• Revista de Llengua i Dret

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-09-08
ISBN:
0212-5056

Últimos documentos

  • Al voltant de quaranta anys d'oficialitat i d'usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats autònomes

    En les darreres quatre dècades s'han implantat i desenvolupat en sis de les disset comunitats autònomes diversos règims de cooficialitat lingüística que han permès un ús generalitzat, i fins i tot preponderant, de les llengües pròpies d'aquests territoris per part de les administracions autonòmiques i locals, que ha estat compatible amb un respecte generalitzat del marc normatiu als drets lingüístics dels ciutadans. Això no obstant, els canvis experimentats en la jurisprudència del Tribunal Constitucional de la darrera dècada han engrandit l'asimetria ja existent entre els règims jurídics del castellà i els de la resta de les llengües oficials. Especialment a partir de la controvertida STC 31/2010, de 28 de juny, s'han difuminat alguns dels trets característics de l'oficialitat de les llengües pròpies, la qual cosa ha introduït incerteses en el seu règim jurídic i ha propiciat que la jurisprudència sigui menys permissiva respecte d'alguns dels usos institucionals d'aquestes llengües

  • Balanç del dret lingüístic de la Unió Europea i de la seva relació amb la llengua catalana 1986-2019

    En la seva primera part, l'article fa un balanç de l'evolució del dret lingüístic de la Unió Europea des dels seus inicis fins a l'actualitat, tant des del vessant institucional com de la seva normativa sectorial. D'aquesta anàlisi se'n desprèn l'estabilitat dels seus principis i normes fonamentals. A més, l'article destaca la capacitat d'adaptació del sistema lingüístic de la Unió a l'ampliació successiva del nombre de les seves llengües oficials, amb un plantejament respectuós de la igualtat jurídica formal de les llengües alhora que pragmàtic. Com a principal anomalia de la seva evolució, l'article remarca la marginació de les llengües que, tot i ser oficials en un estat membre, no tenen, al mateix temps, la consideració de llengües oficials de la UE. Aquesta conclusió continua destacant-se com a rellevant en la segona part de l'article, dedicada a les relacions del dret lingüístic de la Unió amb la llengua catalana. En aquest sentit, a més de descriure la posició jurídica d'aquesta llengua en el sistema lingüístic de la Unió, l'article planteja la possibilitat que es pugui qüestionar la legalitat de les normes sectorials de la Unió Europea que, en no tenir en compte la condició d'oficialitat de la llengua catalana "o, per extensió, de les llengües europees que disposen d'un estatus d'oficialitat semblant en un dels seus estats membres" poden arribar a tenir com a conseqüència restringir el seu àmbit d'oficialitat interna

  • Toponímia i pluralisme lingüístic a l'Espanya autonòmica

    La toponímia és un sector sensible, potser més que d'altres, donada la percepció visual i immediata que ofereix de la predisposició d'un determinat ordenament respecte a les identitats culturals presents al territori. Aquesta contribució examina la regulació de la toponímia en l'ordenament espanyol, tenint en compte tant la macrotoponímia com la microtoponímia; també presta una atenció especial a la regulació de l'ús de les llengües en l'hodonímia i en la senyalització viària. Un objectiu principal del treball és presentar en una perspectiva comparada l'evolució i els problemes de l'enfocament espanyol sobre la formació del "paisatge lingüístic", enfocament íntimament relacionat amb el desenvolupament de la normativa, sobretot autonòmica, adoptada per promoure els drets lingüístics i el pluralisme cultural a Espanya

  • Balanç de la jurisprudència del Tribunal Constitucional 1979-2019

    Aquest número de la Revista de Llengua i Dret inclou una crònica especial de balanç de 40 anys jurisprudència constitucional. El Tribunal Constitucional ha tingut una intervenció molt important en la interpretació i delimitació del règim lingüístic derivat de la Constitució Espanyola de 1978. En aquesta anàlisi jurisprudencial s'analitza, d'una banda, com s'ha interpretat jurisprudencialment l'habilitació constitucional als estatuts d'autonomia per a declarar l'oficialitat de llengües distintes del castellà en les comunitats autònomes. D'altra banda, pel que fa a sectors materials rellevants, se sintetizen els criteris jurisprudencials que fan referència a la llengua a l'ensenyament, les institucions i administracions públiques, l'àmbit socioeconòmic, els mitjans de comunicació i la toponímia

  • Socioeconomia i llengua: entre la protecció pública i l'autonomia privada

    La protecció dels drets lingüístics en les relacions privades respon generalment a una fase d'evolució de les polítiques lingüístiques. La necessitat de respectar l'autonomia privada i que les mesures d'intervenció siguin proporcionades condiciona el tipus d'obligacions lingüístiques possibles. La potencialitat estratègica que tenen la contractació pública i l'activitat subvencional per a modular el paisatge lingüístic també fa necessari examinar-ne l'abast i els límits

  • Balanç de la jurisprudència del Tribunal Suprem 1979-2019

    Aquest text recull les principals novetats jurisprudencials del Tribunal Suprem en matèria de dret lingüístic que s'han produït els últims 40 anys

  • Evolució de la regulació lingüística en els mitjans de comunicació audiovisual en l'Estat espanyol

    L'article analitza l'evolució de la legislació reguladora dels mitjans de comunicació audiovisual a l'Estat espanyol, des dels seus antecedents "en l'època de la dictadura franquista" fins els nostres dies. S'estudien les competències estatals i autonòmiques, així com la concreció normativa existent, dins la regulació d'aquest sector, al voltant de les qüestions lingüístiques i l'ús de les llengües de l'estat. S'hi fa també un repàs de la situació de les comunitats lingüístiques existents a l'Estat per tal de descriure el mapa comunicatiu i lingüístic, assenyalar els problemes existents i extraure'n conclusions

  • Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019

    Recull comentat d'iniciatives parlamentàries tramitades per impulsar i controlar l'acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català

  • L''esforç estatal' com a model de còmput del compliment de la part III de la Carta europea per a les llengües regionals o minoritàries

    El compliment satisfactori dels compromisos adquirits per cada estat en el moment de ratificació de la Carta europea per a les llengües regionals o minoritàries constitueix un objectiu central per a la normalització lingüística de desenes de llengües europees. Però aquest objectiu és també un desafiament, condicionat no només per les circumstàncies de partida de cada llengua al seu territori, sinó sobretot pel nivell d'exigència que cada estat ha escollit entre les diferents possibilitats que permet la Carta. En aquesta contribució proposem una aproximació al compliment satisfactori de les obligacions adquirides amb la ratificació del tractat a partir del que denominem "esforç estatal", resultat d'analitzar conjuntament el nombre de llengües, el nombre de compromisos i el nivell d'exigència d'aquests compromisos per a cadascun dels 22 estats que tenen llengües regionals o minoritàries cobertes per la part III de la Carta (articles 8-14)

  • La situació de la llengua aragonesa: estandardització, revitalització lingüística i escenaris de futur

    En aquest treball s'ofereix una descripció de la situació actual de l'aragonès que fa atenció a les possibilitats d'estandarditzar-lo. Tenint en compte que l'estandardització sovint és l'estratègia de revitalització lingüística per defecte, i amb l'objectiu de contribuir a canalitzar els esforços revitalitzadors cap a aquelles estratègies amb més possibilitats d'èxit, la present descripció se centra en tres factors crucials a l'hora d'estandarditzar amb èxit qualsevol varietat: 1) el factor econòmic i demogràfic; 2) el marc polític i jurídic, i 3) els actors polítics en pro de l'estandardització. La descripció conclou amb una anàlisi de l'escenari polític que s'ha obert amb les eleccions autonòmiques de l'Aragó del 26 de maig de 2019, amb la intenció de poder esbossar els escenaris de futur per a l'aragonès. Així doncs, s'hi analitza el context sociopolític de l'aragonès per tal de discernir si la seva estandardització és la millor estratègia de revitalització lingüística per a l'aragonès i s'hi conclou que el futur de la llengua implica donar prioritat a altres estratègies revitalitzadores i treballar a partir dels consensos existents, que no inclouen l'estàndard

Documentos destacados