L'extinció dels drets reals

AutorAdolfo Lucas Esteve
Páginas167-174

Page 167

1. Introducció

Els drets reals s’extingeixen en virtut de certs fets o actes jurídics que posen fi a la relació jurídica real. El concepte d’extinció fa referència a la desaparició dels drets reals de la realitat jurídica, no al canvi de subjecte. La transmissió no es considera causa d’extinció o pèrdua del dret real, ja que a través d’aquesta la relació jurídica real subsisteix, si bé, amb un altre subjecte.

El sistema d’extinció dels drets reals aplicable a Catalunya, fins a l’entrada en vigor del llibre V del Codi civil de Catalunya, era l’instaurat pel Codi civil espanyol que no conté cap regulació sistemàtica de les causes d’extinció dels drets reals, ni tan sols una enumeració de les mateixes, cosa que sí estableix en el dret d’obligacions, respecte a l’extinció de les quals estableix una regulació ordenada, enumerant les causes per les quals es produeix i regulant el règim jurídic aplicable a cadascuna d’elles (articles 1156 i següents CCE). El Codi civil espanyol tracta l’extinció de cada dret real en particular i mitjançant un procés d’abstracció, la doctrina en va elaborar una teoria general.

Davant d’aquest sistema, el Codi civil de Catalunya en el seu article 532-1 estableix la norma general en matèria d’extinció dels drets reals assenyalant que: «Els drets reals s’extingeixen quan ho estableix el present codi o el títol de constitució i per la pèrdua del bé, la consolidació i la renúncia del seu titular.» Afegint al Preàmbul que es regula l’extinció dels drets reals amb caràcter general per causa de pèrdua total i sobrevinguda del bé, de consolidació i de renúncia.

Amb això, s’observa que el Codi civil de Catalunya ha eludit, d’una banda, classificacions doctrinals i, per l’altra, ha evitat indicar cadascuna de les causes d’extinció dels drets reals de manera casuística, el que d’altra banda es fa amb la regulació particular de cadascun dels drets reals.

L’article 532-1 CCCat enumera tres causes generals d’extinció dels drets reals: la consolidació, la pèrdua del bé, o la renúncia del seu titular, que es regulen en els articles 532-2, 532-3 i 532-4 CCCat, respectivament. Aquestes causes d’extinció dels drets reals també estan recollides, en alguns casos de manera repetitiva, en la regulació particular que dels mateixos en fa el Codi civil de Catalunya. No obstant això, l’única causa general i comuna d’extinció dels drets reals és la pèrdua del bé. Les altres causes o no s’apliquen a tots els drets reals o produeixen efectes diferents segons s’apliquin al domini o a altres drets reals.

Page 168

En qualsevol cas les causes d’extinció dels drets reals només seran efectives «quan ho estableix aquest Codi» o «quan ho estableix el títol de constitució», que per una qüestió de claredat expositiva afegirem com a causes d’extinció dels drets reals.

2. Causes d’extinció dels drets reals
2.1. L’extinció «quan ho estableix el Codi»

L’article 532-1 CCCat indica, en primer lloc, que els drets reals s’extingeixen quan ho estableix el propi Codi. És a dir, quan el Codi disposi l’extinció del dret real, aquesta tindrà lloc. La referència al Codi ens obliga a fer un repàs succint dels diferents tipus de drets reals que es recullen i les causes d’extinció que es preveuen per a cadascun d’ells, sense perjudici de remetre’ns pel que fa al seu estudi més detallat a altres parts d’aquesta obra. Així respecte de l’usdefruit, es regula la seva extinció a l’article 561-16 CCCat; els drets d’ús i habitació a l’article 562-5 CCCat; el dret de superfície a l’article 564-6 CCCat; el dret de cens a l’article 565-11 CCCat; les servituds a l’article 566-11 CCat; el dret de vol a l’article 567-6 CCCat; i els drets d’adquisició a l’article 568-7 CCCat.

Com que la causa d’extinció cal que estigui reconeguda en el Codi, pot donar-se la situació que el dret real subsisteixi, malgrat l’existència d’una causa general d’extinció, com la consolidació o la pèrdua del bé, si el Codi en preveu la subsistència. Exemples d’aquesta subsistència seria el cas de l’article 561-16.1 c) CCCat en cas de consolidació en matèria d’usdefruit; l’article 564-6.4 CCCat, que estableix que la pèrdua de la construcció o de la plantació no determina l’extinció del dret de superfície; o l’article 567-6.2 CCCat que determina que el dret de vol no s’extingeix per la destrucció de l’edifici.

La referència al propi Codi no és equivalent a la Llei, que apareixia a l’article 532-1 del Projecte de Llei de 2005 (BOPC número 216 de 5 de setembre de 2005). Els drets reals poden extingir-se quan ho estableixi una norma amb rang de llei o fins i tot de caràcter administratiu, sempre que aquestes causes d’extinció estiguessin previstes en el propi Codi.

2.2. L’extinció «quan ho estableix el títol de constitució»

Quan el títol de constitució sigui un negoci jurídic, podran establir-se les causes d’extinció del dret real, com són la condició o el termini resolutori, a l’empara del principi de llibertat civil recollit a l’article 111-6 CCCat. També, quan el títol de constitució sigui un negoci jurídic, el propi Codi permet que les parts decideixin sobre la subsistència del dret real, malgrat l’existència d’una causa d’extinció, com seria el cas de l’article 561.16 e) CCCat que en matèria d’extinció d’usdefruit permet que es mantingui el dret real que recau sobre béns mobles, si n’existeix interès per part de l ‘usufructuari.

2.3. L’extinció dels drets reals per «pèrdua del bé»

La destrucció o pèrdua de la cosa és causa d’extinció dels drets reals, ja que destruït l’objecte de la relació jurídica real, la pròpia existència del dret esdevé impossible. En el dret d’obligacions la pèrdua de la cosa es regula com una de les causes d’extinció d’aques-

Page 169

tes (articles 1182 i següents CCE). L’obligació s’extingeix per raó en la impossibilitat de complir la prestació quan es tracta de donar coses específiques o determinades. En relació amb els drets reals la pèrdua té un altre sentit, ja que no atén a la prestació, sinó a la impossibilitat que el seu titular faci ús del poder jurídic propi del seu dret, ja que és impossible la realització de la funció econòmica prevista.

El Codi civil espanyol no fa un tractament genèric de la pèrdua de la cosa, com a causa d’extinció dels drets reals, i només es refereix a aquesta al tractar de manera particular causes d’extinció particulars d’alguns drets reals. Així, per exemple l’article 460 CCE es refereix a la possessió, l’article 513.5 CCE a l’usdefruit, l’article 546.3 CCE es refereix a les servituds. El tractament jurídic de la pèrdua de la cosa, en el dret comú, ha estat una labor doctrinal i jurisprudencial.

El Codi civil de Catalunya recull un tractament global de la pèrdua de la cosa, a l’article 532-2.1 CCCat, que estableix que «Els drets reals s’extingeixen per la pèrdua total i sobrevinguda del bé que en constitueix el seu objecte» a més de referir-se a aquesta com a causa d’extinció de determinats drets reals, com en el cas de la possessió, la comunitat, l’usdefruit, els drets d’ús i habitació, els drets d’aprofitament parcial, el dret real de super-fície, el cens, la servitud i el dret de vol.

Els requisits que recull l’article 532-2 CCCat perquè la pèrdua del bé sigui causa d’extinció dels drets reals són dos: d’una banda, que la pèrdua sigui total i d’altra banda, que la pèrdua sigui sobrevinguda. No al·ludeix el precepte que la pèrdua hagi de ser definitiva, la qual sí ha estat...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR