40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur
| Autor | Eva Pons Parera |
| Páginas | 1-4 |
40 ANYS DE LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA: BALANÇ I REPTES DE FUTUR
Eva Pons Parera*
Resum
Aquest número de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, fa una anàlisi de l’evolució legislativa
i jurisprudencial en matèria de dret lingüístic des que l’any 1979 es van aprovar els estatuts d’autonomia de Catalunya
i el País Basc, els primers de l’Estat espanyol. El número inclou quatre articles que tenen l’origen en les intervencions
dels seus autors a la Jornada “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, que es va celebrar a l’Escola
d’Administració Pública de Catalunya el 18 de setembre de 2019. També inclou una edició especial de les cròniques
de legislació, jurisprudència i documentació, que en aquesta ocasió ofereixen els resums comentats d’aquests quaranta
anys. Aquest article presenta, a manera de síntesi, els continguts esmentats.
Paraules clau: legislació lingüística; dret lingüístic; jurisprudència lingüística; ensenyament; ús institucional; mitjans
de comunicació; món socioeconòmic; toponímia.
40 YEARS OF LINGUISTIC LEGISLATION: REVIEW AND FUTURE CHALLENGES
Abstract
This issue of the Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law analyses the legislative and jurisprudential
evolution of language law since the Statutes of Autonomy of Catalonia and the Basque Country were approved in 1979,
the rst of their kind in Spain. This issue includes four articles based on the contributions made by their respective
authors to the “40 years of linguistic legislation: balance and challenges for the future” conference, held at the Public
Administration School of Catalonia on 18 September 2019. It also includes a special edition of the reports on legislation,
jurisprudence and documentation, which on this occasion offer the aforementioned summaries of these forty years. This
article introduces these contents by way of summary.
Keywords: linguistic legislation; language law; linguistic jurisprudence; teaching; institutional use; media;
socioeconomic world; toponymy.
*Eva Pons Parera, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i directora de la Revista de Llengua i Dret.
evapons@ub.edu
Citació recomanada: Pons Parera, Eva. (2019). 40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur. Revista de Llengua i Dret,
Journal of Language and Law, 72, 1-4. https://doi.org/10.2436/rld.i72.2019.3391
Eva Pons Parera
40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 2
La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, presenta en aquest número la secció
monogràca “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”. Tot coincidint amb l’aniversari
de l’aprovació dels primers estatuts d’autonomia de Catalunya i el País Basc, el proppassat 18 de setembre
de 2019 es va celebrar a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, en el marc dels quaranta anys del
seu restabliment, una jornada destinada a analitzar quina ha estat l’evolució legislativa i jurisprudencial i
a fer un balanç del dret lingüístic. Aquesta quarta Jornada de la Revista de Llengua i Dret va complir amb
escreix els objectius del Consell de Redacció, alhora que les expectatives del públic assistent, en un doble
vessant: el cientíc o acadèmic, per la qualitat de les ponències de reputats especialistes en dret lingüístic
sobre l’ensenyament, l’ús institucional, el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació i la toponímia,
el resultats de les quals s’apleguen en quatre estudis en aquest número 72; i el de fer un reconeixement
especial de la tasca dels col·laboradors que fan possible la publicació periòdica de la secció ‘Legislació,
jurisprudència i documentació’, que constitueix un dels signes d’identitat i un element de continuïtat de la
Revista. Aquest número presenta també una edició especial d’aquesta secció, amb el títol ‘Balanç dels 40 anys
de legislació i jurisprudència lingüístiques’, que inclou els resums comentari de la legislació lingüística dels
últims quaranta anys de les comunitats autònomes (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó,
el País Basc, Navarra, Galícia i Astúries), de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, juntament amb l’anàlisi
sintètica de la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional.
A mode de síntesi del balanç dels darrers quaranta anys
Malgrat la dicultat del repte proposat, la jornada va permetre obtenir un balanç prou complet i acurat de
quina ha estat la trajectòria del dret lingüístic en els darrers quaranta anys. A més d’invitar els lectors a llegir
amb deteniment els quatre articles que recullen les anàlisis i les reexions dels ponents de la jornada (un
cinquè estudi, relatiu a l’ensenyament, es publicarà en el proper número de la Revista), tot seguit s’esbossen
sintèticament algunes de les idees força d’aquesta evolució que es varen exposar en el marc de la Jornada (un
recull més complet de les intervencions es pot consultar a l’apunt Resum de la quarta Jornada de la Revista
de Llengua i Dret “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, publicat al blog de la Revista,
per Viena Rodríguez i Anna Arnall).
D’entrada, i pel que fa a l’acció dels diferents actors polítics i judicials implicats en l’elaboració i l’aplicació
de la legislació lingüística, cal recollir les consideracions del professor Íñigo Urrutia, qui, a propòsit de
l’ensenyament, destacava la tasca inicial de les comunitats autònomes, després de l’aprovació dels estatuts
d’autonomia, per posar en marxa la normativa lingüística tendent a garantir l’ús normal i ocial de les
llengües pròpies. Aquesta tasca de les comunitats autònomes es correspon en una primera etapa amb una
actitud lingüística més passiva per part de les instàncies estatals, que ben aviat esdevé una actitud reactiva per
la via de la impugnació judicial de les iniciatives en el terreny lingüístic dels ens autonòmics o locals. Més
endavant, a partir de l’any 2010, s’observa l’acció directa dels poders públics estatals adreçada a defensar
la llengua castellana en espais on les llengües pròpies s’havien anat armant normativament. I recentment
aquest mateix objectiu s’ha pretès assolir també a través de l’acció dels tribunals (lawfare), una estratègia
que mereixeria una anàlisi més detinguda, amb la consegüent sensació d’inestabilitat, regressió i debilitació
dels consensos democràtics.
Precisament en relació amb l’acció dels tribunals, Lluís J. Segura destacava el rol cabdal de la jurisprudència
constitucional en la delimitació del model lingüístic, i especialment el gir restrictiu operat per la STC 31/2010,
que limita les possibilitats del legislador autonòmic de regular certs contrapesos, vinculats amb la noció de
llengua pròpia i la seva projecció sobre les institucions i administracions pròpies: es tracta de contrapesos
tendents a equilibrar l’asimetria derivada de l’estatus de llengua ocial estatal i el deure de coneixement
—que l’autor considera extensible en tant que presumpció de coneixement de les llengües ocials pròpies—
constitucionalment atribuïts a la llengua castellana, i a garantir la funcionalitat dels usos institucionals de les
llengües pròpies. Aquest autor alertava també del risc, induït per les darreres interpretacions jurisprudencials,
de subestimar els objectius de les polítiques lingüístiques en tant que components inescindibles del model
d’estat compost.
Un tercer element cabdal, que assenyalava especialment la intervenció de la professora Alba Nogueira, és el
relatiu al canvi de paradigma en què es mouen actualment les polítiques de protecció i foment de les llengües
Eva Pons Parera
40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 3
pròpies en el marc de la Unió Europea, en què la priorització d’objectius econòmics vinculats a la lliure
circulació de persones i mercaderies i els principis jurídics correlatius obliguen a una major justicació de la
idoneïtat i proporcionalitat de les mesures protectores de les llengües ocials. Nogueira també remarcava que
és necessari posar el focus en les eines digitals i la seva capacitat conguradora —sovint en termes excloents
de l’ús de llengües distintes del castellà quan aquestes eines o plataformes són gestionades per l’Estat— de
l’ús de les llengües ocials pròpies en àmbits de l’acció administrativa de gran impacte econòmic, com
són les subvencions i la contractació administrativa, respecte de la qual destaca la necessitat d’introduir
condicionaments lingüístics.
Un quart element que cal considerar a l’hora d’avaluar el model de pluralisme lingüístic d’un estat és la
diversitat que li és inherent. Aquest element va ser especialment present en la conferència sobre la toponímia
de la professora Valeria Piergigli, quant a la diversitat d’opcions i dels graus de protecció lingüística que
poden establir les distintes comunitats autònomes per a les llengües respectives, tot tenint present l’impacte
social de les decisions polítiques en les relacions intercomunitàries i certs límits vinculats amb exigències
comunicatives. Aquesta heterogeneïtat —lògica i comprensible quan les realitats lingüísituqes són diverses
— també la va posar en relleu Antoni Milian, en les seves conclusions a la Jornada, en què qüestionava
l’adequació del model constitucional i la seva interpretació actual —a més de la tergiversació de què és
objecte la situació lingüística des de l’esfera política— en relació amb els objectius de protecció de les
llengües distintes del castellà, que farien necessàries reformes constitucionals i legals.
Finalment, Mercè Teodoro alertava sobre els marges reals d’una acció autonòmica davant la constatació,
aplicada als mitjans de comunicació i el sector audiovisual, que la conguració bàsica del model, en allò
que pertoca a l’Estat central, no ha variat substancialment respecte d’allò que existia abans d’aprovar-se
la Constitució de 1978. L’Estat es desentén substancialment de la garantia del pluralisme lingüístics en els
mitjans de comunicació, en relació amb el dret a informar-se en la llengua pròpia, i delega la responsabilitat
a les comunitats autònomes, que tenen un marge d’acció reduït. Una conclusió que cal relacionar amb la
manca d’una voluntat política, que si hagués existit hauria tingut temps sucient per materialitzar-se durant
aquests quaranta anys, per assumir i fomentar la realitat plurinacional i plurilingüe de l’Estat espanyol.
Primera trobada dels cronistes de la Revista
Per primera vegada des de la creació de la Revista l’any 1983, amb motiu de la Jornada es va convocar i reunir
a la seu de l’EAPC l’equip de cronistes que elabora la secció ‘Legislació, jurisprudència i documentació’.
Aquesta secció xa de la Revista, que coordina Joan Ramon Solé, ha documentat ininterrompudament les
novetats legislatives i jurisprudencials en la matèria lingüística. De fet, un repàs de l’estructura i contingut de
les cròniques dona també una visió interessant de l’evolució del dret lingüístic: així, a partir d’una primera
crònica única de recull de la legislació i jurisprudència, ben aviat es van individualitzant les cròniques per
territoris (des del número 5 se separa la de l’Estat i les de Catalunya, el País Basc i Galícia; en el número 6 s’hi
afegeixen les de les Illes Balears i el País Valencià, i des del número 7 ja apareix una crònica jurisprudencial
del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional), i més tard es van completant amb la incorporació de nous
territoris de l’Estat que reconeixen i protegeixen una llengua distinta del castellà (en el número 11 Navarra,
en el número 40 l’Aragó i en el 48 Astúries). El panorama actual de les cròniques inclou també, des del
número 48, la legislació de la Unió Europea, i des del número 65 la crònica de l’activitat parlamentària
del Parlament Catalunya. I, amb oscil·lacions signicatives, també Andorra (en aquest cas el número 70
n’ofereix un balanç de la legislació lingüística des del 1993).
La jornada va permetre així materialitzar el propòsit de la secció de dret lingüístic de la Revista de reunir
presencialment els especialistes que, des de la visió pròpia que confereixen les diverses procedències
professionals (professors, funcionaris de les administracions o advocats) i territorials col·laboren a fer el
seguiment i l’anàlisi de la legislació, la jurisprudència i l’activitat parlamentària en la matèria lingüística. La
taula següent recull els noms de les persones que han estat cronistes de la Revista ns a dia d’avui i, entre
parèntesis, els números en què han col·laborat:
Eva Pons Parera
40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 4
Cronistes de la Revista de Llengua i Dret 1983-2019
Antoni Milian (1-15)
Joan Ramon Solé (5-32)
Edorta Cobreros (5-14)
Iñaki Agirreazkuenaga (5-10)
Xosé Gonzalez Martínez (5-45)
Jordi Martí (5-11)
Ramon Moles (5-11)
Montserrat Solé (12-18)
Jaume Vernet (14-38)
Antoni Nadal (14-71)
Iñigo Lamarca (16-36)
Ernest Gonzalez (16-31)
Eva Pons (17-71)
Santiago Vilardell (21-52)
Agustí Pou (22-71)
Pere Clavero (30-37)
Mercè Teodoro (32-71)
Xabier Iriondo (39-48)
Xavier Sebastià (39-42)
Anna M. Pla (53-71)
Narcís Mir (48-69)
José Manuel Fernández (48-65)
Iulen Urbiola (48-65)
Iñigo Urrutia (49-71)
Alba Nogueira (49-71)
José Ignacio López (64)
Roser Serra (65-71)
Fernando Javier García (65-71)
Nicolás Bartolomé (66-71)
Maria del Carmen Bolaño (66-71)
Antoni Torras (70-71)
Enric Revuelta (70-71)
Valguin aquestes línies nals, escrites en nom del Consell de Redacció per qui també n’és cronista, per fer
un reconeixement —alhora retrospectiu per a totes aquelles persones que han participat en aquesta secció—
de la professionalitat i la tasca perseverant, abnegada i sovint poc publicitada dels cronistes de la Revista.
