Títols adquisitius i translatius dels drets reals. La tradició
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 95-116 |
Page 95
El sistema d’adquisició dels drets reals aplicable a Catalunya, fins a l’entrada en vigor del llibre V del Codi civil de Catalunya, aprovat per la Llei 5/2006 de 10 de maig era l’instaurat pel Codi civil espanyol. La Compilació de dret civil de Catalunya de 1960, només feia referència a aquesta matèria en el seu article 277, que després d’admetre les formes de tradició, expressament enunciades en els articles 1.462 i 1.464 CCE, admetia com especialitat pròpia la figura de la tradició per constitutum possessorium. D’altra banda, a partir de l’any 2000 el Parlament de Catalunya va aprovar determinades lleis referents a drets reals, com la Llei 13/2000, de 20 de novembre, de regulació dels drets d’usdefruit, ús i habitació, la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d’adquisició voluntària o preferent, la Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l’accessió i l’ocupació o la Llei 19/2002, de 5 de juliol, de drets reals de garantia, que tractaven d’aquesta matèria però no d’una manera general, de manera que fins a l’entrada en vigor del llibre V del Codi civil de Catalunya, no hi ha hagut en el dret propi de Catalunya un tractament unitari de l’adquisició dels drets reals.
Com dèiem, fins a l’entrada en vigor del Codi civil de Catalunya era d’aplicació el Codi civil espanyol, que no conté cap doctrina general aplicable a totes les adquisicions de la propietat i dels altres drets reals, limitant-se a fer una enumeració dels diferents títols adquisitius dels drets reals a l’article 609 CCE que diu així: «La propiedad se adquiere por la ocupación. La propiedad y los demás derechos sobre los bienes se adquieren y transmiten por la ley, por donación, por sucesión testada e intestada, y por consecuencia de ciertos contratos mediante la tradición. Pueden también adquirirse por medio de la prescripción.»
El Codi civil de Catalunya a l’enfrontar-se al tema de l’adquisició dels drets reals estableix en el seu article 531-1 una norma de caràcter general que diu que: «Per transmetre
Page 96
i adquirir bens, cal, a més del títol d’adquisició, la realització, si escau, de la tradició o els actes o les formalitats establertes per les lleis».
D’acord amb aquest precepte, l’adquisició dels drets reals requereix, en qualsevol cas, el títol d’adquisició, i si el títol d’adquisició no fos suficient per si sol per produir la transmissió i posterior adquisició del dret real, caldrà, també, que es produeixin la tradició o els actes o les formalitats establertes per les lleis.
Aquest precepte, no obstant això, com diu MIRABELL ABANCó, no assenyala quins són aquests títols adquisitius dels drets reals. Una norma, com és l’article 531-1 CCCat, quan es refereix a la tradició o als actes o les formalitats establertes per les lleis, només es pot comprendre plenament si va precedida d’una altra norma que determini quins són aquests títols adquisitius.
Per això, per a una correcta compressió del sistema adquisitiu dels drets reals en el dret català ha de tenir-se en compte, a més, el preàmbul de la Llei 5/2006, que d’una banda, reconeix expressament l’aplicació de la teoria del títol i el mode, quan afirma que «es regula la tradició en concordança amb els títols d’adquisició, configurant el sistema transmissor-adquisitiu d’acord amb la teoria del títol i del mode vigent tradicionalment en l’ordenament jurídica català», i d’altra banda, fa una enumeració dels diferents títols adquisitius dels drets reals, als quals ens referirem posteriorment.
La rúbrica del Títol III del llibre V del Codi civil de Catalunya es refereix a l’adquisició, transmissió i extinció del dret real, però posteriorment, a l’article 531-1 CCCat fa una referència més àmplia a l’objecte de l’adquisició i transmissió, ja que parla de béns. Aquesta menció als béns ens obliga a referir-nos al concepte que en té l’article 511-1.1 CCCat dels mateixos en virtut del qual: «Es consideren béns les coses i els drets patrimonials». No obstant això, com assenyala BADOSA COLL, com que l’article 531-1 CCCat està inclòs en el Títol III del Llibre V, els béns respecte als quals es regula el seu sistema d’adquisició i transmissió són només els drets de naturalesa real, és a dir, aquells que atribueixin al seu titular un poder directe i immediat sobre un bé, que pot oposar davant de qualsevol tercer, encara que siguin obligacionals, per la seva estructura, com els censos.
En un sentit molt ampli, els títols d’adquisició dels drets reals són aquells fets, actes o negocis jurídics als quals la llei reconeix la virtut d’originar el naixement d’un dret real. En un sentit més restringit per títol d’adquisició s’entén el negoci jurídic, que juntament amb la tradició o altres actes o formalitats que estableixi la llei, pot donar lloc a la transmissió i adquisició dels drets reals. I es pot assenyalar un sentit més restringit encara del terme títol d’adquisició limitant-lo al contracte, és a dir, l’acord de voluntats generador d’obligacions, que complementat per la tradició o lliurament de la cosa produeixi la transmissió i adquisició dels drets reals, en aplicació de la teoria del títol i el mode.
En el Codi civil de Catalunya, la descripció general dels títols d’adquisició i transmissió dels drets reals es desprèn de l’explicació que del sistema adquisitiu en fa el preàmbul de la Llei 5/2006, ja que en el contingut del Codi, com hem assenyalat anteriorment, no
Page 97
es realitza cap classificació ni enumeració dels diferents títols d’adquisició dels drets reals. Simplement especifica alguns títols que són aplicables exclusivament al dret de propietat, com són l’accessió i l’ocupació; regula específicament la donació i la usucapió; i es refereix a la tradició, com un element vinculat a determinats contractes, la realització dels quals comporta la transmissió i adquisició de la propietat i els altres drets reals (article 531-3 CCCat). El preàmbul de la Llei 5/2006 de 10 de maig mitjançant la qual s’aprova el llibre V del Codi civil de Catalunya, es refereix, a més, a la successió.
Les innovacions més significatives d’aquesta enunciació/enumeració dels títols d’adquisició respecte al sistema del Codi civil espanyol, que era el vigent a Catalunya fins a l’entrada en vigor del Codi civil de Catalunya, són les següents:
-
En primer lloc, la consideració de la donació com a títol d’adquisició que comporta un mode d’adquirir per se i la seva exclusió com a contracte des del punt de vista de la doctrina del negoci patrimonial.
-
I, en segon lloc, la consideració de l’accessió com a mode d’adquirir, si bé el text legal, de conformitat amb els autors de la matèria, s’encarrega d’aclarir que juntament amb l’ocupació, no és en general, sinó un mode exclusiu que només s’ha de predicar de la propietat (articles 542-1 i 542-22 CCCat)
El fet d’ordenar les idees exposades dóna com a resultat que els títols d’adquisició dels drets reals en l’ordenament català són: el contracte, sempre que tingui finalitat translativa, juntament amb la tradició, la donació, la successió mortis causa, la usucapió, juntament amb la realització dels actes i formalitats legals que s’estableixin per a cada un d’ells; i específicament per a l’adquisició de la propietat, l’ocupació i l’accessió.
No obstant això, en el llibre V del Codi civil de Catalunya, a més, dels títols adquisitius resultants de l’article 531-1 CCCat i del preàmbul, hi ha altres supòsits de fet que produeixen l’efecte adquisitiu, però que no entren en la categoria de títols adquisitius, com són els supòsits, excepcionals si es vol, de irreivindicabilitat (articles 542-22.5 c i 544-2.1 CCCat) i de les presumpcions possessòries, en particular les relatives a l’adquisició a títol onerós i de bona fe de béns mobles (article 522-8 CCCat). D’on es deriva, com assenyala GETE-ALONSO, que malgrat que el legislador català no en faci esment com a regla de tancament, tant de la llei com d’adquirir, els supòsits en què l’efecte adquisitiu es produeixi ex lege també compten.
Els títols d’adquirir el domini i els altres drets reals es poden classificar de conformitat amb diversos criteris, i així podem diferenciar:
a) Originaris i derivatius. Els primers són aquells en què el dret neix ex novo per a l’adquirent i amb independència de qualsevol dret de l’altra persona sobre la cosa. Els derivatius són aquells en què la persona adquireix el dret real fundat en el dret anterior de l’altra persona. Aquests modes d’adquirir derivatius donen lloc a l’adagi: «Ningú pot transferir ni transmetre més drets dels que té». -
A títol singular i a títol universal. Els modes d’adquirir a títol universal són...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba