Els drets processal i penal a Catalunya abans del Decret de Nova Planta
| Autor | Víctor Ferro Pomà |
| Cargo del Autor | Professor associat d'Història del dret a la Universitat Pompeu Fabra. |
| Páginas | 46-183 |
Dins de la finalitat genèricament formativa de les disciplines iushistòriques, l'estudi del dret català presenta dos vessants. D'una banda, la finalitat de conèi xer l'evolució de les institucions de dret privat (civil) que, més o menys transformades al llarg dels segles, han arribat fins als nostres dies com a elements del dret civil vigent a Catalunya. No cal ni esmentar la utilitat que reporta el fet d'aprofundir al llarg del temps la comprensió d'una norma jurídica aplicable.
D'altra banda, què pot justificar l'estudi de la història del dret públic català anterior al Decret de Nova Planta, un dret impregnat de concepcions filosòfiques i polítiques obsoletes i que, al capdavall, avui no té cap continuació formal -com tampoc no la tenen les institucions civils abans esmentades- ni cap continuació material específicament catalanes? De què pot servir al futur advocat conèixer el desenvolupament històric del dret públic català?
A banda de la finalitat genèricament formativa de les disciplines iushistòriques i de l'interès general d'unes normes i institucions que van néixer i van evolucionar a Catalunya -i en regiren durant set segles la vida política i social-, cal tenir present molt especialment que aquestes normes i institucions es fonamentaven en unes fonts, un pensament i una pràctica comuns a quasi tota l'Europa occidental, incloent-hi la península Ibèrica. En general, doncs, el dret públic català antic constitueix alhora un precedent afí i, de manera parcial, un antecedent paral·lel del dret espanyol modern.
Ara bé, mentre que algunes branques del dret públic -com el dret constitucional i, en part, l'administratiu o el penal substantiu- s'han allunyat ja fa temps d'aquesta tradició secular, arrelada en la Recepció i el dret comú romanocanònic, altres -com els drets processals, especialment, el civil- no són més, encara ara, que les concrecions actuals d'aquella tradició. El conservadorisme peculiar d'aquesta normativa -que s'explica en gran part, com es veurà, pels condicionaments objectius indefugibles de l'administració de justícia- és el motiu que ens l'ha fet triar com a tema d'aquest manual. Així, en particular, l'evolució i la realitat del procediment català antic són, respectivament, antecedent comú i precedent il·lustratiu de la legislació processal vigent.
La inclusió del dret penal substantiu -deixant novament de banda la justificació genèrica esmentada i l'interès històric, diacrònicament comparatiu, de la matèria- s'explica per la unitat radical subjacent al dret processal, civil i penal, i al dret repressiu i preventiu. A més de la presència viva, molt més del que es pensa generalment, d'una tradició secular en el dret penal modern, convé d'insistir en l'arrel comuna dels drets processal i penal. Aquests dos drets s'orienten a resoldre el problema de la preservació de la pau social i del restabliment de l'ordre jurídic (entès com a sistema de normes) pertorbat, i comparteixen virtualment la solució extrema de la sanció potencialment coercitiva. L'un i l'altre se situen, en efecte, en la zona de contacte més sensible entre l'individu i la potestat pública, allí on la voluntat negocial del subjecte de dret (en darrerPage 47 terme, la persona individual) queda substituïda, si més no en els efectes, per la intervenció sancionadora i executiva de la col·lectivitat política.
No cal dir la importància d'aquest plantejament per a la delimitació positiva i la garantia dels drets fonamentals. Aquesta importància la trobem reflectida aviat i explícitament en les formulacions constitucionals relatives a la protecció de la llibertat personal, el procés penal i la pena.
Els objectius bàsics que heu d'assolir amb aquest capítol són els següents:
1. Poder aprofundir els coneixements sobre l'enquadrament institucional de la funció jurisdiccional a l'antiga Catalunya.
2. Relacionar els principis que defineixen aquest enquadrament entre si i respecte dels problemes de la funció jurisdiccional abans i ara.
3. Comprendre el sentit i les fases de l'evolució del dret processal civil i penal a Catalunya fins al segle XVIII.
4. Familiaritzar-vos amb un dret penal històric anterior al segle XVIII i al moviment de reforma inspirat en la Il·lustració.
També heu de ser capaços del següent:
* Copsar els fonaments del sistema pactista i les implicacions que té en les relacions entre l'individu i l'autoritat.
* Comparar el procés civil ordinari català amb el modern judici ordinari de cognició espanyol.
* Precisar la tipologia dels diversos tipus de procés penal tenint l'antic procés criminal català com a terme de referència.
El procediment judicial en les causes civils i, especialment, penals se situa:
1) d'una banda, en la zona de contacte entre els individus i les comunitats;
2) de l'altra, entre l'autoritat pública i els qui l'han d'exercir.Page 48
És natural, doncs, per a poder copsar el significat i la intenció d'una normativa processal, que sigui imprescindible de tenir presents els principis, les regles i els mecanismes que configuren l'organització del poder i la manera en què actua.
El poder polític, per a afermar-se com a autoritat, ha de perseguir i ha perseguit en totes les èpoques les finalitats genèriques següents:
1) la preservació de la pau social,
2) el respecte de l'ordenament normatiu.
L'origen i les característiques del poder i les diferents concepcions de l'autoritat i de la seva legitimació configuren decisivament la manera en què s'aconsegueixen aquestes finalitats quan la realitat de les accions humanes les posa en dubte. És a dir, quan la inobservança de les normes -real o pretesa- pot posar en perill la cohesió de la comunitat i cal, doncs, la intervenció de l'autoritat per a allunyar el perill i restablir l'equilibri. Es pot dir que les finalitats esmentades, que no sempre es poden harmonitzar bé, són el fonament comú dels drets processals i del penal.
La doctrina pactista -vigent durant segles a Catalunya- establia que l'ordre transcendent, que es manifestava en els drets diví i natural, en fer obligatori el compliment dels pactes que hi eren conformes, permetia que el sobirà i els súbdits signessin acords bilateralment...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba