Jurisprudència general: Dret Administratiu i Constitucional

AutorAitana De La Varga Pastor - Jordi Jaria Manzano
CargoProfessora ajudant de Dret Administratiu. Universitat Rovira i Virgili - Professor lector de Dret Constitucional. Universitat Rovira i Virgili
Páginas13-22

Page 13

1. Jurisprudència constitucional en relació amb la protecció del medi ambient: de nou, l’aigua
1.1. Les disposicions en matèria d’aigües del nou Estatut d’autonomia d’Aragó

En la línia dels conflictes suscitats per l’última onada de reforma dels estatuts d’autonomia en matèria de competències sobre conques hidrogràfiques, el 2007 la Comunitat Autònoma de La Rioja va impugnar els articles 19 i 72 i la disposició addicional del nou text de l’Estatut d’autonomia d’Aragó, aprovat mitjançant la Llei orgànica 5/2007, de 20 d’abril. El Tribunal Constitucional s’ha pronunciat en relació amb el recurs d’inconstitucionalitat presentat en el moment oportú per la Comunitat Autònoma de La Rioja en la Sentència del Tribunal Constitucional 110/2011, de 22 de juny.

En concret, el Govern de La Rioja discuteix la constitucionalitat de l’article 19 de l’Estatut d’autonomia d’Aragó (EAAr), que reconeix als ciutadans aragonesos el "derecho a disponer del abastecimiento de agua en condiciones de cantidad y calidad suficientes para atender sus necesidades presentes y futuras" (apartat 1); encomana als poders públics de la Comunitat Autònoma la "fijación de caudales ambientales apropiados" (apartat 2); i, finalment, els fa responsables de "velar especialmente para evitar transferencias de aguas de las cuencas hidrográficas de las que forma parte la Comunidad Autónoma que afecten a intereses de sostenibilidad" (apartat 3). En els tres casos, la raó és l’excés competencial.

Així mateix, considera inconstitucional l’article 72, el primer apartat del qual recull la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma d’Aragó "en materia de aguas que discurran íntegramente por su territorio", per diversos motius, entre els quals es troba la pràctica inexistència d’aigües que discorren pel territori d’Aragó que no pertanyen a cap conca intercomunitària o internacional. D’altra banda, s’impugna el segon apartat de l’article, relatiu a la participació de la Comunitat Autònoma d’Aragó en la planificació hidrològica. Finalment, l’apartat tercer d’aquest article, fa referència a l’establiment de l’informe preceptiu emès per les autoritats aragoneses en relació amb les obres hidràuliques i les transferències d’aigua que afecten el territori.

Page 14

Finalment, el Govern de La Rioja considera inconstitucional la disposició addicional cinquena de l’Estatut -ja que limita inapropiadament les facultats de les Corts Generals-, que, en concret, estableix que: "La planificación hidrológica concretará las asignaciones, inversiones y reservas para el cumplimiento del principio de prioridad en el aprovechamiento de los recursos hídricos de la cuenca del Ebro y de los derechos recogidos en el artículo 19 del presente Estatuto, considerando que la resolución de las Cortes de Aragón de 30 de junio de 1992 establece una reserva de agua para uso exclusivo de los aragoneses de 6.550 hm³".

Pel que fa al dret reconegut en l’article 19.1 EAAr, el Tribunal Constitucional es remet a la doctrina desplegada en la Sentència del Tribunal Constitucional 247/2007, de 12 de desembre, i la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, i afirma novament, d’una banda, la possibilitat que els estatuts continguin declaracions de drets i, de l’altra, que, en tot cas, aquests drets només vincularien els poders públics autonòmics18. D’altra banda, el Tribunal recorda la vinculació dels drets estatutaris a les competències autonòmiques, en la línia de la restricció del seu caràcter preceptiu a les autoritats autonòmiques, així com la seva naturalesa de mandats als poders públics, més que de drets subjectius pròpiament, la qual cosa, per cert, no deixa de ser discutible (FJ 5). En tot cas, el Tribunal Constitucional considera que el precepte no és contradictori amb la Constitució.

Pel que fa a la "fijación de caudales ambientales apropiados", de l’apartat 2 del mateix article, el Tribunal el considera constitucional, en la mesura que la fixació s’opera, com no podia ser de cap altra manera, en el marc de les competències assumides per la Comunitat Autònoma d’Aragó (FJ 7). Finalment, en relació amb el mateix article 19, el TC considera constitucional l’apartat 3, en la mesura que el mandat als poders públics autonòmics es realitza "de acuerdo con el principio de unidad de cuenca, la Constitución, la legislación estatal y la normativa comunitaria aplicables" (FJ 9).

Pel que fa a l’article 72.1, el Tribunal Constitucional tampoc detecta cap vici d’inconstitucionalitat, ateses l’existència de conques internes a Aragó (conca endorreica de la llacuna de Gallocanta) i la reproducció literal de l’article 148.1.10 CE quan la disposició discutida fa referència a "proyectos, construcción y explotación de los aprovechamiento hidráulicos, canales y regadíos de interés de la Comunidad

Page 15

Autónoma" (FJ 11). Pel que fa a l’apartat segon del mateix article, l’Alt Tribunal és clar a l’hora de rebutjar l’argumentació de la representació de la Rioja:

"De acuerdo con esta doctrina, la tacha denunciada ha de ser desestimada, puesto que el art. 72.2 EAAr explicita que la participación y colaboración autonómicas se ejercerán "en el marco de lo dispuesto en el art. 149.1.22 de la Constitución española y las leyes que lo desarrollan". De este modo, el precepto estatutario deja a salvo la integridad de la competencia estatal y, con ello, la libre configuración por el legislador estatal de los mecanismos y sistemas de participación y cooperación que en cada momento se estimen más adecuados" (FJ 13).

Tampoc no seria objecte de retret la referència a "la adopción de medidas adicionales de protección y saneamiento de los recursos hídricos y de los ecosistemas acuáticos", en la mesura que aquesta prescripció s’ajusta al que disposa l’article 149.1.23 CE (FJ 13). Quant al tercer apartat del mateix article, el Tribunal Constitucional recorda que "la emisión de informes preceptivos por parte de las Comunidades Autónomas en el seno de procedimientos estatales, o viceversa, ha sido considerada por la doctrina de este Tribunal de la que ha quedado constancia en el fundamento jurídico 9, una técnica adecuada para los supuestos de concurrencia de competencias" (FJ 15), de manera que, una vegada més, es considera la disposició impugnada compatible amb la Constitució.

Finalment, el Tribunal Constitucional considera també constitucional la disposició addicional cinquena, en la mesura que s’entengui "no como una imposición vinculante para el Estado que en ejercicio de su competencia exclusiva ex art. 149.1.22, que no puede ser cuestionada por un Estatuto de Autonomía, podrá determinar con plena libertad la fijación de los caudales apropiados en cada momento", deixant de banda, en conseqüència, el precepte a través de la interpretació conforme. No obstant això, segons el vot particular del magistrat Luis Ortega Álvarez, amb qui estem d’acord, aquest pronunciament era innecessari, en la mesura que això es desprèn del tenor literal de l’article, de manera que procedia, senzillament, la desestimació del recurs en aquest apartat.

1.2. El contracte de cessió de drets a l’ús privatiu de les aigües, la protecció del medi ambient i el domini públic hidràulic

L’11 de març de 2000, el representant de la Diputació General d’Aragó, va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra l’apartat 24è i, per connexió, els apartats 17è i

Page 16

49è de l’article únic de la Llei 46/1999, de 13 de desembre, de modificació de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües. L’objecte del recurs d’inconstitucionalitat era la introducció en la legislació estatal d’aigües del contracte de cessió de drets...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR