• Revista Catalana de Dret Ambiental

Editorial:
Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, Universitat Rovira i Virgili
Fecha publicación:
2011-11-03
ISBN:
2014-038X

Descripción:

D'una banda, a través dels estudis i notes, la 'Revista Catalana de Dret Ambiental' vol esdevenir una publicació de referència en aquest àmbit, tot oferint treballs de qualitat en l'àrea del dret ambiental, així com en àrees científiques relacionades. El sistema d'avaluació doble a cegues, així com una política editorial compromesa amb l'assoliment d'un alt nivell científic dels treballs, ha de servir per garantir que els estudis i notes que hi apareguin siguin d'interès per als estudiosos d'aquest camp, tot assenyalant les línies de recerca més dinàmiques.

A més, sobretot a través de les cròniques, la 'Revista Catalana de Dret Ambiental' vol esdevenir una eina de consulta útil per al món acadèmic i per a professionals del dret que vulguin estar al dia de les novetats contínues que es produeixen en l'àmbit del dret ambiental, tant pel que fa a la legislació com pel que fa a la jurisprudència.

La política lingüística oberta de la Revista, així com la seva disponibilitat lliure a la xarxa, han de contribuir-ne a la difusió, tot convertint-la en un punt de referència i en un fòrum de debat per a una comunitat científica i professional creixent, dinàmica i viva.

La Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili se senten orgulloses d'aquest projecte i, amb això, mostren el seu compromís amb la recerca de qualitat, el servei a la societat i la protecció del medi ambient.

Últimos documentos

  • La litigació climàtica a Espanya: una prospectiva

    La dependència de les institucions tradicionals de producció normativa d’estructures de poder transnacionals i opaques, en el context de la fase global i financera de l’evolució sistema-món capitalista. desplaça progressivament l’èmfasi, en relació amb l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, des de la regulació a l’adjudicació, del poder legislatiu al poder judicial. És per això que, en els últims anys, s’ha desenvolupat progressivament la litigació climàtica. Casos emblemàtics, com Urgenda, als Països Baixos, i Juliana, als Estats Units, han posat de manifest que l’espai forense esdevé un àmbit útil i innovador per impulsar la reacció social davant de la transformació antròpica del Sistema Terra, permetent la participació activa d’actors no institucionals i l’apoderament de la ciutadania. D’aquesta manera, es poden desplegar estratègies de control del poder i exigència de responsabilitats, amb la finalitat de permetre la transformació progressiva de la presa de decisions per ajustar-la a les exigències de la transició cap a l’Antropocè. En aquest marc, es proposa una anàlisi prospectiva de la litigació climàtica a Espanya, a partir dels fonaments constitucionals

  • Derecho y políticas ambientales en las Islas Canarias (Segundo semestre 2018)
  • Perspectives de la litigació pel canvi climàtic arran del cas Urgenda

    La sentència del tribunal de l'Haia de juny de 2016 en el cas Urgenda, que va condemnar l'Estat holandès per no fer prou per combatre el canvi climàtic,va suposar un autèntic terratrèmol per al Dret de la responsabilitat ambiental i va donar lloc a una progènie de reclamacions similars. La seva confirmació pel tribunal d'apel·lació corresponent el passat 9 d'octubre de 2018 sembla donar-hi encara més força. No obstant això, el fet és que aquests pronunciaments judicials susciten qüestions molt profundes no només sobre la responsabilitat (civil o patrimonial de l'Administració, segons el sistema) sinó també d'ordre constitucional. En judicialitzar un tema eminentment polític, permeten de plantejar dubtes sobre si pronunciaments com aquests respecten o no la deguda separació entre els poders de l'Estat. Aquest article analitza críticament unes sentències que, si bé han donat una gran visibilitat a una qüestió de gran urgència i encara d'actualitat, sembla pressuposar que un tribunal és el millor lloc per a jutjar la responsabilitat pel canvi climàtic. Aquest treball s'acaba preguntant si una reclamació "a la Urgenda-seria possible en el nostre sistema i quin seria previsiblement el seu resultat

  • Derecho y políticas ambientales en Andalucía (segundo semestre 2018)
  • Derecho y políticas ambientales en Cataluña (segundo semestre 2018)
  • Derecho y Políticas ambientales en la Comunidad de Madrid (Segundo Semestre 2018)
  • Derecho y Políticas Ambientales en Castilla y León

    Se analizan las principales normas dictadas por la Comunidad Autónoma de Castilla y León en materia ambiental durante el segundo semestre de 2018

  • Derecho y políticas ambientales en Portugal (Segundo semestre 2018)
  • Jurisprudencia ambiental en las Islas Canarias (Segundo semestre 2018)
  • Law of the Sea and Environmental Law acting together: Experience of laying submarine cable in the Arctic

    All states have the right to lay submarine cables on the seabed according to the United Nations Law of the Sea Convention 1982 (LOSC). Unlike submarine pipelines, cables are generally consideredbeing environmentally friendly, having minimum impact on the marine environment. Currently, there are several projects on submarine cables planned to be laidin the Arctic. In particular, the Quintillion Subsea Cable System is an ongoinglarge-scale project, which majorpart will go through the Arctic waters. Despite mostly local and moderate disturbance to the environment in other regions, it causes certainconcerns regarding the influence on the Arctic environment due to its unique and sensible ecosystem. The LOSC does notseparate the Arctic from other regions, andcables are laid there following the same conditions as well as in other parts of the World Ocean. This article aims to examine the international legal regime of submarine cables in the context of the ongoing cable projects in the Arctic as well as to consider the applicability of the precautionary principle and the provisions of the Polar Code for ensuring the protection of the Arctic environment

Documentos destacados