Les facultats d'intervenció externa del creditor en la gestió patrimonial del seu deutor i la determinació del patrimoni responsable

AutorGemma Rubio Gimeno
  1. INTRODUCCIO: LA LEGITIMACIO DIRECTA DEL CREDITOR PER PREVENIR EL PERJUDICI EVENTUAL DEL SEU DRET I LA CONTEMPLACIÓ DE LA SEVA PARTICULAR POSICIÓ EN LA CREACIÓ DE PATRIMONIS SEPARATS

    Juntament amb el perjudici actual del dret de crédit derivat d'un supósit d'incobrabilitat, situem tot un seguit de facultats que l'Ordenament reconeix als creditors en atenció al seu interés en evitar perjudicis de carácter puntual(168) i relacionáis fonamentalment amb la minva o el no increment del patrimoni responsable del deutor.

    La constatació d'aquell primer perjudici ens permetia configurar el contingut del dret de crédit no limitat a la simple exigéncia de la prestació sino amb un contingut mes ampli que permetia al seu titular desconéixer actes dispositius del seu deutor i intervenir activament en la gestió del patrimoni d'aquest(169). En el present capítol del treball ens proposem la recerca sistemática en l'Ordenament civil cátala de tot un seguit de facultáis del creditor que de manera dispersa venen a confluir en l'interés creditici en conservar la solvencia del deutor si bé ara en relació al perjudici eventual que pugui patir el seu crédit en situacions puntuáis. També aqüestes particulars legitimacions dimanen del propi crédit; conformen el seu contingut i per aixó les qualifiquem de directes: el creditor quan les exercita está exercitant el seu propi dret de crédit i en conseqüéncia, no comporten la ingerencia en la gestió patrimonial del deutor.

    D'altra banda, en el marc de certes institucions, la creació de patrimonis separats exigeix alhora concretar l'ámbit de responsabilitat dels respectius patrimonis dels quals és titular un mateix subjecte. En aquests casos es contemplen particulars situacions creditícies (170) pel que fa a la consideració de la solvencia del deutor. Estudiarem aqüestes situacions centrades en l'ámbit successori fruit de l'acceptació de l'heréncia a benefici d'inventari, o del benefici de separado de patrimonis o finalment, de la institució successiva d'hereu. En tots aquests casos ens caldrá distingir els creditors d'un i altre patrimoni i fonamentalment, distingir entre els creditors de l'hereu i els creditors de l'heréncia -del causant-.

    En determináis casos, l'Ordenament tot i contemplar la presencia de l'interés creditici, exclou la seva legitimació en ordre a instar o a beneficiarse d'un augment en la solvencia del seu deutor. Es tracta de supósits en els que el legislador pren en consideració determinades qualitats personalíssimes a efectes d'atribuir la corresponent legitimació i de casos en els quals la ratio legis de la norma impedeix l'actuació dels creditors. Un cas ben evident al respecte és el de la col-lacio de béns previa a la partició de l'heréncia. L'art. 44 CS exclou expressament als creditors de l'heréncia de beneficiarse de la col-lació. La rao d'aquesta exclusió és clara: d'una banda, els subjectes beneficiáis han reunir la doble qualitat de cohereus i de descendents del causant i de l'altra, aquesta doble qualitat descansa en la presumpció legal que la voluntat del causant tendida a un tractament igualitari dels cohereus, no afavorint a aquells a favor dels quals va atorgar liberalitats anticipades(171). En el mateix ordre d'idees es justifiquen les exclusions contingudes en els arts. 128.Ir i 375.Ir CS.

  2. LA LEGITIMACIO DELS CREDITORS PER A INSTAR LA INTERROGATIO IN IURE

    A l'art. 28 CS troben la plasmado de dues qüestions relatives a Vius delationis: la seva durada (parágraf primer) i l'anomenada interrogatio in iure (172) (parágrafs segon i tercer). Ambdues qüestions es presenten íntimament relacionades perqué la principal finalitat de la interrogatio in iure és escure,ar l'ampli termini que el parágraf primer de l'art. 28 CS atorga per a l'exercici de la delació.

    Pero, com veurem, a mes d'aquesta finalitat principal, comuna a tots els supósits de persones interessades, el precepte en té d' al tres que difereixen en funció de l'interés del legitimat.

    2.1. Les persones legitimades en la successió i el seu interés divers

    El parágraf segon de l'art. 28 CS conté una amplia legitimado pel que fa al grup de persones legitimades a instar la interrogatio in iure. En aquest sentit atorga legitimació a les persones interessades en la successió. Seguidament conté una especificado que permet considerar com a tais als creditors, ja ho siguin de l'heréncia, ja ho siguin de l'hereu.

    En una primera aproximació podem afirmar que sota la denominado de persona interessada cal incloure tota persona que aparegui implicada directament en la successió i ja ho sigui per un d'aquests motius:

    - perqué li correspongui qualsevol atribució del cabal relicte(173),

    - pel fet de teñir sobre l'heréncia un dret de crédit anterior o simultani a l'obertura de la successió. Així dones, ho serien els creditors de l'heréncia -entenent que aquest grup estaría format tant pels que ho siguin del causant per deutes contrets per ell (art. 1.1 CS) o els que ho siguin per deutes generats com a conseqüéncia de la seva mort (cárregues hereditáries, ex art. 34 CS)-, com també els creditors de l'hereu, és a dir, aquells que tinguin una expectativa d'augment del patrimoni responsable del propi deutor(174).

    A mes de la finalitat comuna a tots els interessats d'escurc,ar el termini per a l'exercici de la delació, la interrogado in iure presenta una altra finalitat que, com déiem, difereix en funció de l'interés del legitimat. En aquest sentit es poden diferenciar tres grups:

  3. El primer grup está format per tots aquells que presenten un interés en la determinació del legitimat passiu responsable de la satisfacció del propi interés. Aquest grup estaría integrat per tots aquells que teñen dret a percebre de l'hereu qualsevol atribució patrimonial imputable al cabal relicte: legitimaris, legataris, vidu/a amb dret a la quarta vidual i creditors de l'heréncia. El seu interés es centra en la necessitat de conéixer a qui han de dirigir la seva acció i per aquest motiu se'ls atorga la possibilitat d'interrogar a qui apareix cridat com a hereu(175).

  4. Un segon grup está integrat per tots aquells que teñen un dret expectant de participado subsidiaria en l'heréncia relicta, és a dir, el substituí vulgar, els hereus intestats, o, en el seu cas, hereus intestats de graus inferiors al del cridat; igualment el conformen els que teñen l'expectativa d'incrementar la seva participado (els cohereus, tant si és procedent el dret d'acréixer ex art. 38 CS, com si ho és la incrementació forzosa regulada en l'art. 41 CS); i, finalment, els que veuen la possibilitat d'avangar la seva delació (fideícomissaris). En definitiva, aquest grup abasta tots els interessats en que el cridat repudií l'heréncia(176).

  5. Finalment, el tercer grup queda circumscrit a aquell que formen els creditors de l'hereu, l'interés dels quals es centra en la possibilitat d'incrementar el patrimoni responsable sobre el qual fer efectiu el seu dret de crédit(177).

    2.2. La interpretacio del silenci com a repudiacio i la satisfacció dels interessos dels interpel lants

    La satisfacció dels interessos en joc varia en funció de la interpretacio que en fa del silenci de l'interpel-lat el parágraf tercer de l'art. 28 CS. Aquest precepte entén repudiada l'heréncia si transcorregut el termini assenyalat pel jutge, l'interpel-lat no accepta formalment l'heréncia(178). L'opció per la repudiacio davant el silenci del cridat és propia del nostre dret successori i troba el seu fonament en la primigenia configuració de la interrogado in iure, de la qual n'és copia en aquest aspecte concret(179).

    D'aquesta manera, l'análisi dels interessos en joc dona com a resultat un diferent grau de cobertura dels mateixos:

  6. Peí que fa als legitimáis del primer grup mantenen integres les seves expectatives de cobrament dels seus crédits, ates que l'únic que queda momentániament en suspens és la concreció definitiva de qui será l'hereu, és a dir, de qui será la persona que haurá de satisfer el seu crédit.

  7. Respecte de les persones interessades que integren el segon grup, el seu dret expectant esdevé ferm ja que la repudiació del primer cridat fa efectiva la seva delació, de manera que es trobaran ja en disposició d'acceptar o repudiar l'heréncia.

  8. Finalment, pel que fa als creditors de l'hereu, en canvi, decau la seva expectativa de veure incrementat el patrimoni responsable (ex art. 1.911 Cc.) del seu deutor. Ara bé, amb tot no es pot dir que quedin absolutament desprotegits perqué en cas d'apreciarse que la repudiació de l'heréncia produeix el perjudici d'aquells crédits(180) -apreciació que es pot desprendre també del valor negatiu del silenci-, els queda encara la possibilitat de desvirtuar aquesta repudiació per la via de l'art. 23 CS(181).

  9. ELS MITJANS DE L'EVENTUAL CREDITOR PER A VIGILAR LA GESTIÓ PATRIMONIAL DEL SEU EVENTUAL DEUTOR EN EL RÉGIM MATRIMONIAL DE PARTICIPACIÓ

    La peculiaritat de l'interés creditici contemplat pel Codi de familia a l'hora de regular el régim económic de participació es concentra en el carácter expectant del dret de crédit protegit. Les legitimacions que prenem en consideració es reconeixen al titular d'una expectativa de dret de crédit(182) en tant en quant la seva consideració com a titular d'un dret subjectiu creditici depén de la posterior determinado dels guanys respectius de cada cónjuge. Mentre subsisteix vigent el régim de participació no podem parlar dones, d'un crédit actual i en conseqüéncia, el que l'Ordenament protegeix és la recíproca expectativa a la titularitat del dret de crédit.

    3.1. El dret a ésser informat de la gestió patrimonial

    El régim económic matrimonial de participació reconeix a cada cónjuge la lliure administració i disposició del seu patrimoni (art. 49 CF; antic art. 50 CDCC), si bé contempla l'interés genéric(183) de cada cónjuge en la gestió patrimonial de l'altre en atenció a la seva condició d'eventuals creditors l'un de l'altre i excloentment. En efecte, l'art. 49 CF en el seu incís final imposa a cada cónjuge el...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR