Información jurídica inteligente
902.301.402

      • Revista catalana de derecho público

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-07-21
ISBN:
1885-5709

Descripción:

La Revista, de publicación semestral, ofrece un enfoque teórico general que nos sitúa en el núcleo del sistema juridicopúblico en todas sus dimensiones: la autonómica, la estatal, la europea y la internacional. Cada número está dedicado a un tema monográfico, con la participación de especialistas en la materia y además incluye una recensión crítica de la bibliografía y la jurisprudencia. Por otra parte, se publican otras aportaciones relacionadas con cualquiera de las disciplinas del derecho público.

Número de Revista

Últimos documentos

  • Dossier sobre l'aplicació de l'article 155 CE a Catalunya

    L’aplicació del mecanisme de coerció de l’article 155 de la Constitució a la Generalitat de Catalunya ha donat pas a una situació en què els dubtes que plantejava l’ambigüitat d’aquest precepte constitucional han estat substituïts per la concreció i el detallisme de les mesures adoptades per les institucions estatals a la seva empara. Igualment, enfront de l’escassetat d’anàlisis doctrinals sobre l’article 155 CE, la seva aplicació està sent determinant en l’elaboració de nombrosos estudis sobre la seva naturalesa i el seu abast. Mitjançant aquest dossier, tancat en data 12 de març de 2019, es recopilen tant el conjunt d’actuacions que han configurat la implementació del mecanisme de coerció estatal esmentat com els documents normatius, jurisdiccionals i doctrinals que hi apareixen vinculats.

  • L'impacte de l'aplicació de l'article 155 sobre la confiança en les institucions

    Aquest article ha estat elaborat a partir de diversos estudis publicats pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya i el Baròmetre d’Opinió Política (BOP). L’objectiu de l’article és mesurar quin ha estat l’impacte de l’aplicació de l’article 155 de la CE a Catalunya sobre la confiança en les institucions. Per fer-ho, en un primer apartat es presenta quina ha estat l’evolució de diferents variables que permeten contextualitzar les dades que es presenten en el segon apartat, en el qual es mesura la confiança en tres moments en el temps. En el darrer apartat es presenta una síntesi de les dades, així com les conclusions de l’estudi.

  • El estado dual en España: contexto y justificación de la aplicación del artículo 155 CE

    En este texto se analiza la aplicación que por primera vez se ha hecho del art. 155 CE en Cataluña, mediante la especificación del contexto institucional en que se ha producido y la filosofía que intenta justificarla. Para ello, el autor se sirve del concepto de estado dual de Ernst Fraenkel y sostiene que España es un estado dual en el que se está incrementando el espacio propio del estado de las medidas (prerogative state) en detrimento del estado de las normas (normative state). Esta tesis se muestra a través del repaso a una serie de indicadores que afectan a todos los poderes del estado. La filosofía de Carl Schmitt unifica ese contexto institucional, y con él la aplicación del art. 155 CE, a través de los conceptos de soberanía, política, enemigo y situación excepcional. Todo ello desembocará en una hipóstasis de la unidad nacional, contraria al estado de derecho y a la democracia liberal.

  • La coerción federal en el ordenamiento territorial de la constitución alemana

    La inspiración que el artículo 155 CE recibe del artículo 37 GG recomienda realizar un análisis jurídico comparativo alrededor de la coerción federal en Alemania. Esto nos muestra que recorrer a la coerción federal es jugar con fuego, porque tanto puede dar estabilidad como desestabilizar una comunidad. En la historia constitucional de Alemania, las medidas coercitivas adoptadas unilateralmente por el poder central han contribuido de manera reiterada al declive y fin de diversas etapas políticas. Estas experiencias históricas tendrían que poder explicar por qué hasta ahora la coerción federal nunca se ha utilizado en la actual República Federal de Alemania. Pero aún resulta más importante hacer notar como la cultura constitucional federal desarrollada a lo largo de las últimas décadas no se basa en la coerción y las órdenes unilaterales, sino en el tratamiento consensuado y cooperativo de los conflictos y, llegado el caso, también en el recurso al Tribunal Constitucional, para que este se pronuncie. Esta cultura juridicoconstitucional es una parte de la receta del éxito de la organización federal de la Constitución alemana, que se basa en un recurso constante a la comunicación, una elevada flexibilidad y una abierta y amplia disposición a la modernización que puede llegar, si conviene, a introducir reformas en la Constitución.

  • Les eleccions del 21D. Algunes regularitats empíriques

    Aquest article fa una anàlisi d’algunes de les principals regularitats empíriques al voltant del comportament electoral en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017. Aquelles eleccions foren excepcionals tant per les causes que les propiciaren (la intervenció del Govern de la Generalitat per part del Govern espanyol, que fou seguida d’una dissolució del Parlament de Catalunya) com per alguns dels elements del seu funcionament (la participació) i els seus resultats. Per presentar una anàlisi ordenada, l’article segueix una estratègia d’anàlisi que comença amb dades agregades i va baixant d’unitat d’observació (passant pels resultats a nivell municipal) fins a acabar en l’anàlisi de dades individuals. La principal conclusió de l’article és que, malgrat aquest context, el comportament electoral dels catalans entre les eleccions de 2015 i les de 2017 no ha canviat. Tanmateix, l’augment de la participació va tenir un impacte notable sobre els resultats electorals. Finalment, l’article constata una forta activació de la clivella d’origen, que té com a conseqüència un alineament quasi perfecte respecte del tipus de candidatura a la qual voten els electors catalans.

  • El artículo 155 CE: alcance y límites de una excepción constitucional

    El artículo 155 CE diseña un sistema de intervención ejecutiva estatal que no es reconducible, sin más, a la figura de la coerción estatal. No se trata de un mecanismo reglado por el que el Estado central interviene sobre la comunidad autónoma ante un incumplimiento reglado, contrastado y revisable jurídicamente. Bien al contrario, es un instrumento político a disposición del Gobierno de la Nación, con autorización del Senado, para imponer su visión sobre la de la comunidad autónoma. Esta naturaleza discrecional marca los límites de su control jurisdiccional, que no puede extenderse a la causa habilitante, pero también exige una interpretación restrictiva de las condiciones para su aplicación. Ello es especialmente así en la medida en que se trata de un régimen excepcional alternativo al modelo ordinario de distribución territorial del poder.

  • Autores
  • Anàlisi jurídica de la utilització de l'estabilitat pressupostària com a límit del principi d'autonomia financera

    El principi d’estabilitat pressupostària és una versió del tradicional principi d’equilibri pressupostari. Arran de la normativa comunitària, va ser adoptat pel legislador espanyol el 2001, i a partir d’aquesta data ha anat adquirint més protagonisme. Es dona, però, la circumstància que s’ha aprofitat l’establiment d’aquest principi per anar limitant acceleradament el principi d’autonomia financera de les comunitats autònomes, cosa que ha provocat una degradació d’aquest principi, fins al punt que a data d’avui ja es pot considerar com de segon grau. No es dedueix altra cosa de la doctrina constitucional quan fa prevaldre el principi d’estabilitat sobre el d’autonomia. Segons el nostre parer, es tracta d’una interpretació exageradament centralista del text constitucional que s’hauria de superar amb una exegesi més equilibrada capaç de ponderar el fet que l’ordenament constitucional configura un estat compost per ens autònoms.

  • L'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola al govern i l'administració de la generalitat de Catalunya

    L’article té per objecte la descripció i la valoració jurídica de les mesures coercitives aplicades al Govern i a l’Administració pública de la Generalitat de Catalunya a l’empara de l’article 155 de la Constitució. S’hi posa en relleu que aquestes mesures constitueixen l’eix central de la intervenció extraordinària de l’Estat sobre les institucions catalanes, en permetre la destitució del Govern, la dissolució del Parlament, la convocatòria d’eleccions i la subjecció completa de l’Administració de la Generalitat sota el control del Govern de l’Estat. El cessament del Govern és objecte d’una crítica que es fonamenta tant en l’anàlisi teòrica d’aquesta mesura com en l’observació de les conseqüències pràctiques que genera en el pla institucional. La crítica també s’estén a la forma adoptada per exercir les competències assumides pels òrgans estatals i a les ineficiències que provoca l’estreta supervisió de l’Administració intervinguda. Finalment, es considera que el manteniment de les mesures fins a la fi de la intervenció, sense canvis ni modulacions significatives, no encaixa amb els principis d’adequació i proporcionalitat ni amb els fonaments legals que podien emparar-les.

  • L'article 155 de la constitució: configuració jurídica general i aplicació a Catalunya

    L’article analitza, d’una banda, la configuració jurídica general de l’article 155 CE a partir de les dades normatives del mateix text constitucional, dels antecedents de dret comparat, dels debats del procés constituent espanyol de 1978, de les aportacions doctrinals i de les referències de la jurisprudència constitucional. S’examinen els diversos elements d’aquest mecanisme de coerció estatal sobre les comunitats autònomes: quan es pot aplicar, amb quin procediment i a quines mesures pot donar lloc. De l’altra, el treball estudia la concreta aplicació de l’esmentat precepte de la Constitució a Catalunya l’any 2017 per tal de valorar-ne el grau d’adequació al marc constitucionalment establert. En aquest segon punt es tracten específicament el nivell de congruència entre el requeriment previ del Govern al president de la Generalitat i la concatenació d’actes subsegüents, la intervenció del Senat i les mesures concretes de dissolució del Parlament de Catalunya i de cessament del president i del Govern de la Generalitat. La conclusió final és que no s’ha donat aquesta congruència, que el control del Senat ha estat feble i que no eren procedents les mesures de dissolució del Parlament i de cessament del president i del Govern de la Generalitat.

Documentos destacados

SÍGUENOS EN