Situacions de comunitat: la comunitat ordinaria indivisa
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 239-266 |
Page 239
Una situació de comunitat es produeix quan diverses persones comparteixen la titularitat d’un dret subjectiu, ja sigui un dret real o un dret de crèdit. La comunitat que té com a objecte els drets de crèdit s’estudia en l’àmbit del dret d’obligacions que actualment es regula als articles 1.137 i següents del Codi civil espanyol i que organitza aquest tipus de comunitat en obligacions mancomunades i solidàries. Paral·lelament, la comunitat pot tenir com a objecte els drets reals i es regula en el títol V del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya que divideix aquesta matèria en cinc capítols: el capítol I regula les disposicions generals; el capítol II, la comunitat ordinària indivisa; el capítol III, la propietat horitzontal; el capítol IV, la comunitat especial per torns, i el capítol V, la mitgeria.
Les situacions de comunitat en els drets reals comporten la concurrència de diversos titulars del mateix dret real sobre un bé o un patrimoni. Segons l’article 551-1.1 CCCat, «hi ha comunitat quan dues persones o més comparteixen de manera conjunta i concurrent la titularitat de la propietat o d’un altre dret real sobre un mateix bé o un mateix patrimoni».
D’aquesta definició destaquen les següents característiques:
-
Una pluralitat de persones. Hi ha d’haver dues persones o més compartint la titularitat del dret real. Si només hi ha un únic titular mai no hi haurà comunitat. Així doncs, quan diferents persones aporten béns per constituir una societat, una associació o qualsevol altra persona jurídica, malgrat que aquests béns puguin ser útils als seus membres no hi ha comunitat, perquè la titularitat dels béns només correspon a la persona jurídica.
-
Compartir de manera conjunta i concurrent el mateix dret. De manera conjunta vol dir que totes les persones han de ser titulars del mateix dret. Per això no hi ha comunitat,
Page 240
per exemple, entre el nu propietari i l’usufructuari, perquè els seus drets són diferents. I de manera concurrent requereix que aquesta titularitat compartida ho sigui en el mateix moment temporal. Per aquesta raó tampoc hi ha comunitat entre el fiduciari i el fideïcomissari, perquè el segon no esdevindrà titular fins que no ho deixi de ser el primer.
c) El dret compartit pot ser el dret de propietat o qualsevol altre dret real limitat. El supòsit típic és el primer, és a dir, quan dues o més persones comparteixen, de manera conjunta i concurrent, la propietat del mateix bé. En aquest cas es parla indistintament de comunitat o copropietat. Però també pot ser que el dret compartit sigui un dret real limitat. Per exemple, el dret d’usdefruit (article 561-3.1 CCCat) o els drets d’ús i habitació (article 562-3.1 CCCat) constituïts a favor de diverses persones simultàniament. En aquests casos es parla més adequadament de comunitat o cotitularitat. -
La propietat o el dret real compartit ha de recaure sobre un mateix objecte que no es divideix materialment: un únic bé o un únic patrimoni. Els béns són tots els objectes susceptibles d’apropiació i el patrimoni és el conjunt de béns i obligacions dotat d’unitat i autonomia. En tots dos casos, tant els béns com els patrimonis poden ser objecte de comunitat, per exemple un pis, un cotxe, una comunitat hereditària o el patrimoni comú derivat del règim econòmic matrimonial de comunitat de béns. Per la seva banda, els béns es divideixen en coses i drets patrimonials. Les coses són els béns corporals i els drets patrimonials són els incorporals (art. 511-1 CCCat).
Una situació de comunitat pot tenir com a objecte un patrimoni. Ara bé, és necessari assenyalar que un patrimoni comú no es pot organitzar en comunitat ordinària indivisa, ja que els únics casos de patrimoni comú són la comunitat hereditària i les comunitats conjugals, que es configuren com a comunitats de tipus germànic. Així doncs, tot i que el Codi fa referència a la divisió del patrimoni en tractar la comunitat ordinària indivisa (art. 552-9 CCCat), els drets en la comunitat indivisa formen part del patrimoni de cada cotitular i, per tant, no existeix un patrimoni comú.
Les situacions de comunitat es poden classificar atenent a diferents criteris. Així, en funció de l’objecte de la comunitat, es distingeix entre comunitats singulars i universals, segons el seu objecte sigui un bé concret o un patrimoni. Per raó del seu origen es diferencia entre comunitats convencionals o incidentals, depenent que el seu naixement sigui per voluntat dels comuners o per un fet aliè imposat o casual. També es parla de comunitat voluntària quan els seus membres tenen llibertat per exigir-ne la dissolució, i forçosa quan no la tenen.
Ara bé, la principal classificació de les situacions de comunitat es fonamenta en la diferent forma d’organització de la comunitat, fet que determina un contingut diferent en els drets i deures dels comuners. Des d’aquesta perspectiva, es pot parlar de comunitat romana, comunitat germànica i les anomenades comunitats especials.
-
La comunitat romana
La comunitat romana o comunitat pro indiviso comporta l’existència d’un únic objecte que no es divideix físicament sinó idealment. Hi ha una divisió ideal o intel·lectual que es
Page 241
concreta en la quota indivisa. Aquesta comunitat té el seu origen en una concepció individualista de la propietat (típica del dret romà), en què la preeminència es reconeix a l’individu per davant de la comunitat. En la comunitat romana, l’interès pel grup social s’ha perdut i en lloc de la protecció dels interessos comuns adquireix especial importància la protecció de l’interès particular de cada cotitular. Cada persona és titular d’un únic dret que es mesura amb la quota indivisa i té dret a disposar del seu dret i a exercitar l’acció de divisió sobre el bé comú. D’aquesta manera, els trets característics d’aquesta comunitat són:
• Pel que fa a la concepció de la comunitat. La relació entre els cotitulars és una relació real, ja que entre els cotitulars no existeix més lligam que el fet de compartir la titularitat d’una cosa. La copropietat es concep com una situació transitòria i, fins i tot, desavantatjosa.• Pel que fa als drets de cada titular. Cada cotitular té un dret propi que es mesura per una quota indivisa o ideal sobre els béns o drets compartits.
• Pel que fa a les facultats sobre els béns comuns.
1) La quota de participació de cada cotitular representa la mesura del seu dret sobre la cosa i serveix per formar majories a l’hora de prendre decisions. Els copropietaris separadament poden realitzar qualsevol acte de disposició sobre el seu dret sense consentiment de la resta dels copropietaris, els quals únicament tenen un dret d’adquisició preferent sobre la quota alienada. En les situacions en què desapareix el dret d’un dels copropietaris (per exemple, per renúncia), sorgeix el dret d’acréixer (ius adcrescendi) dels altres, és a dir, el dret de copropietat de la resta creix proporcionalment a la part desapareguda.
2) A causa de la concepció transitòria de les situacions de comunitat, cada comuner té acció per demanar la divisió del bé comú (actio communi dividundo).
La comunitat romana es correspon actualment amb la comunitat ordinària indivisa regulada en el Codi civil de Catalunya, que estableix que en les situacions de comunitat es presumeix la comunitat ordinària indivisa si no es prova el contrari.
-
La comunitat germànica
La comunitat germànica comporta l’existència d’un únic objecte que no es divideix físicament ni tampoc idealment. Aquesta comunitat té el seu fonament en una concepció col·lectivista del món a la qual se subordina el dret de l’individu. Els cotitulars formen una col·lectivitat en la qual desapareixen els drets individuals independents i és la comunitat la que ostenta la titularitat dels poders jurídics i, en conseqüència, no existeix una quota de la qual es pugui disposar lliurement. Els principals trets característics d’aquesta comunitat són:
• Pel que fa a la concepció de la comunitat. La comunitat sobre els béns deriva d’una vinculació prèvia que pot ser personal, veïnal, familiar o hereditària. Així doncs, la comunitat té un caràcter estable i beneficiós i els béns comuns serveixen per aconseguir una finalitat col·lectiva. Aquesta vinculació prèvia és tan important que la comunitat es dissol quan falta aquest vincle.• Pel que fa als drets de cada titular. Tots els comuners són titulars d’un únic dret sobre el bé. No existeixen diferents titularitats sobre una cosa, sinó una pluralitat de subjectes que ostenten una única titularitat, un únic dret que recau sobre tota la cosa i que pertany a tots els comuners. No hi ha drets propis ni quotes, perquè la cosa pertany a la col·lectivitat. Així, si un matrimoni casat en règim de separació de béns adquireix
Page 242
un bé, l’adquireix per meitats indivises, però si un matrimoni casat en règim de ganancials adquireix un bé, l’adquireix per a la societat de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba