El dret de llegítima
| Autor | Dra. Neus Cortada Cortijo |
| Cargo del Autor | Professora titular dret civil de la UdL |
| Páginas | 383-399 |
Page 383
La Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, situa la regulació del dret de llegítima en el Títol V sota la rúbrica «Altres atribucions successòries determinades per la llei», juntament amb la quarta vidual.
La ubicació de la llegítima en el Títol V, conjuntament amb la redacció de l'art. 451 CCCat, permet assenyalar els principals trets que, en l'actualitat, dibuixen la configuració de la llegítima en el Dret Civil de Catalunya: la llei confereix a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest els pot atribuir a títol d'institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altra manera.
La situació de la llegítima en el Títol destinat a les «atribucions successòries deter- minades per la llei» deixa ben clar, des d'un principi, l'origen i el contingut legal d'aquesta institució.
Així, és la llei la que crea i tutela el dret del legitimari sobre un determinat patrimoni: és legal la seva pròpia existència, que s'origina per la concurrència de determinats fets i circumstàncies assenyalats per la llei -mort del causant, presència d'actiu en la successió, existència i capacitat dels subjectes amb la qualitat de legitimaris-; i és legal el seu contingut, totalment configurat per la llei -objecte, subjectes, garanties, pagament, extinció-.
És, doncs, la llei la que determina el naixement i el contingut del dret de llegítima: tot subjecte legitimari gaudirà, a la mort del causant, del dret d'obtenir un determinat valor patrimonial en la seva successió. Dret atribuït per la pròpia llei, inherent a la qualitat de legitimari i al marge de la concreta voluntat del causant.
El dret de llegítima es configura com un dret necessari o forçós, regulat majoritàriament, tant en el seu naixement com en el seu contingut per normes coactives que eliminen
Page 384
qualsevol ingerència dels particulars -fonamentalment del causant-. La llegítima constitueix un dret legal i necessari del legitimari que el causant no pot desconèixer. Si això succeís, la llei atribueix al legitimari mitjans per a la seva defensa.
En el dret civil català, la llegítima es configura com un dret del legitimari, no com, originàriament, un deure del causant -l'anomenat officium pietatis-: és el legitimari qui gaudeix del dret legal a rebre la llegítima, tant si prové d'una atribució del causant com si aquest no el contempla voluntàriament en la successió. Si el causant no atribueix al legitimari allò que per llegítima li pertoca, aquest es podrà dirigir contra els subjectes que la llei assenyala. La llei atorga al legitimari un dret, la satisfacció del qual, no depèn, necessàriament, de l'actuació del causant.
Tal com s'estableix en l'art. 451.1 CCCat, el dret de llegítima atorga al legitimari un dret a l'obtenció d'un valor patrimonial en la successió del causant. En conseqüència, el dret que la llei atorga al legitimari resulta satisfet amb l'obtenció del mencionat valor. L'actual regulació del dret de llegítima, com ja succeïa en el Codi de Successions, configura
la llegítima com una pars valoris, tancant, d'aquesta manera, la discussió històrica entorn a la seva naturalesa jurídica -pars bonorus, pars valoris bonorus, pars valoris-.
La llegítima constitueix, en conseqüència, únicament un dret de contingut quantitatiu: el legitimari té dret a l'obtenció del valor que, per aplicació dels preceptes del Codi, li pertoca. Obtingut aquest valor per qualsevol dels mitjans previstos, el legitimari veu satisfet el seu dret. En aquest sentit, qualsevol atribució de valor en la successió del causant feta a favor d'un subjecte legitimari tindrà aptitud per constituir atribució de llegítima. De no existir atribució, la llei atorga al legitimari acció per satisfer el seu dret.
El dret de llegítima atorga únicament al legitimari un dret de crèdit contra l'hereu. Així se'n deriva de l'art. 451-15 CCCat que, reproduint la regla recollida a l'art. 366 CS, declara l'hereu responsable personalment del pagament de la llegítima.
Constituint la llegítima un dret de crèdit dels beneficiaris contra l'hereu, aquest esdevé el responsable únic del seu pagament.
El caràcter legal de la llegítima, que condiciona el seu naixement, fa que sigui la mateixa llei qui estableixi els fets i circumstàncies que originaran la seva existència. Així, d'acord amb la regulació del Codi Civil de Catalunya, el dret de llegítima sorgirà quan concorrin en el moment de la mort del causant, subjectes legitimaris capaços i actiu en la successió.
Page 385
El dret a la llegítima sorgirà únicament a la mort del causant (arg. ex art. 451-2.1 CCCat) ja que constitueix un dret successori. En vida del causant el legitimari gaudirà únicament d'una expectativa de dret sobre la qual no podrà, en conseqüència, operar.
El dret del legitimari consisteix exclusivament en la percepció d'una quantia, d'un valor patrimonial en la successió del causant; en concret, la quarta part que en resulta d'aplicar les regles de l'art. 451.5 CCCat.
En conseqüència, ha d'existir necessàriament actiu en la successió per tal que neixi el dret del legitimari. Tanmateix, cal tenir present l'especialitat d'aquest actiu legitimari en prendre com a referència per al càlcul, la suma del valor dels béns líquids de l'herència a la mort del causant -el relictum-, amb el valor de les donacions computables realitzades en vida pel causant -el donatum-. És aquest còmput global el que ha de generar un resultat positiu als efectes del càlcul de la llegítima.
El moment de la mort del causant és, també, el moment de referència per determinar l'existència i capacitat dels subjectes legitimaris. Únicament l'existència de determinats subjectes lligats amb vincles de parentiu -filiació- amb el causant en el moment de la seva mort i que, a més, no estiguin sotmesos a causa d'incapacitat -desheretament just o indignitat-, permetrà el naixement, per a aquests subjectes, del dret a la llegítima.
Són legitimaris, i, en conseqüència, tenen dret a la llegítima, aquells subjectes a qui la llei atorga aquesta qualitat. El caràcter legal de la llegítima limita, a determinats subjectes, la qualitat de legitimaris.
La qualitat de legitimari deriva, en el dret civil català, de l'existència de vincles familiars del causant i, en concret, dels vincles familiars en línia recta descendent. Únicament en el cas que aquests no existeixin, la qualitat de legitimari s'estén als ascendents. El cònjuge o convivent no ostenten la qualitat de legitimaris.
Tots els legitimaris detreuen la llegítima d'una mateixa quarta i per parts iguals.
L'art. 451-3 CCCat atorga la qualitat de legitimaris a tots els fills del causant per parts iguals. Malgrat no consta la precisió de l'art. 352 CS, innecessària en l'actualitat, s'inclouen els fills matrimonials, els no matrimonials i els adoptius.
Page 386
Tanmateix, els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents -vid. al respecte, l'epígraf referit a la capacitat dels legitimaris-, seran representats, als efectes del còmput de la llegítima, per llurs descendents per estirps.
Així, els néts i besnéts, si és el cas, del causant, representaran, en el dret a la llegítima, l'ascendent en qui concorrin les circumstàncies esmentades, però sempre per estirps, sense incrementar el nombre de legitimaris cridats (art. 451-6 CCCat). Els representants, no són, doncs, legitimaris per dret propi.
La...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba