Drets històrics, Compilació i Codi civil: una mateixa legitimitat.

La Notaría (desde 1995)Núm. 3-2010, Octubre 2010

Enlazado como:

Resumen


El 2010 les institucions catalanes, amb el Departament de Justícia al davant, han celebrat els cinquanta anys de l’aprovació de la Llei 40/1960, de 21 de juliol, de la Compilació del Dret civil especial de Catalunya.

Ver el contenido completo de este documento

Extracto


Drets històrics, Compilació i Codi civil: una mateixa legitimitat.

1. El moment polític de la compilació: el paper de Josep M. de Porcioles

El 2010 les institucions catalanes, amb el Departament de Justícia al davant, han celebrat els cinquanta anys de l’aprovació de la Llei 40/1960, de 21 de juliol, de la Compilació del Dret civil especial de Catalunya. Ha estat una commemoració acadèmica, sí, com ja ho va ser la de l’any 1985 que en va commemorar els vinti-cinc anys 1, però ha estat també una commemoració política i duradora, amb actes a tot el territoris i publicacions diverses que han remarcat els valors de la Compilació en el procés evolutiu del Dret civil de Catalunya, en la regulació de les institucions que conté i en els principals autors reals dels textos que van esdevenir llei. Per què una commemoració política, tan institucional, d’una llei franquista? Per respondre aquesta qüestió cal anar més enllà del valor tècnic i la personalitat descomunal dels autors de l’avantprojecte de Compilació. Cal situar-la en el seu moment històric, com a actuació política inserida en un programa de suposada obertura de la dictadura cap a esquemes més propers a l’Europa del seu moment. I cal, també, subratllar i defensar la doble legitimitat de la Compilació: la que li venia originàriament del fet de ser una simple expressió compilada del Dret

històric -en aquest sentit no és una llei franquista-, i la legitimitat democràtica que li va atribuir la Llei 13/1984, de 20 de març, del Parlament de Catalunya, que la va adoptar i integrar a l’Ordenament jurídic català i li va donar text oficial en la llengua del país.

És sabut que la Compilació és, tècnicament, el fruit de l’esforç, el seny, el saber i l’arrelament al país d’un grup de notaris catalans, tots ells autèntics homenots, que són Ramon Faus, Ramon M. Roca Sastre, Josep M. de Porcioles i, encara que més jove, de Lluís Figa Faura, a més de l’advocat Francesc Condomines i el professor Mans Puigarnau. Un text tècnicament d’una gran alçada. Però també és fruit de l’impuls polític de Josep M. de Porcioles, sense la implicació del qual no hauria existit o hauria estat radicalment diferent.

La Compilació és, tècnicament, el fruit de l’esforç, el seny, el saber i l’arrelament al país d’un grup de notaris catalans, però també és fruit de l’impuls polític de Josep M. de Porcioles

El notari Josep M. de Porcioles (Amer 1904 - Vilassar de Dalt 1993) és un personatge contradictori de la història recent de Catalunya. El seu pare, Joan de Porcioles, havia estat secretari de l’Ajuntament de Banyoles i després de guanyar les oposicions a notaries al Col·legi de Catalunya, fou notari d’Àger, Santa Coloma de Queralt, Amer i Balaguer. Ell, doctorat en Dret per la Universitat de Barcelona, guanyà les oposicions a notari l’any 1932 després d’haver treballat com a oficial a la notaria del seu pare i d’haver preparat el temari, durant dos anys i mig, a Valladolid 2 . Devia fer uns bons exercicis perquè obtingué directament una de les notaries de Balaguer, on exercí un temps juntament amb el seu pare 3 . Allà fou un dels dirigents locals de la Lliga i quan va començar la guerra civil, després de mesos de detenció, va fugir a França. A partir dels anys quaranta fou un col·laborador del franquisme: president de la Diputació de Lleida entre 1940 i 1943, Director general dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia entre 1943 i 1946, notari de Barcelona per oposició entre notaris a partir de 1947, procurador en Corts i alcalde de Barcelona entre 1957 i 1973, quatre mandats consecutius, per designació di-recta del dictador. En l’exercici d’aquest darrer càrrec, ha estat criticat i acusat d’haver fomentat les rem...

Ver el contenido completo de este documento

Enlaces patrocinados




ver las páginas en versión mobile | web

ver las páginas en versión mobile | web

© Copyright 2012, vLex. Todos los Derechos Reservados.

Contenidos en vLex España

Explora vLex

Para Profesionales

Para Socios

Compañía