• Revista de Llengua i Dret

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-09-08
ISBN:
0212-5056

Últimos documentos

  • La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: definició de qüestions clau, revisió de polítiques i delimitació del públic de la traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics (disponible en CA i EN)

    Aquesta secció monogràfica de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law presenta els resultats de sis perspectives crítiques sobre els reptes que plantegen per a les institucions públiques les polítiques i les pràctiques de traducció i interpretació en les societats modernes. Amb una mirada crítica i empírica, els articles que s’hi recullen ofereixen dades i reflexions sobre la importància de la disponibilitat lingüística en el gaudi de drets fonamentals i en possibilitar que les institucions executin el seus mandats amb eficiència. L’article introductori revisa la funció dels serveis públics en les actuals societats multilingües, i també de la traducció i la interpretació en el marc de les polítiques que regeixen la disponibilitat lingüística. Tot seguit, examina teories més o menys implícites, sovint contradictòries, de la traducció i la interpretació amb un breu debat sobre les funcions que s’atribueixen, de forma prescriptiva o descriptiva, a traductores i intèrprets. Finalment, es presenten els articles de la secció monogràfica, que s’estructuren al voltant de dos eixos: a) una revisió de pràctiques que forneix dades per a la definició i la reforma de les polítiques públiques, i b) una revisió fonamental de la funció mateixa de la traducció i la interpretació en els serveis públics (TISP) a través d’estudis que ofereixen comparatives de les necessitats i de les percepcions de la TISP en àmbits diversos, com també dels reptes que ha d’afrontar la formació davant les realitats emergents.

  • La interpretació i la intermediació lingüística a les institucions públiques sueques: l'ús de nenes i nens per a la comunicació multilingüe

    L’objectiu d’aquest article és analitzar les experiències amb nenes i nens com a intermediadors lingüístics als serveis públics suecs, i les seves conseqüències. Comencem comentant i comparant els conceptes d’intermediació i d’interpretació. Tot seguit analitzem i comentem les dades obtingudes per mètodes quantitatius i qualitatius, en concret, dues enquestes en línia fetes a treballadores de l’àmbit de l’atenció sanitària i els serveis socials, i set entrevistes en grup que incloïen persones amb experiència en intermediació lingüística quan eren infants. Un dels resultats principals és que hi ha discrepàncies en la manera com el personal del servei públic descrivia les seves experiències a l’hora de fer servir nenes i nens com a intèrprets, i la manera com els joves intèrprets percebien la seva situació. Els primers afirmen que gairebé mai es fan servir nenes i nens com a intèrprets, només en situacions crítiques o per a tasques senzilles, però mai amb regularitat. Per contra, els entrevistats amb experiència en intermediació lingüística quan eren infants declaren que recorrien a ells amb freqüència per interpretar, cada dia, en tota mena de situacions. Manifesten que no se’ls demanava el seu consentiment, i que tampoc no es qüestionava mai la seva presència. Tot i que són contradictòries, les dues perspectives són rellevants i descriuen la realitat de les persones que van participar en les enquestes i les entrevistes en grup. Aquesta discrepància es pot explicar pel fet que els pares i els familiars de les nenes i nens que fan d’intermediadors poden haver tingut contacte amb diferents institucions públiques diverses vegades a la setmana. Si totes aquestes institucions legitimessin l’ús de nenes i nens en ocasions aïllades i en situacions senzilles i crítiques, això pot semblar una feina a jornada completa des del punt de vista d’un infant. Per acabar, ens centrem en les conseqüències per als pacients i per als usuaris del servei pel que fa a seguretat jurídica i discriminació.

  • Interpreter-mediated questioning of minors (ImQM): The voice of children and their rapport with interpreters

    This paper focuses on interpreter-mediated interviews with victims, suspects and witnesses under the age of 18 who are vulnerable because of their age, native language and country of presence, with particular emphasis on how to provide the necessary information, support and protection for this group. The paper reports on the results of the European project Cooperation in Interpreter-Mediated Questioning of Minors (CMIQ). As the name suggests, cooperation and teamwork among stakeholders are of paramount importance in interpreter-mediated questioning of minors (ImQM). This contribution will focus on semi-structured interviews conducted by Belgian researchers with twelve Flemish children, boys and girls aged five to 17, of which 11 were hearing and one was deaf. Based on the outcomes of twelve semi-structured interviews with minors, results point to specific perceptions of the interpreter reported by children: the interpreter seems to be the person they turn to when speaking and the person they trust most. Since codes of ethics prescribe, among other things, neutrality and often even ‘invisibility’ on the part of the interpreter, reflection on this topic is necessary. Based on the paramount importance of rapport-building with the child, this paper argues that the role of interpreters should be discussed not only during a briefing, but also in joint interprofessional training. In this way, all stakeholders improve their knowledge of their respective professional roles in ImQM situations, which helps to further tackle contradictory expectations with regard to the role of the interpreter.

  • The Linguistic And Interpreting Needs Of Security Forces In Gran Canaria: A Preliminary Study

    This article investigates the interpreting needs of Spanish security personnel, their perceptions of their interactions with non-Spanish speakers, and considerations regarding the role of interpreters in their work for the various security forces in Spain. The contextual framework summarises the responsibilities of the Spanish security forces, examines the area of law enforcement as a public service sector in which interpreting is required, and explores legal issues in this field. An indication of the number of potential users of interpreting services in the security forces in the specific region studied (the Canary Islands) is followed by a description of the methodology used. We then present the results of our study, which was conducted by means of a questionnaire, drawn up and administered by the authors, on how members of the Civil Guard and the Spanish National and local police forces perceive their language and interpreting needs, as well as their experiences in these fields. As part of this preliminary study, survey respondents were encouraged to share difficulties they had encountered in relation to language mediation, thereby enabling the authors to present an overview of the interlinguistic and intercultural communication difficulties that need to be overcome in these services, as well as service professionals’ impressions of the reality of working with interpreters.

  • Interpreter role (self-)perception: a model and an assessment tool

    Ongoing discussion continues to debate the role interpreters should embrace, whether the interpreter should be an impartial agent or whether impartiality can be demanded from a human agent at all. The current discussion favours the idea that roles are negotiated through interaction and that the ideal of impartiality may be compromised in specific situations or settings. This negotiation, far from constituting an academic discussion, is determined by the parties to the communicative situation. It is therefore relevant to be able to assess interpreters’ and users’ views as to what a particular situation requires of the interpreter. Based on a content analysis of the existing literature on the interpreter’s role, we developed a model to account for opposing perceptions of what interpreters are and should do in their professional practice, and represent those views as possibilities on a continuum rather than as opposing and excluding options. This paper presents a tool based on that model which allows perceptions to be made explicit and discussed. The model and preliminary experiences of the application of the tool in interpreting teaching and in one professional context are presented.

  • Training public service interpreters and translators: facing challenges

    Public service interpreting and translation (PSIT) is helping societies deal with the challenges posed by migration. Its consolidation as a professional practice is still a controversial subject. A number of advances can be identified across territories and settings, including the use of English when providing interpreting and translation services in lesserused language contexts, the increasing availability of training courses for public service interpreters and translators, the modest development of trainer training courses, or the rising awareness among stakeholders of the importance of relying on competent professionals when communicating with individuals who are less than proficient in the contact language or languages. However, these vital improvements are only visible in some instances and institutions in certain countries. In others, conditions in PSIT practice are far from professional. Education and training are fundamental tools for raising the status of PSIT. In this paper we take stock of experience accrued by PSIT researchers, practitioners and trainers to highlight challenges and advances in the area of PSIT training in tertiary education. After identifying successful initiatives, we single out underexplored areas, including the missing focus on translation in both training programmes and research agenda.

  • Presentació de la secció monogràfica '2019: Any Internacional de les Llengües Indígenes

    Aquesta secció monogràfica té com a objectiu reunir els experts en estandardització lingüística, tant de la vessant teòrica com pràctica, que han dut a terme diferents experiències en la codificació i l’elaboració de varietats estàndards de les llengües ameríndies. La finalitat és reflexionar sobre com influeix la conceptualització lingüística occidental a l’hora de codificar estàndards escrits en comunitats amb una tradició predominantment oral.

  • Estandarización y revitalización de lenguas amerindias: funciones comunicativas e ideológicas, expectativas ilusorias y condiciones de la aceptación

    El estudio parte de la suposición de que la creación de una variedad estándar sirve como estrategia de modernización que debe contrarrestar el desplazamiento de lenguas amenazadas. Se discuten -a partir de un recuento de la función comunicativa y política de las variedades estándares en las lenguas europeas- las posibilidades de una transferencia de la invención sociolingüística y glotopolítica, de implementar una koiné, a las lenguas amerindias. La relación sociolingüística actual de las lenguas amerindias con las lenguas dominantes, el español y el portugués, demuestra que ya existe una koiné exoglósica (lengua dominante). La función de una nueva koiné endoglósica debe, entonces, tener funciones más allá de la función comunicativa, o sea, del fortalecimiento de la identidad étnica. Se pone énfasis en el hecho de que toda implementación de un estándar debe someterse a la meta de lograr la supervivencia de las lenguas amerindias respectivas lo que significa crear una forma de estándar no dogmática, negar la pretensión de su superioridad y propagar una nueva actitud que combata el menosprecio de variedades amerindias no estándares.

  • Divided we stand, unified we fall? The impact of standardisation on oral language varieties: a case study of Amazonian Kichwa

    This article adds to the discussion on standardisation of minority languages spoken in primarily oral cultures. Focusing on Amazonian Kichwa (Quechuan, lowland Ecuador), we show how the introduction of a written standard can undermine language transmission, prompt contradictory ideologies, and instil conflicting aims within speech communities. Our approach combines descriptive linguistics and ethnography. First, we examine the extent of variation within Amazonian Kichwa and compare the local varieties with the standard. We juxtapose this with the speakers’ perceptions of and attitudes towards variation, evidenced in their linguistic practices and discourse. We show that these perceptions have little to do with the features being standardised, but this does not preclude the speakers’ having clear attitudes towards what the perceived standard. To explain this, we propose that Amazonian Kichwa speakers value authenticity above mutual intelligibility, contrary to ideologies assigning value to languages as potential tools of wider communication. To conclude, we provide policy recommendations grounded in this study, but applicable to minoritised oral varieties in other contexts.

  • El mixe escrito y el espejismo del buen alfabeto

    Una de las cuestiones prioritarias en el proceso de escrituración de las lenguas amerindias de tradición oral es consensuar un alfabeto unificado que permita la estandarización de un sistema de escritura capaz de trasladar la lengua a este soporte de la manera más eficaz posible. En el caso de la lengua mixe o ayuuk, hablada en el estado de Oaxaca (México), algunos hablantes iniciaron esta labor a partir de los años setenta desde diferentes espacios institucionales e indigenistas. Las discrepancias en la elección de las grafías a menudo han supuesto un obstáculo en la consecución de este objetivo, lo que en cierta forma responde a razones ideológicas más que lingüísticas. La presente comunicación examina la primera fase del proceso de sistematización de la lengua ayuuk en relación con los criterios elegidos en la adopción del alfabeto.

Documentos destacados