónicament a; http:// www2 O.gencat.cat/docs/ dasc/O3Ambits%2Otematics/O5Immigraci o/O 3 Politiquesplansactuacio/O 3placiutada nia09_012/01 Presentacio/pla_ciutadania_ immigracio_vcat_2010_06_03 -pdf [Última consulta: 20 de setembre de 2011]

Generalitat de Catalunya: Memoria d'actu-acions durant el Vía de Ciutadania i Immigració'2005-08.

Generalitat de Catalunya [en línia]. Guia d'acollida. Disponible electrónicament a: http://wwwlO.gencat.cat/WebA-collida/AppJava/ca/Seleccio_idioma.jsp [Última consulta: 20 de setembre de 2011]

IDESCAT [en lima]. Web de I'estadística oficial de Catalunya. Disponible electrónicament a: http://www.idescat.cat/ [Última consulta: 20 de setembre de 2011]

Molina, Lucía; Hurtado Albir, Amparo. «Translation Techniques Revisited: A Dynamic and Functionalist Approach», Meta, vol. XLVII, n. 2, 2002, 498-512.

Ortega Herráez, Juan Miguel. Análisis de la Vráctica de la Interpretación Judicial en España. El Intérprete frente a su Vapel Vrofe-sional. Tesi doctoral. Departament de Tra-ducció i d'Interpretació, Universitat de Granada, 2006.

Sarcevic, Susan. «Translation of culture-bound terms in laws», Multilingua, vol. 4, núm. 3, 1985, 127-133.

Secretaria de Política Lingüística (ed.). Majúscules i minúscules. Generalitat de Catalunya, Departament de Presidencia, 2004. Disponible electrónicament a: http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/ Documents/Publicacions/Altres/Arxius/ majus.pdf [Última consulta: 20 de setembre de 2011]

Trialog. Recomanacions polítiques per a la tradúcelo i la interpretado en l'ambit social. Traducció editada per Linguamón - Casa de les Llengües, 2008. Disponible electrónicament a: http://wwwlO.gencat.cat/ casa_llengues/binaris/BP01_Recomanaci-ons_tcm302-113460.pdf [Última consulta: 20 de setembre de 2011]

Ugarte Ballester, Xus. «Traducción e interpretación de los servicios públicos en Cataluña y Baleares», Revista Española de Lingüística Aplicada, volum monográfic, 2006, 111-128. Disponible electrónicament a: http://dialnet.unirioja.es/servlet/ fichero_articulo?codigo=2198695&ord

Page 93

en... {Última consulta 18 d'octubte de 2011}

Valero Garcés, Catmen; Sales Salvador, Dota. «The Ptoduction of Ttanslated Texts fot Migtant Minotity Communities. Some Chatactetistics of an Incipient Mar-ket», Jostrans, vol. 7, 2007. Disponible electfónicament a: http://www.josttans. otg/issue07/att_valeto_sales.php {Última consulta: 20 de setembte de 2011]

Vargas-UrpÍ, Miteia. «Ttaducit pata la comunidad china en Cataluña: el ejemplo de los matetiales de acogida disponibles osAme», Journal of cultural mediation, vol. 1, 2011, 24-35. Disponible electfónicament a: http://www.ssmlmaddaloni.it/pu-blic/fivista/The%20Joumal%20of%20 Cultural%20Mediation%20n.l.pdf {Última consulta: 20 de setembte de 2011]

-----------------------------

[1] Xifres extretes del padró continu. Font: Instituí d'Estadística de Catalunya (Idescat) URL: http:/ www.idescat.cat/poblacioestrangera {Ultima consulta: 19 de setembre de 2011}

[2] Sobre aquest tipus d'aplicacions, cal destacar el projecte Universal Doctor. URL: http://www. universaldoctor.com/ {Ultima consulta: 18 d'octubre de 2011}

[3] Es coneix com a «primera acollida» el conjunt d'accions per garantir la informació a les persones nouvingudes sobre l'entorn on han arribat, així com una oferta formativa adequada de llengua i d'adaptació laboral (Pía de ciutadania i immigració, 2006: 55)

[4] Dades extretes de la Memoria de les actuacions durant el Pía de ciutadania i immigració 2005-08 (2010).

[5] URL: http://wwwlO-gencat.net/WebAcollida/AppJava/ca/Seleccio_idioma.)sp {Ultima consulta: 19 de setembre de 2011]

[6] Entenem apoderament iempowerment') com «el procés social que pretén que els índividus íncre-mentin el control sobre les seves própies vides, encara que també pot estendre's a comunitats o grups socials determinats» (Bertrán Bruguera, 2007: 118).

[7] URL: http://www.bcnxat/novaciutadama/arees/ca/acollida/programes/guia_recursos.html {Última consulta: 20 de setembre de 2011}

[8] URL: http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/families/fam_com_notes.htm {Última consulta: 19 de setembrede2011]

[9] Cf. Majúscules i minúsculos, opuscle editat per la Secretaria de Política Lingüística.

[10] Text original en anglés, traducció propia.