• Revista catalana de dret públic

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-07-20
ISBN:
1885-8252

Descripción:

La Revista, de publicació semestral, ofereix un enfocament teòric general que ens situa en el nucli del sistema juridicopúblic en totes les seves dimensions: l'autonòmica, l'estatal, l'europea i la internacional. Cada número està dedicat a un tema monogràfic, amb la participació d'especialistes en la matèria, i a més s'hi fa una recensió crítica de la bibliografia i la jurisprudència. D'altra banda, es publiquen també aportacions relacionades amb qualssevol de les disciplines del dret públic.

Últimos documentos

  • Presentació del director de l'RCDP
  • La coerció federal en l'ordenament territorial de la Constitució alemanya (DE-CA-ES)

    La inspiració que l’article 155 CE rep de l’article 37 GG recomana dur a terme una anàlisi jurídica comparativa al voltant de la coerció federal a Alemanya. Això ens ensenya que recórrer a la coerció federal és jugar amb foc, ja que tant pot donar estabilitat com desestabilitzar una comunitat. A la història constitucional d’Alemanya, les mesures coercitives adoptades unilateralment pel poder central han contribuït de manera reiterada al declivi i acabament de diverses etapes polítiques. Aquestes experiències històriques haurien de poder explicar per què la coerció federal no s’ha emprat fins ara mai a l’actual República Federal d’Alemanya. Però encara resulta més important fer notar com la cultura constitucional federal desenvolupada al llarg de les darreres dècades no es basa en la coerció i les ordres unilaterals, sinó en el tractament consensuat i cooperatiu dels conflictes i, arribat el cas, també en el recurs al Tribunal Constitucional, perquè aquest es pronunciï. Aquesta cultura juridicoconstitucional és una part de la recepta de l’èxit de l’organització federal de la Constitució alemanya, que es basa en un recurs constant a la comunicació, una elevada flexibilitat i una oberta i àmplia disposició a la modernització que pot arribar, si escau, a introduir reformes a la Constitució.

  • L'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola al Govern i l'Administració de la Generalitat de Catalunya

    L’article té per objecte la descripció i la valoració jurídica de les mesures coercitives aplicades al Govern i a l’Administració pública de la Generalitat de Catalunya a l’empara de l’article 155 de la Constitució. S’hi posa en relleu que aquestes mesures constitueixen l’eix central de la intervenció extraordinària de l’Estat sobre les institucions catalanes, en permetre la destitució del Govern, la dissolució del Parlament, la convocatòria d’eleccions i la subjecció completa de l’Administració de la Generalitat sota el control del Govern de l’Estat. El cessament del Govern és objecte d’una crítica que es fonamenta tant en l’anàlisi teòrica d’aquesta mesura com en l’observació de les conseqüències pràctiques que genera en el pla institucional. La crítica també s’estén a la forma adoptada per exercir les competències assumides pels òrgans estatals i a les ineficiències que provoca l’estreta supervisió de l’Administració intervinguda. Finalment, es considera que el manteniment de les mesures fins a la fi de la intervenció, sense canvis ni modulacions significatives, no encaixa amb els principis d’adequació i proporcionalitat ni amb els fonaments legals que podien emparar-les.

  • L'impacte de l'aplicació de l'article 155 sobre la confiança en les institucions

    Aquest article ha estat elaborat a partir de diversos estudis publicats pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya i el Baròmetre d’Opinió Política (BOP). L’objectiu de l’article és mesurar quin ha estat l’impacte de l’aplicació de l’article 155 de la CE a Catalunya sobre la confiança en les institucions. Per fer-ho, en un primer apartat es presenta quina ha estat l’evolució de diferents variables que permeten contextualitzar les dades que es presenten en el segon apartat, en el qual es mesura la confiança en tres moments en el temps. En el darrer apartat es presenta una síntesi de les dades, així com les conclusions de l’estudi.

  • Anàlisi jurídica de la utilització de l'estabilitat pressupostària com a límit del principi d'autonomia financera

    El principi d’estabilitat pressupostària és una versió del tradicional principi d’equilibri pressupostari. Arran de la normativa comunitària, va ser adoptat pel legislador espanyol el 2001, i a partir d’aquesta data ha anat adquirint més protagonisme. Es dona, però, la circumstància que s’ha aprofitat l’establiment d’aquest principi per anar limitant acceleradament el principi d’autonomia financera de les comunitats autònomes, cosa que ha provocat una degradació d’aquest principi, fins al punt que a data d’avui ja es pot considerar com de segon grau. No es dedueix altra cosa de la doctrina constitucional quan fa prevaldre el principi d’estabilitat sobre el d’autonomia. Segons el nostre parer, es tracta d’una interpretació exageradament centralista del text constitucional que s’hauria de superar amb una exegesi més equilibrada capaç de ponderar el fet que l’ordenament constitucional configura un estat compost per ens autònoms.

  • L'article 155 CE: abast i límits d'una excepció constitucional

    El artículo 155 CE diseña un sistema de intervención ejecutiva estatal que no es reconducible, sin más, a la figura de la coerción estatal. No se trata de un mecanismo reglado por el que el Estado central interviene sobre la comunidad autónoma ante un incumplimiento reglado, contrastado y revisable jurídicamente. Bien al contrario, es un instrumento político a disposición del Gobierno de la Nación, con autorización del Senado, para imponer su visión sobre la de la comunidad autónoma. Esta naturaleza discrecional marca los límites de su control jurisdiccional, que no puede extenderse a la causa habilitante, pero también exige una interpretación restrictiva de las condiciones para su aplicación. Ello es especialmente así en la medida en que se trata de un régimen excepcional alternativo al modelo ordinario de distribución territorial del poder.

  • Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques

    Aquest article fa una anàlisi d’algunes de les principals regularitats empíriques al voltant del comportament electoral en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017. Aquelles eleccions foren excepcionals tant per les causes que les propiciaren (la intervenció del Govern de la Generalitat per part del Govern espanyol, que fou seguida d’una dissolució del Parlament de Catalunya) com per alguns dels elements del seu funcionament (la participació) i els seus resultats. Per presentar una anàlisi ordenada, l’article segueix una estratègia d’anàlisi que comença amb dades agregades i va baixant d’unitat d’observació (passant pels resultats a nivell municipal) fins a acabar en l’anàlisi de dades individuals. La principal conclusió de l’article és que, malgrat aquest context, el comportament electoral dels catalans entre les eleccions de 2015 i les de 2017 no ha canviat. Tanmateix, l’augment de la participació va tenir un impacte notable sobre els resultats electorals. Finalment, l’article constata una forta activació de la clivella d’origen, que té com a conseqüència un alineament quasi perfecte respecte del tipus de candidatura a la qual voten els electors catalans.

  • L'estat dual a Espanya: context i justificació de l'aplicació de l'article 155 CE (CA-ES)

    Aquest text analitza l’aplicació que per primer cop s’ha fet de l’article 155 CE a Catalunya, especificant-ne el context institucional i la filosofia que intenta justificar-la. Amb aquest objectiu, l’autor empra el concepte d’“estat dual” d’Ernst Fraenkel i sosté que Espanya ha esdevingut un estat dual en què s’ha incrementat l’espai propi de l’estat de les mesures (prerogative state), en detriment de l’estat de les normes (normative state). Aquesta tesi es mostra mitjançant el repàs d’una sèrie d’indicadors que afecten tots els poders de l’estat. La filosofia de Carl Schmitt unifica aquest context institucional i l’aplicació de l’article 155, mitjançant els conceptes de sobirania, política, enemic i situació excepcional. Tot això conduirà a una hipòstasi de la unitat nacional, contrària a l’estat de dret i a la democràcia liberal.

  • L'article 155 de la Constitució: configuració jurídica general i aplicació a Catalunya

    L’article analitza, d’una banda, la configuració jurídica general de l’article 155 CE a partir de les dades normatives del mateix text constitucional, dels antecedents de dret comparat, dels debats del procés constituent espanyol de 1978, de les aportacions doctrinals i de les referències de la jurisprudència constitucional. S’examinen els diversos elements d’aquest mecanisme de coerció estatal sobre les comunitats autònomes: quan es pot aplicar, amb quin procediment i a quines mesures pot donar lloc. De l’altra, el treball estudia la concreta aplicació de l’esmentat precepte de la Constitució a Catalunya l’any 2017 per tal de valorar-ne el grau d’adequació al marc constitucionalment establert. En aquest segon punt es tracten específicament el nivell de congruència entre el requeriment previ del Govern al president de la Generalitat i la concatenació d’actes subsegüents, la intervenció del Senat i les mesures concretes de dissolució del Parlament de Catalunya i de cessament del president i del Govern de la Generalitat. La conclusió final és que no s’ha donat aquesta congruència, que el control del Senat ha estat feble i que no eren procedents les mesures de dissolució del Parlament i de cessament del president i del Govern de la Generalitat.

  • Dossier sobre l'aplicació de l'article 155 CE a Catalunya

    L’aplicació del mecanisme de coerció de l’article 155 de la Constitució a la Generalitat de Catalunya ha donat pas a una situació en què els dubtes que plantejava l’ambigüitat d’aquest precepte constitucional han estat substituïts per la concreció i el detallisme de les mesures adoptades per les institucions estatals a la seva empara. Igualment, enfront de l’escassetat d’anàlisis doctrinals sobre l’article 155 CE, la seva aplicació està sent determinant en l’elaboració de nombrosos estudis sobre la seva naturalesa i el seu abast. Mitjançant aquest dossier, tancat en data 12 de març de 2019, es recopilen tant el conjunt d’actuacions que han configurat la implementació del mecanisme de coerció estatal esmentat com els documents normatius, jurisdiccionals i doctrinals que hi apareixen vinculats.

Documentos destacados

  • Drons: una oportunitat per a Catalunya? Reflexions jurídiques i propostes estratègiques

    El creixement del sector dels drons és imparable i les possibilitats econòmiques del seu ús són il·limitades. Els drons, tot i ser pilotats per control remot, són aeronaus i per això la legislació que se’ls aplica és l’aeronàutica que cada país ha desenvolupat d’acord amb la norma magna del dret...

  • Dossier sobre transparència i bon govern

    Aquest dossier presenta una selecció de materials en matèria de transparència i bon govern. Atès el volum que té en l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull pretén aportar valor no per la simple recopilació quantitativa sinó pel fet de compartir una perspectiva d’anàlisi que...

  • La crisi econòmica i la seva incidència a la gestió dels serveis públics

    La crisi econòmica ens ha portat a deu anys de retorn a la casella inicial del benestar social. En aquest article analitzem com els impactes de la crisi s’han traslladat al finançament del sector públic i, alhora, a la manera en què els diferents serveis s’han gestionat i transformat. Tot i la...

  • Dossier sobre l'impacte de la crisi econòmica en l'Administració pública

    Aquest dossier recull una selecció de recursos de diferent abast útils per a l’estudi de l’impacte de la darrera crisi econòmica en les administracions públiques. A partir d’una perspectiva eminentment juridicoadministrativa, la selecció s’ha realitzat sense pretensió d’exhaustivitat, amb la...

  • Dossier sobre el procés sobiranista de Catalunya

    El procés sobiranista endegat a Catalunya per les institucions catalanes, amb el suport d’una importantíssima part de la societat civil, s’ha convertit en l’aspecte central i més controvertit del debat polític sobre l’organització territorial del poder, en el marc del sistema de descentralització...

  • Principals novetats en la contractació pública dels ens locals (CA-EN)

    La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), que va entrar en vigor el 9 de març d’enguany, ha comportat un canvi de model en la mesura que impulsa l’ús instrumental de la contractació pública per a la consecució de diversos objectius d’interès públic com la...

  • Procés sobiranista i Tribunal Constitucional. Anàlisi d'un impacte recíproc

    Des de l’any 2013, el procés sobiranista s’ha enfrontat progressivament amb el Tribunal Constitucional i ha provocat una mutació del procés en bona part arran de les intervencions del Tribunal, que ha condicionat les iniciatives sobiranistes com cap altra institució. L’objectiu d’aquest treball és...

  • Transparència, integritat i grups d'interès. Deu lliçons apreses de l'aplicació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre

    Els grups d’interès han de desenvolupar la seva activitat davant les administracions públiques amb transparència i garantint la integritat tant dels servidors públics com dels mateixos grups d’interès, com també la igualtat en el seu accés a les institucions públiques, perquè aquesta activitat...

  • Els debats sobre els serveis públics locals: Estat de la qüestió (CA-EN)

    L’article analitza els debats a l’entorn dels serveis públics en el marc de l’Estat social (CE, 1.1) i la funció que desenvolupen els governs locals en la seva prestació com agents de benestar. Els debats se centren al voltant dels eixos següents: l’extensió de l’activitat de servei públic en el...

  • Soroll, drets i tribunals: una visió transversal. La protecció en l'àmbit internacional i constitucional

    La necessitat de protegir la persona davant del soroll ha motivat l’articulació de tota una sèrie d’instruments de protecció, tant en l’àmbit internacional (sobretot amb la tasca efectuada pel Tribunal Europeu de Drets Humans) com en l’ordenament intern, amb la recepció d’aquesta jurisprudencia pel ...