• Revista catalana de dret públic

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-07-20
ISBN:
1885-8252

Descripción:

La Revista, de publicació semestral, ofereix un enfocament teòric general que ens situa en el nucli del sistema juridicopúblic en totes les seves dimensions: l'autonòmica, l'estatal, l'europea i la internacional. Cada número està dedicat a un tema monogràfic, amb la participació d'especialistes en la matèria, i a més s'hi fa una recensió crítica de la bibliografia i la jurisprudència. D'altra banda, es publiquen també aportacions relacionades amb qualssevol de les disciplines del dret públic.

Últimos documentos

  • Lleis i cultura democràtica: la regulació de les polítiques públiques de memòria històrica a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià

    Durant els darrers anys s’han aprovat a Espanya lleis i programes de polítiques públiques de memòria històrica i democràtica d’abast estatal i autonòmic. L’article presentat tracta d’aquest fenomen d’interès jurídic i politològic, en l’àmbit territorial de les comunitats autònomes de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. El text té per objecte analitzar els fonaments teòrics, l’estructura i els continguts de les lleis que conformen els marcs jurídics català, balear i valencià en la matèria, a partir d’una revisió preliminar de la llei estatal. En conseqüència, assenyala mancances de la legislació —central i autonòmica— examinada i planteja propostes de coordinació interadministrativa i interdisciplinària entre els poders públics, per tal d’atendre millor les demandes ciutadanes entorn dels drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, concebuts com a principis de justícia transicional. Paraules clau: memòria; lleis; polítiques públiques; veritat; justícia; reparació; no repetició.

  • Els poders executius de la Guàrdia Europea de Fronteres i Costes: del Reglament 2016/1624 al Reglament 2019/1896

    Tres años después de la transformación de la agencia descentralizada FRONTEX en la Guardia Europea de Fronteras y Costas (GEFC), el Reglamento 2019/1896 prosigue con la profundización de sus tareas operativas. Este artículo analiza comparativamente en qué medida el Reglamento 2019/1896 refuerza su autonomía y sus actividades operativas, ejecutivas y de supervisión respecto a los Estados miembros conferidas en su momento por el Reglamento 2016/1624. Si la capacidad de intervención de la GEFC directamente sobre el terreno constituyó la principal novedad del Reglamento 2016/1624, la introducción de un cuerpo permanente de 10.000 guardias de fronteras y el desarrollo de poderes ejecutivos y coercitivos por parte del personal estatutario de la Agencia ha tenido un impacto equiparable en relación con el Reglamento 2019/1896. Ahora bien, lejos de centralizar a nivel europeo la administración de las fronteras exteriores, el mandato operativo de la GEFC continúa centrándose en supervisar la gestión eficaz de las fronteras por parte de los Estados miembros y en asistir a aquellas autoridades nacionales sujetas a presiones migratorias extraordinarias. Palabras clave: FRONTEX; Guardia Europea de Fronteras y Costas; Reglamento (UE) 2016/1624; Reglamento (UE) 2019/1896; competencias ejecutivas; descentralización; autonomía de las agencias.

  • Nou règim econòmic de les activitats regulades al sector elèctric espanyol. En particular: els peatges d'accés i la taxa de retribució financera

    El régimen económico de las actividades reguladas del sector eléctrico constituye una pieza clave para lograr un sistema de suministro de electricidad bajo en emisiones de carbono y que represente el menor coste posible para el consumidor. El trabajo que presentamos tiene por objeto examinar las nuevas competencias atribuidas a la CNMC en materia de régimen económico de las actividades reguladas del sector eléctrico, y en particular en relación con la fijación de los peajes de acceso y de la tasa de retribución financiera aplicable a empresas transportistas y distribuidoras. Así pues, realizamos un análisis crítico de las circulares normativas que sobre esta materia ha elaborado la autoridad reguladora nacional, en un contexto de intenso debate entre los distintos agentes económicos implicados, el MITECO y la propia CNMC. Palabras clave: sector eléctrico; Real Decreto-ley 1/2019; peajes de acceso; retribución de transportistas y distribuidores de electricidad.

  • De les constitucions i altres drets de la pàtria. Aproximació al concepte 'pàtria' i al dret públic català anterior al 1714

    En el present article es du a terme una anàlisi quantitativa i semàntica de les aparicions del concepte pàtria contingudes en els dietaris institucionals del Consell de Cent de Barcelona i de la Diputació del General de Catalunya. La cronologia analitzada correspon als anys 1700-1714, una època conflictiva per als habitants de Catalunya, ja que en aquest període tingué lloc la mort del sobirà hispànic Carles II d’Àustria (1700) i la consegüent Guerra de Successió per la monarquia d’Espanya (1702-1715), que es lluità al Principat de Catalunya al llarg d’una dècada. Els resultats d’aquesta recerca ofereixen respostes a alguns aspectes del debat historiogràfic desfermat per la celebració del tercer centenari del setge a Barcelona dels anys 1713 i 1714, de manera que els esmentats resultats no només responen a la qüestió de quina fou la pàtria per la qual lluitaren els defensors de Barcelona en la rememorada jornada de l’11 de setembre de 1714, sinó que, en fer-ho, posen en relleu com n’estava de lligat el concepte pàtria al dret públic històric de Catalunya. Paraules clau: història conceptual; pàtria; dret de la pàtria; Catalunya; Espanya; Guerra de Successió Espanyola.

  • Dossier sobre la lluita contra la corrupció des de l'Administració pública

    Aquest dossier recull una selecció de recursos de diferent abast útils per a l’estudi de la lluita contra la corrupció. Atès el volum que té a l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull prescindeix d’un criteri quantitatiu, i l’objectiu és recollir i sistematitzar aquells recursos, eminentment jurídics, que permetin al lector iniciar-se en la matèria o bé aprofundir-hi coneixent els recursos més recents. En aquest marc, el dossier inclou la normativa vigent; la bibliografia més actualitzada; els informes, les resolucions i els documents de treball provinents de diverses institucions, així com la darrera jurisprudència. Tenint en compte el caràcter transversal de la matèria, el dossier s’ha dividit en diversos aparats temàtics, que comprenen: la transparència de l’activitat pública, els grups d’interès, la incompatibilitat i els conflictes d’interès, el control institucional i ciutadà, així com un apartat específic dedicat a la perspectiva penal en el qual es fa un recull dels pronunciaments judicials sobre alguns dels casos de corrupció més destacats que s’han produït en els darrers anys. Paraules clau: corrupció; transparència; integritat; ètica.

  • Autors
  • Sobre la corrupció política a Catalunya dins l'Espanya contemporània

    L’article planteja, a partir de recerques originals, algunes claus per interpretar el paper jugat per la corrupció política a la Catalunya contemporània. En primer lloc, analitza la participació dels homes de negocis catalans en la construcció de l’estat liberal espanyol. Seguidament, s’endinsa a explicar com va funcionar el caciquisme durant la Restauració borbònica, i com aquest fou denunciat principalment pel catalanisme polític. Finalment, l’accent es focalitza en les pràctiques corruptes dels franquistes catalans i en els vincles que desenvolupà Francesc Cambó amb la corrupció sistèmica a l’Argentina mitjançant l’empresa CHADE. Unes breus reflexions sobre la corrupció política espanyola actual precedeixen unes conclusions que intenten establir una hipòtesi interpretativa en molts sentits vàlida per comprendre tant la corrupció política espanyola com la catalana. Paraules clau: corrupció política; Catalunya contemporània; clientelisme polític.

  • Són els secretaris d'Administració local una eina institucional adequada contra la corrupció?

    El present treball examina el model institucional dels secretaris d’Administració local en la lluita contra la corrupció. Els secretaris d’Administració local aporten un saber professional i especialitzat que es certifica amb les proves d’habilitació. Analitzem després la provisió de llocs de treball. Valorem seguidament les limitacions territorials, funcionals i organitzatives de la seva actuació i, finalment, fem referència a aspectes formals i informals que afavoreixen la seva independència. Paraules clau: secretaris d’Administració local; corrupció; habilitació estatal; lliure designació; informe jurídic; col·legi de secretaris.

  • El paper de l'Oficina Antifrau de Catalunya en la lluita contra la corrupció en el sector públic català. Anàlisi i propostes de reforma amb motiu del seu 10è aniversari

    L’any 2019 es va celebrar el 10è aniversari de la posada en funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s’analitza, en vista d’aquests deu anys d’experiència, quin ha estat el funcionament de l’OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atenció a aquells àmbits de major rellevància, com ara les denúncies anònimes i la protecció de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l’anàlisi prèvia, es plantegen línies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l’OAC, amb l’objectiu d’atribuir a l’OAC un paper central en un sistema d’integritat i anticorrupció català efectiu encara en construcció. Les principals propostes són reforçar la protecció de les persones denunciants i clarificar el sistema de denúncies davant l’OAC, reconèixer la potestat sancionadora de l’OAC associada a infraccions de nova creació lligades a les activitats investigadores i preventives de l’OAC, facilitar la formulació de consultes no vinculants i promoure la modernització tecnològica de la lluita contra la corrupció a Catalunya. Paraules clau: dret administratiu; Oficina Antifrau de Catalunya; agències anticorrupció; bona administració; corrupció.

  • Servir amb honor. 'Qüestió moral' i dret públic

    La “cuestión moral” interpela al derecho público para la tarea de definir y asegurar el conjunto de deberes propio de los servidores públicos. Una vez contrastados los riesgos y analizadas las deficiencias de los marcos de integridad vigentes, lejos de anunciar el inevitable fracaso de la ética pública, se aboga por un necesario rearme teórico y práctico de la disciplina en su vertiente jurídica. En el artículo se defiende que la regulación de la ética pública se fundamenta en un núcleo constitucional de principios que emergen mediante la interpretación de un contexto jurídico complejo. Este núcleo de principios debe desplegarse en un amplio abanico de instrumentos de derecho administrativo, dirigidos a definir el estatus de quienes ostentan cargos públicos al servicio del interés general, con el fin de asegurar el control del poder y afianzar la legitimidad del sistema democrático. Palabras clave: ética pública; cuestión moral; integridad pública; derecho público; corrupción.

Documentos destacados