Revista de Llengua i Dret

Número de Revista

Últimos documentos

• Posteditar o traduir en el context jurídic: efectes sobre la qualitat i el temps de l'anglès a l'espanyol

  La recerca sobre l’ús de la traducció automàtica (TA) amb textos jurídics és escassa, tot i que els sistemes de TA més recents basats en dades han millorat la qualitat de les traduccions. En aquest estudi es presenten els resultats d’un experiment en què van participar 26 professionals de la traducció que van posteditar i traduir textos jurídics de l’anglès a l’espanyol. Els resultats mostren que la postedició va fer guanyar qualitat i temps. La millora de la qualitat era estadísticament significativa. La qualitat es va determinar mitjançant els criteris de puntuació estandarditzats d’una associació professional i el temps necessari per acabar les tasques es va registrar amb Translog-II. Les persones participants van contestar uns qüestionaris abans i després de l’experiment per recopilar dades sobre les variables demogràfiques, l’experiència prèvia, les opinions sobre la postedició de TA i les seves reflexions sobre l’experiment. Entre les respostes hi va haver un consens ampli sobre el fet que els resultats de la traducció automàtica eren positius, sobretot pel que fa a la terminologia i la fraseologia. Tanmateix, les variables dels participants relatives als anys d'experiència o les competències en traducció no van mostrar una incidència significativa ni en la qualitat ni en el temps

• Situació sociolingüística i recursos tecnològics en la formació d'intèrprets i traductors de llengües indígenes a Oaxaca

  A nivell mundial, la traducció i interpretació de llengües ha experimentat un notable desenvolupament tecnològic. Tanmateix, en el cas de les llengües indígenes, la fragmentació derivada de la particularitat de cada varietat lingüística i l'absència de material disponible per al desenvolupament de recursos utilitzables en diferents suports tecnològics que facilitin i garanteixin la qualitat d'aquests exercicis plantegen reptes. Això, al seu torn, imposa traves per complir amb els drets humans lingüístics d'aquests pobles. Aquest article se centra en la reflexió sobre la tecnologia i la didàctica per a la traducció i la interpretació de llengües indígenes en serveis públics, especialment en l'àmbit de la justícia. En aquest marc, es fa especial èmfasi en les possibilitats a disposició d'un programa de postgrau de creació recent a l'estat d'Oaxaca (Mèxic) per desenvolupar projectes i unir esforços que generin, promoció rere promoció, el reforç necessari a les polítiques benintencionades de traducció i interpretació de llengües indígenes adoptades per l'Estat mexicà com a part dels drets humans lingüístics dels seus pobles

• L'atenció sociosanitària en un marc de doble oficialitat lingüística: una perspectiva internacional

  El 27 d’abril de 2022 va tenir lloc a l’Hospital de Son Espases, de Mallorca, la Jornada sobre Llengua i Qualitat de l’Atenció Sanitària, organitzada conjuntament per la Direcció General de Política Lingüística i el Servei de Salut del Govern de les Illes Balears. A part dels parlaments institucionals, hi va haver intervencions de la doctora Anne Leis, presidenta de la Société Santé en Français, del Canadà, i de la doctora Elena Muñoz, especialista en comunicació mèdica, seguides d’una taula rodona amb representants dels diferents sectors implicats. Personalment hi vaig presentar un resum de les aportacions fetes a aquesta temàtica en un número doble (15-16) de la revista Minorités Linguistiques et Société, Linguistic Minorities and Society, de la Universitat d’Ottawa, dedicat específicament a oferir una perspectiva internacional sobre el tractament de les llengües en l’atenció sociosanitària en contextos de doble oficialitat lingüística, que en bona part recull aquest text

• Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre 2022 'El model lingüístic escolar a la Llei d'educació de les Illes Balears

  La Llei d’educació de les Illes Balears estableix les coordenades bàsiques de l’organització de l’ensenyament i l’ús de les llengües oficials. El legislador incorpora els principis inclosos en la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de mínims. S’estableix una presència mínima (que es podrà veure incrementada) de la llengua catalana en la meitat de l’horari escolar. Destaca la rellevància del sistema educatiu per a garantir que els alumnes assoleixen el domini oral i escrit de les dues llengües oficials en acabar l’etapa d’ensenyament obligatori. Esmenta el caràcter vertebrador de la llengua catalana en la construcció d’un sistema plurilingüe i facilita que la llengua catalana sigui normalment usada en el model educatiu balear. No exclou el castellà com a llengua d’ensenyament i aprenentatge, que podrà usar-se fins a un màxim de la meitat de l’horari, segons el que disposi el projecte lingüístic de centre. Tot i que durant el procés legislatiu es varen teixir importants acords al voltant del model lingüístic, finalment el consens no va ser possible. La qual cosa pot posar en perill la continuïtat i l’estabilitat d’un dels pilars fonamentals del sistema educatiu balear

• Crònica legislativa d'Astúries. Primer semestre de l'any 2022

  Aquesta crònica presenta les novetats de normativa, així com informacions de rellevància jurídica, en l'àmbit de les llengües pròpies de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries durant el primer semestre de 2022, amb especial atenció a la regulació de la Xarxa de Normalització Lingüística encarregada de la coordinació dels serveis de normalització lingüística que hi ha a Astúries

• Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2022

  El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Suprem que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua

• Activisme lingüístic, llengües minoritzades i capgirament de la substitució lingüística: el cas del zapoteca. Recensió de De Korne, Haley. (2021). Language activism. Imaginaries and strategies of minority language equality

  Recensió de De Korne, Haley. (2021). Language activism. Imaginaries and strategies of minority language equality. De Gruyter

• Ús de la tecnologia en la traducció i la interpretació jurídiques: potencial, disponibilitat i aplicacions dels recursos

  En aquesta introducció es presenta un resum del número especial que la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law dedica a la traducció i la interpretació (TI) jurídiques en el món de les tecnologies. Tot i que les tecnologies de la traducció són àmpliament accessibles i acceptades en molts dominis especialitzats, el seu ús en contextos jurídics ha estat històricament limitat pels recursos financers, institucionals i textuals. La manca de disponibilitat dificulta el desenvolupament d’aplicacions tecnològiques de qualitat que poden ajudar qui treballa professionalment en la TI en contextos jurídics. Les contribucions d’aquest número especial tracten la disponibilitat i l’ús dels recursos des de diferents perspectives. Diversos articles investiguen el desenvolupament de sistemes de traducció automàtica neuronal (TAN) aprofitant els recursos de qualitat de llengües relacionades o amb pocs recursos, mentre que en d’altres s’analitzen els sistemes de traducció automàtica (TA) com a possibles recursos per a la productivitat i la qualitat en traducció. En les col·laboracions també s’estudia l’assignació de recursos institucionals a la formació en traducció i interpretació per treballar en contextos jurídics

• Avaluació de la traducció automàtica neuronal de documents judicials: estudi de cas de la traducció d'una ordre de detenció preventiva de l'espanyol a l'anglès

  Al sector de la traducció judicial s’està observant un creixement considerable de la demanda a causa de l’augment del nombre de procediments amb persones que no parlen la llengua utilitzada per les autoritats, especialment a la Unió Europea (UE) des que es va aprovar recentment la legislació que consagra el dret a la traducció de documents essencials en els procediments penals (Brannan, 2017). En el cas de la traducció de textos jurídics, la traducció automàtica (TA) no es veu amb optimisme pel seu menyspreu al propòsit i el destinatari de la traducció (per exemple, Wiesmann, 2019; Roiss, 2021), malgrat el seu potencial per estalviar temps i els avantatges que ofereix pel que fa a la terminologia i la fraseologia (Killman, 2014) o la sintaxi (per exemple, Heiss i Soffritti, 2018; Mileto, 2019; Wrede et al., 2020). L’objectiu d’aquest article és analitzar si es pot aprofitar la TA en una especialitat de la traducció tan exigent com demandada, la traducció judicial. En concret, aquest article avalua la qualitat de les traduccions a l’anglès d’una interlocutòria de presó provisional en espanyol produïdes per tres sistemes de traducció automàtica neuronal (TAN) diferents (DeepL, eTranslation i Google Translate) seguint les directrius d’avaluació de la TAUS

• Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals

  L’11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica l’epidèmia de la SARS-CoV-2 com a pandèmia. En poques setmanes, el virus infecta milers de persones, paralitza l’economia mundial i els estats adopten mesures d’urgència per tal de contenir-lo i evitar la saturació dels sistemes sanitaris nacionals. Aquesta recerca explora lexicomètricament un corpus integrat per quatre subcorpus comparables (en anglès, francès i castellà) que inclouen discursos del període de l’1 de gener de 2020 al 30 de setembre de 2021 sobre la gestió de la COVID-19 pronunciats en els contextos institucionals següents: l’OMS, la Comissió Europea (CE), el Govern d’Espanya (ES) i la República francesa (FR). L’estudi parteix d’un marc teòric i metodològic basat en la lingüística de corpus, la lexicometria i l’anàlisi del discurs. S’adopta com a punt de partida el vocabulari utilitzat en els discursos de l’OMS per analitzar-ne qualitativament les paraules més emprades i comparar-ne els usos amb la resta de subcorpus. Es caracteritzen els usos del vocabulari amb relació a la diversitat de mesures d’emergència adoptades, el lèxic bel·licista i, en darrer lloc, el vocabulari amb relació a valors, qualitats i capacitats

Documentos destacados

• El principio procesal «iura novit curia» en la jurisprudencia del Tribunal Supremo

  Después de haber llevado a cabo la observación empírica del uso real de las máximas latinas en las resoluciones del Tribunal Supremo, se ha comprobado que siete presentan una notable frecuencia de aparición. El aforismo iura novit curia elegido en esta ocasión –principio que no es romano, sino...

• Aproximació a la transcripció de corpus orals: els símbols de transcripció en corpus judicials

  L’objectiu d’aquest treball és reflexionar sobre els problemes existents a l'hora de transcriure corpus de caràcter oral; en concret, corpus gravats en àmbits judicials. Després d'abordar qüestions generals sobre les transcripcions, se sotmeten a estudi les dificultats pròpies de la transcripció d'u...

• La claridad y el orden en la narración del discurso jurídico

  En este artículo estudiamos dos aspectos esenciales para la efectividad de la comunicación jurídica a través del lenguaje escrito: la claridad y el orden en la narración. En una primera parte, se expone la base jurídica y la de políticas públicas que fundamentan la exigencia razonable de un...

• La clàusula «rebus sic stantibus» en la jurisprudència actual

  A partir del atávico ideal encaminado a conseguir que el lenguaje jurídico sea claro, preciso y conciso, pero sin prescindir «del peso de la dogmática y de la tradición en la elaboración de la cultura jurídica», en este artículo se examina la clausula rebus sic stantibus, inserta en una oración...

• Jurisprudencia del Tribunal Supremo
• El proceso judicial como «espacio comunicativo»

  Se aborda en este artículo la posibilidad y conveniencia de estudiar el proceso desde el punto de vista de la pragmática y las consecuencias beneficiosas que se derivan de ello. Especialmente por que puede contribuir a una mejor comprensión del funcionamiento y razón de ser del proceso judicial....

• Planificación lingüística y enseñanza en Andalucía: la dimensión intercultural dentro del Plan de Fomento del Plurilingüismo.

  El Plan de Fomento del Plurilingüismo en Andalucía vio la luz en 2005 en una región monolingüe, en la que no existe conflicto lingüístico, y lo hizo con la pretensión de impulsar –en sus propias palabras– «una Política Lingüística para la sociedad andaluza» (PFP, 2005:1), y contribuir al desarrollo ...

• Una nova empenta per a l'ús social de la llengua catalana a les Illes Balears. L'avanç inestable, i no sempre lineal, de la normalització lingüística

  Al llarg dels més de trenta anys d’autonomia balear el règim jurídic de la llengua catalana a les Illes Balears ha passat per diverses etapes d’evolució i millora -impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de normalització lingüística de 1986-, però, també, per moments de retrocessos ...

• Problemas de precisión del discurso jurídico (aproximación desde el ámbito de la asesoría lingüística)

  En este artículo vamos a fijarnos en lo que seguramente define con mayor propiedad a la escritura jurídica: la precisión textual. En concreto, abordamos dos cuestiones hasta cierto punto antagónicas: la primera está dedicada a los tres apartados que, desde nuestro punto de vista, son cruciales para ...

• La variación terminológica de los conceptos del derecho de sociedades y sus estrategias de traducción

  Este trabajo analiza la variación terminológica de los conceptos del Derecho de sociedades desde una perspectiva descriptiva y comparativa. Tomamos como referencia los términos jurídicos utilizados en España, México y Perú, para el caso del español, y de Inglaterra y Gales y Estados Unidos para el...