Resum
1. Els principis constitucionals sobre el finançament autonòmic: 1.1. L'ordenació dels recursos financers d'acord amb els principis constitucionals: 1.1.1. Els recursos destinats a garantir la suficiència; 1.1.2. Els recursos financers destinats a garantir la solidaritat; 1.1.3. Els recursos destinats a garantir l'autonomia financera. 1.2. La coordinació amb la Hisenda estatal. 1.3. El caràcter obert del model constitucional: el règim comú i el règim de concert. 2. Els preceptes de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i la Lofca: 2.1. El desplegament estatutari del model de finançament; 2.2. La Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca); 2.3. Bilateralitat i multilateralitat: la Comissió Mixta Estat-Generalitat i el Consell de Política Fiscal i Financera; 2.4. L'evolució del sistema de finançament. 3. Els recursos de la Generalitat de Catalunya: 3.1. Els tributs cedits; 3.2. El percentatge de participació en els ingressos de l'Estat; 3.3. Els recursos propis: 3.3.1. Els tributs propis; 3.3.2. Els recursos procedents d'operacions d'endeutament. 3.4. Els fons europeus. 4. El finançament de la sanitat i dels serveis socials. Bibliografia. Legislació. Jurisprudència.
Veure el contingut complet d'aquest document
Extracte
Les finances de la Generalitat
Lliçó elaborada per Pere Sol.
1. Els principis constitucionals sobre el finançament autonòmic La Constitució estableix els principis fonamentals del model de finançament de les comunitats autònomes. L'article 156.1 CE determina que les comunitats autònomes gaudiran d'autonomia financera per acomplir i exercir les seves competències d'acord amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols. El contingut de l'article és la traducció, en termes de finançament de les comunitats autònomes, del que estableix l'article 2 CE. En efecte, hi són presents els tres elements: l'autonomia, delimitada per les competències assumides per la mateixa comunitat, malgrat que la previsió constitucional en aquest aspecte és redundant ja que tota l'activitat de les comunitats autònomes es delimita competen-cialment; la unitat, expressada en termes de coordinació amb la Hisenda estatal, i la solidaritat, entesa, per l'article 156, com a solidaritat entre els ciutadans -la "solidaritat entre tots els espanyols". L'autonomia financera s'ha de definir com l'existència real de la possibilitat per a la comunitat autònoma d'adoptar decisions sobre l'obtenció de recursos econòmics i, evidentment, sobre la despesa pròpia. Aquesta possibilitat no existeix quan la capacitat per intervenir en la determinació dels ingressos no és significativa amb relació al volum total de recursos de què disposa la comunitat mateixa, ni tampoc quan el marge de lliure disposició de la despesa tampoc no és significatiu amb relació al volum total d'aquesta. Aquest concepte d'autonomia financera implica que els recursos financers de la comunitat han de ser suficients per cobrir les necessitats de despesa associades a les competències assumides per la comunitat autònoma en qüestió, de manera que el principi de suficiència és consubstancial amb el principi d'autonomia. 1.1. L'ordenació dels recursos financers d'acord amb els principis constitucionals La Constitució estructura un model de finançament de les comunitats autònomes força obert, però que, a partir de la relació dels recursos financers d'aquestes continguda en l'article 157.1 CE, ha de permetre garantir-ne la suficiència, l'autonomia i la solidaritat. Aquest llistat de recursos pot ordenar-se d'acord amb la funció principal que els correspon en el model en relació amb aquests tres principis, sense que això impliqui la determinació de compartiments estancs, ja que la funció efectiva que correspon a cada recurs financer es determina en el desplegament del model fet a cada estatut i en la llei orgànica prevista en l'article 157.3 CE. 1.1.1. Els recursos destinats a garantiria suficiència El conjunt dels recursos financers destinats a garantir principalment la suficiència constitueix l'instrument bàsic del sistema, atès que el seu objectiu és garantir la cobertura dels serveis transferits per l'Estat com a conseqüència de l'assumpció de competències per les comunitats autònomes, que representen el volum més gran de despesa d'aquestes. A partir del fet que, en l'origen del procés autonòmic, l'Estat tenia totes les competències que després assumiran les comunitats autònomes, cal entendre que en el mateix origen aquestes competències es finançaven amb el conjunt d'ingressos tributaris estatals, de manera que el traspàs de les competències assumides per les comunitats autònomes havia d'anar acompanyat d'una part d'aquells recursos tributaris, suficient per afrontar-les. Amb destinació principal a garantir la suficiència financera, s'hi han d'incloure, doncs, els impostos cedits totalment o parcialment i la participació de les comunitats autònomes en els ingressos tributaris de l'Estat...Veure el contingut complet d'aquest document
Enllaços patrocinats
Documents citats
- Constitución Española de 1978. - Articles 149 , 157
- Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.
- Ley Orgánica 4/1979, de 18 de diciembre, de Estatuto de Autonomía de Cataluña - Article 43
- Ley Orgánica 8/1980, de 22 de septiembre, de financiación de las Comunidades Autónomas.
- Real Decreto Legislativo 1/1993, de 24 de septiembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley del Impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados.
Per veure altres documents que citin la mateixa legislació
