Les substitucions hereditàries
Dret Civil Català vol. III. Dret de Successions › Part II. La successió voluntària (2011)
Vinculat com:
Resum
1. Plantejament general sobre les substitucions hereditàries al Llibre IV del CCCat (capítol V del Títol II) - 2. La substitució vulgar - 2.1. Concepte, funció i naturalesa jurídica - 2.2. Funcionament de la substitució vulgar - 2.3. Estructura de la substitució vulgar - 2.4. Supòsits en què opera la substitució vulgar - 2.5. Modalitats de substitució vulgar - 2.5.1. Substitució vulgar expressa i tàcita - 2.5.2. Substitució vulgar única, plural (simultània i successiva) i recíproca - 2.6. Efectes de la substitució vulgar - 3. La substitució pupil·lar - 3.1. Concepte i naturalesa jurídica de la substitució pupil·lar - 3.2. Requisits de la substitució pupil·lar - 3.3. Modalitats de substitució pupil·lar - 4. La substitució exemplar - 4.1. Concepte i naturalesa jurídica de la substitució exemplar - 4.2. Requisits de la substitució exemplar - 4.3. Ineficàcia de la substitució exemplar - Bibliografia - Jurisprudència sobre el tema
Veure el contingut complet d'aquest document
Extracte
Les substitucions hereditàries
1. Plantejament general sobre les substitucions hereditàries al llibre IV del CCCat (capítol V del Títol II) Al Llibre IV del CCCat trobem les substitucions hereditàries regulades al Capítol V del Títol II, en matèria de successió testada. Observem, per tant, que, en el mateix capítol, el CCCat inclou la regulació de dos tipus de substitucions diferents: la substitució de l'hereu per un altre hereu (la substitució vulgar) i la substitució del testador per una altra persona (la substitució pupil·lar i exemplar). Fem aquesta observació ja que es parla de la substitució pupil·lar i exemplar com expedients per tal de suplir la manca de capacitat per testar ja que la manca d'edat (14 anys) o de capacitat natural es poden suplir amb l'ordenació d'una substitució pupil·lar i exemplar, respectivament, com a mode per evitar que el menor de 14 anys i l'incapaç hagin de morir forçosament intestats. Des d'aquesta òptica, ambdues substitucions són excepcions al caràcter personalíssim del testament permeses amb atenció al principi favor testamenti i, per aquest motiu, pot ser lògic l'estudi d'aquestes figures dins el tema de la testamentificació activa. Però nosaltres, seguint la sistemàtica del CCCat, ubicarem l'estudi d'aquestes dues institucions dins el tema general de les substitucions hereditàries. En concret, la substitució vulgar es regula als arts. 425-1 a 425-4 (Secció primera del Capítol II); la substitució pupil·lar es regula als arts. 425-5 a 425-9 (Secció segona del Capítol II) i, finalment, la substitució exemplar ve regulada als arts. 425-10 a 425-14 (Secció tercera del Capítol II) del CCCat. Pel fet de ser tant recent la promulgació del CCCat, es obligat fer una referència a la regulació anterior, la de la Llei 40/1991, de 30 de desembre, del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya. És una variant sistemàtica remarcable respecte del CS, en matèria de disposicions generals, el desplaçament de la regla continguda en la segona frase del paràgraf segon de l'article 4 del CS («Això no obstant, en la institució sotmesa a condició suspensiva, l'herència es defereix en el moment que es compleix la condició, i en la substitució vulgar es defereix al substitut quan s'ha frustrat la crida anterior») a l'art. 425-4.1 CCCat («La delació de l'herència al substitut vulgar s'entén produïda al mateix temps que al substituït i, per tant, encara que mori abans que es frustri la crida al substituït, el dit substitut vulgar transmet el seu dret als seus successors») amb una formulació diferent que pretén aclarir la qüestió dubtosa que introduïa l'art. 4 CS, relativa al moment en què es produeix la delació a favor del substitut vulgar si es frustra la crida preferent (tema que estudiarem més endavant). Pel demès, la substitució vulgar, manté la regulació tradicional, amb pocs canvis significatius a part d'esmenes d'estil. En relació amb les substitucions pupil·lar i exemplar, hi ha algunes novetats respecte de la regulació del CS. En primer lloc, la regulació sobre el dret a llegítima en l'herència del substituït es col·loca en la secció que regula la substitució ...
Veure el contingut complet d'aquest document
Enllaços patrocinats
