• Revista catalana de dret públic

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-07-20
ISBN:
1885-8252

Descripción:

La Revista, de publicació semestral, ofereix un enfocament teòric general que ens situa en el nucli del sistema juridicopúblic en totes les seves dimensions: l'autonòmica, l'estatal, l'europea i la internacional. Cada número està dedicat a un tema monogràfic, amb la participació d'especialistes en la matèria, i a més s'hi fa una recensió crítica de la bibliografia i la jurisprudència. D'altra banda, es publiquen també aportacions relacionades amb qualssevol de les disciplines del dret públic.

Últimos documentos

  • Servir amb honor. 'Qüestió moral' i dret públic

    La “cuestión moral” interpela al derecho público para la tarea de definir y asegurar el conjunto de deberes propio de los servidores públicos. Una vez contrastados los riesgos y analizadas las deficiencias de los marcos de integridad vigentes, lejos de anunciar el inevitable fracaso de la ética pública, se aboga por un necesario rearme teórico y práctico de la disciplina en su vertiente jurídica. En el artículo se defiende que la regulación de la ética pública se fundamenta en un núcleo constitucional de principios que emergen mediante la interpretación de un contexto jurídico complejo. Este núcleo de principios debe desplegarse en un amplio abanico de instrumentos de derecho administrativo, dirigidos a definir el estatus de quienes ostentan cargos públicos al servicio del interés general, con el fin de asegurar el control del poder y afianzar la legitimidad del sistema democrático. Palabras clave: ética pública; cuestión moral; integridad pública; derecho público; corrupción.

  • El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció dels poders públics

    Els escàndols de corrupció a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector públic i dels seus mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governança i d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura organitzativa. Aquest canvi ha de permetre implantar un “marc integral de control intern” inspirat en la metodologia COSO III, que ha de ser implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat i ha de conviure amb el control intern que és responsabilitat dels interventors del sector públic. En aquest treball s’analitza la configuració actual del control intern en les administracions públiques, les seves debilitats i fortaleses. També es fan propostes de millora per configurar un marc integral de control intern que proporcioni una seguretat raonable sobre la consecució dels objectius de l’entitat, la fiabilitat de la informació financera, l’eficàcia, l’eficiència de les operacions i el compliment de les disposicions legals aplicables que permeti una prevenció efectiva del frau i la corrupció. Paraules clau: sector públic; corrupció; frau; abús; marc integral de control intern; òrgans interventors; alts càrrecs; òrgans superiors; òrgans directius; bona governança; bona administració; bon govern.

  • L'evolució de la regulació dels grups d'interès i els instruments per al control de la seva activitat. Especial referència a la normativa catalana (CA-EN)

    This article provides a doctrinal approach to the concept of lobbies and discusses the evolution of the main regulatory models tested at comparative level. Subsequently, this theoretical background is applied to the current situation of lobbying regulation in Spain and the Catalan regulations in this field are assessed. Key words: regulation; interest group; lobbies; register; transparency.

  • La desafecció de l'STS 459/2019 pels drets fonamentals: lliure exercici de càrrec públic, reunió i principi de legalitat

    El ejercicio de un derecho fundamental nunca puede ser objeto de sanción (desde la STC 11/1981) ni laboral, ni administrativa, ni penal. La dimensión objetiva de los derechos fundamentales impone a los poderes públicos la obligación de tener presente su contenido constitucional. La STS 459/2019 no desarrolla ningún esfuerzo hermenéutico en ese sentido. Es más, su punto de partida se sitúa en el opuesto y hace encajar de forma directa conductas en tipos delictivos, sin cuestionarse si podían estar amparadas por un derecho fundamental. Tal desentendimiento es claro respecto de tres condenados cuyas conductas encajan en el contenido de dos derechos fundamentales: en el derecho al ejercicio de cargo público libre de injerencias (Carme Forcadell); y en el derecho de reunión (Jordi Cuixart y Jordi Sànchez). Además, la sentencia incurre en una interpretación extensiva in malam partem del delito de sedición que conduce a una imprevisibilidad de la condena, proscrita en el artículo 25.1 de la CE. Palabras clave: derecho constitucional; derechos fundamentales; derecho de reunión; principio de legalidad penal; derecho de libre ejercicio de cargo público.

  • Democràcia, Administració pública i intel·ligència artificial des d'una perspectiva política i jurídica

    La incidencia de la inteligencia artificial y el uso de los algoritmos en muchos ámbitos públicos implican una relación frontal con los sistemas democráticos. Así, bien desde un punto de vista individual, bien desde la actuación de las administraciones públicas, los algoritmos inciden de manera directa en la vida de las personas. Ante esta situación, analizada desde un prisma político y jurídico, cabe indicar los problemas que pueden derivarse de esta mejora en la eficiencia de las actuaciones en el ámbito público, principalmente por la incidencia que pueden tener respecto de los derechos fundamentales, relacionando especialmente este progreso tecnológico con la pérdida de libertad y la dificultad de cumplir con el principio de transparencia de las administraciones públicas. Palabras clave: democracia; inteligencia artificial; algoritmos; administración; derechos fundamentales.

  • Lleis i cultura democràtica: la regulació de les polítiques públiques de memòria històrica a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià

    Durant els darrers anys s’han aprovat a Espanya lleis i programes de polítiques públiques de memòria històrica i democràtica d’abast estatal i autonòmic. L’article presentat tracta d’aquest fenomen d’interès jurídic i politològic, en l’àmbit territorial de les comunitats autònomes de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. El text té per objecte analitzar els fonaments teòrics, l’estructura i els continguts de les lleis que conformen els marcs jurídics català, balear i valencià en la matèria, a partir d’una revisió preliminar de la llei estatal. En conseqüència, assenyala mancances de la legislació —central i autonòmica— examinada i planteja propostes de coordinació interadministrativa i interdisciplinària entre els poders públics, per tal d’atendre millor les demandes ciutadanes entorn dels drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, concebuts com a principis de justícia transicional. Paraules clau: memòria; lleis; polítiques públiques; veritat; justícia; reparació; no repetició.

  • Els poders executius de la Guàrdia Europea de Fronteres i Costes: del Reglament 2016/1624 al Reglament 2019/1896

    Tres años después de la transformación de la agencia descentralizada FRONTEX en la Guardia Europea de Fronteras y Costas (GEFC), el Reglamento 2019/1896 prosigue con la profundización de sus tareas operativas. Este artículo analiza comparativamente en qué medida el Reglamento 2019/1896 refuerza su autonomía y sus actividades operativas, ejecutivas y de supervisión respecto a los Estados miembros conferidas en su momento por el Reglamento 2016/1624. Si la capacidad de intervención de la GEFC directamente sobre el terreno constituyó la principal novedad del Reglamento 2016/1624, la introducción de un cuerpo permanente de 10.000 guardias de fronteras y el desarrollo de poderes ejecutivos y coercitivos por parte del personal estatutario de la Agencia ha tenido un impacto equiparable en relación con el Reglamento 2019/1896. Ahora bien, lejos de centralizar a nivel europeo la administración de las fronteras exteriores, el mandato operativo de la GEFC continúa centrándose en supervisar la gestión eficaz de las fronteras por parte de los Estados miembros y en asistir a aquellas autoridades nacionales sujetas a presiones migratorias extraordinarias. Palabras clave: FRONTEX; Guardia Europea de Fronteras y Costas; Reglamento (UE) 2016/1624; Reglamento (UE) 2019/1896; competencias ejecutivas; descentralización; autonomía de las agencias.

  • Nou règim econòmic de les activitats regulades al sector elèctric espanyol. En particular: els peatges d'accés i la taxa de retribució financera

    El régimen económico de las actividades reguladas del sector eléctrico constituye una pieza clave para lograr un sistema de suministro de electricidad bajo en emisiones de carbono y que represente el menor coste posible para el consumidor. El trabajo que presentamos tiene por objeto examinar las nuevas competencias atribuidas a la CNMC en materia de régimen económico de las actividades reguladas del sector eléctrico, y en particular en relación con la fijación de los peajes de acceso y de la tasa de retribución financiera aplicable a empresas transportistas y distribuidoras. Así pues, realizamos un análisis crítico de las circulares normativas que sobre esta materia ha elaborado la autoridad reguladora nacional, en un contexto de intenso debate entre los distintos agentes económicos implicados, el MITECO y la propia CNMC. Palabras clave: sector eléctrico; Real Decreto-ley 1/2019; peajes de acceso; retribución de transportistas y distribuidores de electricidad.

  • De les constitucions i altres drets de la pàtria. Aproximació al concepte 'pàtria' i al dret públic català anterior al 1714

    En el present article es du a terme una anàlisi quantitativa i semàntica de les aparicions del concepte pàtria contingudes en els dietaris institucionals del Consell de Cent de Barcelona i de la Diputació del General de Catalunya. La cronologia analitzada correspon als anys 1700-1714, una època conflictiva per als habitants de Catalunya, ja que en aquest període tingué lloc la mort del sobirà hispànic Carles II d’Àustria (1700) i la consegüent Guerra de Successió per la monarquia d’Espanya (1702-1715), que es lluità al Principat de Catalunya al llarg d’una dècada. Els resultats d’aquesta recerca ofereixen respostes a alguns aspectes del debat historiogràfic desfermat per la celebració del tercer centenari del setge a Barcelona dels anys 1713 i 1714, de manera que els esmentats resultats no només responen a la qüestió de quina fou la pàtria per la qual lluitaren els defensors de Barcelona en la rememorada jornada de l’11 de setembre de 1714, sinó que, en fer-ho, posen en relleu com n’estava de lligat el concepte pàtria al dret públic històric de Catalunya. Paraules clau: història conceptual; pàtria; dret de la pàtria; Catalunya; Espanya; Guerra de Successió Espanyola.

  • Dossier sobre la lluita contra la corrupció des de l'Administració pública

    Aquest dossier recull una selecció de recursos de diferent abast útils per a l’estudi de la lluita contra la corrupció. Atès el volum que té a l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull prescindeix d’un criteri quantitatiu, i l’objectiu és recollir i sistematitzar aquells recursos, eminentment jurídics, que permetin al lector iniciar-se en la matèria o bé aprofundir-hi coneixent els recursos més recents. En aquest marc, el dossier inclou la normativa vigent; la bibliografia més actualitzada; els informes, les resolucions i els documents de treball provinents de diverses institucions, així com la darrera jurisprudència. Tenint en compte el caràcter transversal de la matèria, el dossier s’ha dividit en diversos aparats temàtics, que comprenen: la transparència de l’activitat pública, els grups d’interès, la incompatibilitat i els conflictes d’interès, el control institucional i ciutadà, així com un apartat específic dedicat a la perspectiva penal en el qual es fa un recull dels pronunciaments judicials sobre alguns dels casos de corrupció més destacats que s’han produït en els darrers anys. Paraules clau: corrupció; transparència; integritat; ètica.

Documentos destacados