Editorial

Páginas1-13

Page 1

Després de Fukushima I: la reobertura del debat nuclear

L’11 de març de 2011, com a conseqüència d’un terratrèmol d’altíssima potència i del tsunami posterior, es va iniciar una concatenació d’accidents a la central nuclear Fukushima I, en la que s’ubicaven sis reactors nuclears, amb explosions en els edificis de contenció de quatre dels reactors, incendis en algun d’ells, aturades en els sistemes de refrigeració, fusió parcial del material nuclear en tres dels reactors, i emissió de milers de tones de gasos i aigua altament contaminats a l’exterior. Un mes més tard, l’accident va ser equiparat amb el de Txernòbil, en la categoria 7, corresponent a un accident greu, la més alta de les previstes en l’Escala internacional d’esdeveniments nuclears, reservada per als casos en què es produeix un alliberament important de material radioactiu, que posa en risc la salut general i el medi ambient. Fins llavors s’havia dit que era impossible que un accident de grau 7 es produís en un país amb reactors de disseny occidental.

Com a conseqüència de l’accident, més de dues-centes mil persones han estat desallotjades de les seves llars i evacuades fora d’un radi de 40 quilòmetres al voltant de la central -tot i que ja s’han detectat zones altament contaminades a 50 quilòmetres de distància- i desenes de treballadors de la central i dels equips d’emergència han estat exposats a greus dosis de radiació, que, en alguns casos, els han costat la vida. Si l’accident de la central nuclear de Txernòbil, del 26 d’abril de 1986 -causant de l’evacuació de més de 300.000 persones i, segons estimacions de l’Acadèmica Russa de les Ciències, de 200.000 víctimes mortals, a part de convertir en inhabitable una àrea propera als 150.000 km2- va representar un cop molt dur per a la indústria nuclear, el de Fukushima pot tenir un impacte encara més important, pel fet d’haver-se produït en un país tecnològicament tan desenvolupat com el Japó.

Segons les dades de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (International Status and Prospects of Nuclear Power 2010 Edition), l’energia nuclear representa quelcom menys del 14% dels subministraments mundials d’electricitat i el 5,7% de l’energia primària. S’han instal·lat centrals nuclears en 32 països. Actualment, estan en funcionament 441 centrals en 29 països, amb una capacitat total de 375 GW(e). 60

Page 2

plantes més estan en construcció, amb una potència prevista de 58,6 GW(e), la majoria d’elles a la Xina, Rússia, la Índia i Corea del Sud.

Segons l’Informe sobre l’estat mundial de la indústria nuclear 2009, elaborat per un grup d’experts per encàrrec del Ministeri Federal alemany de Medi Ambient, es constata una disminució del nombre de reactors en construcció en relació amb períodes anteriors. El període mitjà d’explotació de les centrals d’energia nuclear és de 25 anys, però algunes instal·lacions preveuen incrementar el període fins 40 anys, o més. No obstant això, el període mitjà de vida dels 123 reactors que ja s’han tancat ha estat de 22 anys. D’acord amb aquest informe, en un escenari de posada en marxa de tots els reactors en construcció i de renovació de la llicència de 54 reactors als Estats Unitat i d’altres als Països Baixos, Espanya i el Regne Unit, el nombre d’unitats en funcionament mai tornaria a arribar al màxim històric de 444 al 2002. Entre els elements que contribueixen a aquesta previsió, estan la llarga durada del procés de construcció d’una central nuclear (superior als deu anys, en tot cas), les dificultats per incorporar nous països a l’energia nuclear (creació del marc regulador corresponent, mà d’obra qualificada, capacitat de la xarxa, cost de les inversions necessàries) i altres factors, com l’oposició d’una part de l’opinió pública, els riscos relatius a la proliferació d’armes nuclears, factors geològics adversos, l’escassetat de treballadors prou qualificats per als requeriments del sector, o problemes de subministrament -particularment, només existeix una sola empresa al món, Japan Steel Works (JSW), que produeix l’atuell de pressió dels reactors d’una sola peça-. A més de tot això, el cost de la construcció de les centrals nuclears ha crescut significativament i s’ha situat al voltant dels 4.000 dòlars per kilowatt instal·lat. El projecte del reactor d’Olkiluoto, a Finlàndia, gestionat per AREVA NP, porta més de tres anys d’endarreriment i ha superat en més d’un 50% el pressupost inicial, arribant a un cost total provisional de 5.000 milions d’euros.

La conseqüència col·lateral més important, fins ara, de l’accident de la central nuclear de Fukushima és que Alemanya ha renunciat a l’energia atòmica, que genera el 23% del seu consum energètic, essent la primera gran potència econòmica que ho fa. Així, ha decidit el tancament de les seves centrals nuclears en el termini de poc més d’una dècada. Els set reactors més antics ja s’han desconnectat de la xarxa de manera definitiva, uns altres catorze ho seran gradualment i els tres últims estaran en funcionament amb el termini màxim de final de 2022. En aquest canvi de posició del govern encapçalat per la cancellera Angela Merkel, física de formació, que, pocs mesos

Page 3

abans, havia promès perllongar dotze anys més la vida útil de les centrals, han hagut d’influir, de ben segur, consideracions de tipus electoral, però també , molt especialment, un component de reflexió sobre les seves conviccions pronuclears, que la cancellera ha expressat repetidament, en el sentit de què Fukushima marcaria un abans i un després en el sector i que no és possible preveure i controlar l’impacte dels desastres naturals sobre les centrals. Tot plegat l’ha portada, després de sotmetre l’assumpte a un comitè ètic, a formular la necessitat de repensar les fonts d’energia i a abandonar l’energia nuclear com més aviat millor. Per substituir l’aportació de les centrals nuclears al consum energètic alemany, es construiran noves centrals convencionals i eòliques, així com s’intentarà accelerar l’estalvi en el consum. D’altra banda, la Unió Europea i també Suïssa han posat en marxa sengles plans per reavaluar de manera exhaustiva la seguretat de les plantes nuclears existents. Abans de l’accident, al 2002, altres països, com Suècia, Itàlia, Eslovènia o Bèlgica, van decidir l’abandonament de les nuclears de manera gradual, a mesura que les seves centrals deixessin de funcionar, o bé renunciar totalment a l’opció nuclear, com és el cas d’Àustria. Contràriament, altres estats, com França, els Estats Units, el Regne Unit, Rússia, Xina, la Índia, Corea del Sud o Finlàndia, mantenen la seva opció nuclear.

Un dels arguments favorables a l’energia nuclear, que havia guanyat terreny en els últims anys, era la de la seva condició d’energia completament neta, en relació amb el seu impacte eventual sobre el canvi climàtic. Tanmateix, aquest argument només és cert per la part del cicle nuclear que consisteix, estrictament, en la producció d’energia mitjançant el funcionament operatiu ordinari. Si es considera el cicle en el...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR