• Revista catalana de dret públic

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-07-20
ISBN:
1885-8252

Descripción:

La Revista, de publicació semestral, ofereix un enfocament teòric general que ens situa en el nucli del sistema juridicopúblic en totes les seves dimensions: l'autonòmica, l'estatal, l'europea i la internacional. Cada número està dedicat a un tema monogràfic, amb la participació d'especialistes en la matèria, i a més s'hi fa una recensió crítica de la bibliografia i la jurisprudència. D'altra banda, es publiquen també aportacions relacionades amb qualssevol de les disciplines del dret públic.

Últimos documentos

  • Dossier sobre la lluita contra la corrupció des de l'Administració pública

    Aquest dossier recull una selecció de recursos de diferent abast útils per a l’estudi de la lluita contra la corrupció. Atès el volum que té a l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull prescindeix d’un criteri quantitatiu, i l’objectiu és recollir i sistematitzar aquells recursos, eminentment jurídics, que permetin al lector iniciar-se en la matèria o bé aprofundir-hi coneixent els recursos més recents. En aquest marc, el dossier inclou la normativa vigent; la bibliografia més actualitzada; els informes, les resolucions i els documents de treball provinents de diverses institucions, així com la darrera jurisprudència. Tenint en compte el caràcter transversal de la matèria, el dossier s’ha dividit en diversos aparats temàtics, que comprenen: la transparència de l’activitat pública, els grups d’interès, la incompatibilitat i els conflictes d’interès, el control institucional i ciutadà, així com un apartat específic dedicat a la perspectiva penal en el qual es fa un recull dels pronunciaments judicials sobre alguns dels casos de corrupció més destacats que s’han produït en els darrers anys. Paraules clau: corrupció; transparència; integritat; ètica.

  • Autors
  • Sobre la corrupció política a Catalunya dins l'Espanya contemporània

    L’article planteja, a partir de recerques originals, algunes claus per interpretar el paper jugat per la corrupció política a la Catalunya contemporània. En primer lloc, analitza la participació dels homes de negocis catalans en la construcció de l’estat liberal espanyol. Seguidament, s’endinsa a explicar com va funcionar el caciquisme durant la Restauració borbònica, i com aquest fou denunciat principalment pel catalanisme polític. Finalment, l’accent es focalitza en les pràctiques corruptes dels franquistes catalans i en els vincles que desenvolupà Francesc Cambó amb la corrupció sistèmica a l’Argentina mitjançant l’empresa CHADE. Unes breus reflexions sobre la corrupció política espanyola actual precedeixen unes conclusions que intenten establir una hipòtesi interpretativa en molts sentits vàlida per comprendre tant la corrupció política espanyola com la catalana. Paraules clau: corrupció política; Catalunya contemporània; clientelisme polític.

  • Són els secretaris d'Administració local una eina institucional adequada contra la corrupció?

    El present treball examina el model institucional dels secretaris d’Administració local en la lluita contra la corrupció. Els secretaris d’Administració local aporten un saber professional i especialitzat que es certifica amb les proves d’habilitació. Analitzem després la provisió de llocs de treball. Valorem seguidament les limitacions territorials, funcionals i organitzatives de la seva actuació i, finalment, fem referència a aspectes formals i informals que afavoreixen la seva independència. Paraules clau: secretaris d’Administració local; corrupció; habilitació estatal; lliure designació; informe jurídic; col·legi de secretaris.

  • El paper de l'Oficina Antifrau de Catalunya en la lluita contra la corrupció en el sector públic català. Anàlisi i propostes de reforma amb motiu del seu 10è aniversari

    L’any 2019 es va celebrar el 10è aniversari de la posada en funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s’analitza, en vista d’aquests deu anys d’experiència, quin ha estat el funcionament de l’OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atenció a aquells àmbits de major rellevància, com ara les denúncies anònimes i la protecció de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l’anàlisi prèvia, es plantegen línies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l’OAC, amb l’objectiu d’atribuir a l’OAC un paper central en un sistema d’integritat i anticorrupció català efectiu encara en construcció. Les principals propostes són reforçar la protecció de les persones denunciants i clarificar el sistema de denúncies davant l’OAC, reconèixer la potestat sancionadora de l’OAC associada a infraccions de nova creació lligades a les activitats investigadores i preventives de l’OAC, facilitar la formulació de consultes no vinculants i promoure la modernització tecnològica de la lluita contra la corrupció a Catalunya. Paraules clau: dret administratiu; Oficina Antifrau de Catalunya; agències anticorrupció; bona administració; corrupció.

  • Servir amb honor. 'Qüestió moral' i dret públic

    La “cuestión moral” interpela al derecho público para la tarea de definir y asegurar el conjunto de deberes propio de los servidores públicos. Una vez contrastados los riesgos y analizadas las deficiencias de los marcos de integridad vigentes, lejos de anunciar el inevitable fracaso de la ética pública, se aboga por un necesario rearme teórico y práctico de la disciplina en su vertiente jurídica. En el artículo se defiende que la regulación de la ética pública se fundamenta en un núcleo constitucional de principios que emergen mediante la interpretación de un contexto jurídico complejo. Este núcleo de principios debe desplegarse en un amplio abanico de instrumentos de derecho administrativo, dirigidos a definir el estatus de quienes ostentan cargos públicos al servicio del interés general, con el fin de asegurar el control del poder y afianzar la legitimidad del sistema democrático. Palabras clave: ética pública; cuestión moral; integridad pública; derecho público; corrupción.

  • El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció dels poders públics

    Els escàndols de corrupció a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector públic i dels seus mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governança i d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura organitzativa. Aquest canvi ha de permetre implantar un “marc integral de control intern” inspirat en la metodologia COSO III, que ha de ser implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat i ha de conviure amb el control intern que és responsabilitat dels interventors del sector públic. En aquest treball s’analitza la configuració actual del control intern en les administracions públiques, les seves debilitats i fortaleses. També es fan propostes de millora per configurar un marc integral de control intern que proporcioni una seguretat raonable sobre la consecució dels objectius de l’entitat, la fiabilitat de la informació financera, l’eficàcia, l’eficiència de les operacions i el compliment de les disposicions legals aplicables que permeti una prevenció efectiva del frau i la corrupció. Paraules clau: sector públic; corrupció; frau; abús; marc integral de control intern; òrgans interventors; alts càrrecs; òrgans superiors; òrgans directius; bona governança; bona administració; bon govern.

  • L'evolució de la regulació dels grups d'interès i els instruments per al control de la seva activitat. Especial referència a la normativa catalana (CA-EN)

    This article provides a doctrinal approach to the concept of lobbies and discusses the evolution of the main regulatory models tested at comparative level. Subsequently, this theoretical background is applied to the current situation of lobbying regulation in Spain and the Catalan regulations in this field are assessed. Key words: regulation; interest group; lobbies; register; transparency.

  • La desafecció de l'STS 459/2019 pels drets fonamentals: lliure exercici de càrrec públic, reunió i principi de legalitat

    El ejercicio de un derecho fundamental nunca puede ser objeto de sanción (desde la STC 11/1981) ni laboral, ni administrativa, ni penal. La dimensión objetiva de los derechos fundamentales impone a los poderes públicos la obligación de tener presente su contenido constitucional. La STS 459/2019 no desarrolla ningún esfuerzo hermenéutico en ese sentido. Es más, su punto de partida se sitúa en el opuesto y hace encajar de forma directa conductas en tipos delictivos, sin cuestionarse si podían estar amparadas por un derecho fundamental. Tal desentendimiento es claro respecto de tres condenados cuyas conductas encajan en el contenido de dos derechos fundamentales: en el derecho al ejercicio de cargo público libre de injerencias (Carme Forcadell); y en el derecho de reunión (Jordi Cuixart y Jordi Sànchez). Además, la sentencia incurre en una interpretación extensiva in malam partem del delito de sedición que conduce a una imprevisibilidad de la condena, proscrita en el artículo 25.1 de la CE. Palabras clave: derecho constitucional; derechos fundamentales; derecho de reunión; principio de legalidad penal; derecho de libre ejercicio de cargo público.

  • Democràcia, Administració pública i intel·ligència artificial des d'una perspectiva política i jurídica

    La incidencia de la inteligencia artificial y el uso de los algoritmos en muchos ámbitos públicos implican una relación frontal con los sistemas democráticos. Así, bien desde un punto de vista individual, bien desde la actuación de las administraciones públicas, los algoritmos inciden de manera directa en la vida de las personas. Ante esta situación, analizada desde un prisma político y jurídico, cabe indicar los problemas que pueden derivarse de esta mejora en la eficiencia de las actuaciones en el ámbito público, principalmente por la incidencia que pueden tener respecto de los derechos fundamentales, relacionando especialmente este progreso tecnológico con la pérdida de libertad y la dificultad de cumplir con el principio de transparencia de las administraciones públicas. Palabras clave: democracia; inteligencia artificial; algoritmos; administración; derechos fundamentales.

Documentos destacados