• Revista Catalana de Dret Ambiental

Editorial:
Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, Universitat Rovira i Virgili
Fecha publicación:
2011-11-03
ISBN:
2014-038X

Descripción:

D'una banda, a través dels estudis i notes, la 'Revista Catalana de Dret Ambiental' vol esdevenir una publicació de referència en aquest àmbit, tot oferint treballs de qualitat en l'àrea del dret ambiental, així com en àrees científiques relacionades. El sistema d'avaluació doble a cegues, així com una política editorial compromesa amb l'assoliment d'un alt nivell científic dels treballs, ha de servir per garantir que els estudis i notes que hi apareguin siguin d'interès per als estudiosos d'aquest camp, tot assenyalant les línies de recerca més dinàmiques.

A més, sobretot a través de les cròniques, la 'Revista Catalana de Dret Ambiental' vol esdevenir una eina de consulta útil per al món acadèmic i per a professionals del dret que vulguin estar al dia de les novetats contínues que es produeixen en l'àmbit del dret ambiental, tant pel que fa a la legislació com pel que fa a la jurisprudència.

La política lingüística oberta de la Revista, així com la seva disponibilitat lliure a la xarxa, han de contribuir-ne a la difusió, tot convertint-la en un punt de referència i en un fòrum de debat per a una comunitat científica i professional creixent, dinàmica i viva.

La Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili se senten orgulloses d'aquest projecte i, amb això, mostren el seu compromís amb la recerca de qualitat, el servei a la societat i la protecció del medi ambient.

Últimos documentos

  • Perspectives de la litigació pel canvi climàtic arran del cas Urgenda

    La sentència del tribunal de l'Haia de juny de 2016 en el cas Urgenda, que va condemnar l'Estat holandès per no fer prou per combatre el canvi climàtic,va suposar un autèntic terratrèmol per al Dret de la responsabilitat ambiental i va donar lloc a una progènie de reclamacions similars. La seva confirmació pel tribunal d'apel·lació corresponent el passat 9 d'octubre de 2018 sembla donar-hi encara més força. No obstant això, el fet és que aquests pronunciaments judicials susciten qüestions molt profundes no només sobre la responsabilitat (civil o patrimonial de l'Administració, segons el sistema) sinó també d'ordre constitucional. En judicialitzar un tema eminentment polític, permeten de plantejar dubtes sobre si pronunciaments com aquests respecten o no la deguda separació entre els poders de l'Estat. Aquest article analitza críticament unes sentències que, si bé han donat una gran visibilitat a una qüestió de gran urgència i encara d'actualitat, sembla pressuposar que un tribunal és el millor lloc per a jutjar la responsabilitat pel canvi climàtic. Aquest treball s'acaba preguntant si una reclamació "a la Urgenda-seria possible en el nostre sistema i quin seria previsiblement el seu resultat

  • Derecho y políticas ambientales en La Rioja (segundo semestre 2018)
  • Jurisprudencia ambiental en Galicia (Segundo semestre 2018)
  • Los debates sobre la gobernanza en el Ártico. Entre el realismo, la utopía y la distopía

    Este artículo se propone exponer críticamente la evolución histórica y las diferentes propuestas con vistas al futuro que se han formulado sobre el régimen de gobernanza en el Ártico. Este tema goza de plena actualidad como consecuencia de las recientes reformas institucionales que ha experimentado el régimen y las transformaciones que están teniendo lugar hoy en día. Debido a las peculiaridades de la región, algunas de esas propuestas resultan realmente innovadoras, al mismo tiempo que suficientemente plausibles como para ser sometidas a consideración por un colectivo nutrido de expertos. Con todo, también han sido tachadas de utópicas en la medida en que su efectividad requeriría que los Estados árticos se impusieran a sí mismos limitaciones en sus derechos soberanos. El trabajo concluye con algunas consideraciones en torno a esa crítica de falta de realismo

  • Derecho y Políticas ambientales en la Comunidad de Madrid (Segundo Semestre 2018)
  • Jurisprudencia ambiental en las Islas Baleares (segundo semestre 2018)
  • ¿España Circular 2030? Comentario al borrador de la estrategia española de economía circular

    Tras el impulso conferido por las instituciones de la Unión Europea a la economía circular, corresponde a los Estados Miembros la adopción de sus propias estrategias nacionales. A falta de un texto definitivo, la publicación del borrador de España Circular 2030: Estrategia Española de Economía Circular nos sirve de pretexto para estudiar el rumbo que lleva la transición hacia la economía circular en España. En el presente trabajo se realiza un análisis de las escasas reformas planteadas y algunas limitaciones encontradas en el borrador presentado por el anterior Gobierno del Estado, a fin de evaluar si un documento de esas condiciones sirve para dar respuesta a los desafíos planteados por las instituciones comunitarias

  • Derecho y políticas ambientales en la Comunidad autónoma de Murcia (segundo semestre 2018)
  • Jurisprudencia ambiental en las Islas Canarias (Segundo semestre 2018)
  • La litigació climàtica a Espanya: una prospectiva

    La dependència de les institucions tradicionals de producció normativa d’estructures de poder transnacionals i opaques, en el context de la fase global i financera de l’evolució sistema-món capitalista. desplaça progressivament l’èmfasi, en relació amb l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, des de la regulació a l’adjudicació, del poder legislatiu al poder judicial. És per això que, en els últims anys, s’ha desenvolupat progressivament la litigació climàtica. Casos emblemàtics, com Urgenda, als Països Baixos, i Juliana, als Estats Units, han posat de manifest que l’espai forense esdevé un àmbit útil i innovador per impulsar la reacció social davant de la transformació antròpica del Sistema Terra, permetent la participació activa d’actors no institucionals i l’apoderament de la ciutadania. D’aquesta manera, es poden desplegar estratègies de control del poder i exigència de responsabilitats, amb la finalitat de permetre la transformació progressiva de la presa de decisions per ajustar-la a les exigències de la transició cap a l’Antropocè. En aquest marc, es proposa una anàlisi prospectiva de la litigació climàtica a Espanya, a partir dels fonaments constitucionals

Documentos destacados