Els pactes successoris

Resum

---

1. Concepte de pacte successori - 2. Naturalesa dels pactes successoris - 3. Estructura dels pactes successoris - 3.1. Requisits subjectius - 3.2. Requisits objectius. Possible contingut dels pactes successoris - 3.3. Requisits formals dels pactes - 4. Modalitats de pactes successoris - 4.1. Els heretaments - 4.2. Els pactes successoris d’atribució particular - 5. Efectes dels pactes successoris - 5.1. Efectes dels heretaments - 5.2. Efectes dels pactes successoris d’atribució particular (article 431-30 CCCat) - 6. Ineficàcia dels pactes successoris - 6.1. La nul·litat dels pactes successoris - 6.2. Revocació dels pactes successoris - 6.3. La modificació dels pactes successoris i la seva resolució per mutu acord (article 431-12 CCCat) - 6.4. Altres possibles causes d’ineficàcia dels pactes - 7. Publicitat dels pactes successoris - 7.1. Constància dels pactes successoris al Registre General d’Actes d’Última Voluntat - 7.2. Constància dels pactes al Registre de la Propietat - 7.3. Constància dels pactes al Registre Mercantil - 7.4. Constància al llibre registre de socis o al llibre registre d’accions nominatives - 8. Els pactes successoris i les legítimes - Bibliografia

Veure el contingut complet d'aquest document

Extracte

---

Els pactes successoris

Tal i com exposa el preàmbul del Llibre IV CCCat. en el seu apartat IV, els pactes successoris constitueixen una de les principals novetats d'aquest Llibre respecte a l'anterior regulació continguda al Codi de successions. En aquest estudi tractarem els principals trets que caracteritzen aquests pactes, així com les principals novetats que plantegen respecte als heretaments com a única forma que l'anterior Codi de successions coneixia de pacte successori.

La regulació sistemàtica dels pactes es troba actualment als articles 431-1 a 431-30 CCCat que, com veurem, regulen els pactes successoris d'una forma més flexible, per tal que aquests puguin ser utilitzats com a mecanisme de planificació successòria i, d'aquesta manera, quedin superades les restriccions que, anteriorment, presentaven els heretaments i que no permetien donar resposta a necessitats de tot punt actuals.

1. Concepte de pacte successori

El concepte de pacte successori ha variat àmpliament amb la nova regulació que, d'aquest tipus de pactes, fa el nou Llibre IV CCCat. Des d'un punt de vista doctrinal, es defineixen els pactes successoris com aquells que poden tenir per objecte la institució hereditària, els llegats, la renúncia a un dret a succeir o un conveni sobre l'herència d'una tercera persona que encara viu (roca sastrE citat per roca i trias). La realitat legal dels pactes, amb la nova regulació del Llibre IV, ha variat considerablement respecte a aquest concepte doctrinal ja que, atès que actualment no és possible que, mitjançant pacte, s'ordeni l'herència d'una persona viva, podem dir que el concepte de pacte successori és més restringit. En aquest sentit, l'article 411-7 CCCat prohibeix expressament els contractes o pactes sobre una successió no oberta i en tot cas s'excepcionen els admesos pel propi Codi.

El concepte legal de pacte successori, al nou Llibre IV, ens el proporciona l'article 431-1.1 CCCat quan el defineix com el pacte en el qual «dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució de un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular». D'una primera lectura del precepte, realitzada a l'engròs, es pot concloure que la nova regulació dels pactes successoris és més àmplia que la dels heretaments, ja que el precepte permet que, mitjançant un pacte successori, es pugui, no només designar un o més hereus (cosa que ja permetien els heretaments de l'anterior CS), sinó també que en aquests es continguin i es realitzin atribucions particulars.

També es defineixen els pactes successoris com a «convenis unilateralment irrevocables formalitzats en escriptura pública pel causant o per un tercer que recauen sobre una successió encara no oberta, en virtut dels quals el causant pot ordenar la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus, atorgar altres atribucions per causa de mort, així com acordar amb les persones que tenen drets a la seva futura successió la renúncia d'aquests a títol onerós o gratuït» (larrondo lizarraga). Concepte que, com tots, requerirà de matisació i així ho veurem més endavant.

2. Naturalesa dels pactes successoris

La doctrina, als efectes de determinar si són o no un contracte, distingeix dos tipus de pactes successoris (EgEa FErnándEz):

a) Pactes successoris en què els atorgants fan disposicions recíproques o amb caràcter mancomunat, els quals sí que es podrien considerar convenis o contractes. Cal matisar que, en tot cas, dependrà del concepte que es tingui de contracte, ja que l'article 1254 CCE, a diferència d'altres ordenaments jurídics, en referir-se als contractes que creen obligacions, però no a aquells que les modifiquen o extingeixen, parteix d'un concepte literalment restrictiu de contracte. També s'ha de precisar que els pactes successoris tenen naturalesa mortis causa i, per tant, no es poden equiparar plenament als contractes que tenen una naturalesa inter vius.

b) Pactes successoris en què es designa simplement una persona com a hereu o en els quals es fa, en favor d'alguna persona, una atribució particular que ...

Veure el contingut complet d'aquest document

---