• Revista de Llengua i Dret

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-09-08
ISBN:
0212-5056

Últimos documentos

  • Presentació de la directora
  • Crònica legislativa de Galícia. Primer semestre de 2018

    La política lingüística autonòmica està instal·lada en l'atonia. Se'n pot assenyalar poc en aquest semestre més enllà de la reiteració de convocatòries de subvencions rutinàries i la repetició d'anuncis d'actuacions ajornades successivament. Sense producció normativa d'interès, aquest és un període més de pols lànguid. Només la publicació de l'Informe sobre a prestación do servizo de normalización lingüística pola administración local en exercicio de competencia propia, amb el qual la Xunta vol resoldre els dubtes creats per la LRSAL sobre les competències locals en relació amb el manteniment de serveis municipals de normalització lingüística, mereix ser ressenyada en aquest període

  • La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts en català en els serveis audiovisuals a demanda (CA-EN)

    La llengua vehicula les expressions culturals d’una comunitat determinada. Des de fa dècades, la tecnologia cultural amb més impacte social ha estat l’audiovisual, amb la televisió al capdavant. Mal que bé, Catalunya ha sabut desplegar unes polítiques i uns instruments, precaris però efectivament desplegats, per vehicular les pròpies expressions audiovisuals en català. Però des de la irrupció d’Internet, els continguts audiovisuals a demanda, accessibles des de qualsevol dispositiu connectat, esdevenen més i més importants. Aquesta mutació dona un avantatge formidable a la projecció de continguts nord-americans i, consegüentment, comporta una pèrdua de pes important no sols per a la llengua catalana, sinó també per a les cultures europees no anglosaxones i les seves indústries de continguts. A partir d’aquí, quina és la política lingüística possible per garantir la pervivència i la projecció del català en el nou context comunicatiu? El present article dona una clau, la clau de volta diríem, a partir de la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada el passat 2 d’octubre (Parlament Europeu 2018). Aquesta norma europea incorpora el principi de prominència a Internet per a les obres de producció europea i per als continguts d’interès general en els serveis audiovisuals a demanda (siguin en forma de menú, de cercador, de sistema de recomanació, etc.). Així, la prominència pot esdevenir l’anella europea des d’on penjar la legislació i el desplegament regulador que permetin la pervivència de la llengua catalana en l’ecosistema comunicatiu del segle XXI

  • Crònica legislativa de l'Estat espanyol. Primer semestre de 2018

    La crònica analitza les principals disposicions normatives relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí Oficial de l’Estat durant el primer semestre de 2018

  • L'impacte del dret en l'ús de les tecnologies del llenguatge en les administracions públiques

    Les administracions públiques han incorporat les tecnologiues del llenguatge com a instrument per prestar els serveis públics de manera més eficaç i eficient. Igualment, les administracions públiques estan fomentant, a través de diverses mesures, la insdústria de les tecnologies del llenguatge. Aquest article té per objectiu identificar les normes que han de ser tingudes en compte en l'impuls del disseny, el desenvolupament i l'ús de les infraestructures lingüístiques en les administracions públiques. A més, persegueix valorar l'impacte de la normativa per impulsar l'ús de les tecnologies del llenguatge en les administracions públiques

  • Crònica legislativa d'Andorra. Març de 1993 - juny de 2018

    L’article té l’objectiu d’explicar i analitzar les polítiques lingüístiques més destacades que s’han aprovat en els últims 25 anys a Andorra i analitzar els motius pels quals s’han adoptat. En el text s’analitzen les lleis, els decrets, els estudis i els edictes que fan referència a l’ús del català en els aspectes polítics, socials i econòmics d’Andorra. Es destaquen les iniciatives impulsades en els últims anys tant pel govern del Principat com pels legisladors i els diferents actors socials. A més, per entendre l’evolució de l’ús del català al país i les polítiques posteriors adoptades pel govern andorrà, també ens hem nodrit d’estudis i de capítols de llibres i d’articles publicats als mitjans de comunicació

  • La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica

    La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixer que l’Estatut dotà les garanties legals preexistents de major rang, tutela i estabilitat. La STC 31/2010 avalà a grans trets la constitucionalitat d’aquest règim juridicolingüístic, encara que algunes interpretacions del TC han concitat intensos debats hermenèutics i pronunciaments posteriors tant d’aquest tribunal com de la jurisdicció ordinària sobre àmbits com el model de conjunció lingüística a l’escola catalana que posen de manifest la transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu

  • Crònica legislativa de la Unió Europea. Primer semestre de 2018

    El text recull les principals disposicions sobre els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua publicades al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de l’1 de gener al 30 de juny de 2018. L’ordre en què apareixen les disposicions esmentades és el que s’estableix cronològicament al DOUE. Les sigles EEE corresponen a l’Espai Econòmic Europeu, àrea d’integració comercial que associa en un únic mercat interior la UE amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein

  • La capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. Entre els drets dels usuaris i els deures lingüístics dels empleats al servei de l'Administració pública

    El pluralisme lingüístic que deriva de la Constitució i dels estatuts d’autonomia dona lloc a l’ordenació jurídica d’unes normes bàsiques del règim de cooficialitat de les llengües i configura, com a objectiu principal dels poders públics, el mandat de normalitzar l’ús de la llengua pròpia i oficial. En l’àmbit de la funció pública, el procés normalitzador implica l’adopció d’una sèrie de mesures per fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans que es relacionen amb les administracions. L’exigència de coneixements lingüístics, com a mèrit o com a requisit, per als empleats públics és conforme amb els postulats constitucionals sempre que es faci efectiva d’acord amb el principi de igualtat i que el nivell d’exigència lingüística sigui objectivament raonable i proporcionat en funció del lloc que es pretén aconseguir. En determinats àmbits específics —com ho és, sens dubte, el sector públic sanitari— les seves pròpies singularitats poden modular la regulació de l’exigència de coneixements lingüístics. L’aprovació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears ha reobert, una vegada més, el debat sobre la configuració dels drets i els deures lingüístics en la normativa autonòmica. En particular, torna a revifar la controvèrsia sobre l’acreditació de coneixements, com a mèrit o com a requisit, de la llengua catalana per a l’accés a la funció pública

  • Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Primer semestre de 2018

    El text recull les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua dictades durant el primer semestre de 2018

Documentos destacados