• Revista catalana de dret públic

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-07-20
ISBN:
1885-8252

Descripción:

La Revista, de publicació semestral, ofereix un enfocament teòric general que ens situa en el nucli del sistema juridicopúblic en totes les seves dimensions: l'autonòmica, l'estatal, l'europea i la internacional. Cada número està dedicat a un tema monogràfic, amb la participació d'especialistes en la matèria, i a més s'hi fa una recensió crítica de la bibliografia i la jurisprudència. D'altra banda, es publiquen també aportacions relacionades amb qualssevol de les disciplines del dret públic.

Últimos documentos

  • Llengua i ensenyament a Catalunya (1714-1931): revisió crítica d'una reivindicació històrica desatesa

    L'article revisa críticament la regulació jurídica dels usos lingüístics en l'ensenyament a Catalunya en el període històric comprès entre 1714 i 1931. L'anàlisi de les disposicions normatives, des del Decret de Nova Planta fins a l'adveniment de la II República, es completa amb una revisió més politològica, centrada a prendre en consideració el context sociopolític del moment i el sentit dels arguments esgrimits en els debats parlamentaris que varen propiciar diverses iniciatives polítiques d'incidència en la matèria. Resseguint aquests antecedents normatius i debats polítics, es constata que la presència, l'ensenyament i l'ús de la llengua catalana a les aules de les escoles del Principat constitueix una fita assolida després de segles d'imposició normativa de la llengua castellana com a única llengua docent i d'aprenentatge. En aquest escenari, la reivindicació política d'una plena normalització de la llengua catalana a l'ensenyament esdevindrà una reclamació recurrent a diverses iniciatives polítiques defensades els darrers segles. Constitueix, de fet, una reivindicació latent sempre que s'han debatut projectes de reivindicació d'un marc de reconeixement i autonomia per a Catalunya, bo i esdevenint, semblantment, un element central en les diferents mesures de política lingüística que, en un sentit o altre, han estat concebudes amb l'objectiu d'intervenir en la regulació dels usos lingüístics al Principat. Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; llengua; ensenyament; català

  • Dossier sobre la integració europea: especial referència al Brexit i l'estat de dret

    Aquest dossier té per objecte la sistematització de la bibliografia més actualitzada i dels recursos més rellevants sobre dos aspectes en l'estat actual de la integració europea. Per la seva novetat i particularitat, s'han escollit dues qüestions. D'una banda, l'anomenat Brexit, i, per tant, les implicacions de l'activació per primer cop de l'article 50 TUE, amb la particularitat i la problemàtica que en deriven, especialment, pel fet que siguin el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord qui ho hagi fet, atesa la situació entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord. I, de l'altra, les possibles vulneracions de l'estat de dret per part d'Hongria i Polònia, que han comportat, també per primer cop, l'activació del Marc de l'Estat de Dret i de l'inici del mecanisme preventiu de l'article 7 TUE, complementat amb la interposició de recursos d'incompliment. En aquest dossier s'han classificat aquests dos desafiaments de manera separada. Així mateix, a l'apartat relatiu a l'estat de dret també es tracten de manera diferenciada tots dos països. Paraules clau: Brexit; Tractat de la Unió Europea; Unió Europea; article 50 TUE; estat de dret; article 7 TUE; Polònia; Hongria; Regne Unit

  • Autors
  • El paper actual del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la governança de la Unió

    Aquesta recerca examina el paper actual del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la governança de la Unió a la llum de la seva jurisprudència recent enunciant primerament resolucions jurisdiccionals emblemàtiques de l'última dècada (2010-2019) i fent una anàlisi particular de la sentència Bauer i Broßonn, de 2018, per la seva especial transcendència respecte a l'efecte directe horitzontal dels drets reconeguts per la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i, indirectament, la invocabilitat en un litigi entre particulars de preceptes d'una directiva que concreta aquells drets. A continuació s'analitza la posició privilegiada del Tribunal de Justícia en l'organigrama institucional de la Unió després del Tractat de Lisboa, de 13 de desembre de 2007, per comprendre millor per què aquesta institució ha pogut contribuir tan decisivament a la preservació i la consolidació de la integració europea. L'estudi conclou amb una reflexió sobre si existeix un govern de jutges en la Unió Europea. Paraules clau: Tribunal de Justícia de la Unió Europea; Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea; principi d'efecte directe; sentència Bauer i Broßonn; governança judicial; Unió Europea

  • La consolidació institucional de la Unió Econòmica i Monetària al si de la Unió Europea: propostes i realitzacions (CA-ES)

    La crisi econòmica i financera que es va iniciar fa una dècada, amb totes les seves conseqüències adverses, ha comportat l'adopció d'un conjunt normatiu que, tot i ser heterogeni i complex, ha propiciat un enfortiment de la Unió Econòmica i Monetària (UEM). En l'actualitat, sense la pressió per donar respostes immediates, les institucions de la Unió Europea (UE) i els seus països membres reflexionen sobre com simplificar i racionalitzar les accions adoptades i, simultàniament, proposen actuacions per avançar en l'aprofundiment de la UEM. En aquest treball examinem les propostes i les mesures que considerem més significatives dirigides a reforçar la governança econòmica de la UE i a completar la consecució de la Unió Bancària. Paraules clau: Unió Europea; Unió Econòmica i Monetària; Unió Bancària

  • Condicions per a un compliment eficaç i autònom de la funció de control del principi de subsidiarietat per part del Parlament de Catalunya

    El procediment de control del principi de subsidiarietat, tal com es regula en els tractats de la Unió Europea i, en el cas de l'Estat espanyol, en la llei de la Comissió Mixta, no s'adequa a la naturalesa ni a les característiques de l'actuació parlamentària. La fugacitat dels terminis o l'exclusió de les consideracions de contingut de les iniciatives, entre altres aspectes, han conduït al desinterès dels diputats i han comportat la banalització del procediment. Per aquest motiu, en la meva opinió, caldria repensar aquest procediment tant des de la perspectiva de la seva regulació com des de la pràctica realitzada. En aquest estudi s'argumenta que la superació d'alguns dels problemes esmentats requeriria una sèrie de condicions. En primer lloc, la funció de control del principi de subsidiarietat s'hauria de configurar com un element més d'una política parlamentària més àmplia amb relació a la Unió Europea. En segon lloc, caldria l'establiment d'un diàleg i cooperació sistemàtics amb totes les institucions implicades en aquesta funció. Finalment, es defensa que el Parlament hauria de disposar dels mitjans personals i materials que li permetessin assumir les obligacions derivades del Tractat de Lisboa. Paraules clau: principi de subsidiarietat; Unió Europea; Parlament de Catalunya; parlaments regionals amb competències legislatives; subsidiarietat activa

  • Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l'hora d'aplicar la llei

    Transcorreguts uns anys des de la posada en marxa de la Llei de transparència, és moment de fer alguna comparativa amb altres països. Què millor que Anglaterra, país amb una llarga tradició de transparència i retiment de comptes? Des del primer moment ja és possible detectar una diferència important: a Anglaterra existeix una regulació específica per a les entitats locals. Tant en l'àmbit estatal com en el de la Generalitat s'acostuma a legislar sense tenir en compte els ajuntaments. El legislador, quan redacta i aprova una llei, acostuma a tenir present l'Administració de l'Estat o l'Administració de la Generalitat; mai no es planteja l'aplicació de les diferents normatives en l'àmbit local. Hem de ser realistes i tenir en compte que a Catalunya hi ha 947 municipis, dels quals solament 210 superen els 5.000 habitants i la resta (737) tenen una població inferior a 5.000 habitants. És evident que l'exigència en l'aplicació de la llei no pot ser la mateixa per a Barcelona que per a Arnes (459 habitants). Malgrat aquesta obvietat, l'articulat de la llei catalana en cap moment distingeix entre uns ajuntaments o uns altres. Al marge d'aquesta important diferència, les exigències d'ambdues normatives són bastant semblants i el nivell d'assoliment a casa nostra és molt satisfactori. Paraules clau: transparència; publicitat activa; ajuntaments; informació pública

  • Com obrir les caixes negres de les Administracions públiques? Transparència i rendició de comptes en l'ús dels algoritmes (CA-EN)

    La governança intel·ligent és un nou model de gestió pública que s'està dibuixant a mesura que l'ús dels algoritmes es va estenent entre les administracions públiques. Aquest nou model s'enfronta a diversos riscos, entre els quals destaca l'opacitat. A l'article s'analitzen els factors que poden determinar que l'ús dels algoritmes generi opacitat a les administracions públiques. A partir de la identificació d'aquests factors, s'exposen els mecanismes per canalitzar la transparència dels algoritmes a través dels quals la ciutadania pot accedir i conèixer el contingut dels algoritmes i el seu funcionament. També es presenten els mecanismes a través dels quals les administracions públiques poden rendir comptes per les decisions que es prenen a través dels algoritmes. Finalment, es proposa l'oportunitat d'impulsar un marc institucional que fomenti una bona governança intel·ligent. Paraules clau: governança intel·ligent; intel·ligència artificial; algoritme; transparència; rendició de comptes

  • El document de veïnatge de l'Ajuntament de Barcelona: santuari real o simbòlic?

    L'article analitza el règim jurídic del document municipal de veïnatge creat a finals de l'any 2017 per l'Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de protegir els veïns i veïnes de nacionalitat estrangera en situació irregular de possibles expulsions i detencions en el centre d'internament d'estrangers. Partint del context de les ciutats santuari que des de fa anys estan sorgint als Estats Units i del repàs de les polítiques desenvolupades tradicionalment per l'Ajuntament de Barcelona en l'àmbit de la immigració, es descriu la creació del document i s'aborda l'estudi dels diferents elements del seu règim jurídic: el fonament competencial del document, els requisits dels sol·licitants, la tramitació del procediment, els criteris d'emissió del document i els seus efectes jurídics i eficàcia. La conclusió principal d'aquesta anàlisi és que el document de veïnatge constitueix una mesura de protecció de les persones estrangeres en situació irregular més simbòlica que real i que el seu impacte previsible és més polític que jurídic. Paraules clau: immigració; Administració local; internament d'estrangers; ciutats santuari; estrangeria

  • Dossier sobre l'Administració a l'era digital

    Aquest dossier té per objecte la sistematització de la bibliografia més actualitzada i dels recursos més rellevants sobre l'impacte de les tecnologies disruptives a l'Administració pública. Reflexionar i investigar sobre l'Administració a l'era digital implica, en primer lloc, tenir una perspectiva general i bàsica sobre el nou paradigma tecnològic, per desenvolupar, després, una revisió dels principals problemes i reptes als quals s'enfronten les organitzacions i els servidors públics al segle XXI. En aquest dossier s'han classificat aquests desafiaments en vuit eixos temàtics que volen posar l'accent en els elements més rellevants d'aquesta transició tecnològica. Paraules clau: administració pública; algoritme; intel·ligència artificial; robòtica; societat digital

Documentos destacados