• Revista de Llengua i Dret

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-09-08
ISBN:
0212-5056

Últimos documentos

  • Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Any 2019

    Aquesta crònica recull les principals fites normatives i jurisprudencials en matèria de dret lingüístic a la Comunitat Valenciana, que s’han produït l’any 2019, tenint en compte la seua rellevància per al desenvolupament de la política lingüística valenciana. Paraules clau: valencià; política lingüística; usos institucionals i administratius del valencià; normalització lingüística; Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV); Xarxa Pública de Serveis Lingüístics Valencians; Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV).

  • Crònica legislativa de les Illes Balears. Any 2019

    El text recull les resolucions del Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i del Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears (BOPIB) que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua, publicades durant l’any 2019. Paraules clau: Illes Balears; ús de les llengües oficials en l’Administració; Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics; atenció i drets de la infància i l’adolescència; patrimoni cultural immaterial.

  • Crònica legislativa d'Aragó. Any 2019

    El texto recoge las novedades normativas que afectan a los usos, a los derechos lingüísticos y al régimen jurídico de las lenguas en Aragón aprobadas durante el año 2019. Palabras clave: educación para la vida adulta; programas y premios; profesorado; lenguas minoritarias; Consejo de Europa; proyectos europeos.

  • Crònica legislativa del País Basc. Any 2019. 'Nou marc jurídic sobre l'ús institucional i administratiu de l'eusquera'

    El trabajo recoge las novedades jurisprudenciales y normativas relativas al régimen jurídico de uso del euskera en Euskadi, producidas en el 2019. Palabras clave: País Vasco; derecho lingüístico; lenguas en la Administración; lenguas en la educación; cláusulas lingüísticas.

  • Crònica legislativa de Navarra. Any 2019

    La crónica recoge las novedades en materia lingüística en la Comunidad Foral de Navarra publicadas entre enero y diciembre del 2019. En este periodo se han aprobado tres normas con rango de ley, referidas a la regulación de la Administración de la Comunidad Foral de Navarra y del Sector Público Institucional Foral, a la Administración local y a los derechos culturales, respectivamente. Todas ellas recogen breves referencias a los derechos lingüísticos, si bien en general limitados a la zonificación establecida por la Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del Euskera. En cuanto a las normas reglamentarias, destaca la orden foral por la que se aprueba el procedimiento a seguir por el cambio de perfil lingüístico de la plaza y las ordenanzas de promoción y uso del euskera en pequeños municipios de la zona mixta. Palabras clave: Navarra; euskera; lenguas minoritarias; derecho lingüístico; derechos lingüísticos; Administración pública; promoción; uso; restricciones.

  • Construir sistemes de traducció automàtica per a llengües menors: reptes i efectes (CA-EN)

    La creació de sistemes de traducció automàtica per a llengües desfavorides, que anomenaré llengües menors, presenta diversos reptes alhora que obri la porta a noves oportunitats. Després de definir conceptes preliminars com ara els de llengua menor i traducció automàtica, i d’explicar breument els tipus de traducció automàtica existents, els usos més comuns, el tipus de dades en què es basen, i els drets d’ús i les llicències del programari i de les dades de traducció automàtica, es discuteixen els reptes a què s’enfronta la construcció de sistemes de traducció automàtica i els possibles efectes sobre l’estatus de la llengua menor, usant com a exemples llengües menors d’Europa. Paraules clau: traducció automàtica; llengües menors; recursos lingüístics; aragonés; bretó; sami; noruec bokmål; noruec nynorsk; occità; català; valencià.

  • Crònica legislativa de Galícia. Any 2019. 'Fi de la legislatura amb normalització lingüística sota mínims

    Este artigo fai balance do dereito lingüístico aprobado en Galicia durante o 2019, o último ano dunha lexislatura á que se lle puxo fin algo anticipadamente ao convocar eleccións galegas para o día 5 de abril de 2020. Unha lexislatura dun pulso normativo e orzamentario baixo mínimos (só a O 0,07% do orzamento total dedicouse a medidas de política lingüística) e dunha actividade do goberno apuntalando a regresión da normalización con mensaxes de calma ante indicadores, avaliacións externas e acción do propio goberno que non contribúen a mellorar a delicada situación de falta de transmisión inter-xeracional. Non pode sinalarse neste período nin unha soa norma significativa sobre a lingua e mesmo o tantas veces anunciado e adiado Plan de dinamización da lingua galega na mocidade 2019-2022 quedou en fase de anteproxecto, logo da súa presentación no Parlamento de Galicia en xullo de 2019, sen ser finalmente aprobado. Palabras clave: dereito lingüístico; Galicia; transmisión xeracional; Informe sobre a Carta Europea das linguas rexionais ou minoritarias; Sentenza do Tribunal Supremo sobre ordenanzas locais; fin de lexislatura.

  • La dixi en la traducció dels textos contractuals (anglès-castellà): el cas dels determinants demostratius

    El presente estudio de carácter descriptivo tiene como objetivo analizar el modo en que se gestionan los determinantes demostrativos como elementos deícticos en la traducción de los textos contractuales. La hipótesis de partida, que surge en parte de los resultados mostrados por estudios previos del transgénero de la traducción de los contratos (Monzó, 2002), es que en las traducciones existe interferencia (Toury, 1995) en el trasvase de las relaciones de cohesión creadas por estas partículas, motivada en parte por la influencia del texto origen sobre el meta, también en la traducción jurídica (Ferrán Larraz, 2004). Para avalar o rechazar la hipótesis, se establecerán los patrones de uso de los determinantes demostrativos en su faceta de marcadores anafóricos en el género de los contratos en las culturas origen (inglés) y meta (español) mediante el análisis de un corpus comparable para, sobre los hallazgos encontrados, analizar un corpus paralelo de originales y sus traducciones que permita observar si existe, y a qué nivel, interferencia en el transgénero resultante, o si la conducta de estos marcadores encuentra razones distintas. Los resultados permitirán reflexionar sobre la relevancia de este fenómeno en la traducción en el contexto jurídico de los contratos. Palabras clave: deixis; determinantes demostrativos; traducción jurídica; lenguaje jurídico; contratos.

  • Crònica legislativa de l'Estat espanyol. Any 2019

    La crònica analitza les principals disposicions normatives estatals relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí Oficial de l’Estat durant l’any 2019. Paraules clau: dret lingüístic; Estat espanyol.

  • Lèxic i fraseologia juridicoadministratius en els manuals de consells del segle XVII

    L’objectiu d’aquest treball és provar, a través d’algunes mostres concretes del nivell lexicosemàntic, l’interés de la documentació històrica de l’escrivania municipal de València, i més en concret dels manuals de consells, per a l’estudi de l’evolució de la llengua catalana al País Valencià al llarg de l’època foral, i especialment per a l’estudi del llenguatge juridicoadministratiu. Aquesta documentació, a pesar del seu valor, a penes ha estat aprofitada pels filòlegs, i menys encara en el període corresponent a l’edat moderna, en el qual es centra aquest treball. En aquest article es recullen i estudien diversos mots i significats no registrats en els diccionaris històrics i etimològics catalans, així com locucions i expressions usades en el llenguatge juridicoadministratiu del segle XVII. Paraules clau: història del lèxic català; llenguatge juridicoadministratiu; País Valencià; segle XVII.

Documentos destacados