• Revista catalana de dret públic

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-07-20
ISBN:
1885-7663

Descripción:

La Revista, de publicació semestral, ofereix un enfocament teòric general que ens situa en el nucli del sistema juridicopúblic en totes les seves dimensions: l'autonòmica, l'estatal, l'europea i la internacional. Cada número està dedicat a un tema monogràfic, amb la participació d'especialistes en la matèria, i a més s'hi fa una recensió crítica de la bibliografia i la jurisprudència. D'altra banda, es publiquen també aportacions relacionades amb qualssevol de les disciplines del dret públic.

Últimos documentos

  • La memòria justificativa en el control judicial de la discrecionalitat administrativa del planejament urbanístic

    La memòria justificativa és un document en el qual el planificador urbanístic argumenta les raons per les quals ha decidit donar una determinada configuració a l’ordenació d’un territori. Es tracta d’un element que ha de formar part de la majoria d’instruments de planejament des de finals del segle XIX ençà, encara que no ha estat fins la dècada del 1970 que, amb una importància creixent, la jurisprudència de l’ordre contenciós administratiu l’ha pres com a referència bàsica a l’hora d’enjudiciar i controlar la discrecionalitat de l’Administració en el disseny i l’execució del planejament urbanístic. La legislació també s’ha fet ressò d’aquesta doctrina, de tal manera que s’ha generalitzat l’exigència de la memòria com a element essencial de qualsevol instrument de planejament i se n’ha...

  • Els òrgans de govern universitari: reforma I inclusió de membres externs

    Durant els darrers anys s’han publicat un nombre important d’estudis i articles al voltant de la governança de les universitats, el seu sistema de govern i la necessitat d’una reforma en profunditat per tal d’adaptar aquesta institució a les necessitats que la societat actual té de la universitat, que transcendeixen les clàssiques de la docència i la recerca. Amb aquest article pretenc fer aportacions al debat en curs, amb la voluntat d’incidir en la concreció d’alguns dels temes tractats, específicament sobre com s’hauria de configurar l’estructura del govern de la universitat, els seus òrgans, la seva composició i les relacions entre ells. La qüestió de la incorporació de membres externs al govern universitari, de quina forma s’ha de produir, en quina mesura i amb quines atribucions,...

  • La regulació de l'allotjament col·laboratiu a Catalunya: anàlisi de les propostes de l'autoritat Catalana de la competència

    La intervenció pública en l´anomenada "economia col·laborativa" és un desafiament present a les actuals agendes de governs i administracions. I és un desafiament perquè aquest nou model de mercat -caracteritzat a grans trets per potenciar l’intercanvi entre particulars de béns i/o serveis infrautilitzats mitjançant plataformes basades en l’ús de la tecnologia-, té un indiscutible caràcter disruptiu des dels punts de vista social, econòmic i també jurídic, dels quals els poders públics no es poden, per motius obvis, desentendre. L´objectiu d´aquest treball és donar a conèixer com, a Catalunya, el tractament d´aquest fenomen per part de l´Administració pública, està potenciant de manera indiscutible la tasca de supervisió de l´Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). Aquest organisme ...

  • Soroll, drets i tribunals: una visió transversal. La protecció en l'àmbit internacional i constitucional

    La necessitat de protegir la persona davant del soroll ha motivat l’articulació de tota una sèrie d’instruments de protecció, tant en l’àmbit internacional (sobretot amb la tasca efectuada pel Tribunal Europeu de Drets Humans) com en l’ordenament intern, amb la recepció d’aquesta jurisprudencia pel Tribunal Constitucional espanyol. Com que el soroll constitueix un problema multifactorial (amb una important repercussió tant per al ciutadà particular com per a tota la societat), una visió completa d’aquesta qüestió requereix necessàriament una perspectiva jurídica multidisciplinària, atenent sempre els drets i interessos implicats en cada cas i sense que hi càpiguen solucions automàtiques en un o altre sentit. Paraules clau: Soroll; contaminació acústica; drets fonamentals; Tribunal Europ...

  • Reptes i dificultats dels ajuntaments catalans en matèria de transparència. Balanç de la situació de partida

    En els darrers anys, la transparència ha esdevingut una matèria rellevant en l’agenda política i aquest fenomen s’ha traduït en una intensa activitat normativa per part del conjunt del sistema institucional de l’Estat. En bona mesura, aquest fenomen respon a la necessitat de donar resposta a una creixent reivindicació de mecanismes i instruments que permetin informar i fer un seguiment de l’activitat de les administracions. Aquest article té per objectiu analitzar amb quina situació de partida afronten els municipis catalans l’entrada en vigor de la normativa en matèria de transparència. Per a fer-ho, en primer lloc es realitza un breu examen de la regulació aprovada, per tal d’identificar els aspectes que afecten de forma més rellevant el teixit municipal. En segon lloc, analitzem la s...

  • Evolució del marc constitucional de la Unió Europea en la regulació de la inversió estrangera directa

    Amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa la Unió Europea (UE) ha assumit competències en matèria d’inversió estrangera directa. Aquest article descriu el sistema de distribució competencial entre la Unió i els estats membres en aquest àmbit, remarca les competències retingudes pels estats i exercides a través dels tractats bilaterals d’inversió i perfila els instruments que poden fer compatible la política d’inversions de la UE amb la política d’inversions desplegada pels estats. En particular, el text se centra en el desenvolupament de la política de la UE a partir dels nous acords globals d’inversió a punt de ser ratificats o en fase de negociació (com en el cas de l’acord amb el Canadà, de l’acord amb Singapur o de l’acord amb els Estats Units) i aprofundeix en les conseqüències ...

  • La dernière réforme du sénat de belgique

    El 2014, les disposicions de la Constitució relatives al Senat van ser revisades per canviar tant la composició com els poders de la segona Assemblea Parlamentària Federal. El resultat és decebedor. Pel que fa a la composició del nou Senat, l'objectiu de fer-ne una segona cambra que representés a cadascuna de les entitats federades, respectant-ne les peculiaritats, no s’ha assolit. Certament, 50 dels 60 senadors són elegits pels parlaments de la comunitat i de la regió. Però, d'una banda, el Senat es configura al voltant de la distinció entre flamencs i francòfons, que reflecteix la distribució de senadors entre dos grups lingüístics i, d'altra banda, la distribució de senadors entre aquests dos grups lingüístics correspon a la distribució entre la població belga, com en la Cambra de re...

  • La regulació del registre de grups d'interès a la llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

    L’activitat dels lobbys i la seva compatibilitat amb el sistema democràtic ha estat objecte de consideració des de fa dècades, particularment als països de common law que han estat els primers a regular-la. Tot i haver-se proposat diverses vegades, no ha estat fins al desembre de 2014 que se n’ha aprovat a Espanya la primera regulació, la qual té abast autonòmic atès que ho ha fet el Parlament de Catalunya per la Llei 19/2014. Es tracta d’un pas positiu per donar a conèixer i controlar la influència privada en les decisions públiques, per bé que a partir de l’aplicació de la regulació caldrà anar millorant-la per tal que guanyi en efectivitat. Paraules clau: Bon govern; lobby; transparència

  • Els drets fonamentals en perspectiva multinivell. Reflexions entorn dels seus efectes

    Aquest treball analitza com el sistema jurídic multinivell, derivat de les relacions jurídiques que imposen la globalització i la inserció en la Unió Europea, pot repercutir, positivament o negativament, en l’eficàcia dels drets fonamentals. Els paràmetres que incideixen en aquesta anàlisi també comporten una perspectiva multinivell i es deriven de la configuració que avui en dia obtenen els valors en els quals es fonamenten els sistemes jurídics, i de com es desenvolupen en els diferents nivells de regulació jurídica, incidint en els drets fonamentals. Per tal de mostrar les implicacions juridicoconstitucionals d’aquesta perspectiva, s’analitzen dos exemples. D’una banda, un exemple en què la implementació pot ser considerada com a positiva; és el cas de la regulació multinivell de la ...

  • Consells comarcals: present i prospectiva

    Més de vint-i-cinc anys després del seu restabliment, els consells comarcals s’han consolidat com a part de l’engranatge del sistema institucional català. No obstant això, alguns dels dubtes que van aflorar en el moment de la seva creació encara continuen vigents. Davant la manca d’un marc competencial que els atribuís funcions inequívoques, des dels seus inicis els consells comarcals es van erigir com una institució que va buscar l’acomodació en els espais de gestió que no ocupaven els altres nivells d’administració. D’aquesta forma, la comarca esdevé una juxtaposició d’elements propis dels ens locals dotats d’autonomia amb components d’una entitat de desconcentració de la Generalitat. En aquest article reflexionem sobre aquesta mixtura a partir de dades recollides mitjançant una metod...

Documentos destacados