Legislación autonómica
| Autor | Ildefonso Sánchez Prat, Lluís Jou i Mirabent |
| Páginas | 197-206 |
CATALUNYA:
El repàs del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del mes de setembre de 1995 permet destacar només les següents disposicions de caràcter general:
I.1.- Decret 237/1995, d'li de juliol, de reestructuració de la Direcció General d'Atenció a la infància del Departament de Benestar Social (DOGC núm. 2096, d'l de setembre).- Aquesta norma, de caràcter organitzatiu, té interès exclusivament pel fet de fer referència a l'órgan competent en matèria de desemparament, acolliment i adopció. La Direcció General s'estructura a partir d'ara en la Subdirecció General d'Atenció a la Infància (de la qual depenen quatre Serveis, entre ells el Servei d'Adopcions) i el Servei de Suport Jurídic, del que depèn, pel que aquí interessa, la Secció de Tuteles i Guardes.
I.2.- Decret 243/1995, de 27 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de règim disciplinari de la funció pública de PAdninistració de la Generalitat de Catalunya. (DOGC núm. 2100, de 13 de setembre).- Si bé no té cap interès en l'actuació dels notaris, em sembla convenient esmentar la seva publicació pel caràcter de norma de general aplicació a tots els funcionaris de la Generalitat de Catalunya, els seus organismes autònoms administratius, les entitats gestores de la Seguretat Social que en depenen i les entitats autònomes de caràter comercial, industrial o financer.
I.3.- Decret 244/1995, d'l d'agost, sobre creació de la Junta Distribuïdora d'Herències i regulació de les actuacions administratives de la successió intestada a favor de la Generalitat de Catalunya. (DOGC núm. 2103, de 20 de setembre).
Aquest Decret estableix un procediment general per a l'aplicació del que disposen els articles 347 i 348 del Codi de Successions de 1991. Atès el seu interès teòric i pràctic per a Pactuació professional dels notaris, es reprodueix íntegrament en aquest número de LA NOTARIA.
Segons l'article 347 del Codi de Successions, que segueix el que disposava Particle 27 de la Llei 9/1987 de Successió intestada, quan la Generalitat succeix abintestat ha de destinar els béns heretats o llur producte o valor a establiments d'assistència social o a institucions de cultura, preferentment les de la darrera residència habitual del causant en territori català. En defecte d'aquestes, s'han d'aplicar aquells béns o el producte de llur venda o llur valor als establiments o les institucions de la comarca o, si hi manquen, als de caràcter general a càrrec de la Generalitat.
Per tant, tal com indica l'exposició de motius del Decret, l'hereva és la Generalitat, però les institucions destinatàries es troben indeterminades en el moment de l'obertura de la successió i només restaran fixades després de l'expedient administratiu instruït segons el Decret.
Com a resum de la normativa continguda en el Decret que ressenyo es pot retenir el següent:
-
L'article 2 estableix que tota autoritat o funcionari públic que per qualsevol mitjà tingui coneixenent de la mort intestada d'alguna persona que no tingui hereus abintestat està obligada per raó de la seva condició a donar-ne compte al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Aquesta obligació és aplicable, a parer meu sense discusió, als notaris. Naturalment en el cas (que serà el més freqüent) que el coneixement es tingui per raó de consulta professional o comunicació de part «interessada» el notari haurà de ponderar suficientment les circumstàncies per tal d'optar entre l'obligació que li imposa aquest Decret i el deure de secret professional que entenc preferent i, a més, constitucionalment emparat.
-
La mateixa obligació d'informació afecta als propietaris o arrendataris d'immobles en que falti el causant, a les persones que convisquesin amb ell i als seus administradors i apoderats.
Ni els funcionaris ni els altres «obligats» previstos a l'article 2 tenen dret al premi previst a l'article 22, cosa lògica en relació amb els primers però no tant en relació amb els segons.
-
L'article 3 del Decret regula el que se'n diu «denúncia», que comporta un dret a un premi del deu per cent del valor dels béns del causant que el denunciant hagi comunicat a la Generalitat. El dret de denúncia i el corresponent premi és un sistema per incentivar la col·laboració dels ciutadans.
-
Totes les competències administratives relacionadas amb la successió intestada de la Generalitat corresponen a la Direcció General del Patrimoni del Departament d'Economia i Finances.
-
Un cop la interlocutòria de declaració d'hereus a favor de la Generalitat sigui ferma, la Direcció General procedirà a entrar en possessió dels béns, cosa que es farà constar en una acta (entenc que administrativa) que contindrà un inventari dels béns. D'acord amb el que disposa l'article 14 de la Llei Hipotecària no cal escriptura per a aconseguir la inscripció dels immobles en el Registre de la propietat si l'hereu (hereu únic) és la Generalitat.
-
Un cop la Generalitat ha pres possessió dels béns, la determinació dels destinataris serà feta per la Junta Distribuïdora d'Herències, un òrgan administratiu col·legiat presidit pel director general de patrimoni i format per altres deu funcionaris de la Generalitat (de set departaments diferents). Per a cada herència en concret formen part de la Junta l'Alcalde de l'ajuntament de la localitat en la qual el causant va tenir el seu darrer domicili, i els presidents de la diputació i del consell comarcal de que forma part l'ajuntament esmentat. Aquesta Junta determinarà l'haver líquid de l'herència, acordarà l'alienació dels béns i procedirà a l'adjudicació i distribució dels béns o del seu valor.
Si hi ha béns d'interès cultural, la Direcció General del Patrimoni els pot exceptuar de la venda, però la Generalitat ha d'aportar a la junta distribuïdora el seu valor.
Pel que fa als establiments beneficiaris, seran determinats per la junta entre establiments o institucions de cultura o assistència social, donant preferència als que tinguin arrelament i notorietat en la localitat de l'últim domicili del causant o a aquells dels quals hagi estat membre o pels quals hagi estat assistit. Si ho considera adequat, la Junta distribuïdora por atribuir directament els béns de l'herència a les entitats de que es tracti si poden ser de la seva utilitat.
Per la venda dels béns procedents d'abintestat, que es fa seguint les normes de la Llei 11/1981 de 7 de desembre, no cal autorització administrativa, si be la venda d'immobles s'ha de fer en subhasta pública llevat que el Govern, a proposta del conseller d'Economia, n'acordi l'alienació directa.
-
La Disposició Transitòria contempla el règim de les herències causades entre el 21 d'abril de 1984 (en que va entrar en vigor la reforma de la Compilació de 1960) i l'entrada en vigor de la Llei de 1987 (1 de juliol de 1987).
I.4.- Decret 253/1995, de 25 de setembre, de disolució del Parlament de Catalunya i convocatòria d'eleccions. (DOGC núm. 2106, de 26 de setembre). L'Estatut d'Autonomia, la legislació electoral i l'annex del Reglament Notarial, posats en relació amb aquest Decret que convoca les eleccions pel diumenge dia 19 de novembre, estableixen les limitacions als drets de llicència i absència i les obligacions d'actuació electoral sobradament conegudes. Els Decrets 254/1995 i 255/1995, tots dos de 28 de setembre i publicats al DOGC 2108, de 29 de setembre estableixen normes complementàries per al procés electoral.
I.5.- Resolució de 24 d'agost de 1995 (Justícia), per la qual es convoca concurs per atorgar beques als opositors a notaries i registres de la propietat i mercantils. (DOGC núm. 2101, de 15 de setembre). - Seguint la política d'incentiu a l'oposició, el Departament de Justícia ha convocat un altra vegada aquestes beques. Les d'enguany tornen al sistema de superació d'exàmen previ de dret català escrit en llengua catalana com a requisit «sine qua non» per a obtenir les beques esmentades i estableixen de manera clara que la conservació de les beques exigeix dedicació absoluta a l'oposició. No publiquem la convocataria atès que quan es publiqui aquest numero haurà transcorregut el termini de presentació.
Lluís Jou
DECRET 244/1995, D'l D'AGOST
DECRET 244/1995, d'l d'agost, sobre creació de la Junta Distribuïdora d'Herències i regulació de les actuacions administratives de la successió intestada a favor de la Generalitat de Catalunya.
El dret a succeir de la Generalitat de Catalunya ha estat regulat des de Pany 1984 per diversa normativa: la Llei 13/1984, de 20 de març, sobre la Compilació del dret civil de Catalunya, la Llei 9/1987, de 25 de maig, de successió intestada, i la Llei 40/1991, de 30 de desembre, del Codi de successions per causa de mort a Catalunya.
En compliment del que estableix aquesta diversa normativa, la Generalitat de Catalunya, per ministeri de la llei, succeeix les persones amb veinatge civil català que moren sense hereus...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba