Crònica legislativa

Páginas209-340

Page 209

1.1. Catalunya (dogc d'l de juliol a 31 de desembre de 1998)

Santiago Vilardell i Codina

Cap del Negociat de Normalització de l'Administració Local de la Direcció General de Política Lingüística dè la Generalitat de Catalunya

Transcrivim íntegrament, en primer lloc, els reglaments de desplegament de la Llei 1/1998, de 7 de gener (rld núm. 29, pàg. 267-290), de política lingüística, que s'han publicat en aquest període, llevat del de radiodifusió, del qual només reproduïm els apartats referits a la llengua:

Decret 204/1998, de 30 de juliol (dogc núm. 2697, de 6 d'agost), sobre l'ús de la llengua catalana als documents notarials:

El notariat ha tingut a Catalunya un prestigi social i un arrelament remarcables, que s'han fet palès mitjançant la seva aportació decisiva en la conservació i evolució del dret civil propi en èpoques històriques en què aquest dret es veia mancat de fonts legislatives que l'adaptessin a la realitat de cada moment i la seva fidelitat a la llengua pròpia del país, l'ús de la qual va conservar fins a l'any 1862, en què la Llei orgànica del notariat va establir que els documents públics s'havien de redactar necessàriament en castellà.

Amb l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, que en l'article 3 disposa que l'idioma català és l'oficial de Catalunya així com també ho és el castellà, es va recuperar la possibilitat que els documents notarials es redactessin en català. L'article 10 de la Llei 7/1983, de 18 d'abril , de normalització lingüísticaPage 210 a Catalunya, va garantir el dret d'elecció dels ciutadans i el Decret 125/1984, de 17 d'abril , pel qual es regula l'ús de la llengua catalana a les escriptures públiques, va desplegar parcialment la citada Llei.

El Decret va ser objecte parcial del conflicte de competència 649/84 plantejat pel Govern de l'Estat, i el Tribunal Constitucional, en la Sentència 74/1989, de 24 d'abril , va declarar que la Generalitat és competent per regular l'ús de les llengües oficials en els instruments públics sobre la base de la seva competència en matèria de normalització lingüística.

L'article 14 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, ha modificat alguns aspectes de la regulació de l'ús de les dues llengües oficials a Catalunya en els documents públics. Cal, doncs, desplegar la Llei en aquest àmbit i regular l'ús de la llengua catalana a les escriptures públiques de manera que ajudi a l'exercici lliure de l'opció lingüística dels ciutadans i, alhora, fomenti l'ús de la llengua catalana en els documents notarials, tot reforçant les actuacions de cooperació que hi ha entre la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Notaris de Catalunya.

En virtut d'això, a proposta del conseller de Cultura i de la consellera de Justícia, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i de conformitat amb el Govern,

Decreto:

Article 1

1.1. A Catalunya, els documents notariais s'han de redactar en la llengua oficial que l'atorgant esculli, o, si hi ha més d'un atorgant, en la llengua que acordin.

1.2. Abans de redactar el document, i en el moment de rebre l'encàrrec de redactarlo, s'ha de preguntar explícitament a l'atorgant o als atorgants, o als seus mandataris, quina llengua escullen; en cap cas la tria de l'una 0 de l'altra no ha de comportar retard en la redacció i l'autorització del document. Si no s'escull expressament la llengua, el document es redacta en català.

1.3. Quan hi ha més d'un atorgant

I es tracta d'escriptures de transmissió de béns o drets o de constitució de préstec o crèdit fetes seguint condicions generals de contractació, el dret d'elecció de llengua correspon a l'adquirent o al prestatari.

Article 2

2.1. Sens perjudici del que disposa l'article 1.3, si no hi ha acord entre els atorgants pel que fa a la llengua, l'escriptura s'atorga en ambdues llengües oficials, però no cal emprar el sistema de doble columna.

2.2. També s'atorga en ambdues llengües per voluntat conjunta de totes les persones atorgants.

Article 3

La Generalitat, les corporacions locals, els organismes que en depenen, les seves empreses públiques i les concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, les universitats i les altres corporacions públiques catalanes, han d'emprar normalment el català en les escriptures que atorguen a Catalunya.

Article 4

Si hi ha algun dubte d'interpretació de les escriptures atorgades en amb-Page 211 dues llengües oficials, prevaldrà e! text en la llengua que els mateixos atorgants hagin estipulat a l'escriptura. Si no hi ha cap estipulació pel que fa a aquest tema, regeixen les regles següents:

  1. Prevaldrà el text en l'idioma català quan tots o la majoria dels atorgants resideixin a Catalunya en el moment de l'atorgament.

  2. En cas contrari, és a dir, quan tots o la majoria dels atorgants resideixin fora del territori català, prevaldrà el text castellà.

  3. En cas que resideixin dins i fora del territori català un mateix nombre d'atorgants, prevaldrà el text castellà sempre que algun o alguns dels atorgants que resideixen fora de Catalunya manifestin el seu desconeixement de la llengua catalana i la seva voluntat de prevalença del text castellà. En cas que no constin aquests aspectes prevaldrà el text català.

    Article 5

    Quan una escriptura o un document estigui redactat en ambdues llengües oficials, les còpies que se'n lliurin poden reproduir ambdós textos o només aquell que, en cada cas, determini la persona a favor de la qual s'expedeixi.

    Article 6

    6.1. Quan la matriu s'ha redactat en una sola llengua, si ho sol·licita la persona interessada, els notaris han de lliurar les còpies en l'altra llengua oficia!, i han de traduir, en aquest cas, les matrius sota la seva responsabilitat. No es necessària la traducció dels documents incorporats a la matriu, llevat dels cas de petició expressa de la persona interessada.

    6.2. Quan s'ha de lliurar la còpia en la llengua oficial diferent de l'emprada en la matriu, el fet de la traducció s'ha de fer constar a la nota de la matriu i al peu de la còpia. No és necessària la protocol·lització de la traducció que, si es fa, mai no pot significar cap cost afegit per a la persona interessada.

    6.3. Els notaris poden autoritzar testimoniances traduïdes en la forma i amb els efectes regulats pel Reglament notarial.

    Article 7

    Els notaris que exerceixen a Catalunya han de comunicar mensualment al Col·legi de Notaris el nombre de documents de cada tipus autoritzats en cada una de les llengües oficials a Catalunya i la Junta Directiva del Col·legi n'ha de fer un resum estadístic, que ha de comunicar cada any, dins el mes de febrer, al Departament de Justícia.

    Disposició addicional

    1. Per tal de facilitar l'aplicació del que disposa l'article 1.3 d'aquest Decret, les entitats, financeres i hipotecàries que operen a Catalunya han d'oferir als notaris, en el moment d'encomanar la redacció de les escriptures o prèviament, les minutes o condicions generals de les respectives modalitats de préstec, crèdit o arrendament financer en les dues llengües oficials, i han de mantenirles-hi actualitzades. Les minutes i les actualitzacions s'han de lliurar simultàniament i en el mateix suport, informàtic o paper, en una i altra llengües.

    2. A Era Val d'Aran, el que disposa aquest Decret per a la llengua catalana és aplicable també a l'aranès i el quePage 212 disposa aquest Decret per a la llengua castellana és aplicable al castellà i al català. Tanmateix, només es farà la matriu únicament en aranès si tots els signataris manifesten conèixerlo.

    Disposició derogatòria

    Es deroga el Decret 125/1984, de 17 d'abril, pel qual es regula l'ús de la llengua catalana en les escriptures públiques.

    Decret 208/1998, de 30 de juliol (dogc núm. 2698, de 7 d'agost), pel qual es regula l'acreditació de la correcció lingüística dels noms i cognoms:

    L'article 19 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, disposa que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tenen dret a l'ús de la forma normativament correcta en català dels seus noms i cognoms i a incloure la conjunció «i» entre els cognoms.

    El mateix article estableix que les persones interessades poden obtenir la constància de la forma normativament correcta en català dels seus noms i cognoms en el Registre Civil, sigui quina sigui la data de la imposició, per simple manifestació a la persona encarregada del Registre, amb l'aportació dels documents que n'acreditin la correcció lingüística, els quals s'han d'establir per reglament.

    Les normes precedents són aplicables als noms i cognoms aranesos respecte a la normativa lingüística aranesa.

    D'altra banda, la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans , el reconeix com a institució encarregada d'establir i actualitzar la normativa lingüística del català, per la qual cosa l'acreditació de la correcció de la forma dels noms i cognoms ha de ser feta d'acord amb les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans.

    Pel que fa a la correcció de la forma dels noms i cognoms aranesos, s'ha de

    fer d'acord amb la normativa lingüística aranesa, continguda en les normes ortogràfiques de la llengua occitana aplicables a l'aranès, aprovades pel Decret 57/1983, de 14 de gener,

    El present Decret té per objecte el desplegament de l'article 19 de la Llei de política lingüística, i establir els documents que acrediten la correcció lingüística dels noms i cognoms.

    Pel que fa al procediment per obtenir la substitució de les grafies normativament incorrectes per les correctes, la disposició addicional 4 de la Llei de política lingüística es remet al que preveu l'article 2 de la Llei de l'Estat 17/1977, de 4 de gener, sobre reforma de l'article 54 de la Llei del Registre Civil. Per raó d'aquesta remissió, el procediment és el de la simple manifestació a la persona encarregada del Registre feta per la persona interessada o el seu representant legal.

    D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura i de la consellera de Justícia i de conformitat amb el Govern,

    Decreto:

    Article 1

    1.1. La constància en el Registre Civil de la forma normativament correcta en català o en aranès dels noms i cognoms dels ciutadans i les ciutadanesPage 213 de Catalunya es pot obtenir mitjançant alguna de les actuacions següents:

  4. Correcció de la grafia normativament incorrecta dels noms i cognoms.

  5. Constància de la conjunció «i» entre cognoms.

  6. Substitució del nom Inscrit en qualsevol llengua per l'equivalent onomàstic en català o en aranès.

    1.2. La constància registral de la forma normativament correcta dels noms i cognoms s'obté per simple manifestació de les persones interessades o dels seus representants legals a la persona encarregada del Registre Civil. Per obtenir la correcció de la grafia normativament incorrecta de noms i cognoms s'ha d'aportar una certificació que n'acrediti la correcció lingüística. No és necessària la certificació per obtenir la constància de la conjunció «i» entre cognoms, ni per a la substitució del nom inscrit en qualsevol llengua per l'equivalent onomàstic en català o en aranès.

    Article 2

    2.1. La grafia normativament correcta en català dels noms i cognoms s'acredita mitjançant un certificat en el qual ha de constar que la forma proposada s'adequa a la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans.

    2.2. El certificat ha ser lliurat per l'Institut d'Estudis Catalans o per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

    Artícle 3

    3.1. La grafia normativament correcta en aranès dels noms i cognoms s'acredita mitjançant un certificat en el qual ha de constar que la forma proposada s'adequa a la normativa occitana aplicable a l'aranès, aprovada pel Decret 57/1983, de 14 de gener.

    3.2. El certificat ha de ser lliurat per l'Oficina de Foment i Ensenyament de l'Aranès del Consell General d'Aran.

    Posteriorment a aquest Decret, s'han publicat dues instruccions complementàries. Vegeu, pel que fa a la de la Direcció General dels Registres i del Notariat, la Crònica corresponent a l'Estat espanyol. La Instrucció dictada pel Departament de Cultura, la transcrivim tot seguit:

    Instrucció de 20 d'octubre de 1998 (dogc núm. 2773, de 25 de novembre) del Departament de Cultura, sobre l'expedició dels certificats que acrediten la correcció ortogràfica dels cognoms catalans a l'empara del Decret 208/1998, de 30 de juliol:

    L'entrada en vigor del Decret 208/ 1998, de 30 de juliol, ha comportat que els ciutadans i les ciutadanes hagin augmentat les peticions dels certificats que s'hi preveuen.

    La diversitat de les modificacions proposades pels peticionaris o per les peticionàries dels certificats està plantejant a les persones encarregades d'expedirlos dubtes sobre la interpretació que s'ha de donar a l'article 19 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i al Decret 208/1998, de 30 de juliol, que el desenvolupa, en relació amb els articles 205 i 209 del Reglament del Registre civil. També els planteja enPage 214 relació amb el model de certificat que s'ha d'expedir en cada cas.

    Els articles 205,206 i 209 del Reglament del Registre civil preveuen canvis de cognoms que consisteixen a traduir un cognom castellà (o estranger) al català, com ara Rubio per Ros, Escribano per Escrivà, Piedra per Pedra, Boulanger per Forner o Haddad per Ferrer, o bé consistents a adaptar un cognom a la grafia catalana, com ara Sànchez per Sanxís o Fernàndez per Ferrandis. Aquests canvis requereixen la instrucció d'un expedient que resol, segons els casos, el ministre del Departament de Justícia o el jutge de Primera Instància.

    L'article 19 i la disposició addicional 4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableixen un procediment excepcional, senzill i ràpid, per a la constància en el Registre civil de la forma normativament correcta en català dels noms o dels cognoms. Aquest procediment no requereix la formació d'expedient sinó la simple declaració de la persona interessada davant la persona encarregada del Registre civil.

    Aquest procediment tan simple està previst exclusivament per adaptar els cognoms catalans que figuren incorrectament escrits en él Registre civil a la grafia normativament correcta d'acord amb els criteris ortogràfics moderns de la llengua catalana establerts per l'Institut d'Estudis Catalans, com per exemple Farré per Ferrer, Maíïé per Manyer o Oliveras per Oliveres.

    Per tal d'homogeneïtzar la pràctica de l'expedició dels certificats als quals es refereix el Decret 208/1998, de 30 de juliol, aquesta Direcció General, a l'empara de l'article 16 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, ha acordat dirigir al personal encarregat d'expedirlos la instrucció següent:

    1. Quan a l'empara de l'article 2 del Decret 208/1998, de 30 de juliol, se sol·liciti el certificat que acredita l'adequació de la grafia normativament correcta d'un cognom, els funcionaris encarregats de lliurarlo només l'expediran si es tracta de correccions ortogràfiques que signifiquin la restitució de les formes normativament correctes en català segons la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans com són les que consten a l'annex 1 o d'altres de similars.

    2. El certificat esmentat a l'apartat anterior l'expedirà la persona responsable de la Secció d'Assessorament i Llenguatges d'Especialitat de la Direcció General de Política Lingüística o els tècnics o les tècniques de política lingüística de les delegacions territorials de Cultura de Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa d'acord amb el model que consta a l'annex 2. Això s'entén sense perjudici de la competència que també té l'Institut d'Estudis Catalans.

    3. Quan se sol·liciti un certificat de traducció de cognoms o d'adaptació a la grafia catalana moderna de cognoms tradicionals en altres llengües de l'Estat o de cognoms estrangers a l'efecte de tramitar el canvi de cognoms a l'empara del que preveuen els articles 205, 206 i 209 del Reglament del Registre civil, s'expedirà una simple nota informativa d'acord amb el model que consta a l'annex 3.

    Barcelona, 20 d'octubre de 1998

    Lluís Jou i Mirabent

    Director general de Política LingüísticaPage 215

    Annex 1

    Casos més freqüents d'adaptacions gràfiques normativament correctes en català

    1. Adaptació de plurals Per exemple: Corominas - Coromines Berengueras - Berengueres Casas - Cases Centelks - Centelles

    2. Ús del dígraf «ny» Per exemple: Montana - Montanyà Perpinà - Perpinyà

    3. Finals en -é, -er, o en -ó, -or Per exemple:

    Grangé - Granger Ferré - Ferrer Vilamajó - Vilamajor

    4. Supressió de L· «h» a final de parauL Per exemple:

    Domènech - Domènec

    5. Confusió entre vocals àtones «a/e» «o/u»

    Per exemple: Massaguer - Messeguer Pijuan - Pijoan Jufré - Jofre

    6. Accentuació Per exemple: Perpinyà - Perpinyà Aran - Aran

    7. Grafia de la «s» sorda intervocàlica Per exemple:

    Roselló - Rosselló Rosinyol - Rossinyol Traveset - Travesset

    Annex-2 Certificat

    (Òrgan competent) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,

    Certifico: Que d'acord amb el Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula Pacreditació de la correcció lingüística dels noms i cognoms (dogc núm. 2698), i d'acord amb la normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans, el cognom català (cognom que es vol canviar) s'ha d'escriure (cognom correcte).

    I, perquè consti, signo aquest certificat a petició de (persona interessada).

    Barcelona, (data)

    Annex 3 Nota informativa

    Atesa la petició de (persona interessada) informo del següent:

    Que (cognom correcte) és, d'acord amb els criteris ortogràfics moderns de la llengua catalana, la forma correcta d'aquest cognom, el qual existeix en català, tal com consta en l'article corresponent del Diccionari català-valencià-balear d'A. M. Alcover i F. de B. Moll.

    Barcelona, (data)

    (Signatura de l'òrgan competent)Page 216

    Decret 237/1998, de 8 de setembre (dogc núm. 2725, del 16), del Departament de Cultura, sobre mesures de foment de l'oferta cinematogràfica doblada i subtitulada en llengua catalana:

    L'artide 3,3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat garantirà l'ús normal i oficial del català i del castellà i crearà les condicions que permetin d'arribar a la seva igualtat plena quant als drets i als deures lingüístics dels ciutadans.

    Per aconseguir aquest objectiu, la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística , estableix diverses mesures de foment de l'ús de la llengua catalana en aquells àmbits o sectors en què troba més dificultats per raons de mercat o d'altres.

    Un dels sectors en què la presència de la llengua catalana és més deficitària és el de la cinematografia, de manera que els darrers anys arriba escassament al dos per cent del consum sobretot a causa de la resistència del mercat internacional a doblar-hi o subtitular-hi les produccions de gran impacte, cosa que impedeix a les persones consumidores i usuàries l'accés a aquest servei en català.

    Per això l'article 28.3 de la Llei de política lingüística habilita el Govern per «establir per reglament quotes lingüístiques de pantalla i de distribució per als productes cinematogràfics que es distribueixin i s'exhibeixin doblats o subtitulats en una llengua diferent de l'original. Les quotes establertes per a les produccions cinematogràfiques doblades o subtitulada en l. *alà no poden excedir el cinquanta per cent de l'oferta de distribuïdors i exhibidors en còmput anual i s'han de fonamentar en criteris objectius. La regulació corresponent s'ha de fer en el marc de la Llei de l'Estat 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia , i segons el règim que aquesta estableix».

    A l'empara de l'esmentada habilitació legal, aquest Decret estableix quotes de distribució i d'exhibició d'obres cinematogràfiques doblades al català o subtitulades en català. El règim de les quotes de pantalla i de distribució s'estableix en el marc de la Llei 17/1994, de 8 de juny, adaptat a una regulació lingüística. Les quotes establertes per l'article 28.3 de la Llei de política lingüística, que aquest Decret concreta, són estrictament lingüístiques i no de producció. Per tant, el seu compliment no impedeix ni dificulta el de les quotes de producció que, per a la protecció de la cinematografia espanyola i europea, estableix la Llei estatal.

    Pel que fa a les quotes de distribució, s'estableix l'obligació a càrrec de les empreses distribuïdores de doblar al català les obres cinematogràfiques de durada superior a seixanta minuts de les quals es distribueixin més de setze còpies a Catalunya, i de les obres d'animació adreçades al públic infantil, de manera que serà necessària la distribució d'un nombre de còpies en versió doblada al català com a mínim igual al nombre de còpies doblades al castellà o a d'altres llengües. El doblatge afecta, doncs, de manera preferent, les pel·lícules de més impacte i no les d'escassa difusió, si bé es garanteix que el percentatge de còpies doblades distribuïdes a Catalunya en còmput anual serà, al-Page 217 menys, del vint-i-cinc per cent, el mateix que s'estableix per a les obres subtitulades.

    Pel que fa a les quotes de pantalla, s'estableix una proporció de com a mínim el vint-i-cinc per cent de l'exhibició d'obres doblades al català o subtitulades en català en relació amb les obres exhibides en versió doblada o subtitulada a d'altres llengües.

    Finalment, aquest Decret preveu un període transitori en el qual el nombre de còpies distribuïdes a Catalunya en versió doblada que exigeix el doblatge al català és superior al previst i les quotes de distribució de cinema subtitulat i de pantalla són inferiors, cosa que ha de facilitar la seva implantació en el mercat. Amb la mateixa finalitat es preveu una dilatada vacatio legis.

    En virtut d'això, a proposta del conseller de Cultura, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i de conformitat amb el Govern,

    Decreto:

    Article 1. Objecte d'aquest Decret

    1.1. Aquest Decret té per objecte el desplegament reglamentari de l'article 283 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, per garantir que les persones consumidores i usuàries de Catalunya puguin accedir a uns nivells significatius de presència de la llengua catalana en l'oferta cinematogràfica.

    1.2. Amb aquesta finalitat, el present Decret estableix quotes lingüístiques de distribució i de pantalla per a les obres cinematogràfiques que es distribueixin i s'exhibeixin en l'àmbit territorial de Catalunya doblades o subtitulades en una llengua diferent de l'original.

    1.3. Aquest Decret es dicta sense perjudici del compliment, per part de les empreses distribuïdores i exhibidores d'obres cinematogràfiques, del règim que estableix la Llei de l'Estat 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, i la normativa que la desplega, i també sense perjudici de les competències de l'Estat en matèria d'importació de pel·lícules.

    Article 2. Llibertat de distribució i d'exhibició

    Les empreses distribuïdores i exhibidores legalment constituïdes poden prestar lliurement els serveis de distribució i d'exhibició d'obres cinematogràfiques en versió original sense subtítols a les sales d'exhibició cinematogràfica de Catalunya.

    Article 3. Quota de distribució d'obres doblades

    3.1. Per distribuir una obra cinematogràfica en versió doblada en l'àmbit territorial de Catalunya, cal la distribució d'un nombre de còpies en versió doblada al català com a mínim igual al nombre de còpies doblades al castellà o a d'altres llengües, sempre que es distribueixi a Catalunya amb un nombre de còpies doblades superior a setze i, independentment del nombre de còpies distribuïdes, quan es tracti d'obres d'animació adreçades al públic infantil. Les empreses distribuïdores han de mantenir la distribució de còpies de la mateixa obra en versió doblada al català en un nombre no inferior al de còpies doblades al castellà o a d'altres Llengües durant tot el temps de distribució a Catalunya.

    3.2, En tot cas, les empreses distribuïdores han de distribuir en còmputPage 218 anual, com a mínim, un nombre de còpies doblades al català equivalent almenys a la quarta part del conjunt de còpies doblades que distribueixin a Catalunya.

    3 3. La distribució i l'estrena de les còpies en versió catalana no pot ser posterior a la de les de cap altra versió doblada de la mateixa obra, s'ha de fer en sessions ordinàries, en horaris comercials habituals, i el preu de distribució no pot ser superior per raó de llengua. La qualitat de la versió doblada al català ha de ser equivalent a la de la versió doblada al castellà o a d'altres llengües.

    3.4. D'acord amb la Llei de l'Estat 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, als efectes d'aquest Decret s'entén per versió doblada la que s'exhibeix en llengua diferent a qualsevol de les oficials al territori del país que atorga nacionalitat a la pel·lícula.

    Article 4. Quota de distribució d'obres subtitulades

    4.1. Per distribuir obres cinematogràfiques en versió original subtitulada en l'àmbit territorial de Catalunya, les empreses distribuïdores han de distribuir en còmput anual un nombre de còpies subtitulades en català equivalent almenys a la quarta part del conjunt de còpies subtitulades que distribueixin a Catalunya. A aquest efecte, poden optar per la subtitulació d'unes obres només en català i d'altres només en castellà o d'altres llengües, o per la subtitulació de còpies diferents de la mateixa obra en català i d'altres llengües. La qualitat de les versions subtitulades en català ha de ser equivalent a la de les versions subtitulades en castellà o en altres llengües.

    4.2. S'entén per versió subtitulada la que s'exhibeix en la llengua de la versió original, amb una traducció resumida dels diàlegs escrita en bandes situades en un dels marges de la imatge.

    Article 5. Quota de pantalla de cinema doblat al català

    5.1. Les sales d'exhibició cinematogràfica han de programar, dins de cada any natural, obres doblades al català de tal manera que, en acabar cada any natural, s'arribi a la proporció d'un dia com a mínim de pel·lícula doblada al català per cada tres dies de pel·lícula doblada al castellà o a d'altres llengües. L'exhibició de les obres en versió catalana s'ha de programar en sessions ordinàries, en horaris comercials habituals, i el seu preu no pot ser superior al d'altres versions exhibides a la mateixa sala.

    5.2. Als efectes que preveu l'apartat 1, les obres cinematogràfiques comunitàries en versió original catalana s'equiparen a les obres doblades al català. Les obres cinematogràfiques comunitàries en versió original catalana o doblades al català computen doble per complir la proporció que s'estableix a l'apartat 1, de manera que cada dia d'exhibició d'aquestes obres equival a dos dies d'exhibició d'obra no comunitària doblada al català.

    Article 6. Quota de pantalla de cinema subtitulat en català

    Les sales d'exhibició cinematogràfica han de programar, dins de cada any natural, obres subtitulades en català de tal manera que, en acabar cada any natural, s'arribi a la proporció d'un dia com a mínim de pel·lícula subtitulada en català per cada tres dies de pel·lículaPage 219 subtitulada en castellà o en altres llengües. L'exhibició de les obres subtitulades en català s'ha de programar en sessions ordinàries i en horaris comercials habituals, i el seu preu no pot ser superior al d'altres versions subtitulades exhibides a la mateixa sala.

    Article 7. Complexos cinematogràfics

    7.1. En els complexos cinematogràfics formats per dues o més sales d'exhibició, el compliment de les proporcions establertes als articles 5 i 6 es pot fer individualment per cada una de les sales o pel conjunt del complex. En aquest darrer cas, el nombre de dies d'exhibició d'obres parlades o subtitulades en català ha de ser equivalent al que li correspondria per la suma de les sales i s'ha de complir de manera equilibrada a la capacitat de totes les sales.

    7.2. S'entén per complex cinematogràfic o sala múltiple el local que tingui dues o més pantalles d'exhibició i compleixi simultàniament els requisits d'inscripció com a sala múltiple en el Registre d'Empreses Cinematogràfiques, d'explotació per una mateixa persona física o jurídica, d'identificació per un mateix rètol o nom comercial i de situació en un sol edifici o en més d'un tan immediats que el públic les percebi com una unitat.

    Article 8. Xarxes cinematogràfiques 8.1. El que disposa l'article 7.1 és d'aplicació a les xarxes cinematogràfiques compostes per dues o més sales d'exhibició, encara que estiguin situades en locals i fins i tot en poblacions diferents. Quan s'opta pel compliment pel conjunt de les sales, cal que a cada sala, en acabar l'any natural, s'arribi a la proporció d'un dia com a mínim de pel·lícula doblada o subtitulada en català per cada set dies de pel·lícula doblada o subtitulada en castellà o en d'altres llengües.

    8.2. S'entén per xarxa cinematogràfica el conjunt de sales d'exhibició que tenen unificada la gestió de programació i contractació davant les empreses que presten el servei de distribució.

    Article 9. Programes dobles Els programes dobles en què es projecten dues obres parlades o subtitulades en català es computen com un dia per tal de cobrir la quota de pantalla. Els programes dobles en què es projecta una sola pel·lícula parlada o subtitulada en català computen com a mig dia només si es tracta de locals que es dediquen a i'exhibició de programes dobles per períodes continuats de sis mesos.

    Article 10. Títol i publicitat d'obres dobL·des i subtitulades

    10.1. Quan les empreses distribuïdores distribueixin obres cinematogràfiques doblades al català, el seu títol també ha de ser traduït aJ català, llevat que es comercialitzin només amb el títol de la versió original.

    10.2. En tota publicitat de la pel·lícula que es faci en l'àmbit territorial de Catalunya en tanques publicitàries o cartells situats a la via pública, als mitjans de transport públic, a les cartelle-res o a les sales d'exhibició, s'ha d'utilitzar almenys el títol en català.

    10.3. La publicitat d'una pel·lícula del títol de la qual no es desprengui la llengua a què ha estat doblada ha d'incloure l'expressió «doblada al català» o «doblada al castellà», segons que hi escaigui. Aquesta expressió pot figurarPage 220 abreujada en les cartelleres dels mitjans de comunicació.

    10.4. La publicitat d'una pel·lícula subtitulada ha d'incloure l'expressió «versió original subtitulada en català» o «versió original subtitulada en castellà», segons que hi escaigui. Aquesta expressió pot figurar abreujada en les cartelleres dels mitjans de comunicació.

    Article 11. Supòsits d'exclusió Aquest Decret no és d'aplicació a les pel·lícules que tenen una durada inferior a seixanta minuts, a les sales X ni a les pel·lícules qualificades com a X.

    Article 12. Notificacions al Departament de Cultura

    12.1. Les empreses distribuïdores han de presentar dins dels trenta primers dies de cada trimestre una declaració al Departament de Cultura en la qual han de relacionar les obres cinematogràfiques que han distribuït doblades durant el trimestre anterior. La relació ha d'especificar la llengua de la versió original, la llengua de la versió doblada en què han estat distribuïdes a Catalunya, el nombre de còpies distribuïdes i, si s'escau, el nombre de còpies de cada versió doblada, així com les sales d'exhibició cinematogràfica en què han estat exhibides.

    12.2. Les mateixes empreses han de presentar dins dels trenta primers dies de cada trimestre una declaració al Departament de Cultura en la qual han de relacionar les obres cinematogràfiques que han distribuït subtitulades durant el trimestre anterior. La relació ha d'especificar la llengua de la versió original, la llengua del subtitulat en què han estat distribuïdes a Catalunya, el nombre de còpies distribuïdes i, si s'escau, el nombre de còpies de cada versió subtitulada, així com les sales d'exhibició cinematogràfica en què han estat exhibides.

    12.3. Les empreses distribuïdores han de conservar almenys durant dos anys la informació documental que permeti comprovar la veracitat de les declaracions a què fa referència aquest article i facilitar-la a l'Administració competent quan hi siguin requerides.

    12.4. Les empreses titulars de sales d'exhibició cinematogràfica han de presentar al Departament de Cultura la declaració setmanal regulada al Decret 350/1986, de 18 de desembre, o norma que el substitueixi.

    Article 13. Ajuts públics

    13.1. El Departament de Cultura pot establir, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, ajuts a les companyies titulars de sales d'exhibició cinematogràfica per tal de promocionar i fomentar l'exhibició de pel·lícules en llengua catalana. Aquests ajuts poden beneficiar de manera especial les pel·lícules produïdes en versió original catalana, s'han de fonamentar en criteris objectius í es poden limitar per màxims anuals.

    13.2, Igualment, el Departament de Cultura pot establir, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, ajuts a les companyies distribuïdores d'obres cinematogràfiques, per tal de promocionar i fomentar el doblatge de pel·lícules al català, especialment de les considerades d'interès cultural.

    Article 14. Infraccions

    14.1. Les infraccions al que es pre-ceptua sobre quotes lingüístiques de distribució i de pantalla es classifiquen en molt greus, greus i lleus.Page 221

    14.2. Són infraccions molt greus:

  7. L'incompliment de la quota de pantalla en un percentatge superior al vint per cent referit al nombre de dies d'exhibició de pel·lícules que cal exhibir doblades al català o subtitulades en català segons els articles 5 i 6.

  8. La falsedat per part d'una empresa distribuïdora en les dades que acreditin l'exhibició i distribució de pel·lícules doblades al català o subtitulades en català i l'incompliment del que estableixen els articles 3 i 4.

    14.3. Són infraccions greus:

  9. L'incompliment de la quota de pantalla en un percentatge superior al deu per cent i igual o inferior al vint per cent, referit al nombre de dies d'exhibició de pel·lícules que cal exhibir doblades al català o subtitulades en català segons els articles 5 i 6.

  10. La reiteració de la comissió de quatre faltes lleus.

    14. 4. Són infraccions lleus:

  11. L'incompliment de la quota de pantalla en un percentatge igual o inferior al deu per cent referit al nombre de dies d'exhibició de pel·lícules que cal exhibir doblades al català o subtitulades en català, segons els articles 5 i 6.

  12. Qualsevol altre incompliment d'allò que preveu aquest Decret.

    14.5. D'acord amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, les infraccions esmentades als apartats anteriors són sancionades d'acord amb el que disposa l'article 10.1 de la Llei de l'Estat 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia.

    Article 15. Procediment sanciona-dor

    15.1. La imposició de les sancions esmentades a l'article 14 es regeix pel procediment sancionador regulat pel Decret 278/1993, de 9 de novembre. 15.2. Els òrgans competents per imposar les sancions a què es refereix aquest Decret són:

  13. El Govern de la Generalitat per a les infraccions molt greus.

  14. El conseller de Cultura per a les infraccions lleus i greus.

    Disposició addicional

    El Departament de Cultura i els sectors implicats en l'exhibició, la distribució, el doblatge i la producció cinematogràfica han d'analitzar cada any l'aplicació i el seguiment de les quotes de distribució i de pantalla concretades en aquest Decret i el seu impacte en el públic.

    Disposició transitòria

    1. Fins al dia 31 de desembre del 2001 la quota de distribució que concreta l'apartat 1 de l'article 3 s'ha d'aplicar als productes que es distribueixin a Catalunya amb un nombre de còpies doblades superior a les divuit sens perjudici del que disposa l'apartat 2 de l'esmentat article. La quota de distribució que concreta l'apartat 1 de l'article 4 s'ha d'establir en còmput anual en la cinquena part del conjunt de còpies subtitulades que distribueixin a Catalunya.

    2. Fins al dia 31 de desembre del 2001 les quotes de pantalla que concreten els articles 5 i 6 han de ser d'un dia com a mínim de pel·lícula doblada o subtitulada en català per quatre dies de pel·lícula doblada o subtitulada en altres llengües.

    3. Fins al 31 de desembre del 2002 s'exclouen del còmput de la base de les quotes de pantalla que concreten els articles 5 i 6 les pel·lícules estrenades ambPage 222 una anterioritat superior a tres anys comptats des de la data de l'exhibició. Nogensmenys, si són parlades o subtitulades en català compten per al còmput de la quota.

    Disposició final

    Aquest Decret entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva publicació al

    DOGC.

    Decret 269/1998, de 21 d'octubre (dogc núm. 2756, de 2 de novembre), del Departament de la Presidència, del règim jurídic de les concessions per a la prestació del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència per a emissores comercials:

    [...]

    Finalment, la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix al seu article 26.3 que les emissores de radiodifusió la concessió de les quals sigui atorgada per la Generalitat han de garantir que com a mínim el 50% del temps d'emissió sigui en llengua catalana, bé que el Govern de la Generalitat, atenent les característiques de la seva audiència, pot modificar mitjançant un reglament aquest percentatge. El mateix article de la Llei esmentada disposa que el Govern ha d'incloure l'ús de la llengua catalana en percentatges superiors als mínims com un dels criteris de concessió d'emissores, i que aquestes han de garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons per artistes catalans i que com a mínim el 25% siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès. En aquest Decret es tenen en compte els preceptes de la Llei de política lingüística, incorporant l'aranès a la programació de les emissores que tenen la seva zona de servei a Era Val d'Aran i establint criteris flexibles per al còmput del 25% de música cantada per tal d'afavorir la presència de la cantada en català a les hores de màxima audiència.

    Capítol 1. Disposicions generals Article 3. Principis inspiradors de l'activitat de les emissores de radiodifusió

    Amb caràcter general, els principis inspiradors de l'activitat de les emissores de radiodifusió són els següents:

  15. El respecte al pluralisme polític, religiós, social, cultural, ideològic i lingüístic.

  16. La protecció de la cultura i de la normalització de la llengua catalana i de l'aranès.

    Capítol 2. Procediment d'atorgament i continguts de la concessió

    Article 6. Obligacions del concessionari

    El concessionari d'una emissora comercial del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència ha de respectar els principis inspiradors detallats a l'article 3 i les següents obligacions:

  17. Usar la llengua catalana a les seves emissions de manera que el 50%, com a mínim, del temps d'emissió sigui en llengua catalana. L'ús del català s'ha de distribuir equitativament en totes les franges horàries. Això no obstant, les emissores que actualment formin part de cadenes d'abast estatal, en la totalitatPage 223 o en part del seu temps d'emissió, podran excloure d'aquesta obligació una franja horària d'un màxim de sis hores consecutives de durada. Aquesta franja quedarà exclosa del còmput del temps d'emissió als efectes del que preveu aquest precepte.

    Les emissores que tenen la seva zona de servei a Era Val d'Aran han de garantir una presència significativa de l'aranès. La meitat del temps d'emissió en aranès es podrà deduir del percentatge mínim d'emissió en català.

  18. Garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que com a mínim el 25% siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès. Queden excloses d'aquesta obligació les emissores musicals especialitzades en música clàssica o folklòrica. La Direcció General de Radiodifusió i Televisió reconeixerà aquesta exclusió a petició del concessionari.

    Capítol 3. Inspecció i règim sanào-nador

    Article 14. Règim sancionador

    14.2. A efectes del que estableixen els articles 79.16 i 80.15 de la Llei 11/1998, de 24 d'abril, general de telecomunicacions, es consideren condicions essencials del servei les següents:

  19. D'acord amb el que estableix la disposició addicional 5.a de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, també es consideren condicions essencials les obligacions específiques de l'article 6,/i g.

    Disposicions addicionals

    1. Música cantada en català

    1.1. Als efectes del compliment de l'obligació d'emissió de música cantada en català, es computaran doble les emissions efectuades en els períodes diaris de màxima audiència. La Direcció General de Radiodifusió i Televisió determinarà de manera general aquests períodes, previ informe de la Direcció General de Promoció Cultural.

    1.2. Els departaments de la Presidència i de Cultura podran establir convenis amb emissores amb programació de radiofórmules musicals que estiguin especialitzades en música de llistes o en música popular o lleugera espanyola per tal d'incloure adaptacions específiques pel que fa a l'emissió de música cantada en català. Aquests convenis també podran incloure adaptacions específiques pel que fa a l'ús de la llengua catalana en el cas de les radiofórmules especialitzades en música popular o lleugera espanyola.

    Disposicions transitòries

    1. Programació en llengua catalana

    1.1. Pel que fa a l'obligació de garantir un mínim del 50% del temps d'emissió en llengua catalana, a què fa referència l'article 6f) d'aquest Decret, el Govern pot autoritzar, prèvia sol·licitud de la persona interessada, l'aplicació d'aquesta obligació simultàniament a totes les emissores que integrin una cadena al moment d'entrada en vigor d'aquest Decret.

    1.2. D'igual manera, el Govern podrà autoritzar la utilització d'un percentatge inferior atenent les característiques de l'audiència d'una emissora en concret.

    1.3. Aquesta autorització permetrà l'establiment d'un període d'aplicació progressiva d'aquella obligació. AquestPage 224 període s'iniciarà amb el naixement de l'obligació en qualsevol de les emissores que integrin la cadena, pel que fa a l'epígraf número 1, o a l'entrada en vigor d'aquest Decret, pel que fa a l'epígraf número 2, i pot perllongar-se durant quatre anys. En tot cas, caldrà respectar un mínim del 25% del temps d'emissió en llengua catalana des de l'inici del període transitori.

    2. Programació de música cantada en català

    Pel que fa a l'obligació de garantir un 25% d'emissió de música cantada en català que estableix l'article 6.g) d'aquest Decret, el Govern pot autoritzar, prèvia sol·licitud de la persona interessada, l'aplicació progressiva d'aquesta obligació durant un termini de quatre anys. En tot cas, caldrà respectar un mínim del 10% des de l'inici del període transitori i uns increments anuals del 5% sobre el temps total d'emissió de música cantada

    Aquest Decret, entre altres disposicions, deroga el Decret 79/1989, de 4 d'abril, de regulació del procediment de concessió de la gestió indirecta del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència (rld núm. 14, pàg. 372), i el Decret 80/1989, de 4 d'abril, de regulació del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència (rld núm. 14, pàg. 372).

    Activitats audiovisuals

    En aquest àmbit s'han publicat les disposicions següents;

    Resolució de 17 de juny de 1998 (dogc núm. 2674, de 6 de juliol de 1998), del Departament de Cultura, per la qual s'aproven les bases per a la concessió dels premis de la X Mostra del Vídeo de Creació: «Annex. Bases. 1 Condicions. 1.1 Poden optar a aquests premis els productors i/o realitzadors i artistes visuals pels vídeos de creació, cd-rom de creació, videoins-tal-lació i intervenció artística a la xarxa (Internet) que reuneixin les condicions següents: [...] Que els textos, diàlegs i crèdits siguin en llengua catalana. [...].»

    Decret 222/1998, de 30 de juliol (dogc núm. 2698, de 7 d'agost), pel qual s'aprova la modificació de diversos articles del reglament d'organització i funcionament del Consell Audiovisual de Catalunya :

    Article únic

    a) L'article 4.3.a resta redactat de la manera següent: 224

    » Vetllar pel compliment del que estableix la normativa relativa a la programació i publicitat audiovisuals, en especial les lleis d'incorporació a l'ordenament de les directrius de televisió sense fronteres, i comunicar les seves conclusions i informes a l'Administració competent.

    »A aquests efectes, es farà un seguiment de les programacions de les emissores basant-se en les declaracions justificatives del compliment dels requisits establerts als articles 6,7 i 8 de la Llei 8/1996, de 5 de juliol, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable i als articles 25 i 26 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. EI Consell Audiovisual de Catalunya sol·licitarà aquestes declaracions a la Direcció General de Radiodifusió i Televisió.

    »EI Consell Audiovisual de Catalunya pot sol·licitar, per mitjà de la Direcció General de Radiodifusió i Televisió, la informació que requereixi de les entitats que operen en el sector audiovisual i de radiodifusió.»

    Resolució de 23 de setembre de 1998 (dogc núm. 2750, de 23 d'octubre), del Departament de la Presidència, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 22 de setembre de 1998, d'autorització de la transferència d'una concessió per a la gestió d'una emissora amb modulació de freqüència a Barcelona:

    Acord de 22 de setembre de 1998, del Govern de la Generalitat, pel qual s'autoritza la transferència d'una concessió per a la gestió d'una emissora amb modulació de freqüència a la localitat de Barcelona.

    Antena 3 de Radio, SA, és titular de la concessió d'una emissora de radiodifusió sonora amb modulació de freqüència a la localitat de Barcelona (104.2 MHz) atorgada per l'Acord del Govern de la Generalitat de 26 d'octubre de 1987.

    »Finalment, quant a la programació, s'assoleixen els compromisos següents:

    »c) El percentatge d'utilització de l'idioma català serà del 15%.»

    Administració local

    En aquest sector cal assenyalar la disposició següent:

    Decret 243/1998, de 22 de setembre (dogc núm. 2738, de 6 octubre), del Departament de Governació, pel qual es modifiquen els articles 58,59,Page 226 66, 67 i 68 del Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals, aprovat pel Decret 140/1988, de 24 de maig :

    []

    En relació amb tot això, el Parlament de Catalunya va adoptar la Resolució 109/V, d'li de juny de 1996, sobre la normativa relativa a les denominacions dels municipis i les comarques. En aquesta insta el Govern de la Generalitat a formular una adequació normativa que aclareixi les interrelacions de competències entre els ens locals de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans pel que fa a les denominacions de municipis i comarques, en el sentit que, tot respectant la normativa vigent en matèria de règim local, i la prerrogativa de les corporacions locals de decidir la denominació dels seus municipis, en el cas dels ajuntaments, i de la seva comarca, en el cas dels consells comarcals, pertoqui a l'Institut d'Estudis Catalans la fixació ortogràfica oficial d'aquestes denominacions, d'acord amb el que estableix la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l'autoritat lingüística de l'esmentada institució .

    Atès tot l'exposat, és procedent modificar l'articulat corresponent del Decret 140/1988, per tal de donar compliment a la Resolució 109/V del Parlament de Catalunya, i establir la tramitació procedimental que és necessària, a fi i efecte de permetre la conciliació de les discrepàncies que es puguin plantejar, tot respectant, alhora, la prevalença de la posició de l'ens local i les atribucions de l'Institut d'Estudis Catalans, d'acord amb la Llei 8/1991, de 3 de maig, esmentada abans, i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

    Per tot això, a proposta del conseller de Governació, amb l'informe favorable de la Comissió de Govern Local de Catalunya, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,

    Decreto:

    Article 1

    Es modifica l'article 58 del Reglament, que queda redactat de la manera següent:

    Article 58

    58.1. La denominació d'un municipi només es pot canviar si així ho acorda el seu ajuntament i mitjançant el procediment establert per l'article 59 d'aquest Reglament. L'Institut d'Estudis Catalans ha de prestar als ajuntaments interessats que ho sol·licitin en cada cas l'assistència i la col·laboració necessàries per tal d'elaborar la proposta de nova denominació.

    »58.2. El Govern de la Generalitat, a proposta del conseller de Governació i amb l'informe previ favorable de l'Institut d'Estudis Catalans, pot proposar als municipis les rectificacions de nom que consideri convenients, quan la denominació del municipi és susceptible de ser confosa amb la d'un altre municipi o conté incorreccions lingüístiques o no s'adiu amb la toponímia catalana. En aquest supòsit, el municipi interessat, dins el termini màxim de tres mesos, ha de sotmetre !a proposta de rectificació a informació pública per un termini de trenta dies i, posteriorment a aquesta, el ple de l'ajuntament ha de pronunciar-se sobre la proposta de rectificació mitjançant el pertinent acord,Page 227 el qual requereix el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet i, en tots els casos, de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, per tal d'expressar la conformitat amb la proposta efectuada. Aquest acord s'ha de trametre al Departament de Governació en el termini de quinze dies a comptar de l'endemà de la seva adopció i, en el cas que sigui favorable a la proposta de canvi de nom realitzada, el Departament de Governació ha de dictar una resolució que acrediti el compliment dels requisits procedimentals previstos als efectes del que estableix l'article 64 d'aquest Reglament.

    »58.3. En el supòsit que, un cop efectuat el tràmit d'informació pública que es preveu en l'apartat anterior, transcorri el termini de tres mesos que l'esmentat apartat preveu sense que l'ajuntament adopti cap acord exprés, aquest silenci sobre la proposta de rectificació de nom s'ha d'entendre en sentit negatiu.

    »58.4. En el cas que l'acord municipal que preveu l'apartat 2 sigui desfavorable i en el cas del silenci negatiu a què es refereix l'apartat 3, el Departament de Governació ha d'arxivar l'expedient.»

    Article 2

    Es modifica l'article 59 del Reglament, el qual queda redactat de la manera següent:

    Article 59

    59.1. L'acord de canvi de denominació d'un municipi ha de ser adoptat pel ple de l'ajuntament i requereix la informació pública prèvia per un termini de trenta dies i el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet i, en tots els casos, de la majoria absoluta

    del nombre legal de membres de la corporació. Aquest acord s'ha de trametre al Departament de Governació, en el termini de quinze dies a comptar de l'endemà de la seva adopció.

    »59.2. El Departament de Governació ha de trametre l'acord municipal a l'Institut d'Estudis Catalans per tal que aquest emeti un informe, en el termini de dos mesos, sobre la denominació proposada per l'ajuntament. L'Institut d'Estudis Catalans s'ha de pronunciar sobre si la nova denominació és susceptible de ser confosa amb la d'un altre municipi o conté incorreccions lingüístiques o no s'adiu amb la toponímia catalana. Si en el termini assenyalat no ha estat emès l'informe, aquest s'ha d'entendre en sentit favorable i es poden prosseguir les actuacions. Aquest informe no és preceptiu quan la proposta de nova denominació acordada per l'ajuntament s'hagi adoptat de conformitat plena amb el criteri expressat per l'Ins-titut d'Estudis Catalans en el cas d'haver-se adreçat a aquest prèviament.

    »59.3. Si l'informe emès per l'Institut d'Estudis Catalans és favorable a la denominació acordada per l'ajuntament, o un cop transcorregut el termini assenyalat en l'apartat anterior sense que l'informe hagi estat emès, l'acord municipal s'ha de considerar com a definitiu i executiu. En aquest cas, el Departament de Governació ha de dictar una resolució que acrediti el compliment dels requisits procedimentals previstos als efectes del que estableix l'article 64 d'aquest Reglament.

    »59.4. Si l'informe emès per l'Institut d'Estudis Catalans és desfavorable a la denominació acordada per l'ajuntament, el Departament de Governació l'ha de fer arribar al municipi interessatPage 228 per tal que aquest adopti, en el termini de tres mesos, un nou acord amb els re-quisits que estableix l'apartat 1 d'aquest article. El nou acord municipal s'ha de trametre al Departament de Governació en el termini de quinze dies a comptar de l'endemà de la seva adopció. En el cas de no fer la tramesa de l'acord en aquest termini, s'entén que l'ajuntament desisteix del procediment i el Departament de Governació ha d'arxivar l'expedient.

    »59.5. Si el nou acord municipal s'adiu amb el pronunciament de l'infor-me de l'Institut d'Estudis Catalans, l'acord municipal s'ha de considerar com a definitiu i executiu. En aquest cas el Departament de Governació ha de dictar una resolució que acrediti el compliment dels requisits procedimentals previstos als efectes del que estableix l'article 64 d'aquest Reglament.

    »59.6. Si el nou acord municipal no s'adiu amb el pronunciament de l'informe de l'Institut d'Estudis Catalans, el Govern de la Generalitat, en el termini de tres mesos a comptar de l'endemà de la recepció de l'esmentat acord en el Departament de Governació i a proposta d'aquest, ha d'adoptar la resolució definitiva de l'expedient, amb l'audiència prèvia del municipi interessat. Transcorregut l'esmentat termini de tres mesos sense que s'hagi dictat la resolució, l'acord municipal s'ha de considerar com a definitiu i executiu.»

    Article 3

    Es modifica l'article 66 de! Reglament, el qual queda redactat de la manera següent:

    Article 66

    66.1. La denominació de la comarca només es pot canviar si ho acorda el ple del consell comarcal amb el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Abans de l'adopció de l'acord, el consell comarcal ha de donar audiència als municipis interessats per un període no inferior a trenta dies.

    »66.2, L'Institut d'Estudis Catalans ha de prestar, als consells comarcals interessats que ho sol·licitin en cada cas, l'assistència i la col·laboració necessàries per tal d'elaborar la proposta de nova denominació.

    »66.3. La proposta de canvi de denominació esmentada s'ha de sotmetre també a informació pública pel mateix període de temps establert a l'apartat 1.»

    Article 4

    Es modifica l'article 67 del Reglament, el qual queda redactat de la manera següent:

    Article 67

    Un cop finalitzats els tràmits anteriors, el consell comarcal ha de trametre al Departament de Governació l'acord definitiu que ha adoptat, en el termini de quinze dies.»

    Article 5

    Es modifica l'article 68 del Reglament, el qual queda redactat de la manera següent:

    Article 68

    68.1. El Departament de Governació ha de trametre l'acord adoptat pel ple del consell comarcal a l'Institut d'Estudis Catalans, per tal que aquest emeti un informe, en el termini de dos mesos, sobre la denominació que esPage 229 proposa. L'Institut d'Estudis Catalans s'ha de pronunciar sobre si la nova denominació és susceptible de ser confosa amb la d'una altra comarca o d'un municipi o conté incorreccions lingüístiques o no s'adiu amb la toponímia catalana. Si en el termini assenyalat no ha estat emès l'informe, aquest s'ha d'entendre en sentit favorable i es poden prosseguir les actuacions. Aquest informe no és preceptiu quan la proposta de nova denominació acordada pel consell comarcaf s'hagi adoptat de conformitat plena amb el criteri expressat per l'Institut d'Estudis Catalans en el cas d'haver-se adreçat a aquest prèviament.

    »68.2. Si l'informe emès per l'Institut d'Estudis Catalans és favorable a la denominació acordada pel ple del consell comarcal o un cop transcorregut el termini assenyalat en l'apartat anterior sense que l'informe hagi estat emès, l'acord comarcal s'ha de considerar com a definitiu i executiu. En aquest cas, el Departament de Governació ha de dictar una resolució que acrediti el compliment dels requisits procedimentals previstos als efectes del que estableix l'article 74 d'aquest Reglament,

    »68.3. Si l'informe emès per l'Institut d'Estudis Catalans és desfavorable a la denominació acordada pel ple del consell comarcal, el Departament de Governació l'ha de fer arribar a la comarca interessada per tal que aquesta adopti, en el termini de tres mesos, un nou acord amb els requisits que estableixen els apartats 1 i 3 de l'article 66 d'aquest Reglament. Aquest nou acord s'ha de trametre al Departament de Governació en el termini de quinze dies a comptar de l'endemà de la seva adopció. En el cas de no fer la tramesa de l'acord en aquest termini, s'entén que el consell comarcal desisteix del procediment i el Departament de Governació ha d'arxivar l'expedient.

    »68.4. Si el nou acord comarcal s'adiu amb el pronunciament de l'informe de l'Institut d'Estudis Catalans, l'acord comarcal s'ha de considerar com a definitiu i executiu. En aquest cas el Departament de Governació ha de dictar una resolució que acrediti el compliment dels requisits procedimentals previstos als efectes del que estableix l'article 74 d'aquest Reglament.

    »68.5. Si el nou acord comarcal no s'adiu amb el pronunciament de l'informe de l'Institut d'Estudis Catalans, el Govern de la Generalitat, en el termini de tres mesos a comptar de l'endemà de la recepció de l'acord en el Departament de Governació i a proposta d'aquest, ha d'adoptar la resolució definitiva de l'expedient amb audiència prèvia de la comarca. Transcorregut l'esmentat termini de tres mesos sense que s'hagi dictat la resolució, l'acord comarcal s'ha de considerar com a definitiu i executiu.»

    Disposició transitòria

    Els expedients de canvi de denominació de municipis i comarques iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret han d'ajustaria seva tramitació a la normativa vigent en la data d'inici de l'expedient.Page 230

    Departament de Cultura

    Pel que fa a aquest àmbit cal esmentar la disposició següent:

    Decret 176/1998, de 8 de juliol (dogc núm. 2685, del 21), del Departament de Cultura, pel qual es modifica el Decret 72/1995, de 7 de març, pel qual es creen els Premis Nacionals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya :

    Article únic

    Es modifica l'article 1 del Decret 72/1995, de 7 de març, pel qual es creen els Premis Nacionals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pel que fa a les modalitats dels premis que s'indiquen a continuació.

    E1 Premi Nacional de Periodisme Escrit passa a tenir la denominació i el contingut següents:

    "Premi Nacional de Periodisme: a l'aportació més rellevant dels professionals del periodisme en llengua catalana".»

    Aquesta redacció sembla clarament millor que l'anterior: «a l'autor o autors del millor treball periodístic o a l'editor o el director de la millor publicació periòdica en llengua catalana.»

    Ensenyament i universitats

    En aquest àmbit s'han publicat les disposicions següents:

    Ordre de 31 de juliol de 1998 (dogc núm. 2716, de 2 de setembre), del Departament d'Ensenyament, perla qual es desplega l'organització i l'avaluació dels ensenyaments de batxillerat:

    Capítol 2. Organització curricular

    Article 3. Projecte curricular

    »3.4. El projecte curricular de centre inclourà almenys els components següents:

    »d) La concreció quant al tractament de les llengües d'acord amb la normativa vigent i el projecte lingüístic.

    »[...]

    »Article 5. Matèries optatives

    »5.3. Les matèries optatives tipificades i la seva assignació de crèdits són les següents:

    Segona llengua estrangera: 4 crèdits.Page 231

    E1 currículum de la segona llengua estrangera es va establir a l'annex 2 del Decret 82/1996, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat .

    »5.4. Tots els centres docents de dues o més línies de batxillerat hauran d'oferir la matèria optativa tipificada de segona llengua estrangera.

    »Article 23. Canvis de centre

    »23.5. En el cas d'alumnes que es traslladin a centres d'altres comunitats autònomes on el català no sigui llengua oficial, l'informe individual d'avaluació i el llibre d'escolaritat es faran en versió bilingüe, català i castellà.»

    Ordre de 12 d'agost de 1998 (dogc núm. 2726, de 17 de setembre) del Departament de Medi Ambient, per la qual es fa pública la convocatòria de subvencions a universitats públiques i privades, els seus instituts, les fundacions universitàries i altres institucions de formació de postgrau, radicats a Catalunya, per al finançament d'actuacions innovadores de formació de tercer cicle relacionades amb el medi ambient (codi de la convocatòria 02.09.98J:

    Annex

    Bases de la convocatòria

    »Article 5. Criteris de selecció

    »Els criteris preferents per a la concessió de les subvencions són els que es detallen a continuació:

    »E1 benefici que pot comportar en el procés de normalització lingüística a Catalunya.

    »Article 7. Termini d'execució de l'actuació

    »7.3. Els materials escrits, gràfics o en suport audiovisual a què fa referència l'apartat anterior s'hauran d'elaborar en llengua catalana. Si cal elaborar-los en més d'una llengua, el català ha d'ocupar-hi el lloc o posició preferent.»

    Resolució de 2 de setembre de 1998 (dogc núm. 2739, de 7 d'octubre), de l'Institut de Noves Professions del Departament d'Ensenyament, de convocatòria per a la concessió d'ajuts per a la realització de treballs de prospectiva a l'entorn de les noves professions i de l'aplicació de la qualitat formativa i/o activitats que tinguin com a finalitat l'impuls i l'aplicació de la llengua catalana en els ensenyaments no reglats o en els seus establiments docents. Modificada per Resolució de 4 de desembre de 1998 (dogc núm. 2795 de 29 de desembre):Page 232

    1. Obrir convocatòria pública per a la concessió d'ajuts a la realització de treballs de prospectiva a l'entorn de les noves professions i sobre l'aplicació de la qualitat formativa, dins del marc competencial de l'Institut Català de Noves Professions, així com actuacions tendents a l'impuls i l'aplicació del català en els ensenyaments no reglats o en els seus establiments docents, amb càrrec al crèdit 06.31.440.01 de l'exercici de 1998, fins a un import màxim de 15.000.000 de ptes., d'acord amb les disponibilitats pressupostàries.

    2. Podran sol·licitar aquests ajuts les persones físiques o jurídiques que realitzin treballs de prospectiva a l'entorn de les noves professions i sobre l'aplicació de la qualitat formativa d'ensenyaments professionalitza-dors, així com activitats tendents a l'impuls i l'aplicació del català en els ensenyaments no reglats o en els seus establiments docents.

    >A. Els ajuts podran atorgar-se per l'import total o parcial del treball de prospectiva o d'activitats d'implantació del català, en funció de les condicions específiques de les sol·licituds avaluades d'acord amb el procediment que estipula l'apartat 8 d'aquesta Resolució. En cap cas, l'ajut superarà les 900.000 ptes.

    »5. Per poder participar en aquesta convocatòria els aspirants hauran de presentar una instància adreçada al director de I'incanop, adjuntant-hi la documentació següent.

    »Memòria on s'exposi la proposta, els objectius, l'estructura i el pressupost del treball prospectiu o activitat d'implantació del català.»

    Resolució de 26 d'octubre de 1998 (dogc núm. 2759, de 5 de novembre), del Departament de la Presidència, per la qual s'implanten els ensenyaments dels idiomes català i castellà en escoles oficials d'idiomes:

    L'article 23.2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, disposa que als centres del Departament d'Ensenyament de règim especial d'idiomes és preceptiu oferir l'ensenyament de les dues llengües oficials de Catalunya.

    Per tal de donar compliment a l'esmentat precepte i de conformitat amb el que preveu l'article 50.4 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu ;

    A proposta de la Direcció General de Centres Docents,

    Resolc:

    1. Implantar els ensenyaments dels idiomes català i castellà a les escoles oficials d'idiomes que s'indiquen a l'annex d'aquesta Resolució.

    2. Aquesta implantació del Departament d'Ensenyament té elsPage 233 efectes acadèmics i administratius a partir de l'inici del curs escolar 1998-1999.

    3. La Direcció General de Centres Docents i la Direcció General de Recursos Humans adoptaran les mesures necessàries per a l'execució d'aquesta Resolució.

    Resolució de 4 de desembre de 1998 (dogc núm. 2795, de 29 de desembre), de l'Institut de Noves Professions del Departament d'Ensenyament, per la qual es modifica la Resolució de 2 de setembre de 1998, de convocatòria per a la concessió d'ajuts per a la realització de treballs de prospectiva a l'entorn de les noves professions í de l'aplicació de la qualitat formativa i/o activitats que tinguin com a finalitat l'impuls i l'aplicació de la llengua catalana en els ensenyaments no reglats o en els seus establiments docents: «Apartat 1. Obrir convocatòria pública per a la concessió d'ajuts a la realització de treballs de prospectiva a l'entorn de les noves professions i sobre l'aplicació de la qualitat formativa dins del marc competencial de l'Institut Català de Noves Professions, així com actuacions tendents a l'impuls i l'aplicació del català en els ensenyaments no reglats o en els seus establiments docents [...].» La diferència amb la resolució modificada consisteix a augmentar la quantitat destinada a aquests ajuts, que passa de 15.000.000 a 26.350.000 fta.

    Assenyalem finalment, la Resolució d'l d'octubre de 1998 (dogc núm. 2753, de 28 d'octubre) del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament de la Presidència, per la qual es concedeixen ajuts a les universitats públiques i privades per a projectes de normalització lingüística, i d'ampliació de la seva dotació econòmica.

    Etiquetatge

    En aquest apartat cal esmentar dues disposicions de creació de Denominació d'Origen Protegida que comparteixen el criteri, ben discutible, d'estendre la protecció atorgada a la versió en castellà de la denominació, tot i que els topònims no s'alteren:

    Ordre de 31 de juliol de 1998 (dogc núm. 2721, de 9 de setembre), del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual es crea la Denominació d'Origen Protegida Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya i se n'aprova el Reglament: «capítol 1. Àmbit de protecció. Article 2.2.1 LaPage 234 protecció atorgada s'estén al nom en català Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya així com al nom en castellà Mantequilla de L'Alt Urgell i La Cerdanya, i al nom geogràfic de l'Alt Urgell i la Cerdanya quan s'apliqui a mantega.»

    Ordre de 3 d'agost de 1998 (dogc núm. 2721, de 9 de setembre), del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual es crea la Denominació d'Origen Protegida Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya i se n'aprova el Reglament: «Capítol 1. Àmbit de protecció. Article 2.1 La protecció atorgada s'estén al nom en català Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya, així com al nom en castellà Queso de L'Alt Urgell i La Cerdanya, i al nom geogràfic de l'Alt Urgell i la Cerdanya quan s'apliqui a formatge.»

    Funció pública

    Administració de la Generalitat

    Destaquem, en primer lloc, les tres convocatòries següents:

    Resolució de 28 d'agost de 1998 (dogc 2730 de 23 de setembre), del Departament de la Presidència, per la qual es convoca un concurs general de mèrits i capacitats per a la provisió dels llocs de treball de l'escala auxiliar administrativa del cos auxiliar d'administració dels departaments de la Generalitat (convocatòria de provisió núm. fp/006/1998).

    Resolució de 16 d'octubre de 1998 (dogc 2750, del 23), del Departament de la Presidència, per la qual es convoca concurs general de mèrits i capacitats per a la provisió dels llocs de treball del cos subaltern d'administració dels departaments de l'Administració de la Generalitat (convocatòria de provisió núm. fp/008/1998).

    Resolució de 17 de novembre de 1998 (dogc 2775, del 27), del Departament de la Presidència, per la qual es convoca concurs general de mèrits i capacitats per a la provisió dels llocs de treball de l'escala administrativa del cos administratiu dels departaments de l'Administració de la Generalitat (convocatòria de provisió núm. fp/009/1998).

    El text següent és comú a totes tres convocatòries, tret de l'apartat 9.7.2, que no figura en la del cos subaltern. Pel que fa a les previsions relatives a aquest cos també cal tenir en compte que els 8 punts de l'apartatPage 235 8.7.1 s'apliquen al nivell B, mentre que els nivells C i/o D es valoren amb 10 punts:

    9. Mèrtts i capacitats que es valoren

    9.7. Coneixement de.la llengua catalana.

    Pels coneixements de la llengua catalana s'atorguen fins a 10 punts, distribuïts de la forma següent:

    9.7.1. Amb caràcter general, els cursos o certificats de llengua catalana acreditatius de coneixements de nivell C de la Junta Permanent de Català, o equivalents, es valoraran amb 8 punts. Així mateix, els cursos o certificats acreditatius del nivell D de la Junta Permanent de Català, o equivalents, es valoren amb 10 punts.

    9.7.2. En el cas de sol·licitud de llocs de treball que tinguin una competència lingüística rellevant, d'acord amb l'apartat de formació específica núm. 053 que consta a l'annex 2, es valoraran amb 10 punts únicament els cursos o certificats del nivell D de la Junta Permanent de Català, o equivalents.»

    Referides a convocatòries per a mossos d'esquadra trobem les dues resolucions següents:

    Resolució de 2 de novembre de 1998 (dogc núm. 2779, de 3 de desembre), del Departament de Governació, per la qual es convoca concurs oposició lliure per cobrir 8 places d'inspector del cos de mossos d'esquadra de la Generalitat (núm. de registre de la convocatòria 50/98). Conté les mateixes previsions lingüístiques que la convocatòria homònima anterior, de data 18 de novembre de 1997 (rld núm. 29, pàg. 246-247).

    Resolució de 2 de desembre de 1998 (dogc núm. 2779, de l'endemà), del Departament de Governació, per la qual es convoca concurs oposició, mitjançant promoció interna, per cobrir 224 places de caporal del cos de mossos d'esquadra de la Generalitat (núm. de registre de la convocatòria 49/98). Les exigències lingüístiques també són idèntiques, en aquest cas, a les de la convocatòria homònima anterior, de data 9 de desembre de 1997 (rld núm. 29, pàg. 247-248).

    Altres disposicions relatives a la funció pública de la Generalitat, dins d'aquest període, són les següents:

    Resolució d'li de novembre de 1998 (dogc núm. 2784, d'U de desembre), del Departament de la Presidència, per la qual es convoca concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió del lloc de responsablePage 236 de traducció i correcció jurídico-administrativa del Gabinet Jurídic Central (conv. provisió núm. PR014/98): «Annex 2.3. Requisit de coneixements de la llengua catalana. Coneixement oral i escrit de la llengua catalana superior al nivell C de la Junta Permanent de Català, o equivalent.»

    Resolució d'l de desembre de 1998 (dogc 2785, del 14), de la Presidència de la Generalitat, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de llocs del cos d'advocats de la Generalitat (convocatòria de provisió núm. 023/98):

    Annex 1

    Bases

    »3. Requisits de participació

    »3.3. Així mateix, per poder prendre part en aquesta convocatòria, s'han de posseir els coneixements orals i escrits de llengua catalana del nivell C de la Junta Permanent de Català, o coneixements equivalents, acreditats davant l'òrgan convocant.

    »El requisit establert en el paràgraf anterior no serà aplicat als funcionaris integrats en el cos d'advocats de la Generalitat que basin la seva sol·licitud en la continuïtat al servei del departament al qual ja estaven adscrits de manera definitiva i la plaça dels quals es transforma per aplicació de la disposició transitòria 2.1 del Decret 257/1997, de 30 de setembre

    Les mateixes previsions lingüístiques consten també en la Resolució de 2 de desembre de 1998 (dogc núm. 2785, del 14), de la Presidència de la Generalitat, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de diversos llocs corresponents al cos d'advocats de la Generalitat de Catalunya (convocatòria de provisió núm. 022/98). En tots dos casos, en l'apartat 3.3 es preveu un supòsit d'exempció del requisit de coneixements del català que s'aparta dels criteris seguits habitualment.

    Resolució de 3 de desembre de 1998 (dogc núm. 2786, del 15), del Departament de la Presidència, pel qual es dóna publicitat a l'Acord del Govern d'l de desembre de 1998, relatiu a l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'any 1998 de 536 places per a cossos i escales de funcionaris d'administració general i per a cossos de funcionaris d'administració especial de la Generalitat. En l'Annex es preveuen 10 places del Cos de titulats superiors, planificació lingüística:

    Annex [...]

    Cos de titulats superiors de la GeneralitatPage 237

    Planificació lingüística: 10 places.

    Administració de justícia

    Resolució de 15 de setembre de 1998 (dogc núm. 2739 i boe núm. 240, tots dos de 7 d'octubre), del Departament de Justícia, per la qual es convoca concurs de trasllats de funcionaris del cos a extingir de secretaris de jutjats de pau de poblacions de més de 7.000 habitants i del cos d'oficials de l'Administració de justícia per a la provisió de places vacants de secretaries de jutjats de pau de Catalunya. Estableix la mateixa valoració pel coneixement del català que la resolució homònima anterior, de data 27 de novembre de 1996 (rld núm. 27, pàg. 185), però ho fa d'una manera més fonamentada:

    3. Barems

    B) Coneixement oral i escrit del català.

    »De conformitat amb el que estableix l'Acord de la Comissió per a la Normalització Lingüística de 19 de juny de 1991 , els funcionaris que ho acreditin, mitjançant certificació oficial o homologació del títol aportat emès per un òrgan competent, el coneixement oral i escrit del català suposarà només a aquests efectes el reconeixement de fins a 6 punts segons el nivell de coneixement acreditat en els termes de la disposició addicional 2 del Reglament orgànic aprovat pel Reial decret 249/1996, de 16 de febrer , de la forma següent:

    »1. Certificat de nivell B: 2 punts. »2. Certificat de nivell C: 4 punts. »3. Certificat de nivell D: 6 punts.»

    Resolució de 30 de setembre de 1998 (dogc núm. 2755, de 30 d'octubre), del Departament de Justícia, per la qual es convoca un concurs per atorgar beques per a la preparació d'oposicions a jutge i fiscal. Conté la mateixa regulació lingüística que la Resolució homònima anterior, de data 16 de setembre de 1997 (rld núm. 29, pàg. 252-25), en el sentit que el coneixement oral i escrit del català és un requisit, però sense que s'hi especifiqui el nivell que s'exigeix.Page 238

    Resolució de 5 d'octubre de 1998 (dogc núm. 2769, de 19 de novembre), del Departament de Justícia, per la qual es convoca concurs de trasllat per a la provisió de places vacants dels cossos d'oficials, auxiliars i agents de l'Administració de justícia a Catalunya. El barem per valorar el coneixement oral i escrit del català és el mateix que ja figurava en la Resolució homònima anterior, de data 26 de gener de 1998 (rld núm. 30).

    Resolució de 16 d'octubre de 1998 (dogc núm. 2754 i boe núm. 259, tots dos de 29 d'octubre), del Departament de Justícia, per la qual es convoca concurs de trasllats per a la provisió de places vacants de forensies i agrupacions de forensies per al cos de metges forenses a Catalunya. La regulació lingüística és igual que la de la convocatòria anterior, de data 31 d'octubre de 1997 (rld núm. 29, pàg. 251).

    Ensenyament i universitats

    En aquest àmbit de personal al servei de l'Administració cal esmentar les disposicions següents:

    Resolució de 4 de novembre de 1998 (dogc núm. 2762, del 10), del Departament d'Ensenyament, per la qual s'anuncien diferents convocatòries adreçades als funcionaris del cos de mestres per tal de proveir llocs de treball en centres públics d'ensenyaments infantil i primari i del primer cicle d'ESO en centres d'ensenyament secundari. Les bases 3 i 24.í.2 tenen el mateix contingut que la Resolució de 23 d'octubre de 1996 (rld núm. 27, pàg. 187). En canvi, és nova la referència lingüística relativa al dret preferent:

    Base III. Convocatòria de dret preferent a localitat o a zona

    Partidpants

    11. [...]

    Per accedir al dret preferent serà necessari:

    2. Que hi hagi un lloc de treball vacant o resulta en el municipi o en la zona sol·licitades, sempre que s'estigui legitimat per exercir-lo i es posseeixin els coneixements de llengua catalana, llengua castellana i llengua aranesa a Era Val d'Aran a què es refereix la base 3.

    Resolució de 5 de novembre de 1998 (dogc núm. 2765, del 13), del Departament d'Ensenyament, per la qual es convoca concurs de trasllats per proveir llocs de treball vacants a la inspecció d'ensenyament i als cossos docents d'ensenyaments secundaris.Page 239

    Conté les mateixes prescripcions lingüístiques que la convocatòria anterior, continguda en la Resolució de 15 de gener de 1998 (rld núm. 30),

    Resolució de 24 de novembre de 1998 (dogc núm. 2776, del 30), del Departament d'Ensenyament, per la qual es convoca concurs públic per formar part de la llista d'aspirants a cobrir places vacants o substitucions en règim d'interinitat, per a determinades especialitats, en centres docents públics d'ensenyaments no universitaris dependents del Departament d'Ensenyament, per al curs 1998-99:

    1. Convocar concurs públic per formar part de la llista d'aspirants a cobrir places vacants o substitucions en règim d'interinitat en centres docents públics d'ensenyaments no universitaris dependents del Departament d'Ensenyament per al curs 1998-99, per a les especialitats següents:

    Cos de mestres [...]

    Cos de professors d'ensenyament secundari [...]

    Cos de professors tècnics deformació professional (...]

    Cos de professors d'escoles oficials d'idiomes [...]

    Cos de professors d'arts plàstiques i disseny [...]

    2. Per tal de formar part de la llista esmentada al punt anterior, les persones interessades hauran de reunir els requisits següents:

    f) Estar en possessió d'alguna de les titulacions, certificats o condicions que acreditin el coneixement adequat de la llengua catalana, que s'especifiquen a l'annex 2.»

    La Resolució homònima anterior, de data 25 de juny de 1998, que havíem omès en el número 30 de la Revista de Llengua i Dret, tenia el mateix contingut, quant a requisits lingüístics.

    Sector privat

    En aquest període han aparegut les disposicions següents, relatives a convenis col·lectius i amb alguna clàusula lingüística:

    Resolució de 6 de febrer de 1998 (dogc núm. 2708, de 21 d'agost), del Departament de Treball, per la qual s'ordena la inscripció, el dipòsit i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de les empreses Fomento de Construcciones y Contratas, sa, y fcc Medio Ambiente, sa, de Salt: «Disposicions addicionals. Sisena. ClàusuL· de normalització lingüística.

    A l'empresa, tots els anuncis o avisos han de ser redactats en català.Page 240

    No obstant això, per a la correcta comprensió de tots els treballadors afectats, es redactaran també en castellà.

    Empresa i treballadors tenen dret a fer ús oral i escrit del català en totes les activitats que es desenvolupin dins de l'empresa, sense cap mena de limitació o restricció.» Unes clàusules amb un contingut pràcticament idèntic figuren a la Resolució de 5 de maig de 1998 (dogc núm. 2727, de 18 de setembre), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas, sa (Corbera de Llobregat), per a l'any 1998 (codi conveni núm. 0807831), i també en la Resolució de 5 d'octubre de 1998 (dogc núm. 2776, de 30 de novembre), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa 2003, sa Diseno y Montaje de Stands per a l'any 1998 (codi de conveni núm. 0809992).

    Resolució de 4 de març de 1998 (dogc núm. 2678, de 10 de juliol), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del sector d'indústries de l'oli i productes derivats i les d'adobatge, farciment i exportació d'olives de les comarques de Lleida per a 1998 i 1999 (codi de conveni núm. 2500205): «Article 44. Normalització lingüística. En aquesta matèria s'actua segons el que disposen els acords establerts entre la Generalitat i els sindicats ce oo i ugt.»

    Resolució de 15 d'abril de 1998 (dogc núm. 2685, de 21 de juliol), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa La Leridana, sl, de la localitat de Lleida, per als anys 1998-1999, codi conveni núm. 2500251: «Capítol 8. Normalització lingüística. Article 26. Normalització lingüística. Es procurarà que, en el centre de treball, els anuncis al personal i comunicacions internes siguin redactades en català i en castellà.»

    Resolució d'li de juny de 1998 (dogc núm. 2706, de 19 d'agost), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció, el dipòsit i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del sector de les indústries d'imatgeria religiosa de la província de Girona per a 1998, 1999 i 2000 (codi de conveni 1700215):

    Article 34. Clàusula de normalització lingüística

    A les empreses, tots els anuncis o avisos han de ser redactats en català. No obstant això, si convé per a la correcta comprensió dels treballadors afectats, es redactaran també en castellà.Page 241

    Els treballadors i els empresaris tenen dret a fer ús oral i escrit del català en totes les activitats que es desenvolupin dins de l'empresa, sense cap mena de limitació o restricció.

    En les empreses de més de 50 treballadors, i en totes aquelles altres on els representants dels treballadors ho considerin oportú, es crearà una Comissió de Normalització Lingüística integrada en el Comitè d'Empresa, que tindrà com a finalitat vetllar pel compliment d'aquest article, i en general impulsar la normalització lingüística en l'àmbit de les activitats de l'empresa.»

    Resolució de 15 de juliol de 1998 (dogc núm. 2716, de 2 de setembre), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa fag Espafíola, sa, per a l'any 1998 (codi de conveni núm. 807822): «N) Disposicions finals. 1. Les notificacions de l'empresa destinades a centres de treball situats a Catalunya caldrà redactar-les en castellà i català.»

    Resolució de 18 de juliol de 1998 (dogc núm. 2786, de 15 de desembre), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del sector de la construcció i obres públiques de la província de Tarragona pels anys 1998-1999 (codi conveni núm. 4300145):

    Capítol 6. Normalització lingüística

    Article 66. Caràcter general

    1. A les empreses, tots els anuncis o avisos han de ser redactats en català. No obstant això, si convé per a la correcta comprensió dels treballadors afectats, es redactarà també en castellà.

    2. Els treballadors i els empresaris tenen dret a fer ús oral i escrit del català en totes les activitats que es desenvolupin dins de l'empresa, sense cap mena de limitació o restricció.

    3. En les empreses de més de 50 treballadors, i en totes aquelles altres on els representants dels treballadors ho considerin oportú, es crearà una Comissió de Normalització Lingüística integrada en el Comitè d'empresa que tindrà com a finalitat vetllar pel compliment d'aquest article, i en general impulsar la normalització lingüística en l'àmbit de les activitats de l'empresa.

    Article 67. Norma específica

    1. En les empreses de més de 500 treballadors, i en totes aquelles on es consideri oportú, es podrà estudiar, conjuntament amb els departaments de Cultura i de Treball de la Generalitat de Catalunya, la creacióPage 242 d'un servei lingüístic d'empresa, en el seguiment del qual hi participaran les seccions sindicals i la representació dels treballadors.»

    Un contingut pràcticament idèntic figura també en la disposició transitòria segona de la Resolució de 10 de setembre de 1998 (dogc núm, 2794, del 28), del Departament de Treball, per la qual s'ordena la inscripció, el dipòsit i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de les indústries de captació, elevació, conducció, tractament, depuració i distribució d'aigua de la província de Girona per a 1998 (codi de conveni 1700225).

    Altres convenis amb clàusules lingüístiques publicats en el mateix període són els següents:

    Resolució de 10 de setembre de 1998 (dogc núm. 2770, de 20 de novembre), del Departament de Treball, per la qual s'ordena la inscripció, el dipòsit i la publicació del 15è Conveni col·lectiu de treball de confiteria, pastisseria i brioixeria de Girona i la seva província per a 1998-1999 (codi conveni 1700045): «Article 37.Text del conveni. Ambdues representacions acorden que el text del present Conveni col·lectiu de treball sigui redactat en llengua catalana.»

    Resolució de 29 de setembre 1998 (dogc núm. 2758, de 4 de novembre), del Departament de Treball, per la qual s'ordena la inscripció, el dipòsit i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del comerç en general de la província de Girona per a 1998-1999 (codi conveni 1700035):

    Disposició addicional

    Normctlització lingüística

    Artícle 47

    A les empreses tots els anuncis o avisos han de ser redactats en català. Això no obstant, si convé per a la correcta comprensió dels treballadors afectats, es redactaran també en castellà.

    Els treballadors í els empresaris tenen dret a fer ús oral i escrit del català en totes les activitats que es desenvolupin en el si de l'empresa, sense cap limitació ni restricció. A les empreses de més de 50 treballadors, i en totes aquelles on els representants dels treballadors ho considerin oportú, es crearà una Comissió Paritària de Normalització Lingüística integrada en el Comitè d'Empresa, que tindrà com a finalitat vetllar pel compliment d'aquest article, i en general impulsar la normalització lingüística en l'àmbit de les activitats de l'empresa. A les empreses de més de 500 treballadors, i en totes aquelles on es consideri oportú, es podrà estudiar, conjuntament amb el Departament de Cultura i Treball, la creació d'un Servei LingüísticPage 243 d'Empresa, en el seguiment del qual participaran les seccions sindicals i la representació dels treballadors.»

    Resolució d'l d'octubre de 1998 (dogc núm. 2772, de 24 de novembre), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Magneti Marelli Ibérica, sa (centre de Barberà del Vallès), per al període 1.1.1997 al 31.12.2000 (codi de conveni núm. 0802652): «Secció 13. Article 38. Comunicacions de l'empresa. Les comunicacions oficials al personal es fan en castellà i català.»

    Resolució de 8 d'octubre de 1998 (dogc núm. 2767, de 17 de novembre), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa McDonald's Sis-temas de Espana, Inc. sucursal en Espaíïa (Barcelona) per al període 1.5.1998-30.4.1999 (codi de conveni núm. 0810002): «Article 52. Intercanvi. L'empresa i els representants legals dels empleats han de col·laborar en la recerca d'intercanvis laborals amb altres empleats de McDonald's en els països de la Comunitat Econòmica Europea, per tal de fomentar l'aprenentatge dels diferents idiomes que en componen el quadre lingüístic.»

    Resolució de 16 d'octubre de 1998 (dogc núm. 2791, de 22 de desembre) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball per al sector d'empreses de treball temporal de Catalunya per als anys 1997-1999 (codi conveni 7901245): «Article 51. Normalització lingüística. Cal procurar que en totes les empreses i centres de treball els anuncis al personal i les comunicacions internes es redactin en català. No obstant això, si és necessari per a la comprensió correcta dels treballadors afectats, també es pot

    Resolució de 3 de novembre de 1998 (dogc núm. 2771, de 23 de novembre), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball d'empreses de remolcadors de trànsit interior i exterior de ports de la província de Barcelona per als anys 1998-2000 (codi de conveni núm. 0803625): «Article 9. Text bilingüe. S'acorda la redacció.del text d'aquest Conveni col·lectiu de treball en llengua catalana, oficial a Catalunya, i en llengua castellana, idioma oficial a l'Estat espanyol.»

    Resolució de 6 de novembre de 1998 (dogc núm. 2783, de 10 de desembre), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció iPage 244 la publicació del Conveni col·lectiu de treball per al sector de la indústria d'hostaleria i turisme de Catalunya, per al període de I'l de maig de 1998 al 30 d'abril del 2001 (Codi del conveni:7900275): «Capítol 14. Normalització lingüística. Article 49. Normalització lingüística. Es procurarà que en totes les empreses i centres de treball els anuncis al personal i comunicacions internes siguin redactats en català i en castellà; així mateix es donarà compliment al previst en la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.»

    Agrupem, finalment, aquells convenis en què, de diferent manera, apareix alguna poc afortunada clàusula en què s'estableix la prevalença de la versió castellana sobre la catalana:

    Resolució de 6 de juliol de 1998 (dogc núm. 2724, de 15 de setembre), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de Productes Dietètics i Preparats Alimentosos per a l'any 1998 (codi de conveni: 7900625): «Disposicions addicionals. [...]. Quarta. Les parts sol·licitaran deia Conselleria de Treball la traducció d'aquest Conveni col·lectiu a la llengua catalana, a fi i efecte que es publiqui en totes dues llengües, catalana i espanyola, sens perjudici que, en cas de discrepància o dubte interpretatiu, prevalgui la darrera.»

    Resolució de 23 de juliol de 1998 (dogc núm. 2718, de 4 de setembre), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Laboratorios Ordesa, sl, per a l'any 1998 (codi conveni núm. 0805481): «Article 77. Dret supletori. [...]. 3. En qualsevol cas, o davant algun canvi en la versió catalana del Conveni, preval sempre el que estableix l'escrit en castellà.»

    Resolució de 23 de novembre de 1998 (dogc núm. 2782, de 9 de desembre), del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del sector de galetes de Barcelona i la seva província per a l'any 1998 (codi de conveni núm. 0801765): «Article 7. Normalització lingüística. S'acorda la redacció del present Conveni col·lectiu en idioma català, oficial a Catalunya i en llengua castellana, idioma oficial a tot l'Estat espanyol. En cas de discrepància en la interpretació del text del Conveni preval el text en llengua castellana. S'ha de procurar que en totes les empreses i centres de treball els anuncis al personal i comunicacions internes siguin redactades en català i castellà.»Page 245

    En aquest àmbit, per acabar, hem trobat la disposició següent, per la qual passa de castellà a català la denominació d'una entitat:

    Resolució de 3 de juny de 1998 (DOCG núm. 2679, de 13 de juliol), del Departament de Treball, per la qual s'aprova i s'inscriu al Registre de mutualitats de previsió social voluntària de Catalunya l'adaptació dels Estatuts socials de l'entitat Mutualidad de Previsión Escolar San José de Calasanz de Previsión Social (núm. 0141 del Registre) a la Llei 28/1991, de 13 de desembre, i el canvi de denominació: «Resolc: 1. Aprovar l'adaptació dels Estatuts socials de l'entitat Mutualidad de Previsión Escolar San José de Calasanz de Previsión Social a la Llei 28/1991, de 13 de desembre, de les mutualitats de Previsió social catalanes, i el canvi de la denominació, que passa a ser la de Mutualitat de Previsió Escolar Sant Josep de Calassanç, Mutualitat de Previsió Social.»

    Sociolingüística

    Ordre de 8 de juliol de 1998 (dogc núm. 2697, de 6 d'agost), per la qual es modifica l'Ordre de 29 de març de 1994, de creació dels premis per a recerques i treballs de sociolingüística, (rld núm. 22, pàg. 201) i es convoquen els corresponents a l'any 1998:

    Article 1

    Es modifica l'article 1 de l'Ordre de 29 de març de 1994, per la qual es creen els Premis per a recerques i treballs de sociolingüística (dogc núm. 1888, de 25.4.1994), que passa a tenir la següent redacció:

    Article 1

    Es creen els Premis següents:

    Premi Antoni M. Badia i Margarit, a treballs de recerca empírica sociolingüística.

    Premi Tomàs Garcés, a treballs de dret lingüístic o sobre l'ús oficial de les llengües.

    Premi Valentí Almirall, a propostes i experiències de planificació lingüística i de dinamització lingüística.

    Premi Bernat Fenollar, a treballs lectius universitaris de sociolingüística o planificació lingüística.

    Article 2

    Per al 1998 es convoquen els Premis següents i se n'aproven les bases, les quals figuren a l'annex d'aquesta Resolució:

    Premi Tomàs Garcés, a treballs de dret lingüístic o sobre l'ús oficial de les llengües.Page 246

    Premi Valentí Almirall, a propostes i experiències de planificació lingüística i de dinamització lingüística.»

    Decret 240/1998, de 27 d'agost (dogc 2731, de 25 de setembre), del Departament de la Presidència, pel qual s'aprova el mapa sociolingüístic de Catalunya i es declaren oficials les dades estadístiques sobre el coneixement de la llengua catalana resultants de l'Estadística de població de Catalunya referida al dia 1 de maig de 1996:

    L'article 39.2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, disposa que el Govern de la Generalitat ha d'elaborar un mapa sociolingüístic de Catalunya que ha de ser revisat cada cinc anys per tal d'adequar a la realitat la seva acció de política lingüística.

    S'aprova el mapa sociolingüístic de Catalunya integrat per les dades sobre el coneixement de la llengua catalana resultants de l'Estadística de població referida al dia 1 de maig de 1996, a les quals aquest Decret atribueix valor oficial.

    Article 2

    2.1. S'atribueix valor oficial a les dades sobre el coneixement de la llengua catalana resultants de l'Estadística de població referida al dia 1 de maig de 1996, a l'efecte de les relacions jurídiques regulades per la Generalitat d'acord amb les competències en aquesta matèria.

    2.2. Els resultats estadístics esmentats figuren com a annexos 1 i 2 a aquest Decret.

    Article 3

    A l'efecte del que disposa aquest Decret, les definicions sobre el nivell de coneixement de la llengua catalana, les quals es corresponen amb les que figuren al qüestionari d'Estadística de població de 1996, i que es refereixen als resultats estadístics inclosos en els annexos, són les següents:

    a) Entendre la llengua catalana significa ser capaç de comprendre una conversa sobre un tema corrent en català.

    b) Saber llegir la llengua catalana significa ser capaç de llegir textos corrents, com anuncis, notícies de diari, etc.

    c) Saber parlar la llengua catalana significa ser capaç de mantenir una conversa en català sobre un tema corrent.

    d) Saber escriure la llengua catalana significa ser capaç de redactar notes, postals, etc, amb correcció suficient, encara que no sigui total.»Page 247

    Terminologia

    Resolució de 3 de setembre de 1998 (dogc núm. 2727, de 18 de setembre), del Departament de Cultura, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del termcat:

    L'ús del català en els àmbits socioe-conòmic, tècnic i científic requereix l'elaboració i la difusió dels recursos terminologies que permeten designar i definir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

    El Decret 217/1997, de 30 de juliol, pel qual s'aprova la modificació dels Estatuts del termcat , estableix que el termcat ha de difondre periòdicament els termes procedents dels treballs de normalització formal que hagin estat aprovats pel Consell Supervisor, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

    L'article 4 del Decret 36/1998, de 4 de febrer , de mesures per a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que la Direcció General de Política Lingüística ha de garantir l'aplicació de la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans i l'ús de la terminologia que elabora el termcat en tots els departaments de la Generalitat.

    D'acord amb els preceptes esmentats,

    Resolc:

    1. Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del termcat durant el primer quadrimes-tre de 1998, que figuren a l'annex de la present Resolució, els quals s'acompanyen de les definicions i d'equivalències en altres llengües.

    2. En virtut del Decret 36/1998, de 4 de febrer, els departaments de la

    Generalitat han d'emprar els termes de l'annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

    Barcelona, 3 de setembre de 1998

    Lluís Jou i Mirabent

    Director general de Política Lingüística

    Annex

    Dret accident en el trajecte m sin. accident in itinere m es accidente en el trayecto; accidente in itinere fr accident de trajet; accident sur le trajet en commuting accident; travelling accident

    Accident laboral que s'esdevé anant a la feina o tornant-ne, o durant l'exercici de certes funcions sindicals.

    adoptable m i f

    es adoptable

    Persona susceptible de ser adoptada.

    adoptand -a m i f

    es adoptando

    it adottando

    Persona que està en procés d'adopció.

    escabí -ina m i f

    es escabino

    fr échevin

    it scabinoPage 248

    de Schoffen

    Membre Hec d'un jurat mixt.

    jurat mtxt m

    sin. compl. jurat escabí rn

    es escabinato; Jurado de escabinos; Jurado escabinado; Jurado mixto

    fr cour d'assises; échevinage

    de Scbòffengericbt

    Tribunal format per ciutadans que no són experts en matèria jurídica i per magistrats, els quals deliberen conjuntament.

    Nota: És un tipus de jurat propi de l'Europa continental, inexistent actualment a l'Estat espanyol.

    jurat pur m

    es Jurado puro

    enjury

    Tribunal format per ciutadans, la missió dels quals és determinar i declarar els fets en els processos penals, sense atribucions en matèria de dret.

    Nota: Es l'únic tipus de jurat vigent actualment a l'Estat espanyol. Correntment també es denomina amb la forma reduïda jurat.

    treball no declarat m

    es trabajo ckndestino; trabajo negro; trabajo sumergido

    fr travail au noir; travail cUndestin; travail noir

    en illicit work

    Treball executat infringint la legislació laboral o escapant, per la seva clandestinitat, del pagament de les càrregues socials i fiscals.

    En el mateix annex també es publiquen més termes referits als àmbits següents:

    Ciències de la Terra

    Medi ambient

    Ciències de la vida i de la salut

    Bioquímica. Medicina. Veterinària

    Ciències econòmiques i empresarials

    Màrqueting. Publicitat

    Comerç i Turisme

    Gastronomia

    Informàtica i telecomunicacions

    Resolució de 26 de novembre de 1998 (dogc núm. 2794, de 28 de desembre), per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del termcat:

    L'ús del català en els àmbits socioe-conòmic, tècnic i científic requereix l'elaboració i la difusió dels recursos terminologies que permeten designar i definir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

    El Decret 217/1997, de 30 de juliol, pel qual s'aprova la modificació dels Estatuts del termcat, estableix que el termcat ha de difondre periòdicament els termes procedents dels treballs de normalització formal que hagin estat aprovats pel Consell Supervisor, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.Page 249

    L'article 4 del Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que la Direcció General de Política Lingüística ha de garantir l'aplicació de la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans i l'ús de la terminologia que elabora el termcat en tots els departaments de la Generalitat.

    D'acord amb els preceptes esmentats,

    Resolc:

    1. Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del termcat durant el segon quadrimestre de 1998, que figuren a l'annex de la present Resolució, els quals s'acompanyen de les definicions i d'equivalències en altres llengües.

    2. En virtut del Decret 36/1998, de 4 de febrer, els departaments de la Generalitat han d'emprar els termes de l'annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

    Barcelona, 26 de novembre de 1998

    Lluís Jou i Mirabent

    Director general de Política Lingüística

    Annex

    Dret

    admetre a tràmit, v tr

    es admitir a íràmíte

    fr décL·rer recevable

    enfollow up, to

    Acceptar, un òrgan judicial o administratiu competent, un document que compleix els requisits establerts, a fi de tramitar-lo.

    administrativista, m i f

    es administrativista

    fr administrativiste

    Jurista especialitzat en dret administratiu.

    admissió a tràmit, f

    es admisión a tràmite

    fr décL·ration de recevabilité

    Acció d'admetre a tràmit un document.

    alardo, m

    es alarde

    fr examen périodique des affaires

    it revista

    en review

    Examen que fan els jutjats i tribunals sobre l'estat de tramitació de plets i causes.

    alt càrrec, m

    es alto cargo

    Persona que ocupa o exerceix un càrrec d'alta responsabilitat dins d'una organització pública o privada.

    altressí, m

    es otrost

    Petició de caràcter secundari que formula una de les parts litigants, després de la petició principal, en alguns documents judicials.

    any civil, m

    es ano civil

    fr année civile

    en legal year

    Període de 365 dies, o de 366 si és un any de traspàs, que es compta a partir del dia 1 del mes de gener i que acaba el 31 del mes de desembre del mateix any.

    any natural, m

    es ano natural

    en calendar year; natural year

    Període de 365 dies, o de 366 si comprèn el dia 29 de febrer d'un any de traspàs, que es compta de data a data, independentment del dia que es fixi com a començament.

    249

    cabal comunitari, m

    es acervo comunitario

    fr acquis communautaire

    en Community acquis

    de gemeinscbaftlicher Besitzstand

    Conjunt del dret comunitari vigent que accepta un nou estat en entrar a formar part de la Unió Europea.

    càrrec, m

    es cargo

    fr charge

    Persona que ocupa o exerceix un càrrec dins d'una organització pública o privada.

    comunicat intern, m

    es comunicado de régimen interior; comunicado interno

    fr noíe de service

    en internal memoràndum; interoffice memoràndum

    Document emprat per a comunicar fets o informacions a persones o unitats de treball d'una mateixa organització.

    coneixement, m es enterado

    Declaració que fa una persona o un òrgan administratiu notificant que s'ha assabentat del contingut d'un document o d'un acte administratiu.

    contracte de posada a disposició, m

    es contrato de puesta a disposición

    Contracte formalitzat per una empresa de treball temporal i una empresa usuària dels seus serveis, que té per objecte la cessió d'un treballador, contractat per l'empresa de treball temporal, per prestar serveis a l'empresa usuària.

    contracte nòminat, m

    sin. contracte típic, m

    es contrato nominado; contrato típica

    Contracte que s'ajusta a un tipus de contracte previst per la llei, la qual en regula específicament els elements essencials.

    despatxar, v tr i intr

    es despachar

    en expédier

    Tractar, un cap i els seus col·laboradors o subordinats, un o diversos afers.

    dictamen de conformitat, m es dictamen conforme

    fr avis conforme

    it parere conforme en assent

    Acte jurídic sense força vinculant pel qual les institucions comunitàries expressen la seva opinió sobre un o més afers.

    duanar, v tr es aduanar

    fr dédouaner

    it sdoganare en clear through the customs, to

    Fer els tràmits perquè una mercaderia surti de la duana i pagar-ne els drets corresponents.

    encàrrec de gestió, m es encargo de gestión; encomienda de gestión

    Encàrrec d'activitats que són competència d'òrgans administratius o d'entitats de dret públic a altres òrgans o entitats de la mateixa administració o d'una altra, sense que se'n cedeixi la ti-tularitat.

    esbiaixat -ada, adj es sesgado

    Dit de la interpretació que fa una persona d'un document legal, condicionada, fonamentalment, per motius ideològics.

    estimatori -òria, adj es estimatorio

    Dit d'una resolució o sentència en què les peticions d'una de les parts han estat acceptades.

    escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu, mPage 251 es escrita de interposidón de recurso contencioso-administrativo

    Document que es presenta davant la jurisdicció contenciosa administrativa, un cop exhaurida la via administrativa, per demanar la revisió d'un acte de l'Administració subjecte al dret administratiu o d'una disposició de caràcter general de rang inferior a la llei.

    escrit de proposició de prova, m es escrita de proposición de prueba

    Document en què els litigants en un procés judicial especifiquen les proves que volen que s'hi duguin a terme.

    expedientar, v tr sin. formar expedient, v intr es expedientar

    fr procéder

    it procedere

    Sotmetre un funcionari o un empleat a les actuacions necessàries per a avaluar la seva manera de procedir.

    expedientat -ada, m i f es expedientado

    Funcionari o empleat sotmès a les actuacions necessàries per a avaluar ia seva manera de procedir.

    Nota: Aquest terme també es pot utilitzar com a adjectiu.

    il·lícit, m es ilícito

    Acció no permesa per la Uei.

    injust, m es injusta

    Acció contrària a la justícia.

    magistrat -ada jutge -essa, m i f es magistrado-juez

    Persona amb categoria de magistrat que s'encarrega d'un jutjat.

    normactó, f es normación

    Acció d'establir normes jurídiques.

    Nota: Pel que fa a la relació entre normació i normativa, cal considerar la normació com l'acció de normar i la normativa, com l'efecte.

    normar, v intr es normar

    Establir normes jurídiques.

    perfecció, f es perfección

    Estat de perfet.

    perfer, v tr es perfeccionar

    conformalize, to

    Completar els requisits perquè un acte civil, especialment un contracte, tingui plena força jurídica.

    prestació social substitutoria, f es prestación social sustitutoria

    Servei civil que duen a terme els objectors de consciència, alternatiu al servei militar, que consisteix en una prestació personal en alguna de les activitats incloses en el concepte general de servei social.

    transposar, v tr es transponer

    fr tramposer

    it trasporre

    Incorporar el contingut d'una directiva de la Unió Europea a l'ordenament jurídic d'un estat membre, adaptant-ne la legislació interna o elaborant noves normes.

    En el mateix annex també figuren altres termes sobre aquests àmbits:

    Alimentació

    Ciències de la Terra

    Meteorologia

    Ciències econòmiques i empresarialsPage 252

    Màrqueting, Publicitat

    Esports

    Indumentària

    Toponímia

    Assenyalem en aquest apartat les dues disposicions següents:

    Decret 185/1998, de 21 de juliol (dogc 2690, de 28 de juliol), del Departament de Governació, pel qual s'aprova la segregació d'una part del terme municipal de Cervelló per constituir un nou municipi amb el nom de la Palma de CerveUó: «Article 1. S'aprova la segregació d'una part del terme municipal de Cervelló (Baix Llobregat) per constituir un nou municipi amb el nom de la Palma de Cervelló i amb capital al nucli de la Palma de Cervelló.»

    Reial decret 2227/1998, de 16 d'octubre (dogc 2760, de 6 de novembre), del Departament de la Presidència, sobre traspàs a la Generalitat de Catalunya de les funcions i els serveis en matèria d'assistència i serveis socials, ocupació i formació professional ocupacional dels treballadors del mar, encomanats a l'Institut Social de la Marina (ISM). Cal lamentar que en aquesta disposició s'hagin reproduït literalment del boe les següents grafies incorrectes d'aquests topònims:

    vllanova y la geltrú »Tossa del Mar »SÍ Feliu de Guíxols »_Port de la Selva »L'Ametlla del mar »Llança

    »S. Carles de la Ràpita »[...]»

    Altres disposicions dels departaments de la Generalitat

    Assenyalem en aquest apartat les disposicions següents, referides a la convocatòria de premis, subvencions i beques:

    Resolució de 17 de juny de 1998 (dogc núm. 2676, de 8 de juliol), del Departament de la Presidència, per la qual es convoca la concessió de sub-Page 253 vencions per a activitats assistencials, socials i/o culturals d'associacions o entitats catalanes de fora de Catalunya: «Annex. 6 Criteris de selecció. Per a la selecció dels projectes es tindran en compte els criteris preferents següents: [...]. 6.4 La contribució al manteniment i difusió de la llengua, cultura i realitat catalanes.»

    Ordre de 7 d'agost de 1998 (dogc núm. 2725, de 16 de setembre), del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, per la qual s'aproven les bases per a la concessió de beques en el marc del programa de formació en matèria de promoció comercial a l'estranger:

    Annex

    Bases per a la concessió de beques en matèria de promoció comercial a l'estranger

    »3. Beneficiaris

    »Poden sol·licitar aquestes beques les persones que reuneixin els requisits següents:

    »t) Tenir coneixement suficient del català i de l'idioma oficial del país de destinació o bé del que habitualment s'hi utilitza en les relacions econòmiques.

    »j) D'acord amb el programa d'aquesta convocatòria, els idiomes requerits per a les diferents beques seran l'anglès, l'alemany, el francès i l'italià, i es valoraran els coneixements d'altres llengües relacionades amb la destinació sol·licitada.

    »5. Documentació

    »La documentació requerida, que cal adjuntar necessàriament a la sol·licitud, és la següent:

    »b) Currículum professional (en català i en castellà).

    »í) Declaració sobre els nivells de coneixements d'idiomes i certificats acreditatius corresponents.

    »k) Indicació de l'idioma o idiomes dels quals es vol examinar.

    »6. Selecció del aspirants

    »6.3. Procediment de selecció

    »Els aspirants hauran de realitzar les proves eliminatòries següents:

    »la prova: prova en l'idioma 0 els idiomes escollits, que serà oral o escrita segons ho determinin els tribunals; [...].»

    Ordre de 12 d'agost de 1998 (dogc núm. 2726, de 17 de setembre), del Departament de Medi Ambient, per la qual es fa pública la convocatòria de subvencions a associacions, federacions i confederacions d'associacions que tinguin centrat el seu àmbit d'actuació en el sector primari de l'economia, radicades a Catalunya, per al finançament d'actuacions d'educació iPage 254 formació ambiental adreçades a treballadors del sector (codi de la convocatòria 02.01.98):

    Article 5. Criteris de selecció

    Els criteris preferents per a la concessió de les subvencions seran els que es detallen a continuació:

    »Abast territorial de l'actuació.

    »El benefici que pot comportar en el procés de normalització lingüística a Catalunya.

    »Artide 7. Termini d'execució de l'actuació

    »7.3. Els materials escrits, gràfics o en suport audiovisual a què fa referència l'apartat anterior s'hauran d'elaborar en llengua catalana. Si cal elaborar-los en més d'una llengua, el català haurà d'ocupar-hi el lloc o posició preferent.»

    Resolució d'li de novembre de 1998, del Departament de Sanitat i Seguretat Social, de convocatòria de la segona edició del Premi de recerca de la utilització racional del medicament de la Regió Sanitària Costa de Ponent: «Base 4. Presentació dels projectes. Els treballs es poden redactar indistintament en català o en castellà [...].» La redacció d'aquesta base és idèntica a la de la primera edició del premi, convocada per Resolució de 6 de novembre de 1997.

    Altres disposicions del mateix període són les següents:

    Resolució de 3 de novembre de 1998 (dogc núm. 2765, del 13), del Departament de Governació, per la qual es convoca un curs per a l'obtenció del certificat d'aptitud de professor de formació viària:

    Annex 1

    Bases

    2. Sol·licituds

    2.4. Per emplenar la sol·licitud, els aspirants han de tenir en compte les instruccions següents:

    c) Cas de sol·licitar l'exempció de la prova de coneixements de llengua catalana, s'haurà de fer constar en l'imprès de sol·licitud.

    2.5. Juntament amb la sol·licitud efectuada segons la base 2.1, en la qual s'ha de justificar el pagament segons la base 2.6, i dins del termini establert a la base 2.3, els aspirants han d'adjuntar: fi Fotocòpia compulsada de !a documentació acreditativa d'estar en possessió de coneixements de llengua catalana de nivell B o superior de la Junta Permanent de Català o equivalent, a efectes de quedar exempt de la prova de llengua catalana establerta a la base 4.2. 3. Comunicació de dates i de llistes 3.1. Abans del termini de dos mesos a comptar des de la data de finalit-zació del termini de presentació dePage 255 sol·licituds, el President del Servei Català de Trànsit aprovarà mitjançant Resolució la llista provisional d'admesos i exclosos d'aquesta convocatòria. La Resolució esmentada es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i indicarà els llocs on s'exposen les llistes completes i certificades tant dels aspirants admesos, fent-hi constar els que resten exempts de la prova de llengua catalana, com dels exclosos i dels motius de la seva exclusió.

    3.2. [...] Una vegada transcorregut un termini no superior a quinze dies des de la fïnalització del termini anterior, es faran públiques, mitjançant Resolució del President del Servei Català de Trànsit i pel mateix procediment, les llistes definitives dels aspirants admesos i exclosos í dels motius d'exclusió així com els aspirants exempts de realitzar la prova de llengua catalana, amb indicació de la data, l'hora i el lloc de realització de la primera prova.

    4. Procediment de selecció

    Els aspirants admesos hauran de superar un procediment previ de selecció amb caràcter eliminatori que constarà de les proves següents:

    4.1. Primera prova: prova teòrica.

    [...] La qualificació d'apte en aquesta prova serà requisit indispensable per accedir a la prova de coneixements de llengua catalana i a la prova pràctica.

    4.2. Segona prova: prova de coneixements de llengua catalana

    Consistirà en dos exercicis: un d'oral i un d'escrit sobre coneixements de llengua catalana. La durada màxima de la prova serà de dues hores trenta minuts.

    La qualificació serà d'apte o de no apte. Per accedir a la prova pràctica serà requisit indispensable haver obtingut una qualificació d'apte en aquesta prova.

    Estaran exempts de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana els aspirants que acreditin documentalment, dins el termini de presentació de sol·licituds a què fa referència l'apartat 2.3, que estan en possessió del nivell B o superior de la Junta Permanent de Català o equivalent.

    8. Tribunal qualificador

    Formarà part del tribunal un representant de l'òrgan competent en matèria de normalització lingüística en qualitat d'assessor, que actuarà amb veu però sense vot.

    Decret 323/1998, d'l de desembre (dogc 2794, del 28), del Departament d'Economia i Finances, pel qual es crea el Registre de Licitadors de la Generalitat de Catalunya: «Article 3. Sol·licitud i documents que s'han d'aportar. 3.3 Per a la inscripció al Registre de Licitadors, els interessats estrangers han d'aportar la documentació següent:

  20. Documents constitutius traduïts de manera oficial al català o castellà.»

    Assenyalem, finalment, dues convocatòries corresponents a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya:Page 256

    Resolució de 28 de juliol de 1998 (dogc 2742, de 13 d'octubre), de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya del Departament de la Presidència, per la qual es convoca el vn Concurs per atorgar subvencions per a la realització de treballs de recerca relacionats amb les ciències de l'administració, el dret i l'economia, i el vm Concurs per atorgar ajuts a la investigació en matèria d'Administració pública a Catalunya: «annex 1. Bases generals als dos concursos convocats. 7. Forma de presentada del treball: dins el termini establert en cada annex, l'adjudicatari haurà de lliurar el treball a l'Escola, redactat en llengua catalana i de la manera següent: dos exemplars mecanografiats en suport paper (djn A4) i un exemplar en suport informàtic.

    Resolució de 3 de novembre de 1998 (dogc núm. 2765, del 13), de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, per la qual es convoquen sis beques de col·laboració en les tasques pròpies de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (exp. 5.008/98):

    Annex

    5. Sol·licituds: per participar en aquest concurs, els aspirants hauran de presentar una sol·licitud on consti la preferència de torn. Caldrà adjuntar-hi la documentació següent:

    »Documents acreditatius del coneixement de la llengua catalana i d'informàtica.

    »7. Barem de mèrits: la valoració del concurs s'ajustarà al barem de mèrits següent:

    «Coneixements de llengua catalana: fins a 10 punts.Page 257

    1.2. Estat espanyol (boe d'l de juliol a 31 de desembre de 1998) Joan Ramon Solé i Durany

    Cap de la Secció d'Ús Oficial de la Llengua Catalana de la Direcció General de Política Lingüística ksdl0006@correu.gencat.es

    Assegurances

    Reial decret 2486/1998, de 20 de novembre (boe núm. 282, del 25) del Ministeri d'Economia i Hisenda, pel qual s'aprova el Reglament d'ordenació i supervisió de les assegurances privades:

    Títol II

    De l'activitat d'entitats asseguradores espanyoles

    Capítol IV

    De l'activitat en règim de dret d'establiment i en règim de lliure prestació de serveis en l'espai econòmic europeu.

    »Secció 2°. Règim de dret d'estabüment

    »Artícle 100. Establiment de sucursals.

    »2. L'entitat presentarà la documentació a la qual fa referència l'article 55.1 de la Llei i l'apartat 1 anterior d'aquest article, a la Direcció General d'Assegurances, acompanyada de traducció jurada a la llengua oficial de l'Estat membre on l'entitat asseguradora es proposi establir la sucursal.

    »4. [...]

    »L'entitat asseguradora haurà de presentar tots aquells documents on es continguin aquestes modificacions a la Direcció General d'Assegurances, acompanyant-los amb traducció jurada a la llengua oficial de l'Estat membre de la sucursal.

    »Secció 3". Règim de lliure prestació de serveis »Article 102. Activitats en règim de lliure prestació de serveis »2. L'entitat presentarà tota la documentació indicada a la Direcció General d'Assegurances, acompanyada amb la traducció jurada a la llengua oficial de l'Estat membre on l'entitat asseguradora es proposi d'exercir l'activitat en règim de lliure prestació de serveis. >A. [...]

    L'entitat asseguradora haurà de presentar tots aquells documents on es continguin aquestes modificacions a la Direcció General d'Assegurances, bo i acompanyant-hi una traducció jurada a la llengua oficial de l'Estat membre de la prestació de serveis.Page 258

    Títol III

    »De l'activitat a Espanya d'entitats asseguradores estrangeres

    Capítol I

    De l'activitat a Espanya d'entitats asseguradores domiciliades en altres països membres de l'espai econòmic europeu.

    »Secció T. Règim de dret d'establiment

    »Artide 132. Determinació de les condicions d'exercici

    »1. Quan l'autoritat de supervisió de l'Estat membre d'origen de l'entitat asseguradora que pretengui operar a Espanya en règim de dret d'establiment comuniqui a la Direcció General d'Assegurances aquesta intenció, haurà d'aportar la documentació a la qual fa referència l'apartat u de l'article 100 d'aquest Reglament, com també un certificat que acrediti que l'entitat disposa del mínim de marge de solvència exigible i dels rams o riscos on està autoritzada per operar.

    »La documentació indicada, exceptuant el certificat de solvència, es presentarà en castellà.

    »Capítol II

    »De l'activitat a Espanya d'entitats asseguradores domiciliades a tercers països

    »Secció 1°. Disposicions generals

    Article 136. Establiment de sucursals

    2. La sol·licitud i documents que l'acompanyin, com també la comptabilitat i els seus justificants, es redactaran en castellà. No obstant això, podran presentar-se en l'idioma oficial del país de l'entitat sempre que s'acompanyin de traducció jurada al castellà.»

    D'acord amb Ja disposició final primera del Reial decret, aquests articles tenen caràcter bàsic. Aquest Reial decret substitueix el 1348/1985, d'l d'agost (boe núm. 185 a 187, del 3 al 6 d'agost), pel qual s'aprovà el Reglament d'ordenació de l'assegurança privada. L'article 8 (Autorització administrativa a les entitats asseguradores espanyoles), apartat 5, d'aquest ja imposava el castellà en «la sol·licitud i els documents que l'acompanyin, com també la comptabilitat i els seus justificants». No obstant això, preveia que «Si es tracta d'una Entitat domiciliada en Comunitat Autònoma en la qual hi hagi llengua oficial diferent del castellà, podrà emprar-se aquella llengua adjuntant-hi traducció oficial a aquesta darrera. Quan es tracti de delegacions d'Entitats estrangeres, la sol·licitud i la documentació que l'acompanyi podrà estar redactada en l'idioma oficial del seu país, sempre que s'acompanyi d'una traducció oficial realitzada per l'Oficina d'InterpretacióPage 259 de Llengües del Ministeri d'Afers Estrangers». Novament, doncs, com l'any 1985, les llengües espanyoles diferents del castellà queden ai una situació pitjor que les estrangeres. A més, amb el Reial decret actual ni se citen.

    D'acord amb els articles 35.d i 36 de la Llei estatal 30/1992, de 26 de novembre, reproduïts a la Crònica del número 19, p. 221, voldríem entendre que els articles 100 i 102 transcrits no impedeixen presentar els documents previstos en una llengua espanyola diferent del castellà, si l'entitat ho fes prop d'una oficina de l'Administració dins el territori on aquesta llengua és oficial. Aquesta interpretació podria tenir un cert suport addicional en els també transcrits articles 132 i 136 del Reglament, per tal com aquests articles imposen l'ús del castellà a les entitats estrangeres, i no trobem una tal imposició en els articles 100 i 102. És clar que tampoc no ens sembla ajustat a dret que s'imposi el castellà a les estran -geres: elles també haurien de poder enviar els documents en una altra llengua espanyola, per la mateixa via esmentada que creiem que poden utilitzar les espanyoles.

    Ensenyament

    Resolució de 6 de juliol de 1998 (boe núm. 188, de 7 d'agost) de la Direcció General de l'Institut de Migracions i Serveis Socials (imserso) del Ministeri de Treball i Afers Socials, per la qual s'aprova l'Estatut bàsic dels centres d'acollida a refugiats de I'imserso i es desplega l'Ordre de 13 de gener de 1989, sobre centres d'acollida a refugiats (rld 14, p. 379):

    Capítol VI

    De la prestació i utilització dels serveis

    »Article 19

    Sense perjudici del que estableix l'article anterior, els beneficiaris dels Centres d'Acollida a Refugiats podran fer ús de llurs instal·lacions i serveis i en concret dels següents:

    »n) Ensenyament de la llengua espanyola.»

    Si el lector tenia l'amabilitat de mirar el comentari que vam fer a l'Ordre, podria comprovar que s'adiu amb la Resolució que ara esmentem. A sobre, encara hem d'enyorar la redacció de l'Ordre. Fins entre les més ní-mies resolucions, doncs, n'hi ha que ignoren el redactat de l'article 3 de la Constitució i els debats que va comportar.Page 260

    Ordre de 23 de setembre de 1998 (boe núm. 235, d'l d'octubre) del Ministeri d'Educació i Cultura, per la quaJ s'estableixen les bases per a la subscripció de convenis amb les institucions a què es refereix l'article l.l.d del Reial decret 1027/1993, de 25 de juny, pel qual es regula l'acció educativa a l'exterior (rld 21, p. 108 a 126):

    Tercer. Criteris generals que cal tenir en compte per a la subscripció de convenis. - Els criteris generals que han d'orientar la subscripció dels convenis esmentats, com també la selecció de les institucions signatàries, són els següents:

    Que el currículum de cada etapa educativa inclogui un percentatge d'ensenyament de les disciplines determinades per les autoritats educatives espanyoles amb relació a la llengua i la literatura, la geografia i la història espanyoles.

    »Que assumeixin en els seus objectius i continguts curriculars la promoció de la llengua i la cultura espanyoles, sense menyscabament de la identitat cultural de la comunitat nacional o regional on s'insereixin.»

    Ordre de 9 d'octubre de 1998 (boe núm. 247, del 15) del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es modifica la d'li de novembre de 1994 per la qual es regulen els ensenyaments complementaris de llengua i cultura espanyoles per a alumnes residents a l'exterior (rld 23, p. 241).

    Resolució de 14 d'octubre de 1998 (boe núm. 260, del 30) de la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual s'aproven les orientacions, els objectius i els continguts de les àrees de «Literatura Espanyola» i «Geografia i Història d'Espanya» per als centres que desitgin incorporar-se a la xarxa de centres espanyols a països la llengua oficial dels quals sigui l'espanyol:

    L'Ordre de 23 de setembre de 1998 estableix en el seu apartat 5.c que les institucions que desitgin integrar-se a la xarxa de centres docents espanyols a l'exterior hauran de presentar, juntament amb la seva sol·licitud, entre altres documents, una proposta del pla d'estudis del país on radiquen els seus centres i dels continguts de determinades àrees del sistema educatiu espanyol, i autoritza la Secretaria General Tècnica del Departament a dictar les orientacions i establir els continguts que hauran de tenir-se en compte en l'elaboració de l'esmentada proposta.

    En la seva virtut, aquesta Secretaria General Tècnica ha resolt el següent:Page 261

    »Únic. - S'aproven i es publiquen en annex les orientacions, els objectius i els continguts de les àrees de "Literatura Espanyola" i "Geografia i Història d'Espanya" per als centres ubicats a països la llengua oficial dels quals sigui l'espanyol, que desitgin acollir-se al que preveu l'Ordre de 23 de setembre de 1998.

    »Annex

    »Orientacions, objectius i continguts de les àrees de "Literatura Espanyola" i "Geografia i Història d'Espanya" per als centres ubicats a països la llengua oficial dels quals sigui l'espanyol

    »2. Educació Infantil (tres-sis anys)

    »2.1. Objectius generals.- Els objectius principals seran els següents:

    »3. Desenvolupar actituds positives per al conjunt de països que s'expressen en espanyol i valorar la seva pertanyença a aquesta gran comunitat.

    »3. Educació Primària (sis-dotze anys)

    »3.1.2. Continguts bàsics.- La Literatura, que ha de vincular-se a l'ensenyament de la llengua, tindrà en compte els continguts indicats a continuació, que es corresponen amb els del Sistema Educatiu Espanyol a Educació Primària:

    »Tercer cicle (deu-dotze anys):

    »2. Breu reflexió sobre les llengües d'Espanya i la llengua o llengües del país, comparant algunes semblances i diferències lèxiques entre l'espanyol parlat a Amèrica i el d'Espanya.

    »4. Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat.

    »4.1. Literatura Espanyola.

    »4.1.3. Continguts bàsics:

    »I. La Literatura Medieval.

    »2. La literatura popular a l'Espanya medieval: la lírica. El Arcipres-te de Hita: ElLibro delBuen Amor. Ramon

    »3. Tirant lo Blanc. Ausias March. La crisi del món medieval. Las Co-plas de Jorge Manrique: La seva petjada a la cultura espanyola. Una creació genial: La Celestina.

    »8. Conèixer la pluralitat cultural de l'Espanya contemporània, on coexisteixen llengües i literatures diferents, i valorar aquest fet com una manifestació de la riquesa del país i un element que anima i tonifica el seu pols.»Page 262

    Etiquetatge

    Reial decret 1359/1998, de 26 de juny (boe núm. 161, de 7 de juliol), del Ministeri de Sanitat i Consum, pel qual s'aprova el procediment per incorporar a les llistes positives espanyoles additius autoritzats en altres països membres de l'espai econòmic europeu que no estiguin previstos a les llistes espanyoles, o ho estan en dosis diferents de les permeses en aquestes llistes: «Annex. 3. El sol·licitant aportarà la documentació que permeti verificar l'autenticitat de les dades que aporta. Els documents hauran de venir acompanyats de la seva traducció, almenys, en la llengua espanyola oficial de l'Estat.» D'acord amb la disposició addicional única s'entén que té caràcter bàsic.

    Reial decret 1489/1998, de 10 de juliol (boe núm. 165, de l'endemà) del Ministeri de la Presidència, sobre la circulació de matèries primeres per a l'alimentació animal: «Article 4. Requisits documentals, 2, Les indicacions a què es refereix el present Reial Decret s'expressaran, almenys, en la llengua espanyola oficial de l'Estat, sense perjudici de la utilització de qualsevol altra llengua oficial dins el territori de les Comunitats Autònomes amb idioma propi». Segons la disposició addicional, aquesta norma té caràcter bàsic.

    Reial decret llei 8/1998, de 31 de juliol (boe núm. 194, de 14 d'agost; supl. núm. 5 en llengua catalana, de 29 d'agost), de mesures urgents en matèria de propietat industrial. El preàmbul diu que «[...] l'Acord de 30 de setembre de 1993, subscrit entre l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual i l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (oepm), permet que aquesta actuï com a administració de recerca internacional en el marc del Tractat de cooperació en matèria de patents. No obstant això, I'oepm, malgrat que és l'única administració de recerca internacional que actua en llengua castellana, també és l'única administració en el marc del Tractat de cooperació en matèria de patents, elaborat a Washington el 19 de juny de 1970 (pct), que no fa exàmens preliminars internacionals. Per tant, la introducció de l'examen preliminar és una necessitat perquè el sistema de recerques internacionals en castellà es vegi completat i Espanya pugui continuar liderant aquest àmbit. Si no és així, es privaria el món híspanoparlant d'obtenir un servei complet de recerca i exàmens preliminars internacionals en castellà. [...] Article segon. Modificacions de la Llei 32/1988, de 10 de novembre, de marques ./ S'introdueix un nou títol a la Llei 32/1988, de 10 de novembre, de marques, amb el contingut següent:/ Títol IX. Transformació de marques comunitàries. Article 87.2.Page 263

    En el termini de dos mesos des de la iniciació del procediment, el sol·licitant ha de complir els requisits següents: b) Presentar una traducció al castellà de la petició de transformació i dels documents que s'hi adjunten quan no estiguin redactats en aquest idioma». Aquest article s'afegeix als que vam blasmar en comentar la Llei 32/1988. Afegim-hi que un dels articles esmentats en aquella ocasió, el 88.e, va ser derogat per la Llei 3/1991, de 10 de gener (boe núm. 10, de l'endemà).

    Reial decret 2115/1998, de 2 d'octubre (boe núm. 248, del 16) del Ministeri de la Presidència, sobre transport de mercaderies perilloses per carretera: «Disposició addicional única./ En els transports d'àmbit estatal, sens perjudici que puguin utilitzar-se, a més, altres llengües oficials, la documentació de transport prevista en I'adr , com també les instruccions escrites per al cas d'accident, haurà d'estar redactada en l'idioma oficial de l'Estat Espanyol./ En tot cas, les instruccions escrites per al cas d'accident estaran redactades en una llengua de fàcil comprensió per al conductor del vehicle». Aquest Reial decret deroga, entre altres disposicions, una Ordre de 20 de febrer de 1985 (boe núm. 48, del 25) sobre transport internacional de mercaderies perilloses per carreteres que també imposava, en aquell cas, ruespanyol".

    Reial decret 2452/1998, de 17 de novembre (boe núm. 281, del 24) del Ministeri de la Presidència, pel qual s'aprova la Reglamentació tecnico-sanitàría per a l'elaboració, distribució i comerç de brous, consomés, sopes i cremes. L'article 10 remet, pel que fa a l'etiquetatge, al Reial decret 212/1992, que vam referenciar a la Crònica del núm. 18, p. 281. Recordem, però, que l'article 20 d'aquest darrer Reial decret, que imposava el castellà, va rebaixar aquesta imposició amb el Reial decret 1268/1997, referenciat a la Crònica del núm. 29, p. 293 i 294. D'acord amb la disposició addicional única, aquesta norma té caràcter bàsic.

    Reial decret 2599/1998, de 4 de desembre (boe núm. 301, del 17) del Ministeri deia Presidència, sobre els additius en l'alimentació dels animals:

    Capítol IV

    Disposicions reguladores d'altres aspectes dels additius

    »Article 33. Idioma.

    »Per als intercanvis intracomunitaris, les indicacions previstes en el capítol m i en l'article 32 d'aquest Reial Decret, es redactaran almenys en una de les llengües oficials del país destinatari.

    »Article 37. Exportació a països tercers.Page 264

    »En el cas de substàncies i productes destinats a l'exportació es tindrà en compte el següent:

    »b) Els esmentats productes o substàncies, si s'escau, aniran en envasos tancats, en els quals, bé mitjançant una etiqueta o imprès en ells, figuraran les dades següents inscrites, almenys, en la llengua espanyola oficial de l'Estat:

    »1r. La menció "Per a exportar a... (país tercer)".

    »2n. Nom o raó social i domicili o seu social de l'exportador.

    »3r. Denominació, naturalesa i espècie i tipus d'animals al qual va destinat el producte.

    »4t. Contingut en additius i identitat d'aquests.

    »5è. Si s'escau, característiques de qualitat d'acord amb la legislació del país destinatari.

    »6è. Qualsevol altra especificació assenyalada al document d'autorització.

    »Article 38. Importació de països tercers.

    »1. [...]

    »Les indicacions que figurin en les etiquetes o documents que acompanyen als productes importats estaran escrites, almenys, en la llengua espanyola oficial de l'Estat i els pesos i volums expressats en unitats del sistema mètric decimal.»

    Administració de l'Estat

    Reial decret 1351/1998, de 26 de juny (boe núm. 161, de 7 de juliol) del Ministeri d'Economia i Hisenda, pel qual s'estableixen les condicions per a la contractació de l'administració i dipòsit dels actius financers estrangers dels fons de pensions:

    Article 5. Condicions generals dels contractes d'administració i de dipòsit dels actius financers estrangers.

    1. Els contractes s'hauran de formalitzar per escrit, i s'hauran de redactar almenys en una de les llengües oficials espanyoles, sense perjudici de l'emissió de duplicats en altres idiomes a petició de les parts.

    »Article 10. Comunicació a la Direcció General d'Assegurances.

    »2, En el termini de quinze dies hàbils des de la formalització del contracte d'administració d'actius estrangers d'un fons de pensions, l'entitat gestora del fons de pensions haurà de presentar a la Direcció General d'Assegurances, amb traducció jurada al castellà, si s'escau, la documentació següent:Page 265

    Cal lamentar la Resolució de 21 d'agost de 1998 (boe núm. 212, de 4 de setembre) de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública del Ministeri d'Administracions Públiques, per la qual es publiquen en les diferents llengües oficials de l'Estat, diferents del castellà, els models d'impresos a utilitzar en les eleccions a òrgans de representació del personal al servei de t'Administració general de l'Estat. Com en ocasions anteriors, la llengua catalana apareix en tres versions, de les petites diferències de les quals cal deduir que la primera és l'aportada pel Govern balear, la segona per la Generalitat de Catalunya i la tercera per la valenciana. A més d'aquest atemptat contra la unitat de la llengua, trobem incorreccions en els textos catalans.

    Reial decret 1981/1998, de 18 de setembre (boe núm. 239,6 d'octubre) de Ministeri de la Presidència, pel qual s'estableix el Servei d'Informació de Vol d'Aeròdrom (afis) i es modifica el Reglament de circulació aèria aprovat pel Reial decret 73/1992, de 31 gener (rld 21, p. 136 a 139). Afegeix una nova referència lingüística a les que vam recollir en la Crònica esmentada:

    «Annex II

    Definicions, abreviatures, apartat i adjunt 7 de l'apèndix C que s'incorporen al Reglament de Circulació Aèria

    Llibre IV

    »Procediments per als serveis de navegació aèria

    »4.6.1.5.1.10 Promulgació d'informació

    »La informació relativa a la disponibilitat de I'afis i als procediments corresponents s'inclourà en la part corresponent de I'aip.

    »La informació inclourà això que segueix:

    »a) Idioma o idiomes utilitzats.»

    Ordre de 12 de novembre de 1998 (boe núm. 282, de 25 de novembre) del Ministeri de l'Interior, per la qual es determinen les escoles i l'òrgan de la Direcció General de la Policia facultat per expedir permisos de conducció canviables al personal del Cos Nacional de Policia. En publica el model en castellà. •

    Llei 42/1998, de 15 de desembre (boe núm. 300, de l'endemà; supl.l en llengua catalana de 15 de gener de 1999), sobre drets d'aprofitament per torn de béns immobles d'ús turístic i normes tributàries:

    «Títol i

    Normes civils i mercantils

    Capítol iiPage 266

    »Règim jurídic

    »Secció 2º Condicions de promoció i transmissió

    »Article 9. Contingut mínim del contracte. 3. El contracte i els documents informatius previnguts per aquesta Llei es redactaran en la llengua o en una de les llengües, elegida per l'adquirent, de l'Estat membre de la Unió Europea en el qual resideixi. A més, s'han de redactar en castellà o en qualsevol de les altres llengües espanyoles oficials en el lloc de subscripció, a elecció de l'adquirent.

    »Els adquirents estrangers que no tinguin la nacionalitat d'algun Estat membre de la Unió Europea ni siguin residents en aquests poden exigir que el contracte i els altres documents se'ls lliurin traduïts a la llengua d'un Estat membre de la Unió Europea que ells triïn.

    »Els propietaris, els promotors o qualsevol persona física o jurídica que es dediqui professionalment a la transmissió de drets d'aprofitament per torn han de conservar, a disposició de les organitzacions de consumidors que preveu la disposició addicional primera d'aquesta Llei i, si s'escau, de les autoritats turístiques, les traduccions dels documents que han de lliurar a qualsevol adquirent i de les clàusules que tinguin la consideració de condicions generals.

    »Sens perjudici de les responsabilitats que es puguin produir, en cas que hi hagi alguna divergència entre les diferents versions, s'ha d'aplicar la més favorable a l'adquirent.»

    Reial decret 2662/1998, d'li de desembre (boe núm. 303, del 19), del Ministeri de Foment, sobre regles i estàndards comuns per a les organitzacions d'inspecció i control de vaixells i per a les activitats corresponents de l'Administració marítima:

    «Annex II

    Resolució de l'Organització Marítima Internacional (o Ministeri de l'Interior) A.739 (18), aprovada el 4 de novembre de 1993

    Annex

    Directrius per a l'autorització d'organitzacions que actuïn en nom de l'Administració

    Apèndix 2

    »Elements que ha d'incloure l'acord

    »Tot acord oficial per escrit, o equivalent, concertat entre l'Administració i l'organització reconeguda, haurà d'incloure, com a mínim, els elements següents:

    »7. Elaboració de regles i/o reglaments-informació:

    »c) Idioma i format.Page 267

    »Annex III

    »Resolució de l'Organització Marítima Internacional A.789 (19), aprovada el 23 de novembre de 1993

    »Annex

    »Especificacions relatives a les funcions de reconeixement i certificació de les organitzacions reconegudes que actuïn en nom de l'Administració

    »Esferes d'interès incloses en els mòduls elementals

    »4. Competència i formació

    »Mòdul 4 A: competència general

    »El personal de I'or que realitzi una tasca reglamentària i en sigui responsable tindrà, si més no, la formació acadèmica següent: títol d'un centre d'ensenyament de tercer grau reconegut per I'or en una branca pertinent de l'enginyeria o de les ciències físiques (programa d'estudis de dos anys pel cap baix), o títol d'una institució marítima o nàutica i experiència adequada a bord d'un vaixell en qualitat d'oficial titulat, com també un coneixement de l'idioma anglès suficient per al tipus de treball que es tracti.»

    Cultura

    Ordre de 15 de juliol de 1998 (boe núm. 176, del 24) del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual s'estableixen ajudes al teatre i circ de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música per a 1998:

    Sisè. Programes de difusió nacional de la dramatúrgia actual i de preservació i difusió del teatre clàssic.

    Es podran concedir ajudes a projectes de nova producció d'obres de teatre per a realitzar sortides per Espanya, sempre que les actuacions es realitzin, almenys, en tres Comunitats Autònomes i que, com a mínim el 55 per 100 de les representacions exigides es duguin a terme fora de ia comunitat d'origen, excepte en el supòsit que el projecte de producció sigui en una llengua oficial diferent del castellà. El fet insular de les Illes Balears i les Canàries i que les produccions siguin en llengua oficial espanyola diferent del castellà es valoraran en desenvolupar aquesta Ordre en les resolucions corresponents.»

    Resolució de 9 de juliol de 1998 (boe núm. 182, de 31 de juliol) de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es convoquen determinades ajudes corresponents a l'any 1998:Page 268

    Segon. Ajudes per al foment de l'edició de llibres espanyols per a les biblioteques públiques.

    1. Objecte i finalitat. Es convoca per a 1998 la concessió d'ajudes a l'edició, en qualsevol de les llengües oficials espanyoles, d'obres de la nostra cultura, de projecció nacional i internacional, que contribueixin a l'enriquiment del nostre patrimoni bibliogràfic comú, amb el doble objectiu d'ampliar els fons de les biblioteques públiques d'Espanya, i a més fomentar i afavorir la comunicació i cohesió cultural entre les comunitats autònomes, creant un fons bibliogràfic comú a totes les biblioteques públiques, on es trobin representades totes les llengües i cultures d'Espanya. Aquestes obres podran ser editades en suports tradicionals o en els nous suports que permet la tecnologia actual.

    »L'objecte d'aquestes ajudes serà l'edició de:

    »

  21. Obres de referència i consulta -enciclopèdies, diccionaris, històries, bibliografies- de qualsevol de les matèries següents: ciències socials, filosofia i teologia, ciències pures i aplicades, literatura i lingüística, història, art i geografia.

    »b) Obres literàries d'autors preferentment espanyols, iberoamericans i clàssics.

    »c) Obres d'humanitats: història, belles arts, geografia, filosofia, pensament i etnografia.

    »d) Obres destinades a nens i joves, d'autors preferentment espanyols.

    »6.3. Criteris generals de valoració: Per a la concessió i adjudicació d'aquestes ajudes, es valoraran positivament els criteris següents:

    »f) Les obres que reflecteixin i reuneixin la diversitat cultural espanyola i contribueixin a la cohesió i comunicació cultural entre les Comunitats Autònomes.

    »Tercer. Ajudes per al foment de h traducció i edició entre llengües oficials espanyoles d'obres d'autors espanyols.

    »1. Objecte i finalitat. Es convoca per a 1998 la concessió d'ajudes a editors amb la finalitat de promoure la intercomunicació de les diferents cultures espanyoles, mitjançant la traducció i l'edició en qualsevol llengua espanyola d'obres d'autors espanyols escrites originàriament i publicades en qualsevol de les llengües oficials espanyoles, amb l'objecte d'ampliar els fons de les biblioteques públiques de tot Espanya, i a més fomentar i afavorir la cohesió cultural entre les Comunitats Autònomes. Aquestes obres podran ser editades en suports tradicionals o en els nous suports que permet la tecnologia actual.Page 269

    »L'objecte d'aquestes ajudes serà la traducció i l'edició de:

    »a) Obres literàries d'autors espanyols.

    »b) Obres d'assaig i pensament espanyol.

    »6. Instrucció de procediment i criteris generals de valoració.

    »6.2. Estudi i avaluació: Les sol·licituds i la documentació presentades seran estudiades per una Comissió d'Assessorament i Avaluació, que estarà integrada pels membres següents:

    »Vocals:

    »Tres experts, un en llengua catalana, un altre en llengua gallega i un altre en èuscar, nomenats respectivament, a proposta de les Comunitats Autònomes de Catalunya, Galícia i País Basc.

    »Quart. Ajudes a empreses i institucions sense finalitat de lucre, editores de revistes de cultura.

    »1. Objecte i finalitat. Es convoca per a 1998 la concessió d'ajudes a empreses mercantils privades i a institucions sense finalitat de lucre del sector de la comunicació social i cultural, editores de publicacions periòdiques, no diàries, de cultura, entenent-se les dedicades a les matèries següents: Literatura i lingüística. Arts plàstiques i escèniques, música i cinematografia. Història, geografia, arquitectura, arqueologia i arts populars. Filosofia i ciències socials,

    »La finalitat d'aquestes ajudes és aconseguir la difusió gratuïta de revistes de cultura, en qualsevol de les llengües oficials espanyoles, a les principals biblioteques, centres culturals i universitats d'Espanya, per fomentar i afavorir la comunicació i cohesió cultural entre les Comunitats Autònomes.»

    Resolució de 10 de juliol de 1998 (boe núm. 184, de 3 d'agost) de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es convoquen els ajuts per al foment de la traducció i edició, en qualsevol llengua estrangera, d'obres literàries o científiques d'autors espanyols, corresponents a 1998:

    1. Objecte i finalitat. Es convoca per a 1998 la concessió d'ajuts a editors amb la finalitat de promoure la difusió de la cultura espanyola mitjançant l'edició, en qualsevol llengua estrangera, d'obres literàries o científiques d'autors espanyols, escrites originàriament i publicades en qualsevol de les llengües espanyoles.

    Cal celebrar que, mentre que la Resolució anterior, de 21 de juliol de 1997 (rld núm. 29, p. 319 i 320), només es referia al castellà com a llenguaPage 270 d'origen, la convocatòria de 1998 preveu, com s'ha vist, que ho puguin ser totes les llengües espanyoles.

    Funció pública Administració de justícia

    Resolució de 15 de setembre de 1998 (boe núm. 240, de 7 d'octubre) de la Secretaria d'Estat de Justícia del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen a concurs de trasllats places per a secretaries de jutjat de pau de més de 7.000 habitants, entre secretaris de pau a extingir i oficials de l'Administració de justícia:

    [Base] Tercera. Barems.

    2. Per a places de Secretaries de Pau de menys de 7.000 habitants:

    Dins cadascuna de les preferències esmentades, la valoració de mèrits de l'antiguitat i el coneixement de la Uengua oficial de la Comunitat Autònoma es farà en la forma següent:

    b) Coneixement oral i escrit de la llengua oficial pròpia de les Comunitats Autònomes. A les places ubicades a les Comunitats Autònomes que tinguin llengua oficial pròpia, el coneixement oral i escrit d'aquesta degudament acreditat mitjançant certificació oficial de la Comunitat Autònoma, o homologació del títol aportat i del nivell al qual correspongui el títol, suposa el reconeixement a aquests efectes de fins a sis punts, segons el nivell de coneixement acreditat en els termes de la disposició addicional segona del Reglament Orgànic aprovat per Reial Decret 249/1996, de 16 de febrer , en la forma següent:

    b.1. A la zona bascòfona i mixta que determina l'article 5 de la Llei foral 18/1986, de 15 de desembre, de la Comunitat Foral de Navarra :

    D'acord amb el que disposa el Decret 224/1989, de 17 d'octubre, pel qual es regula la planificació de la normalització de l'ús de l'èuscar en les Administracions Públiques de la Comunitat Autònoma del País Basc , i altres disposicions de desenvolupament derivades dels plans de normalització de l'èuscar que puguin dictar-se en l'àm-Page 271 bit de l'esmentada Comunitat Autònoma es tindran en compte els següents criteris:

    1. Perfil lingüístic 2: Dos punts

    2. Perfil lingüístic 3: Quatre punts

    3. Perfil lingüístic 4: Sis punts

    A la Comunitat Foral Navarra, on no hi ha establert certificat oficial corresponent al perfil 2, s'haurà de superar un examen d'acreditació que a aquest efecte convoquin els òrgans competents en aquesta matèria, fet que els atorgaria el certificat corresponent.

    b.2. Dins l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

    1. Certificat de nivell B o títols homologats: Dos punts.

    2. Certificat de nivell C o títols homologats: Quatre punts.

    3. Certificat de nivell D o títols homologats: Sis punts.»

    Les previsions lingüístiques són idèntiques a les que vam reproduir a la Crònica del núm. 27, p. 198 i 199, si bé en aquest cas la convocatòria ja només fa referència a Navarra i les Illes Balears, per tal com les altres comunitats autònomes ja fan les seves pròpies convocatòries. Cal tenir en compte que, d'acord amb l'apartat 1.2 de la mateixa base tercera, la valoració de mèrits dels aspirants a places de secretaries de pau de més de 7.000 «s'efectuarà d'acord amb el barem establert per a les places de Secretaries de Pau de menys de 7.000 habitants».

    No fan cap previsió lingüística tres acords de 14 d'octubre de 1998 (boe núm. 254, de 23 d'octubre) del Ple del Consell General del Poder Judicial, pels quals s'anuncien concursos de mèrits per a la provisió de tres llocs de treball d'auxiliar, amb destinació a l'Escola Judicial amb seu a Barcelona, i dos llocs de treball d'auxiliar i un de subaltern amb destinació al Centre de Documentació Judicial amb seu a «San Sebastià»».

    La Resolució de 16 d'octubre de 1998 (boe núm. 259, del 29) de la Secretaria d'Estat de Justícia del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen a concurs de trasllats places vacants de forensies i agrupacions de fo-rensies per al cos de metges forenses, inclou, a la base 3.2, una previsió anàloga a la de la convocatòria anterior, de 31 d'octubre de 1997 (rld 29, p. 301 i 302):

    Tercera. 2. Valoració del coneixement de la llengua oficial a les comunitats autònomes.

    2. Per a la provisió dels llocs de treball vacants radicats a les comunitats autònomes que tinguin llengua oficial pròpia, el seu coneixement oral i escrit serà valorat de la forma següent:

    A) Dins l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears:Page 272

    a) Certificat de nivell B: dos punts.

    b) Certificat de nivell C: quatre punts.

    c) Certificat de nivell D: sis punts.

    B) Per a valorar aquestes llengües oficials de les comunitats autònomes s'haurà d'aportar junt

    Reial decret 2397/1998, de 6 de novembre (boe núm. 278, del 20) del Ministeri de Justícia, sobre substitució a la carrera fiscal: «Article 3. Procediment de selecció i nomenament. 2. L'ordre de selecció serà fixat pels mèrits de cada aspirant d'acord amb el barem següent, sempre que no concorrin altres circumstàncies que en comportin la manca d'idoneïtat, f) A les Comunitats Autònomes amb dret o llengua pròpia, l'acreditació del seu coneixement representarà un màxim de 3 punts.»

    Aquesta disposició constitueix la primera regulació lingüística per als fiscals. També és la primera vegada, doncs, que les convocatòries inclouen aquesta valoració. Així l'Ordre de 3 de desembre de 1998 (boe núm. 302, del 18) del Ministeri de Justícia, perla qual es convoquen places d'advocats fiscals substituts corresponents a] present any judicial, conté la base següent: «7.6. A les Comunitats Autònomes amb dret o llengua pròpia, l'acreditació del seu coneixement representarà un màxim de tres punts.»

    Tres acords de 10 de novembre de 1998 (boe núm. 278, del 20), de 9 de desembre de 1998 (boe núm. 305, del 22) i de 21 de desembre de 1998 (boe núm. 311, del 29), de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pels quals es resolen les sol·licituds sobre reconeixement del mèrit preferent del coneixement de l'idioma i del dret civil especial o foral propi de les comunitats autònomes. Aquesta és la primera vegada que es publiquen acords d'aquest tipus, d'aplicació dels articles 109.4 i 111.4 del Reglament 1/1995, de 7 de juny, de la carrera judicial, d'acord amb la redacció atribuïda per l'Acord de 25 de febrer de 1998, que vam reproduir en la Crònica del número anterior. Cal lamentar novament, però, l'absurda distinció entre català i valencià que apareix en els idiomes acreditats.

    Ordre de 20 de novembre de 1998 (boe núm. 290, de 4 de desembre) del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l'ingrés en el cos d'oficials de l'Administració de justícia. Les previsions lingüístiques són idèntiques a les de la convocatòria anterior, de 17 de novembre de 1997, a les quals vam fer referència al núm. 29, p. 302. Hi ha afe-Page 273 git, però, el lamentable últim paràgraf de la base 9.4.6. Tot seguit reproduïm les previsions lingüístiques de la convocatòria, tan prolixes com poc eficaces:

    2. Torn de promoció interna 2.1. Requisits dels aspirants: [...] Les equivalències dels títols al·legats que no tinguin caràcter general hauran de justificar-se mitjançant certificació del Ministeri d'Educació i Cultura aportada per l'interessat. El coneixement de les llengües oficials de les Comunitats Autònomes s'acreditarà mitjançant presentació del certificat oportú expedit per l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma, en els termes establerts a la base 9.4 de la present convocatòria.

    2.3. Valoració dels mèrits: Seran mèrits avaluables per a l'accés al Cos d'oficials els següents:

    2.3.1. Historial acadèmic: e) Coneixement d'idiomes estrangers documentats mitjançant estudis d'especialització, realitzats en centres o institucions nacionals, autonòmics o internacionals reconeguts oficialment, o coneixement de llengües oficials pròpies de les Comunitats Autònomes, acreditat d'acord amb els certificats recollits a la base 9.4 de la present Ordre: 1,5 punts per cadascun, amb un màxim de tres.

    2.4. Coneixement de la llengua autonòmica: Per a aquells aspirants que concorrin per a places convocades en l'àmbit territorial de Comunitat Autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1), el coneixement oral i escrit d'aquesta es valorarà, a més de la forma prevista a la base 2.3.l.e), fins a sis punts per esguard del seu nivell en els termes establerts a la base 9.4 de la convocatòria present. Els punts obtinguts així només seran aplicables en l'àmbit de la Comunitat Autònoma per l'àmbit territorial de ía qual concorren i només es tindrà en compte per a l'adjudicació de destinació dintre d'aquest àmbit, per la qual cosa hauran de figurar separats de la puntuació total obtinguda pels mèrits valorats d'acord amb la base 2.3 i als efectes de la seva incíusió en el su-bescalafó, segons que es determina a la base 11.7.

    2.5. Documentació que cal aportar: Els aspirants hauran d'acompanyar amb les sol·licituds per prendre part en el concurs, la documentació que encon-ttnent s'assenyala:

    Els aspirants que concorrin per un àmbit territorial amb llengua oficial pròpia, i desitgin que els en sigui valorat el coneixement, hauran d'adjuntar les certificacions corresponents, d'acord amb el que està previst a la base 9.4. [...]

    2.7.1 [...]

    En els àmbits territorials amb llengua oficial pròpia, els aspirants que n'hagin acreditat el coneixement, d'acord amb el previst a la base 2.4, ensems amb la puntuació total obtinguda d'acord amb el barem general de mèrits, es reflectirà, si s'escau, l'obtinguda en la llengua oficial de la Comunitat Autònoma per la qual concorre. Aquesta darrera serà determinant per a fixar el número obtingut dintre de l'àmbit territorial pel qual concorre l'aspirant.

    4. Pagament de la taxa d'examen i presentació de sol·licituds

    Tant per a la promoció interna comPage 274 per a la del torn lliure, els aspirants tindran en compte:

    4.2. Presentació de sol·licituds: [...] 4.2.4. Els aspirants pel torn lliure que desitgin realitzar la prova optativa de nivell de coneixement de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma per l'àmbit territorial de la qual participen, hauran d'indicar-ho en el requadre C) de l'epígraf «Dades que cal consignar segons les bases de la convocatòria», mitjançant l'expressió «prova llengua oficial». En cas que opti per l'acredita-ció documental d'aquest coneixement, haurà de remetre juntament amb la instància de participació la documentació que acrediti el coneixement d'aquest idioma en els termes previstos a la base 9.4, sense haver d'efectuar, en aquest segon cas, la prova optativa de nivell de coneixements. Els aspirants del torn de promoció interna que desitgin que els sigui valorat el coneixement de la llengua oficial de l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma per la qual participin hauran de consignar-ho així en l'epígraf c] de la instància, adjuntant amb la instància les certificacions que desitgin que els siguin valorades, en els termes previstos a la base 9.4.

    8. Exercicis de l'oposició.

    8.1.3. Tercer exercici. De caràcter optatiu, faedor per aquells aspirants que hagin obtingut plaça en l'oposició, concorrin per un àmbit territorial d'una Comunitat Autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1) i ho haguessin sol·licitat en la seva instància. Consistirà en l'acreditació del coneixement de la llengua oficial de l'esmentada Comunitat, mitjançant les certificacions que hagin presentat juntament amb la ins-

    tància de participació, o per la realització d'una prova de nivell de coneixements. En ambdós casos la valoració s'efectuarà d'acord amb els criteris establerts a la base 9.4 de la convocatòria present.

    9. Normes sobre desenvolupament i qualificació dels exercicis del torn lliure

    9.3. Tercer exercici, De caràcter optatiu, faedor pels aspirants que concorrin per aquells àmbits territorials de la base 1.1 amb idioma autonòmic propi. Es qualificarà amb un màxim de sis punts d'acord amb el nivell de coneixements demostrat per l'aspirant i els criteris de valoració establerts a la base 9.4 de la present Ordre.

    L'acreditació dels nivells de coneixement pot efectuar-se mitjançant una prova realitzada a l'efecte o mitjançant l'acreditació del coneixement de la referida llengua amb la presentació, junt amb la instància de participació de certificació expedida per la Comunitat Autònoma per la qual concorre, en els termes previstos a ia base 9.4, acredita-dora de l'homologació i del nivell al qual correspon el títol aportat.

    La puntuació de la prova optativa de llengua oficial de Comunitat Autònoma només serà aplicable en l'àmbit de la Comunitat Autònoma respectiva als sols efectes d'establir el número en la relació d'aprovats dintre de l'àmbit territorial pel qual concorre l'aspirant, per la qual cosa haurà de reflectir-se separada de l'obtinguda en els dos exercicis obligatoris, als efectes de la seva inclusió en el Subescalafó d'acord amb el que preveu la base 11.7 ,

    9.4. Criteris de valoració de llengua autonòmica.

    La valoració del coneixement de laPage 275 llengua autonòmica tant en promoció interna com en torn lliure, s'efectuarà d'acord amb els següents criteris quan,

    9.4.1. D'acord amb l'establert en el Decret 224/1989, de 17 d'octubre, pel qual es regula la planificació de la normalització de l'ús de l'èuscar a les Administracions Públiques de la Comunitat Autònoma del País Basc .

    1r. Perfil lingüístic 2: dos punts.

    2n. Perfil lingüístic 3: quatre punts.

    3r. Perfil lingüístic 4: sis punts.

    En la zona bascòfona i mixta que determina l'article 5 de la Llei Foral 18/1986, de 15 de desembre, de la Comunitat Foral de Navarra , s'aplicaran els mateixos criteris que els establerts a l'apartat anterior.

    9.4.2. En l'àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya: De conformitat amb l'Acord de la Comisión para la normalización lingüística .

    1r. Certificat de nivell B: dos punts. 2n. Certificat de nivell C: quatre punts.

    3r. Certificat de nivell D: sis punts.

    9.4.3. Comunitat Autònoma Gallega:

    1r. Curs d'iniciació i perfeccionament o curs bàsic: dos punts.

    2n. Curs Mitjà de llenguatge jurídic gallec; quatre punts.

    3 r. Cu rs Superior de llenguatge j u-rídic gallec: sis punts.

    9.4.4. Comunitat Autònoma Valenciana:

    1r. Certificat de grau elemental oral i escrit del valencià: dos punts.

    2n. Certificat de grau mitjà oral i escrit del valencià: quatre punts.

    3r. Certificat de grau superior oral i escrit del valencià: sis punts.

    9.4.5. Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

    1r. Certificat de nivell B: dos punts. 2n. Certificat de nivell C: quatre punts.

    3r. Certificat de nivell D: sis punts.

    9.4.6. A les Comunitats Autònomes com les del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra en les quals no hi ha establert certificat oficial corresponent al perfil 1 i 2, s'haurà de superar un examen d'acreditació que a aquests efectes convoquin els òrgans competents en l'esmentada matèria, la qual cosa els atorgaria el certificat corresponent.

    L'acreditació en el torn de promoció interna i en el torn lliure dels nivells de coneixement de les llengües oficials de les Comunitats Autònomes d'acord amb el que disposa la present base, s'efectuarà mitjançant certificació expedida per les Comunitats Autònomes acre-ditadora de l'homologació i del nivell al qual corresponguin els títols aportats, o per la realització d'una prova de nivell de coneixement en torn lliure.

    A la Comunitat de Catalunya serà possible acreditar el coneixement d'idioma mitjançant aportació deís certificats corresponents a català, valencià o mallorquí .

    10. Llista d'aprovats.

    Els aspirants, compresos en aquesta relació que concorrin per un àmbit territorial amb llengua autonòmica pròpia, seran citats per a la realització del tercer exercici de caràcter optatiu, si hoPage 276 haguessin sol·licitat així en la seva instància.

    10.2. Una vegada conclosos tots els exercicis de l'oposició, el Tribunal qualificador únic publicarà en el «Butlletí Oficial de l'Estat» i en el «Butlletí» de les Comunitats Autònomes on es convoquin places la relació provisional d'aspirants que hagin superat l'oposició en cada àmbit territorial d'acord amb el que preveuen els paràgrafs quatre i cinc de la base 10.1 amb indicació del número obtingut en cada àmbit, document nacional d'identitat, puntuació obtinguda en cadascun dels exercicis, i total d'ambdós exercicis obligatoris; junt amb aquesta nota total però separada d'ella i sense suma r-la-hi figurarà, si s'escau, l'obtinguda en la llengua oficial de la Comunitat Autònoma per l'àmbit territorial de la qual concorre.

    11. Presentació de documentació, sol·licituds de destinació i nomenament de funcionaris de carrera.

    11.7. Donat el caràcter nacional del Cos d'Oficials de l'Administració de Justícia, per al nomenament com a funcionaris de carrera, i a efectes de la seva incorporació en el corresponent escalafó o subescalafó, es confeccionaran dues llistes per cada torn (promoció i lliure) en les quals seran tingudes en compte les puntuacions obtingudes pels opositors en cada àmbit territorial amb especificació de l'obtinguda en la prova de llengua oficial de la Comunitat Autònoma per l'àmbit territorial de la qual concorre a l'efecte de la seva integració en el subescalafó citat [...].

    Les previsions lingüístiques de l'Ordre de 23 de novembre de 1998 (boe núm. 291, de 5 de desembre) del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l'ingrés en el cos d'auxiliars de l'Administració de justícia, contingudes a les bases 2.3, 2.4.í.e, 2.5, 2.6.c, 2.8.1, 4.2.4, 8.1.3, 9.3 i 4, 10.1 i 2 i 11.7, són substancialment idèntiques a les de la convocatòria anterior de 17 de novembre de 1997 (rld 29, p. 302) i a les de la convocatòria d'oficials reproduïda anteriorment. Les diferències que volem destacar respecte a aquestes són les següents:

    A la base 2.6.c, on diu «llengua oficial pròpia» la convocatòria anterior de 17 de novembre de 1997 deia «llengua autonòmica oficial», com ja feia la base anàloga de la convocatòria anterior i la reproduïda més amunt de les convocatòries d'oficials.

    A l'igual de la convocatòria d'oficials reproduïda més amunt, aquesta convocatòria també ha afegit, respecte a l'anterior per a auxiliars, un lamentable últim paràgraf a la base 9.4.6 que té el mateix tenor que el del mateix número de la convocatòria d'oficials reproduïda.

    Les previsions lingüístiques de l'Ordre de 19 de novembre de 1998 (boe núm. 292, de 7 de desembre) del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l'ingrés en el cos d'agents de l'Administració de justícia, contingudes a les bases 3.2,3, 7.1.2 i 3, 8.3 i 4, 9.2 i 10.2Page 277 són substancialment idèntiques a les de la convocatòria anterior de 17 de novembre de 1997 (rld 29, p. 302) i a les de la convocatòria d'oficials reproduïda anteriorment. Tornem a destacar, també en aquest cas, l'afegitó del darrer paràgraf de l'apartat 8.4.6, idèntic al que hem blasmat en les dues convocatòries anteriors.

    Les previsions lingüístiques de la Resolució de 19 de novembre de 1998 (boe núm. 294, de 9 de desembre) de la Secretaria d'Estat de Justícia del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l'ingrés en el cos nacional de metges forenses, contingudes a les bases 2.1.4, 5.5,7.8 i 8, són substancialment idèntiques a les de la convocatòria anterior de 18 de desembre de 1997 (rld 30) i a les de les convocatòries d'oficials i auxiliars. Tornem a destacar, també en aquest cas, l'afegitó del darrer paràgraf de l'apartat 8.2.6, idèntic al que hem blasmat en les convocatòries anteriorment referenciades. Respecte a la convocatòria de 1997, l'apartat 8.2 afegeix la referència al País Basc, a Navarra i a les Illes Balears, a més de les comunitats de Catalunya, Galícia i País Valencià, a les quals aquesta ja feia referència.

    Administració local

    Resolució de 22 de setembre de 1998 (boe núm. 251, de 20 d'octubre) de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública del Ministeri d'Administracions Públiques, per la qual s'aproven les bases generals i el programa a què hauran d'ajustar-se les convocatòries de proves selectives per a l'accés a la subescala de secretaria-intervenció de l'escala de funcionaris d'Administració Local amb habilitació de caràcter nacional:

    Annex I

    Bases

    Segona. La fase d'oposició consistirà en la realització de tres exercicis obligatoris que seran eliminatoris i, opcionalment, els qui superin la fase esmentada, podran realitzar una prova complementària per a acreditar el coneixement d'altres llengües espanyoles, diferents del castellà, que tinguin caràcter oficial en alguna Comunitat Autònoma i/o d'idiomes estrangers.

    Tercera. Prova complementària: La seva realització tindrà caràcter voluntari i consistirà a efectuar, per escrit, traduccions directes i inverses, sense diccionari, dels idiomes estrangers i/o llengües oficials de Comunitats Autònomes, triats per l'aspirant en la seva sol·licitud, fins a un màxim de tres.Page 278

    Quarta. Els exercicis obligatoris i eliminatoris de la fase d'oposició i la prova complementària es qualificaran de la forma següent:

    La prova complementària es qualificarà de 0 a 1 punt, per cada un dels idiomes i/o llengües, amb un màxim de 3 punts.»

    Aquesta prova voluntària ja existia en les convocatòries anteriors. Vegeu, per exemple, la de 31 de gener de 1994, referenciada a la Crònica del núm. 22, p. 217, i el comentari, D'acord amb la Resolució esmentada, de 22 de setembre de 1998, que recull la previsió de la prova de «llengües i idiomes» ja tradicional, la Resolució de 3 de desembre de 1998 (boe núm. 298, del 14) de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública del Ministeri d'Administracions Públiques, per la qual es convoquen proves selectives per a l'accés a la subescala de secretaria-intervenció de l'escala de funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal, regula aquesta prova en les bases 2.1, 4.3 i 8.1.B en termes anàlegs als de la Resolució suara transcrita.

    La mateixa previsió continua també apareixent en la Resolució de 10 de desembre de 1998 (boe núm. 298, del 14) de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública del Ministeri d'Administracions Públiques, per la qual es convoquen proves selectives per a l'accés a la subescala d'interven-ció-tresoreria, categoria d'entrada, de l'escala de funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal. Les bases que regulen aquesta prova voluntària són les 2.1.1, 2.1.2.a, 4.3.2 i 8.Li

    . La convocatòria anterior on també apareixien aquestes previsions és de 30 de desembre de 1997 (rld 30). En aquesta convocatòria de 22 de setembre de 1998 desapareix, però, la referència a «L'ús del castellà i altres llengües oficials» que havíem anat trobant en les convocatòries i temaris anteriors d'aquesta subescala fins a la de 30 de desembre de 1997.

    Resolució de 19 d'octubre de 1998 (boe núm. 289, de 3 de desembre) de la Direcció General de la Funció Pública del Ministeri d'Administracions Públiques, per la qual es convoca concurs unitari per a la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal. Les referències lingüístiques que figuren al preàmbul, a la bases comunes 3M, 5°.2 i 6M, i a les bases de les comunitats autònomes 3Page 279 nica diferència entre la convocatòria que ara comentem i l'anterior és que la base de la «Comunitat Autònoma de València» (sic) passa a ser de l'onzena a la dotzena. Afegim-hi, pel que fa a la remissió de la convocatòria anterior, al concurs ordinari d'li d'abril de 1997, que l'apartat 1.3 referent al País Valencià inclou també una frase que va apareixent en les convocatòries i que vam ometre. Es tracta de la precisió que «En tot cas, les Corporacions locals podran valorar el valencià com a mèrit específic en les bases de la seva convocatòria». En la que ara comentem és al final de l'apartat c) de la base dotzena.

    Resolució d'11 de novembre de 1998 (boe núm. 289, de 3 de desembre) de la Direcció General de la Funció Pública del Ministeri d'Administracions Públiques, per la qual es dóna publicitat a la convocatòria de concurs unitari per a la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal, en l'àmbit de la Comunitat Autònoma del País Basc. Com l'anterior, de 4 de novembre de 1997 (rld 29, p. 305), inclou un perfil lingüístic preceptiu en totes les places.

    Administració de l'Estat

    Del buidat de les convocatòries aparegudes durant aquest període es desprèn que valoren com a mèrit el coneixement de la llengua oficial pròpia les següents:


    Catalunya Places % % anterior
    Meriten 275 52% 8%
    No meriten 249 48% 92%
    Total places 524 100 % 100 %
    Resta Estat
    Meriten 368 48% 12%
    No meriten 394 52% 78%
    Total places 762 100 % 100 %
    Total Estat
    Meriten 643 50% 11%
    No meriten 643 50% 89%
    Total places 1.286 100 % 100 %

    Page 280

    Tenint en compte que els percentatges de la columna de la dreta són els que vam recollir a la Crònica anterior, observem que durant aquest període hi ha hagut un increment notable del percentatge de places que valoren d'alguna manera el coneixement de les IJengües oficials pròpies diferents del castellà. No obstant això, Uevat d'omissió, continua sense haver-hi cap plaça publicada que exigeixi el coneixement de la llengua pròpia diferent del castellà.

    La valoració del coneixement de la llengua respectiva està concentrada en les convocatòries d'alguns ministeris. Els que han convocat alguna plaça en què es valori com a mèrit el coneixement d'una llengua oficial diferent del castellà són els següents: Medi Ambient, Interior, Treball i Afers Socials, Economia i Hisenda, Foment i Educació i Cultura. Destaquem-ne la Resolució de 26 de novembre de 1998 (boe núm. 311, de 29 de desembre) de l'Agència Estatal d'Administració Tributària del Ministeri d'Economia i Hisenda, per la qual es convoca concurs general per a la provisió de llocs de treball (cg 4/1998), ja que cotes les 260 places convocades per a comunitats autònomes amb llengua pròpia diferent del castellà (sense comptar Catalunya), i les 233 places destinades a Catalunya, preveuen la valoració com a mèrit de la llengua respectiva. També escau de dir que hi ha convocatòries en què la valoració hi és irrisòria.

    D'altra banda, algunes convocatòries de proves selectives continuen incorporant la poc eficaç previsió que anem repetint en aquest apartat de les cròniques: «En compliment del que disposa l'article 19 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost , de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, el Ministeri d'Administracions Públiques, a través de l'Institut Nacional de les Administracions Públiques i en col·laboració amb els Centres de Formació de Funcionaris competents, en cada cas, vetllarà per la formació dels aspirants seleccionats en el domini de la llengua oficial de les Comunitats Autònomes en les quals obtinguin destinació, una vegada nomenats funcionaris de carrera».

    Escau de parar esment en les convocatòries següents:

    Resolució de 15 de setembre de 1998 (boe núm. 235, d'l d'octubre) de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions del Ministeri de Foment, per la qual es convoca concurs per a la provisió de llocs de treball, en règim de contractació labora) per a personal funcionari o laboral fix procedent de departament o organ^rnes públics:

    Annex I

    Requistts generals dels llocs vacants

    Requisits generals:Page 281

    d) Domini del castellà.

    -»Llocs de treball objecte de la convocatòria Tècnic 3a adscrit a la Direcció de Xarxes i Serveis de Telecomunicació.

    »Requisits específics:

    »Idiomes: Anglès (conversa i escrit), francès convenient. Tècnic 3a adscrit a la Direcció de Relacions Externes i Internacionals.

    »Requisíts específics:

    »Idiomes: Anglès imprescindible, es valorarà francès i alemany. Tècnic 2a adscrit a la Direcció de Sistemes d'Informació.

    «Requisits valorables: Coneixements comunicacions TCP/IP, Internet/Intranet. Coneixements d'anglès a nivell tècnic.

    Sembla que totes les places d'aquesta convocatòria deuen ser per a Madrid.

    L'Ordre de 3 de novembre de 1998 (boe núm. 275, del 17) del Ministeri de Foment, per la qual es convoca concurs general ref. FIO/98 per a la provisió de llocs de treball vacants en el Departament, té la curiosa base que transcrivim. La curiositat rau en la seva inutilitat, ja que totes les places són per a Madrid:

    Segona.

    1. Barems de valoració: Per poder obtenir un lloc de treball en el present concurs s'haurà d'assolir la puntuació màxima que per a cada lloc es determina a l'annex I.

    »1.5. Mèrits específics, per la qual es valoraran els mèrits específics adequats a les característiques i contingut de cada lloc de treball descrits a l'annex I, fins a un màxim de vuit punts.

    »En relació amb els llocs ubicats a les Comunitats Autònomes amb llengua oficial pròpia, es podrà valorar, a més dels mèrits al·ludits anteriorment, el coneixement d'aquesta llengua, especialment quan l'exercici de les funcions del lloc requereix dominar-la.»

    Ordre de 13 de novembre de 1998 (boe núm. 284, del 27) del Ministeri d'Interior, per la qual es convoca concurs general per a la provisió de llocs de treball vacants als serveis perifèrics de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries, corresponents als cossos especial masculí, especial femení i d'ajudants, escales masculina i femenina, tots ells d'institucionsPage 282 penitenciàries. En l'Annex iv hi ha una previsió genèrica per a les llengües «autòctones» de les comunitats autònomes.

    Ordre de 26 de novembre de 1998 (boe núm. 287, d'l de desembre) del Ministeri d'Economia i Hisenda, per la qual s'anuncia convocatòria pública (21/98) per a proveir llocs de treball pel sistema de lliure designació. Ens sembla que és la primera vegada que, en una convocatòria de lliure designació, es valora com a mèrit el coneixement de la llengua pròpia de destinació, encara que en algun cas l'anomeni «vernàcula» (Palma de Mallorca, A Coruna i Bilbao) i en altres es refereixi directament a la catalana (Barcelona). També és curiós que en algun cas es refereixi al coneixement de la llengua i en altres al coneixement i l'ús.

    Ordre d'l de desembre de 1998 (boe núm. 296, de l'li) del Ministeri de Defensa, per la qual es convoquen proves selectives per a l'ingrés de l'escala de científics superiors de l'Institut Nacional de Tècnica Aerospacial Esteban Terradas (inta). Ens sembla que és la primera vegada que trobem l'especificació que les proves s'han de fer «en castellà». Cal tenir en compte que hi poden aspirar estrangers:

    Annex I

    Procés de selecció i valoració

    »Procés de selecció

    »Fase de concurs. La fase de concurs consistirà en l'exposició oral i pública per l'aspirant, en idioma castellà, en un temps màxim de quaranta-cinc minuts, dels mèrits al·legats d'acord amb la base 3.5 de la convocatòria, com també de la tasca científica desenvolupada.

    »Fase d'oposició. Convocat l'opositor, el secretari del Tribunal obrirà el sobre lacrat que li va ser lliurat per l'aspirant en la fase de concurs. Aquesta fase d'oposició consistirà en l'exposició oral i pública, en idioma castellà, durant un temps mínim de quaranta-cinc minuts i màxim d'una hora, d'un tema de caràcter monogràfic relacionat amb el contingut de l'àrea d'especialització a què concorri l'aspirant d'entre les indicades a l'annex II de la present convocatòria, elegit lliurement per ell mateix. []

    Ensenyament

    Escau de comentar el Reial decret 2112/1998, de 2 d'octubre (boe núm. 239, del 6) del Ministeri d'Educació i Cultura, pel qual es regulen elsPage 283 concursos de trasllats d'àmbit «nacional» per a la provisió de places corresponents als cossos docents: «Article 3. En les convocatòries per a places dependents de Comunitats Autònomes on la seva llengua pròpia tingui el caràcter d'oficial, es podran establir els requisits legalment exigibles per raó de la cooficialitat de les llengües». Els annexos I («Especificacions a què han d'ajustar-se els barems de prioritats en l'adjudicació de destinacions, mitjançant concurs d'àmbit 'nacional', en el Cos de Mestres»), II («Especificacions a què s'han d'ajustar els barems de prioritats en l'adjudicació de destinacions, mitjançant concurs d'àmbit estatal, en els Cossos de Professors d'Ensenyament Secundari, Professors Tècnics de Formació Professional, Professors d'Escoles Oficials d'Idiomes i Professors i Mestres de Taller d'Arts Plàstiques i Disseny»), III («Especificacions a què s'han d'ajustar els barems de prioritats en l'adjudicació de destinacions, mitjançant concurs d'àmbit "nacional", en els Cossos de Catedràtics i Professors de Música i Arts Escèniques») i IV («Especificacions a què s'han d'ajustar els barems de prioritats en l'adjudicació de destinacions, mitjançant concurs d'àmbit "nacional", en el Cos d'Inspectors al Servei de l'Administració Educativa i Cos d'Inspectors d'Educació»), contenen un apartat que, sota l'epígraf «altres mèrits», preveu el següent: «La norma procedi-mental determinarà quins han d'ésser aquests mèrits, entre els quals figuraran [...] també, si s'escau, els derivats de les peculiaritats lingüístiques que corresponguin al perfil de les places dependents de Comunitats Autònomes la llengua pròpia de la qual tingui el caràcter d'oficial, quan aquestes peculiaritats no esdevinguin requisits per a optar al seu exercici». La regulació és anàloga a la del Reial decret 1732/1994, de 29 de juliol (rld 23, p. 249 i 250), inclòs l'article 3 que no vam reproduir en aquella ocasió. Hi afegeix, a més, els inspectors a l'annex IV.

    A l'annex V («Especialitats del Cos de Mestres»), hi figura el quadre següent:


    Ensenyaments Llei general d'educació Ensenyament logse
    bgb, Filologia; llengua castellana i anglès Idioma estranger: anglès
    egb, Filologia; llengua castellana i francès Idioma estranger: francès
    egb, Filologia; llengua catalana Català
    egb, Filologia; valencià Valencià
    egb, Filologia; llengua catalana, Illes Balears Català (Balears)
    BGU, Filologia; llengua basca Èuscar
    bgb, Filologia; vascuence, Navarra Vascuence (Navarra)

    Page 284

    La disposició final primera d'aquest Reial decret 2112/1998, de 2 d'octubre, d declara bàsic.

    Ordre de 28 d'octubre de 1998 (boe núm. 264, de 4 de novembre) del Ministeri d'Educació i Cultura, per Ja qual s'estableixen normes procedi-mentals aplicables als concursos de trasllats d'àmbit «nacional» que han de convocar-se durant el curs 1998/1999 per a funcionaris dels cossos docents a què es refereix la Llei orgànica d'ordenació general del sistema educatiu:

    «Annex I

    Sol·licitud de participació en el concurs nacional de trasllats de mestres 1998-1999 i en els seus procediments previs. [...]

    Ho ha d'emplenar exclusivament l'Administració.

    »Codis d'especialitats per a les quals s'està habilitat

    »Nivell de coneixement de les llengües vernacles

    »Llengua catalana....................................................................

    »Llengua gallega.......................................................................

    Llengua basca (País Basc)................................................

    Llengua basca (Navarra)...................................................

    »Llengua valenciana...............................................................

    Llengua catalana (Balears) ..............................................

    A més, els annexos IV («Especificacions a les quals s'han d'ajustar els barems de prioritats en l'adjudicació de destinacions, mitjançant concurs d'àmbit nacional, en el Cos de Mestres»), apartat g.2, V («Barem de prioritats en l'adjudicació de destinació en els Cossos de Professors d'Ensenyament Secundari, Professors Tècnics de Formació Professional, Professors d'Escoles Oficials d'Idiomes, Professors i Mestres de Taller d'Arts Plàstiques i Disseny), apartat 2,3, VI («Barem de prioritats en l'adjudicació de destinació, mitjançant concurs d'àmbit nacional, en els Cossos de Catedràtics i Professors de Música i Arts Escèniques»), apartat 2.3, VII («Barem de prioritats en l'adjudicació de destinació, en el Cos d'Inspectors al Servei de l'Administració Educativa i Cos d'Inspectors d'Educació»), apartat 2.4, contenen, dins aquests apartats esmentats, el text següent: «Exclusivament per a places situades al País Basc i a la Comunitat Autònoma Valenciana: La convocatòria específica corresponent a les places ubicades al País Basc i a la Comunitat Autònoma Valenciana podrà assignar fins a un màxim de 5 punts als mèrits que s'hi determinen en funció de les peculiaritats lingüístiques a les quals es refereix [...] el Reial Decret 2112/1998, de 2 d'octubrePage 285

    En vist les convocatòries anteriors, a l'Ordre de 29 d'octubre de 1998 (boe núm. 270, d'li de novembre) del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es convoca concurs de trasllats i processos previs del cos de mestres per cobrir llocs vacants en centres públics d'educació infantil, primària, educació especial, educació secundària obligatòria i educació d'adults, dependents de l'àmbit de gestió del Ministeri d'Educació i Cultura, hi desapareix tota referència a places de llengua catalana, especialment de les Balears.

    L'Ordre de 5 de novembre de 1998 (boe núm. 272, del 13) del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es convoca concurs de trasllats de funcionaris docents dels cossos de professors d'ensenyament secundari, professors tècnics de formació professional, professors d'escoles oficials d'idiomes, catedràtics i professors de música i arts escèniques, professors i mestres de taller d'arts plàstiques i disseny, suprimeix igualment, en vist la convocatòria anterior de 14 d'octubre de 1997 (rld 29, p. 305 i 306), les referències que hi havia a les bases 8°. 1.3 i 18° a places de professors de català i de les Illes Balears. La base tercera, apartat 3.2, és igual que la que vam transcriure en comentar la convocatòria de 1997, amb l'afegitó dels professors titulars de llengua i literatura basca.

    Tres ordres de 30 de novembre de 1998 (boe núm. 297, de 12 de desembre) del Ministeri d'Educació i Cultura, per les quals es convoquen procediments selectius per a ingrés i accés al cos de professors de música i arts escèniques una d'elles, al cos de professors tècnics de formació professional l'altra, i als cossos de professors i mestres de taller d'arts plàstiques i disseny la tercera, i procediments per a l'adquisició de noves especialitats pels funcionaris dels cossos esmentats respectivament en totes tres. Respecte a l'anterior convocatòria conjunta, de 22 de febrer de 1993 (rld 21, p. 134), les convocatòries presents ja no fan referències específiques a les Illes Balears, i inclouen la previsió d'una prova de castellà. La previsió d'aquesta prova figura a les bases 3.10 i 7.2 de la primera convocatòria esmentada, 3.4 i 7.2 de la segona i 3.6 i 7.2 de la tercera, amb un redactat semblant per a totes tres. En transcrivim el de la primera convocatòria esmentada:

    1. Els aspirants que no posseeixin

      3. Sol·licituds la nacionalitat espanyola, i de conformi-

      3.10. Documentació: Els aspirants tat amb el que disposa l'apartat 7.2.1 de acompanyaran a les seves sol·licituds els la present Ordre estiguin exempts de ta documents següents: realització de la prova prèvia d'acredita-Page 286 ció del coneixement del castellà, hauran d'aportar a tal efecte el diploma superior d'espanyol com a llengua estrangera

      O el certificat d'aptitud en espanyo! per a estrangers expedit per les Escoles Oficials d'Idiomes, o el títol de Llicenciat en Filologia Hispànica o Romànica.

      De no aportar la documentació a què es refereix el paràgraf anterior hauran de realitzar la prova a què es refereix l'apartat 7.2 d'aquesta convocatòria.

      7. Sistema de selecció

      7.2. Prova d'acreditació del coneixement del castellà per als aspirants que no tinguin nacionalitat espanyola.

      7.2.1. De conformitat amb el que preveu l'article 26 del Reial Decret 850/1993, de 4 de juny , amb caràcter previ a la realització de les proves a què es refereixen els apartats 6.1 i 7.3 de la present Ordre, els aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola hauran d'acreditar el coneixement del castellà, mitjançant la realització d'una prova, en la qual es comprovarà que posseeixen un nivell adequat de comprensió i expressió oral i escrita en aquesta llengua.

      Estan exempts de la realització de la prova a la qual es refereix l'apartat anterior els qui estiguin en possessió del diploma superior d'espanyol corn a llengua estrangera, establert pel Reial Decret 826/1988, de 20 de juliol , modificat i completat pel Reial Decret 1/1992, de 10 de gener , o en possessió del certificat d'aptitud en espanyol per a estrangers expedit per les Escoles Oficials d'Idiomes, o en possessió del títol de Llicenciat en Filologia Hispànica o Filologia Romànica.

      7.2.2. El contingut de la prova d'a-creditació del coneixement del castellà serà determinat pels Tribunals en la convocatòria als aspirants, prenent com a referència el que disposa el Reial Decret 826/1988, de 20 de juliol, pel qual s'estableixen diplomes acreditatius del coneixement de l'espanyol com a llengua estrangera.

      7.2.3. Tribunals de valoració: La valoració de la prova a la qual es refereix l'apartat anterior la realitzaran Tribunals compostos per un President i quatre Vocals designats per Resolució de la Direcció General de Personal i Serveis entre funcionaris en actiu del Cos de Professors d'Escoles Oficials d'Idiomes de l'especialitat d'Espanyol per a Estrangers. Excepcionalment, quan això no resulti possible, la Direcció General de Personal i Serveis podrà designar directament els Vocals entre funcionaris d'altres especialitats, i en aquest cas poden nomenar-se assessors especialistes en els termes previstos a l'apartat 5.7.3 d'aquesta convocatòria. El nomenament d'aquests Tribunals es durà a terme mitjançant Ordre que haurà de publicar-se al «Budletí Oficial de l'Estat».

      Per a cada Tribunal es designarà pel mateix procediment un Tribunal suplent.

      Es nomenaran tants tribunals com calgui d'acord amb el nombre d'aspirants que hagin de realitzar aquesta prova.

      Sense perjudici del que disposa aquest apartat 7.2 sobre la seva composició i funcions, als membres d'aquests Tribunals els serà d'aplicació el que s'ha disposat per als òrgans de selecció, a la base 5 de la present convocatòria.

      7.2.4. Els Tribunals qualificaranPage 287 aquesta prova d'«apte» o c

      Contra aquestes els interessats podran interposar recurs ordinari davant la Directora general de Personal i Serveis, de conformitat amb el que disposen els articles 107 i 114 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

      L'Ordre d'l de desembre de 1998 (boe núm. 302, del 18) del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es convoca concurs públic de mèrits per a la provisió de places vacants de funcionaris docents a l'exterior té unes previsions semblants a les de la convocatòria anterior de 10 de febrer de 1998 (rld30) al preàmbul i bases la.B, 2a.3 i4.e, 3a.2,5a. i annex LI.1. La segona frase de l'apartat 3 de la base segona de la present convocatòria diu, en comptes de l'anàloga reproduïda al número anterior, el següent: «Els candidats a les places en països la llengua oficial dels quals sigui el castellà no hauran d'acreditar el requisit de nivell de coneixement d'idiomes». A la convocatòria anterior, no vam reproduir les dues primeres frases de la base 3°.2, idèntiques a les de la convocatòria que ara comentem: «2. Correspon a la Comissió de selecció:/La determinació dels continguts de la prova d'a-creditació del nivell de coneixement d'idiomes./La declaració de l'aptitud dels candidats en la prova d'acreditació del nivell de coneixement d'idiomes». L'apartat 1 de la base 5°. de la convocatòria actual reprodueix la base 6°. de l'anterior. L'apartat 2 de la base 5a. de la convocatòria que comentem recull les exempcions de la prova de coneixement d'idiomes que figuraven en la base 2°.4.e) de l'anterior. Com en aquesta mateixa convocatòria anterior, l'annex 1.1.1 recull les cinc places d'Andorra per a l'accés a les quals s'exigeix el requisit de coneixement del català.

      Àmbit internacional

      Conveni de 26 de juliol de 1995 (boe núm. 232, de 28 de setembre de 1998) basat en l'article K.3 del Tractat de la Unió Europea per qual es crea una oficina europea de policia (Conveni Europol), realitzat a Brussel·les el 26 de juliol de 1995: «Article 33. Llengües. 1. Els informes i tota la documentació que es doni a conèixer al Consell d'Administració s'hauran de presentar en totes les llengües oficials de la Unió Europea; les llengües de treball del Consell d'Administració seran les llengües oficials de la UnióPage 288 Europea. 2. De les traduccions necessàries per als treballs d'Europol, se'n farà càrrec el Centre de Traducció dels Òrgans de la Unió.»

      Instrument de ratificació de 22 de juliol de 1998 (boe núm. 252, de 21 d'octubre), per part d'Espanya, del Conveni relatiu al blanqueig, seguiment, embargament i decomís dels productes del delicte, fet a Estrasburg el 8 de novembre de 1990:

      Conveni relatiu al blanqueig, seguiment, embargament i decomís dels productes del delicte

      Capítol III

      Cooperació internacional

      Secció 7. Regles de procediment i altres regles generals.

      Article 25. Forma de k sol·licitud i idiomes.

      2. De conformitat amb el que disposa el paràgraf 3 del present article, no caldran traduccions de les sol·licituds o dels documents de suport.

      3. En el moment de la signatura o quan dipositi el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, qualsevol Part podrà comunicar al Secretari general del Consell d'Europa una declaració per la qual es reserva el dret a exigir que les sol·licituds que se li facin i llurs documents de suport s'acompanyin de traducció al seu propi idioma o a algun dels idiomes oficials del Consell d'Europa, o a un d'aquests idiomes que haurà d'indicar. En tal ocasió podrà declarar que està disposat a acceptar traduccions a qualsevol altre idioma que especifiqui. Les altres parts podran aplicar el principi de reciprocitat.

      Austràlia

      Reserves i declaració consignades en l'instrument de ratificació, dipositat a la Secretaria General el 31 de juliol de 1997-Or. ang].

      Reserves:

      [...]

      D'acord amb l'article 25, paràgraf 3, Austràlia declara que es reserva el dret a exigir que les sol·licituds í llurs documents de suport s'acompanyin de la seva traducció a l'anglès.

      []

      Bulgària

      Reserves i declaració formulades pel Viceministre d'Afers Exteriors en el moment de la signatura el 28 de setembre de 1992-Or. fr.

      Reserves:

      D'acord amb l'article 25, paràgraf 3, del Conveni, la República de Bulgària declara que exigirà, per a cada cas particular, que les sol·licituds i llurs documents de suport que se li remeti

      Reserves i declaració consignades en l'instrument de ratificació, dipositat el 2 de juny de 1993-Or. ang].

      Reserves:

      2. D'acord amb l'article 25, paràgraf 3, del Conveni, la República de Bulgària declara que, en cada cas particular, exigirà que les sol·licituds i llurs documents de suport que li siguin tramesos en aplicació de l'article 25, parà-Page 289 graf 1, s'acompanyin de la traducció al búlgar o a un dels idiomes oficials del Consell d'Europa que indicarà.

      Xipre

      Reserves i declaració consignades en una carta del Representant Permanent de Xipre, de data 14 de novembre de 1996, lliurada al Secretari general en el moment del dipòsit de l'instrument de ratificació, el 15 de novembre de 1996-Or. angl.

      [...] Reserves:

      D'acord amb el paràgraf 3 de l'article 25, ia República de Xipre es reserva el dret a exigir que les sol·licituds que se li facin i llurs documents de suport s'acompanyin de traducció a l'idioma anglès que és un dels idiomes oficials del Consell d'Europa.

      [...]

      Dinamarca

      Reserves consignades en l'instrument de ratificació, dipositat el 19 de novembre de 1996 -Or. fr.

      Article 25:

      Pel que es refereix a l'article 25, paràgraf 3, les sol·licituds i llurs documents de suport, procedents de països diferents d'Alemanya, Àustria, França, Irlanda, Noruega, Regne Unit i Suècia, hauran d'acompanyar-se de traducció a l'idioma danès o a un dels idiomes oficials del Consell d'Europa; pel que es refereix a documents voluminosos, Dinamarca es reserva el dret a exigir, segons el cas, una traducció a l'idioma danès o a encarregar la traducció d'aquests documents per compte de la Part requeridora.

      Eslovènia

      Reserves i declaració consignades en una nota verbal de la Representació permanent d'Eslovènia, de data 17 d'abril de 1998, lliurada al Secretari general en el moment del dipòsit de l'instrument de ratificació, el 23 d'abril de 1998 -Or. angl.

      El govern d'Eslovènia declara que:

      Reserves:

      D'acord amb l'article 25, paràgraf 3, del Conveni, es reserva el dret a exigir que les sol·licituds que es facin a l'autoritat central responsable i llurs documents de suport s'acompanyin de la seva traducció a l'idioma eslovè o a l'idioma anglès.

      Finlàndia

      Reserves i declaració consignades en una carta del Representant permanent de Finlàndia, de data 9 de març de 1994, lliurada al Secretari general en el moment del dipòsit de l'instrument d'acceptació, el 9 de març de 1994 -Or. angl.

      D'acord amb l'article 25, paràgraf 3, les sol·licituds i llurs documents de suport hauran d'estar redactats en finès, suec, danès o noruec o en anglès, francès o alemany, o acompanyar-se de la seva traducció a un d'aquests idiomes.

      Irlanda

      Reserves i declaració consignades en l'instrument de ratificació, dipositat el 28 de novembre de 1996 -Or. angl.

      Reserves:

      Article 25, paràgraf 3:

      D'acord amb l'article 25, paràgraf 3, Irlanda declara que es reserva el dret a exigir que les sol·licituds i llurs docu-Page 290 ments de suport s'acompanyin d'una traducció a l'idioma irlandès o a l'anglès.

      Itàlia

      Reserves i declaracions fetes en el moment del dipòsit de l'instrument de ratificació, el 20 de gener de 1994 -Or. fr.

      Article 25, paràgraf 3:

      En virtut del paràgraf 3 de l'article 25 del Conveni, la República italiana declara que es reserva el dret a exigir que les sol·licituds que se li facin t llurs documents de suport s'acompanyin d'una traducció a l'idioma italià o a un dels idiomes oficials del Consell d'Europa.

      Lituània

      Reserves consignades en l'instrument de ratificació dipositat el 20 de juny de 1995-Or.angl.

      Article 25:

      Les sol·licituds i documents de suport dirigits a la República de Lituània hauran de ser traduïts a l'anglès o al lituà.

      Noruega

      Reserves consignades en l'instrument de ratificació, dipositat el 16 de novembre de 1994 -Or. angl.

      Article 25, paràgraf 3:

      Noruega declara que es reserva el dret a exigir que les sol·licituds i llurs documents de suport s'acompanyin de la seva traducció al noruec, suec, danès o anglès.

      Països Baixos

      Reserves i declaracions consignades en l'instrument d'acceptació, dipositat el 10 de maig de 1993-Or. angl.

      [ ]

      D'acord amb l'article 25, paràgraf 3, del Conveni, el Regne dels Països Baixos declara que les sol·licituds que es facin als Països Baixos (el Regne a Europa), com també llurs documents de suport redactats en un idioma diferent del neerlandès, el francès, l'anglès o l'alemany s'acompanyaran de la seva traducció a un d'aquests idiomes.

      Regne Unit

      Reserves i declaracions consignades en l'instrument de ratificació, dipositat el 28 de setembre de 1992 -Or. angl.

      D'acord amb l'article 25, paràgraf 3, el Regne Unit declara que es reserva el dret a exigir que les sol·licituds i llurs documents de suport s'acompanyin de la seva traducció a l'anglès.

      Reserves i declaracions consignades en una carta del Representant Permanent, de data 17 de gener de 1995, registrada a la Secretaria general el 19 de gener de 1995 -Or. angl.

      D'acord amb l'article 25, paràgraf 3, el Regne Unit declara que es reserva el dret a exigir que les sol·licituds i llurs documents de suport que es dirigeixin a l'autoritat central de l'illa de Man s'acompanyin de la seva traducció a l'anglès.

      Suècia

      Reserves consignades en l'instrument de ratificació, dipositat el 15 de juliol de 1996 -Or. angl.

      Article 25:

      D'acord amb l'article 25, paràgraf 3, Suècia declara que les sol·licituds que es facin a Suècia en virtut del Conveni hauran d'anar redactades en suec, danès, noruec o anglès o que hauranPage 291 d'acompanyar-se de la seva traducció a un d'aquests idiomes.

      Suïssa

      Reserves consignades en l'instrument de ratificació dipositat I'l 1 de maig de 1993 -Or. fr.

      Article 25, paràgraf 3:

      Les sol·licituds i llurs documents de suport hauran de presentar-se en idioma alemany, francès o italià o acompanyar-se de la seva traducció a un d'aquests idiomes. L'exactitud de les traduccions haurà de ser certificada oficialment.

      Resolució de 6 d'octubre de 1998 (boe núm. 253, del 22) de la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Afers Exteriors, sobre l'aplicació de l'article 32 del Decret 801/1972, relatiu a l'ordenació de l'activitat de l'Administració de l'Estat en matèria de tractats internacionals. Pel que fa a les referències lingüístiques citades a la Resolució, que remeten a articles que parlen d'aspectes lingüístics de convenis no recollits en aquestes Cròniques, reproduïm tot seguit els articles que parlen d'aspectes lingüístics inclosos en aquests convenis en vigor a l'Estat espanyol:

      Conveni sobre els aspectes civils de la sostracció internacional de menors (L'Haia, 25 d'octubre de 1980; instrument de ratificació d'Espanya publicat al boe núm. 202, de 24 d'agost de 1987): «Article 24. Tota demanda, comunicació o un altre document que s'enviï a l'autoritat central de l'Estat requerit es remetrà en l'idioma d'origen i anirà acompanyat d'una traducció a l'idioma oficial o a un dels idiomes oficials de l'Estat requerit o, quan això no sigui factible, d'una traducció al francès o a l'anglès./No obstant això, un Estat contractant podrà, mitjançant la formulació d'una reserva d'acord amb el que disposa l'article 42, oposar-se a la utilització del francès o de l'anglès, però no de tots dos idiomes, en tota demanda, comunicació o altres documents que s'enviïn a la seva autoritat central ./Article 42. Qualsevol Estat podrà, a tot estirar en el moment de la ratificació, acceptació, aprovació o adhesió o en el moment de formular una declaració d'acord amb el que disposen els articles 39 o 40, formular una de les reserves i les dues reserves previstes a l'article 24 i en el tercer paràgraf de l'article 26. No es permetrà cap altra reserva./Qualsevol Estat podrà retirar, en qualsevol moment, una reserva que hagués formulat. La retirada serà notificada al Ministeri de Relacions Exteriors del Regne dels Països Baixos./La reserva deixarà de tenir efecte el primer dia del tercer mes de calendari després de les notificacions a què es fa referència en el paràgraf precedent».

      Conveni europeu d'extradició (París, 13 de desembre de 1957; instrument de ratificació d'Espanya publicat al boe núm. 136, de 8 de juny de 1982): «Art. 23. Llengües. Els documents que es presentin estaran redac-Page 292 tats en la llengua de la Part requeridora o de la Part requerida. Aquesta darrera podrà exigir una traducció en la llengua oficial de) Consell d'Europa que triï.»

      Conveni europeu d'assistència judicial en matèria penal (Estrasburg, 20 d'abril de 1959; instrument de ratificació d'Espanya publicat al boe núm. 223, de 17 de setembre de 1982): «Article 16.1. A reserva del que disposa el paràgraf 2 del present article, no s'exigirà la traducció de les sol·licituds ni dels documents annexos./2. Tota Part Contractant, en el moment de la signatura o de dipòsit del seu Instrument de Ratificació o d'adhesió, podrà, mitjançant una declaració adreçada al Secretari general del Consell d'Europa, reservar-se la facultat d'exigir que les sol·licituds i documents annexos que li siguin cursats vagin acompanyats d'una traducció en el seu propi idioma en un qualsevol dels idiomes oficiales del Consell d'Europa, o en un idioma determinat que s'especifiqui d'aquests idiomes. Las altres Parts podran aplicar la regla de la reciprocitat. 3. El present article s'aplicarà sense perjudici de les disposicions relatives a la traducció de les sol·licituds i documents annexos que figurin en els acords o convinences en vigor o que es concertin posteriorment entre dues Parts Contractants o més.»

      Conveni sobre el trasllat de persones condemnades (Estrasburg, 21 de març de 1983; instrument de ratificació d'Espanya publicat al boe núm. 138, de 10 de juny de 1985): «Article 17. Llengües i despeses. 1. Les informacions previstes a l'article 4, paràgrafs 2 a 4, es facilitaran en ia llengua de la part a la qual s'adrecin o en una de les llengües oficials del Consell d'Europa. 2. Sense perjudici del que disposa el paràgraf 3 que figura enconti-nent, no caldrà cap traducció de les peticions de trasllat o dels documents justificatius. 3. Qualsevol Estat podrà exigir -en el moment de la signatura o del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa- que les peticions de trasllat i els documents justificatius vagin acompanyades d'una traducció a la seva pròpia llengua o a una de les llengües oficials del Consell d'Europa o a una de les llengües esmentades que ell indiqui. Podrà declarar en aqueixa ocasió que està disposat a acceptar traduccions en qualsevol altra llengua a més de la llengua oficial o de les llengües oficials del Consell d'Europa.»

      Pel que fa al text de la Resolució que esmenta tots aquests convenis, de 6 d'octubre de 1998, les referències lingüístiques són les següents:Page 293

    2. Jurídics

    3. C. Dret Civil i Internacional Privat

      Conveni sobre els aspectes civils de la sostracció internacional de menors. L'Haia, 25 d'octubre de 1980 [...]

      Islàndia, 14 d'agost de 1996. Adhesió, amb les següents reserves:

      D'acord amb el paràgraf 1 de l'article 42 i amb el paràgraf 2 de l'article 24 del Conveni, Islàndia fa la reserva prevista a l'article 24, apartat 1, i s'oposa a la utilització del francès en tota demanda, comunicació o altres documents que s'envíin a la seva autoritat central.

      Finlàndia, 26 de febrer de 1997. Declaració:

      El Govern finlandès ha pres nota que en el moment de la ratificació, el 16 d'octubre de 1996, del Conveni sobre els Aspectes Civils de la Sostracció Internacional de Menors (1980), la República de Veneçuela ha fet les reserves següents:

      Segons el paràgraf lr de l'article 24, tota sol·licitud, comunicació o altre document s'enviaran en la seva llengua original a l'Autoritat Central de l'Estat requerit i acompanyades d'una traducció en la llengua oficial o en una de les llengües oficials d'aquest Estat o, quan aquesta traducció sigui difícilment realitzable, d'una traducció en francès o en anglès.

      Segons el paràgraf 2n de l'article 24, un Estat Contractant podrà, en formular la reserva prevista a l'article 42, oposar-se a la utiLtzació bé del francès o bé de l'anglès, en qualsevol sol·licitud, comunicació o altre document dirigit a la seva Autoritat Central. Tenint en compte l'esperit i la lletra d'aquesta disposició, el Govern finlandès considera que la reserva feta per la República de Veneçuela, que exclou la utilització a la vegada de l'anglès i del francès en els casos en què una traducció en espanyol sigui difícilment realitzable, no està autoritzada en virtut del paràgraf 2n de l'article 24 ni del paràgraf lr de l'article 42.

      A més, la reserva sembla exigir que totes les comunicacions, inclosos els documents originals tramesos a l'Autoritat Centra] de Veneçuela, hauran d'estar redactats en espanyol, mentre que en virtut del paràgraf lr de l'article 24, els documents s'enviaran en la seva llengua original i acompanyats d'una traducció a la llengua oficial o a una de les llengües oficials d'aquest Estat (o quan aquesta traducció sigui difícilment realitzable, bé en francès o bé en anglès). Aquesta exigència, continguda implícitament en la reserva, no només és incompatible amb l'article 24, sinó també, en la majoria dels casos, impossible de respectar en els casos en què els documents originals que,

    4. D. Dret penal i processal

      Conveni europeu d'extradició. París, 13 de desembre de 1957, «Butlletí Oficial de l'Estat» de 8 de juny de 1982.

      Israel, de 5 de desembre de 1997. Declaració:

      Pel que es refereix a l'article 23 delPage 294 Conveni, el Govern de i'Estat d'Israel sol·licita que els documents que hagi de presentar la Part requeridora siguin traduïts a l'anglès o a l'hebreu.

      Ucraïna, 11 de març de 1998. Ratificació, entrada en vigor el 9 de juny de 1998, amb les següents reserves i declaracions:

      Article 23.

      Les sol·licituds d'extradició i llurs documents annexos s'enviaran a Ucraïna acompanyats d'una traducció a l'ucraïnès o a una de les llengües oficials del Consell d'Europa, llevat que estiguin redactats en aquestes llengües.

      Conveni europeu d'assistència judicial en matèria penal. Estrasburg, 20 d'abril de 1959 [...].

      Article 2.

      Ucraïna es reserva el dret a no atendre una sol·licitud d'assistència si:

      Existeixen raons per creure que la seva finalitat és processar, condemnar o sancionar una persona per la seva raça, color de pell, conviccions polítiques, religioses o d'una altra mena, sexe, origen ètnic i social, condició social, lloc de residència, llengua i altres raons;

      Apartat 2 de l'article 16.

      Les sol·licituds i documents annexos s'enviaran a Ucraïna acompanyats d'una traducció a l'ucraïnès o a una de les llengües oficials de! Consell d'Europa, llevat que estiguin redactades en aquestes llengües.

      Conveni sobre el Trasllat de Persones Condemnades. Estrasburg, 21 de març de 1983 [...].

      Israel, 24 de setembre de 1997. Adhesió, entrada en vigor 1 de gener de 1998, amb les següents declaracions:

      D'acord amb el paràgraf 3 de l'article 17 del Conveni, Israel exigeix que les sol·licituds per a l'execució d'una sentència dictada a Israel, o els documents justificatius d'aquestes sol·licituds, siguin traduïdes a l'hebreu o a l'anglès.

      Article 17.3

      Geòrgia declara que les sol·licituds de trasllat i els seus documents justificatius hauran d'anar acompanyats d'una traducció a les llengües georgiana, anglesa o russa.

      Liechtenstein, 14 de gener de 1998. Ratificació, entrada en vigor 1 de maig de 1998, amb les següents declaracions:

      Declaració relativa a l'article 17.3.

      El Principat de Liechtenstein exigeix que les sol·licituds de trasllat i els documents justificatius dirigits al Principat de Liechtenstein, a no ser que estiguin redactats en alemany, vagin acompanyats d'una traducció a aquest idioma.

      D'acord amb el paràgraf 3 de l'article 17 les sol·licituds de trasllat i els documents justificatius aniran acompanyats d'una traducció a la llengua romanesa o a una de les llengües oficials del Consell d'Europa.

      294

      Esmenes de 1996 (Capítols II-1, III, VI, XI) al Conveni internacional per a la seguretat de la vida humana al mar, fet a Londres I'l de novembre de 1974 (boe del 16 al 18 de juny de 1980) i esmenat per Resolució del Ministeri de Sanitat i Consum 47 (66), aprovada el 4 de juny de 1996 (boe núm. 274, de 16 de novembre de 1998):

      Annex

      Esmenes al Conveni Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana en el Mar, 1974

      8. Se substitueix el text existent del capítol III pel següent:

      «Capítol hi

      Dispositius i mitjans de salvament [...] PartB

      Prescripcions relatives als vaixells i als dispositius de salvament

      Secció I

      Vaixells de passatge i vaixells de càrrega

      Regla 8. Quadre d'obligacions i instruccions per a casos d'emergència

      1. La present regla és aplicable a tots els vaixells.

      2. Per a cada persona que vagi a bord es proveiran instruccions clares que haurà de seguir en cas d'emergència. En els vaixell de passatge, aquestes instruccions es formularan en l'idioma o els idiomes exigits per l'Estat d'aban-derament del vaixell i en anglès.

      4. En les cabines dels passatgers es fixaran il·lustracions i instruccions en els idiomes apropiats, i aquestes s'exposaran clarament en els llocs de reunió i en altres espais destinats als passatgers, amb la finalitat d'informar aquests sobre: [...]

      Regla 19. Formació i exercicis pe-

      riòdics per a casos d'emergència

      1. La present regla és aplicable a tots els vaixells.

      2. Familiarització amb les instal·lacions de seguretat i els exercicis de reunió.

      2.3. Sempre que embarquin nous passatgers, hom els donarà instruccions sobre seguretat immediatament abans o immediatament després de fer-se a la mar. Les instruccions esmentades inclouran les prescrites en les regles 8.2 i 8.4, i es donaran mitjançant un anunci en un o diversos idiomes que puguin ser compresos pels passatgers. [...]

      Capítol vi

      Transport de càrregues

      Regla 7. Estiba de la càrrega a gra-nel

      10. Se substitueix el text existent de la regla 7 pel següent:

      Regla 7. Embarcament, desembarcament i estiba de càrregues a granel

      2. Perquè el capità pugui evitar que l'estructura del vaixell pateixi esforços excessius, es portarà a bord un quadernet escrit en un idioma que coneguin els oficials del vaixell responsables de les operacions de càrrega. Si aquest idioma no fos l'anglès, el vaixell estarà proveït d'un quadernet traduït a aquest idioma. [...].

      Page 296

      Llei orgànica 9/1998, de 16 de desembre (boe núm. 301, de l'endemà; boe supl. 1 en llengua catalana, de 15 de gener de 1999), per la qual s'autoritza la ratificació per Espanya del Tractat d'Amsterdam pel qual es modifiquen el Tractat de la Unió Europea (rld 22, p. 224 i 225), els Tractats constitutius de les Comunitats Europees i determinats actes connexos, firmat a Amsterdam el dia 2 d'octubre de 1997:

      Primkra part Modificacions substantives

      Article 1

      El Tractat de la Unió Europea queda modificat de conformitat amb el que disposa el present article.

      16) En l'article S s'afegeix un nou paràgraf amb la redacció següent:

      En virtut del Tractat d'adhesió de 1994, també són autèntiques les versions del present Tractat en llengües finesa i sueca.

      Article 2

      El Tractat constitutiu de la Comunitat Europea queda modificat de conformitat amb el que disposa el present article.

      11) En l'article 8 D s'afegeix el següent paràgraf:

      Qualsevol ciutadà de la Unió Europea es pot adreçar per escrit a qualsevol de les institucions o als organismes que es preveuen en el present article o en l'article 4 en una de les llengües esmentades en l'article 248 i rebre una contestació en aquesta mateixa llengua.

      Segona part Simplificació

      Article 6

      El Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, inclosos els seus annexos i els seus protocols, queda modificat de conformitat amb el que disposa el present article, a fi de suprimir disposicions obsoletes del Tractat esmentat i d'adaptar en conseqüència el text d'algunes de les seves disposicions.

      1. Text dels articles del Tractat.

        81) En l'article 248 s'afegeix un nou paràgraf que queda de la manera següent:

        En virtut dels Tractats d'adhesió, també són autèntiques les versions del present Tractat en llengües danesa, espanyola, finesa, grega, anglesa, irlandesa, portuguesa i sueca.

        Article 8

        El Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica, inclosos els seus annexos i els protocols, queda modificat de conformitat amb el que disposa el present article, a fi de suprimir disposicions caducades del Tractat esmentat i adaptar en conseqüència el text d'algunes de les seves disposicions.

      2. Text dels articles del Tractat.

        18) En l'article 225 s'afegeix el nou paràgraf següent:

        En virtut dels Tractats d'adhesió, també són autèntiques les versions del present Tractat en llengües danesa, espanyola, finesa, grega, anglesa, irlandesa, portuguesa i sueca.

        Page 297

        Tercera part Disposicions generals i finals

        Article 15

        El present Tractat, redactat en ur exemplar únic, en llengües alemanya danesa, espanyola, finesa, francesa grega, anglesa, irlandesa, italiana, neer Iandesa, portuguesa i sueca, els textos del qual en cada una d'aquestes llengües són igualment autèntics, ha de ser dipositat en els arxius del Govern de la República Italiana, que n'ha de trametre una còpia autenticada a cadascun dels Governs dels estats signataris restants.

        Per a totes les versions catalanes publicades al boe de disposicions estatals, cal tenir en compte que en aquestes pàgines intentarem reproduir literalment la versió catalana del boe. Per tant, cal tenir en compte també que en aquestes versions les formes d'obligació mitjançant futur simple i les de present de subjuntiu del boe en castellà, en la versió del boe en català es converteixen respectivament en perífrasi d'obligació i present d'indicatiu respectivament. Per exemple:

        Instarà: ha d'instar

        Induirà I induiran; ha/n d'incloure

        Invitarà: ha d'invitar

        Vermita: permet

        Normes forals

        Resolució de 16 de juny de 1998 (boe núm. 168, de 15 de juliol) de l'Institut de Migracions i Serveis Socials (imserso) del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, per la qual es convoca la concessió de subvencions sotmeses al règim general de subvencions del Ministeri de Treball i Assumptes Socials i dels seus organismes adscrits, dins l'àrea d'atenció a immigrants, refugiats, sol·licitadors d'asil i desplaçats durant l'any 1998: «Annex. Programes que es convoquen. Quart. Programes per fomentar la integració cultural i laboral. Dins d'aquests programes s'inclou tot allò relacionat amb l'aprenentatge de les llengües i cultures d'Espanya, la preservació de la llengua i cultura d'origen, com també la informació i orientació sobre els ajuts per a l'estudi.»

        Mitjans de comunicació

        Reial decret 1652/1998, de 24 de juliol (boe núm. 213, de 5 de setembre) del Ministeri de Foment, pel qual s'aprova el Reglament dels registresPage 298 especials de titulars de llicències individuals i de titulars d'autoritzacions generals per a la prestació de serveis i per a l'establiment i explotació de xarxes de telecomunicacions, i el reglament del procediment de finestreta única per a la presentació de sol·licituds o notificacions dirigides a l'obtenció d'aquests títols:

        Annex II

        Reglament pel qual es regula el procediment de finestreta única establert per l'article 9 de la Llei 11/1998, de 24 d'abril, General de Telecomunicacions.

        »Article 2. Procediment de finestreta única pera autoritzacions generals.

        »1. [..,] Quan l'interessat pretengui prestar el servei o establir o explotar la xarxa de telecomunicacions dins l'àmbit de l'Estat espanyol, tant si presenta la notificació davant d'un organisme designat per aquest com si ho fa davant d'un organisme designat per un altre Estat, haurà d'emprar, almenys, l'idioma castellà, d'acord amb el que estableix l'article 36 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (rld 19, p. 220 a 222)

        »2. Quan l'interessat pretengui prestar el servei o establir o explotar la xarxa de telecomunicacions en un altre o uns altres Estats diferents de l'espanyol i presenti la notificació davant un organisme designat per aquest últim, haurà de fer-ho en idioma castellà, d'acord amb el que preveu l'article 36 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. L'organisme que rebi la notificació la remetrà en el termini de dos dies a partir de la recepció formal de la documentació que, si s'escau, s'hagués presentat i, juntament amb aquesta, a l'organisme o organismes designats per l'Estat o els Estats on es pretengui prestar el servei o establir o explotar la xarxa.

        »Article 3. Procediment de finestreta única per a llicències individuals.

        »1. Els interessats a prestar un servei o a establir o explotar una xarxa de telecomunicacions que necessitin prèviament l'obtenció d'una llicència individual dins l'Estat espanyol presentaran la sol·licitud, adreçada a l'òrgan competent, almenys, en idioma castellà. Podran fer-ho als llocs previstos a l'article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i davant qualsevol dels organismes que, a aquest efecte, determinin els Estats als quals fa referència l'article 1 d'aquest Reglament. A la'sol·licitud, els interessats hauran d'incloure la identificació del seu representant a Espanya.Page 299

        »2. Quan l'interessat pretengui prestar el servei o establir o explotar la xarxa de telecomunicacions en un altre o uns altres Estats diferents de l'espanyol i presenti la sol·licitud davant d'un organisme designat per aquest últim, haurà de fer-ho en idioma castellà, d'acord amb el que disposa l'article 36 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. L'organisme que rebi la sol·licitud la remetrà, en el termini de set dies des de la recepció formal de la documentació que, si s'escau, s'hagués presentat i, juntament amb ella, a l'organisme o organismes designats per l'Estat o Estats on es pretengui prestar el servei o establir o explotar la xarxa. [...]»

        Com hem dit en ocasions anteriors, és especialment indignant que s'utilitzi l'article 36 de la Llei 30/1992 per mantenir una imposició arbitrària del castellà. Si aquest article té alguna mena d'utilitat, ha de ser la de permetre l'ús de les llengües diferents del castellà en la màxima mesura possible.

        Ordre de 22 de setembre de 1998 (boe núm. 231, del 26) del Ministeri de Foment, per la qual s'estableixen el règim aplicable a les llicències individuals per a serveis i xarxes de telecomunicacions i les condicions que han de complir llurs titulars:

        Capítol iii

        Atorgament de llicències individuals, sense limitació de nombre, per a la prestació de serveis a tercers o l'establiment o l'explotació de xarxes públiques.

        Article 13. Documents que han d'acompanyar la sol·licitud.

        6. [...] Els documents esmentats anteriorment que s'aportin en llengua estrangera, hauran de presentar-se traduïts oficialment al castellà.»

        Registres

        Instrucció d'li de desembre de 1998 (boe núm. 313, del 31), de la Direcció General dels Registres i del Notariat, sobre la tramitació als registres civils dels canvis de cognoms catalans consistents en la correcció ortogràfica de grafies incorrectes:

        1. La Constitució i l'Estatut d'A uto-nomia de Catalunya. L'article 3 de la Constitució Espanyola, després de declarar que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat, estableix que les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb llurs estatutsPage 300

        L'article 3 de la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre , de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, després de proclamar que el català és la llengua pròpia de Catalunya, disposa que és l'idioma oficial de Catalunya igual com ho és el castellà, oficial a tot l'Estat.

        És doctrina consolidada del Tribunal Constitucional que l'article 3 de la Constitució comporta una habilitació a les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia perquè, al marc establert pels Estatuts d'Autonomia, puguin regular l'abast inherent al concepte d'oficialitat (stc 82/1986, de 26 de juny , i 56/1990, de 29 de març ), que comporta establir el contingut bàsic de l'esmentada oficialitat (stc 337/1994, de 23 de desembre ), i a més, determinar les mesures de foment o normalització de la seva llengua pròpia que siguin necessàries (stc 74/1989, de 21 d'abril , i 337/1994, de 23 de desembre), sempre que això no comporti menyscapte per a l'oficialitat del castellà, que tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret a usar.

        2. La normativa de la Generalitat de Catalunya sobre l'ús de la llengua catalana en els cognoms. L'article 19 de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener , de política lingüística, disposa que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen el dret a l'ús de la forma normativament correcta en català dels seus noms í cognoms i a incloure la conjunció i entre els cognoms.

        El mateix article estableix que les persones interessades poden obtenir la

        constància de la forma normativament correcta en català dels seus noms i cognoms al Registre Civil, qualsevol que sigui la data de la imposició, per la simple manifestació a la persona encarregada del Registre, amb aportació dels documents que n'acreditin la correcció lingüística, que s'establiran per Reglament.

        En relació amb el procediment per obtenir la correcció ortogràfica de les grafies normatives incorrectes, la disposició addicional quarta de l'esmentada Llei de política lingüística es remet a l'article 2 de la Llei 17/1977, de 4 de gener, sobre reforma de l'article 54 de la Llei del Registre Civil, és a dir, el de la simple manifestació davant el Jutge Encarregat del Registre feta per la persona interessada o pel seu representant legal.

        3. La normativa sobre el canvi o l'adaptació gràfica de cognoms al Registre Civil i l'article 19 de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. La vigència no discutida de la Llei 1/1998, de 7 de gener, que regula l'abast inherent a l'oficialitat del català i estableix mesures de normalització de l'ús de la llengua catalana exigeix una interpretació harmònica de l'esmentada norma amb les disposicions del Reglament del Registre Civil de 14 de novembre de 1958, que regula el procediment per a la modificació dels cognoms, per si pogués presentar-se cap dubte sobre la necessitat d'instruir expedient i la competència per resoldre'l.

        Els articles 205 i 206 de l'esmentat Reglament estableixen que el Ministre de Justícia pot autoritzar el canvi de cognoms, previ expedient, quan es donin determinats requisits, sempre que els canvis consisteixin, pel que fa al quePage 301 ara interessa, en la traducció o adaptació gràfica o fonètica a les llengües espanyoles.

        L'article 209 atorga al Jutge de Primera Instància encarregat del Registre Civil la competència per a autoritzar, també previ expedient, el canvi de cognom si es tracta d'adequació gràfica a les llengües espanyoles de la fonètica d'un cognom estranger.

        Finalment, i'article 2 de la Llei 17/1977, de 4 de gener, sobre reforma de l'article 54 de la Llei del Registre Civil, permet la traducció del castellà a una altra llengua espanyola del nom propi imposat en castellà abans del gener de 1977 sense altre requisit que la simple manifestació de l'interessat i, per tant, sense necessitat d'expedient.

        L'article 19 de la Llei catalana 1/1998, de política lingüística, preveu un cas molt concret d'adaptació gràfica dels cognoms catalans, No es tracta de traduir un cognom castellà al català (Rubio per Ros, Escribano per Excrivà

        El Decret de la Generalitat de Catalunya 208/1988

        L'objectiu de la legislació catalana és, doncs, el de facilitar als ciutadans que ho desitgin el tràmit necessari per corregir, voluntàriament, una situació de fet creada per una realitat històrica superada. És el mateix objectiu que va perseguir, en el seu dia, la Llei 17/1977, de 4 de gener, en permetre la traducció a les diferents llengües espanyoles del nom propi imposat en castellà, pel tràmit senzill i abreujat de la simple compareixença davant el Jutge Encarregat del Registre Civil.

        La interpretació del conjunt normatiu examinat porta a admetre l'existència d'una graduació de complexitat en l'expedient que té el seu punt màxim en la traducció o adaptació gràfica o fonètica de cognoms en una llengua espanyola a una altra llengua espanyola i, a Catalunya, a l'empara de la seva legislació especial, la seva complexitat mínima en la correcció de la grafia normativament incorrecta en català per la correcta dels cognoms catalans.

        4. Instrucció. Per tant, aquesta Direcció General ha acordat declarar amb caràcter general que quan a t'empara de l'article 19 de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, se sol·liciti l'adequació de la grafia incorrectament escrita en català a la grafia normativa en l'esmentada llengua no caldrà altre tràmit que la manifestació de l'interessat o del seu representant legal per mitjà de comparei-Page 302 xença davant el Jutge Encarregat del Registre Civil, de la qual s'aixecarà acta, amb aportació dels certificats previstos al Decret de la Generalitat 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula l'acre-ditació de la correcció lingüística dels noms i cognoms.

        Madrid, 11 de desembre de 1998. El Director general Luis Maria Cabello de los Cobos y Mancha

        Srs. Jutges i Cònsols Encarregats dels Registres Civils

        Toponímia

        Destaquem, en aquest àmbit, el Reial decret 1735/1998, de 31 de juliol (boe núm. 213, de 5 dé.setembre) del Ministeri de l'Interior, pel qual es modifica l'article 233 del Codi de la circulació, per canviar les sigles dels permisos de circulació i de'les plaques oficials de matrícula dels vehicles de la província d'Ourense:

        L'Estatut d'Autonomia de Galícia, aprovat per Llei Orgànica 1/1981, de 6 d'abril , va establir, en el seu article 2.1, que la denominació actua] de les províncies de Galícia és La Coruna, Lugo, Orense i Pontevedra.

        Recentment, la Llei 2/1998, de 3 de març , va canviar la denominació oficial de la província d'Orense per la d'Ourense, d'acord amb la tradició cultural i històrica i en concordança amb la denominació de la seva capital.

        El Congrés dels Diputats, en la seva sessió de 14 de maig de 1998, va aprovar una Resolució per la qual s'instava el Govern perquè, en aplicació de la Llei 2/1998, de 3 de març, prengui les mesures oportunes perquè els vehicles matriculats a la província d'Ourense tinguin com a lletres indicatives ou, en correspondència amb el nom oficial de la província.

        A través d'aquest Reial Decret es procedeix a la modificació tíe l'article 233 del Codi de la Circulació per recollir la nova sigla que identifiqui la província d'Ourense d'acord amb la seva nova denominació, en substitució de l'«OR» utilitzada fins ara. Així, als permisos de circulació i a les plaques de matrícula dels vehicles matriculats a'ia província d'Ourense es consignaran les sigles «ou».

        Respecte als vehicles matriculats amb anterioritat, i per no ocasionar despeses innecessàries als seus titulars, no se'ls obliga a substituir les plaques de matrícula ni el permís de circulació, Page 303 amb caràcter gratuït, si pretén circular amb el vehicle fora d'Espanya, ja que en aquest cas la falta de coincidència entre el contingut de la matrícula que figura al permís de circulació i a les plaques pot ocasionar-Li problemes a l'estranger.

        A més, quan calgui fer cap tràmit reglamentari en relació amb el permís de circulació, s'estableix l'obligació de substituir les sigles or per les d'ou, tant a les plaques de matrícula com al permís de circulació, bo i abonant només la taxa per aquest tràmit.

        En la seva virtut, a proposta del Ministre de PInterior, d'acord amb el Consell d'Estat i prèvia deliberació del Consell de Ministres a la seva reunió del dia 31 de juliol de 1998,

        Disposo:

        Article únic.

        L'article 233 del Codi de la Circulació queda redactat de la manera que s'indica tot seguit:

        Article 233. Les contrasenyes o sigles de les províncies són les següents:

        Ourense.................ou

        Disposició transitòria primera. Els titulars de permisos de circulació de vehicles matriculats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta disposició amb les sigles or no vindran obligats a substituir el permís de circulació esmentat per un altre que contingui les sigles ou, sense perjudici que puguin posar, voluntàriament, les plaques de matrícula als seus vehicles amb les sigles ou.

        Disposició transitòria segona.

        Excepcionalment, els qui hagin optat per posar a les plaques de matrícula dels seus vehicles les sigles ou, sense haver substituït els permisos de circulació, i desitgin circular en altres països, podran sol·licitar de forma gratuïta a la Prefectura Provincial de Trànsit la substitució del permís de circulació per un altre que contingui les sigles ou.

        Disposició transitòria tercera.

        No obstant el que s'ha establert en les disposicions anteriors, se substituiran les sigles or per ou als permisos de circulació i plaques de matrícula quan calgui efectuar algun tràmit reglamentari relatiu als esmentats permisos de circulació, cas en què només meritarà taxa el tràmit esmentat.

        Disposició final única.

        El present Reial Decret entrarà en vigor el dia següent al de la seva publicació al «Butlletí Oficial de l'Estat».

        Escau de continuar blasmant, encara, l'ús de topònims incorrectes en diferents textos oficials publicats al boe, com ara els casos següents:

        Resolució de 28 de juliol de 1998 (boe núm. 181, del 30) de la Presidència de I'aeat del Ministeri d'Economia i Hisenda, per la qual s'estructuren els serveis de duanes i impostos especials, dependents de les delegacions especials i delegacions de I'aeat.

        Resolució de 15 de juliol de 1998 (boe núm. 192 supl., de 12 d'agost)Page 304 de la Secretaria General de Pesca Marítima del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es fan públics determinats censos actualitzats de vaixells del Calador Nacional per modalitats de pesca.

        Resolució de 12 de novembre de 1998 (boe núm. 290, de 4 de desembre) de la Direcció General de la Policia del Ministeri d'Interior, per la qual es convoca oposició lliure per cobrir places d'alumnes del Centre de Formació, de la Divisió de Formació i Perfeccionament, aspirants a ingrés a l'escala executiva, categoria d'inspector, deJ Cos Nacional de Policia.

        Resolució de 16 de novembre de 1998 (boe núm. 290, de 4 de desembre) de la Direcció General de la Policia, per la qual es convoca oposició lliure per cobrir places d'alumnes del Centre de Formació, de la Divisió de Formació i Perfeccionament, aspirants a ingrés a l'escala bàsica, categoria de Policia, del Cos Nacional de Policia.

        Esmentem, a més, les següents resolucions de modificació de denominacions de municipis:

        Resolució de 23 de juny de 1998 (boe núm.168, de 15 de juliol; correcció d'errates: boe núm. 178, del 27), de la Diputació Foral de Guipúscoa i publicat a la secció d'Administració local del boe, per la qual es fa públic el canvi de denominació del municipi de Rentería pel d'Errentería. L'errata va consistir a posar un accent incorrecte a Errenteria.

        Resolució de 23 de juny de 1998 (boe núm. 169, de 16 de juliol) del Consell Insular de Mallorca i publicat a la secció d'Administració local del boe, per la qual es fa públic el canvi de denominació del municipi de Maria de la Salud pel de Maria de la Salut.

        Resolució de 23 setembre de 1998 (boe núm. 247, de 15 d'octubre) del Consell Insular de Mallorca (Illes Balears) i publicat a ia secció d'Administració local del boe, per la qual es fa públic el canvi de denominació del municipi d'Andraitx pel d'Andratx.

        Altres disposicions

        Ordre de 22 de desembre de 1998 (boe núm. 309, del 26) de Ministeri de la Presidència, per la qual es regulen les Unitats de Control Organitza-tiu per a la prevenció de la violència en els espectacles esportius: «Article 4. [...] A més del personal tècnic necessari, per a efectuar la traducció i emis-Page 305 sió de les indicacions, advertències o missatges que hagin d'efectuar-se en més d'un idioma, hauran de romandre a la Unitat de Control Organitzatiu els traductors o intèrprets que calguin, d'acord amb les característiques de l'esdeveniment esportiu».

        Llei 48/1998, de 30 de desembre (boe núm. 313, de l'endemà; supl. 2 en llengua catalana, de 28 de gener de 1999), sobre procediments de contractació en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i les telecomunicacions, per la qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol les directives 93/38/cee i 92/13/cee:

        Títol IV

        Procediments d'adjudicació de contracces

        Capítol II Publicitat de les licitacions

        Article 27. Anuncis indicatius.

        1. Quan s'efectuï una convocatòria de licitació mitjançant un anunci periòdic bdicatiu, s'han de complir els requisits següents:

        c) L'entitat contractant ha d'instar ulteriorment tots els candidats perquè confirmin el seu interès sobre la base de les informacions detallades relatives al contracte en qüestió i abans que comenci la selecció de licitadors o participants en una negociació. Aquesta informació ha d'incloure, com a mínim, les dades següents:

        [...]

        Adreça i data límit de presentació de sol·licituds destinades a obtenir una invitació per licitar, així com la llengua o les llengües en què estigui autoritzat presentar-les;

        Capítol ui Desenvolupament del procediment

        Article 35. Invitació als candidats seleccionats en els procediments restringits i negociats.

        L'entitat contractant ha de convidar simultàniament i per escrit els candidats seleccionats. La carta d'invitació ha d'anar acompanyada del plec de clàusules i de la documentació complementària i ha d'incloure, com a mínim, la informació següent:

        b) Data límit de recepció d'ofertes, adreça on s'han de remetre i idioma o idiomes en què s'han de redactar.

        Annex II

        A) Procediment obert

        10. c) Llengua o llengües en les quals s'han de redactar.

        B) Procediment restringit

        10. c) Llengua o llengües en les quals s'han de redactar.

        Annex iv Anunci periòdic

        Informacions que s'han de proporcionar obligatòriament si l'anunci serveix de convocatòria de licitació o permet una reducció dels terminis dePage 306 recepció de les candidatures o de les [...] ofertes Llengua o llengües autoritzades per

        11. Adreça on les empreses tnte- a la presentació de candidatures o d'oressades han de manifestar el seu in- fertes. terès per escrit.

        Norma tècnica 1/1998, de 16 de desembre (boe núm. 313, del31) de la Comissió Nacional del Mercat de Valors en les seves funcions de codificació de valors negociables i altres instruments de natura financera sobre estructura dels codis:

        Primer. Definicions:

        »Als efectes d'aquesta Norma Tècnica, s'entendrà per: »Codi valor: Codi únic alfanumèric de vuit posicions que identifica en l'àmbit nacional una emissió específica d'un valor mobiliari o un instrument financer. En aquest codi podrà estar inclosa qualsevol lletra de l'alfabet espanyol, excepte les lletres CH, LL i N. El codi valor sempre formarà part del codi internacional del valor (codi isin).»

        Llei 49/1998, de 30 de desembre (boe núm. 313, de l'endemà; supl. 2 en llengua catalana, de 28 de gener de 1999), de pressupostos generals de l'Estat per a 1999:

        Disposició addicional divuitena. Activitats i programes prioritaris de mecenatge.

        Dos. Així mateix, als efectes del que preveu l'article 67 de la Llei 30/1994, de 24 de novembre, de fundacions i d'incentius fiscals a la participació privada d'activitats d'interès cultural, durant l'exercici del 1999 gaudeixen d'una deducció del 25 per 100 en la quota de l'impost sobre la renda de les persones físiques o de la consideració de partida deduïble en la base imposable de l'impost sobre societats, que no pot excedir el 15 per 100 de la base imposable prèvia a aquesta deducció, les quantitats donades a l'Instituto Cervantes i a les institucions amb finalitats anàlogues de les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia, per a la promoció i la difusió de la llengua espanyola i de les llengües oficials dels diferents territoris de l'Estat espanyol, mitjançant xarxes telemàtiques i noves tecnologies.»Page 307

        1.3. País Basc Inigo Lamarca Iturbe

        Letrado de las Juntas Generales de Gipuzkoa

        Expondremos seguidamente, empleando la estructura sistemàtica habitual, el contenido sucinto de las disposiciones normativas y las resolu-ciones mas imponantes sobre el euskera publicadas en el Boletín Oficial del País Vasco durante el periodo comprendido entre julio y diciembre de 1998.

        1. Administración pública autònoma

        Mencionaremos, en primer lugar, siguiendo un orden cronológico, la Resolución de 15 de julio de 1998 del director del Instituto Vasco de Ad-ministración Pública (en adelante ivap) por la que se convocan seis becas de formación en el campo de la traducción y la terminologia jurídico-ad-ministrativa en euskera (bopv núm. 138, del 23 de julio de 1998). Las becas tienen por objeto el estudio, la investigación y la formación de los adjudi-catarios en el àrea de la traducción y la terminologia jurídico-administrati-va vasca y estan destinadas a licenciados y diplomados universitarios o a estudiantes del ultimo ano de licenciatura.

        Mediante la Resolución de 20 de julio de 1998 del director de la Acadèmia de Policia del País Vasco (bopv núm. 169, del 7 de septiembre) se convocan pruebas para la acreditación del perfil lingüístico de la Ertzaint-za. Esta convocatòria se efectua al amparo del Decreto 30/1998, regulador de la normalización lingüística en la Policia autònoma vasca que prescribe la realización de convocatorias periódicas.

        La viceconsejera de Política Lingüística procede, por medio de la Resolución de 3 de septiembre de 1998 (bopv núm. 177, del 17 de septiembre), a resolver y hacer pública la concesión de ayudas económicas a enti-dades locales del àmbito de la Comunidad Autònoma de Euskadi para la implantación de servicios de normalización lingüística y para el desarrollo de proyectos de fomento del uso del euskera. La normativa reguladora de estàs ayudas viene recogida en una Orden de 22 de abril de 1998 dada por la consejera de Cultura.Page 308

        2. Educación

        Por Orden de 10 de junio de 1998 del consejero de Educación, Uni-versidades e Investigación (bopv núm. 131, del 14 de julio) se convocan ayudas para actividades teatrales escolares destinadas a la euskaldunización del àmbito escolar durante el curso 1998/99. Estàs actividades se enmarcan en un programa ambicioso, denomínado Nolega, que tiene por objeto la promoción del uso del euskera en el àmbito escolar. Se trata de proponer ejercicios de gran viveza y naturalidad para la capacitación idiomàtica de los alumnos, al margen de lo que se considera clase convencional de len-gua; es decir, en lugar de impartir el euskera como simple asignatura, se potencia el estudio de la lengua estimulando el interès y los sentimientos de alumnos/profesores. Ello se pretende estimular a través de concursos lite-rarios, bertsolarismo, actividades teatrales etc. Se constata, en lo referente a esta última acrividad, la importància que tienen, con miras a la capacitación lingüística del alumno, el uso hablado del euskera, la dedamación y pronunciación correcta, la entonación adecuada, la fluidez y la facilidad de palabra y por ello se considera que las actividades teatrales de àmbito escolar precisan de una atención especial por parte de alumnos y profesores y de un fírme apoyo por parte de la administración educativa. A través de estàs ayudas se incentiva, precisamente, la creación y el trabajo de grupos de teatro escolares que empleen el euskera para su actividad.

        Otra orden, ligada también al programa Nolega, del consejero de Educación, también de 10 de junio y publicada en el Boletín núm. 131, convoca ayudas para actividades escolares de canto realizadas en euskera. Men-cionaremos, por ultimo, una tercera orden, anàloga a las antenores y con las que, en consecuencia, guarda identidad en la autoridad que la dicta, las fechas de emisión y publicarien y el objetivo que persigue. La actividad que.se pretende fomentar es, en este caso, el bertsolarismo, que consiste en la expresión oral, cantada, de versos que se improvisan sobre un tema pro-puesto.

        El consejero de Educación, mediante Orden dada el 10 de junio de 1998 (bopv núm. 136, del 21 de julio), convoca ayudas para estancias de afianzamiento idiomàtico. Esta modalidad de aprendizaje tiene su basa-mento en la Ley bàsica 19/1982, de normalización del uso del euskera, que en su articulo 17 dispone que «el Gobierno adoptarà aquellas medi-das encaminadas a garantizar al alumnado la posibilidad real, en igualdad de condiciones, de poseer un conocimiento practico suficiente de ambas lenguas oficiales al finalizar los estudiós de ensenanza obligatòria y asegu-Page 309 rara el uso ambiental del euskera, haciendo del mismo un vehículo de ex-presión normal, tanto en las actividades internas como externas y en las actuaciones y documentos administrativos». Resulta evidente para el De-partamento, y así se hace constar en el preàmbulo de la Orden, que mu-chos alumnos y alumnas, aun cursando euskera en la escuela, carecen, fue-ra del horario lectivo, de oportunidades para desenvolverse y vivir en ambientes euskaldunes. Por ello se crearon (por Orden de 17 de junio de 1985 -bopv del 19 de junio-) estos centros por vez primera con caràcter experimental. Consolidada la experiència, se regulo ya definitivamen-te el funcionamiento de los centros por medio del Decreto 147/1990. Hay cinco centros en funcionamiento. La presente Orden pretende mejorar la organización, la programación y los recursos de estos centros con el fin de aprovechar al màximo su uso, que se ven imposibilitados de atender a gran parte de la demanda.

        Otra Orden del consejero de Educación, esta del 10 de junio (bopv núm. 136, del'21 de julio de 1998) convoca ayudas para fomentar el uso del euskera en actividades extra académicas para el curso 1998-99. Se constata la necesidad de fomentar el uso del euskera fuera del àmbito educacional porque muchos alumnos y alumnas no disponen de un medio vascoha-blante fuera de la escuela. El monto de la ayuda econòmica es de 11.200.000 ptas. (màximo de 300.000 ptas. por centro) y los àmbitos en los que se pretende incidir para fomentar el uso del euskera en ellos son estos: itinerarios de autobús entre el domicilio y el centro escolar; aledanos de la escuela, en horas de entrada y salida; patios escolares (en horas de recreo); pasillos y escaleras del centro, en horas de entrada, salida y cambio de cla-se. Las actividades podran ser de todo tipo, siempre y cuando se ajusten al objetivo seíïalado y sean organizadas fundamentalmente por miembros de la comunidad escolar. Las bases de las ayudas disponen que en todo caso serà obligatòria la implicación de los alumnos y alumnas y se considera conveniente la asunción de tareas de organización y responsabilidad por parte de los alumnos de mas edad.

        Mediante la Orden de 30 de junio del consejero de Educación (bopv núm. 138, del 23 de julio de 1998) se hace pública la convocatòria para participar en el desarrollo de las actividades del programa «Irale» no ejecuta-das directamente por el Departamento. El citado programa tiene por ob-jeto la capacitación lingüística en euskera del personal docente no universitario. El Departamento de Educación organiza directamente cursos de euskera però resultan insuficientes para atender toda la demanda. Por ello, se destinan 338.000.000 ptas. para que las empresas especializadasPage 310 en la impartición de clases de euskera organicen cursillos para la capaci-tación idiomàtica del profesorado, tanto dentro del horario lectivo como fuera del él. La referida orden se complementa con otra, también del con-sejero de Educadón, de 30 de junio (bopv núm. 138, del 23 de julio de 1998) por la que se hace pública la convocatòria de ayudas a los centres privados o de iniciativa social que deseen liberar a profesores/as para participar, duran te el ano 1998, en cursillos de euskera del programa «Irale» a impartir dentro del horario lectivo. Si la primera convocatòria iba destinada a los profesores de los centros de la red pública, esta segunda se dirige a aquellos que imparten docència en centros privados.

        3. Euskaldunización y alfabetización de adultos

        Dos son las disposiciones que mencionaremos en este capitulo. La primera de ellas es una Resolución del director general del Instituto habe, de

        9 de septiembre de 1998 (bopv núm. 178, del 18 de septiembre), por la que se establece el régimen general de condiciones bàsicas a cumplir por los euskalteguis (centros de ensenanza del euskera) públicos y privados, tanto homologados como no homologados (denominados «libres»), así como por los centros vascos existentes fuera del País Vasco (las denominadas «Euskal Etxeak») para acceder a las subvenciones convocadas por habe. El citado instituto (cuyo nombre es el acrónimo en euskera de «organismo para la reeuskaldunización y alfabetización de adultos») està facultado para dictar las normas reguladoras para la concesión de subvenciones por la delegación de competencias que recoge el Decreto 189/1984, de 12 de junio.

        La primeras normas reguladoras se dictaron el 3 de agosto de 1993. Tras la experiència de cinco anos se ve la conveniència de proceder a una actualización y mejora de los requisitos establecidos. El cambio mas notable es la incorporación como sujetos pasivos de los centros no homologados, los cuales, cumpliendo unos requisitos míhimos, podran a partir de ahora recibir ayudas públicas, así como los centros vascos que en sus acti-vidades incluyan la impartición de cursos de euskera. Por otra parte, la nueva normativa pretende racionalizar los módulos de los cursos, simplifï-cando y limitando la oferta de módulos por parte de los euskalteguis y, en

        10 que se refiere al àmbito didàctico, da mayor importància a los planes y memorias de los euskalteguis, como herramienta que permite el anàlisis de su actuación.Page 311

        Si la anterior resolución iba destinada a las empresas privadas, otra del 7 de octubre de 1998, también del director de habe (bopv núm. 193, del 9 de octubre), establece las condiciones para la percepción de subvenciones por los euskalteguis públicos de los ayuntamientos o de las entidades de ellos de-pendientes, euskalteguis públicos de titularidad municipal, para el curso 1998/99. Como puede verse, existe una red privada, subvencionada, de cen-tros de ensenanza del euskera complementada con otra de naturaleza pública, constituida esta por los centros municipales. Inicialmente el propio habe gestionaba directamente centros però razones de racionalización y redimen-sionamiento del citado Instituto motivaran el cierre de dichos centros, de tal forma que la red pública està constituida únicamente por los centros municipales, que, en virtud de esta resolución, también reciben ayudas públicas.

        4. Fomento del euskera

        Las disposiciones que tenían por finalidad la promoción y el fomento del euskera en el àmbito social -el educativo ha sido objeto del capitulo segundo- fueron publicadas en su totalidad durante el primer semestre del ano. En el periodo comprendido entre julio y diciembre de 1998 se hi-cieron públicos los acuerdos resolutorios relativos a las convocatorias rea-lizadas anteriormente.

        1.4. Galícia

        Xosé Gonzalez Martínez

        Xefe do Servicio de Normalización Lingüística do Concello de Redondela

        Conselleria àa Presidència e Administració

        Pública Desenvolvemento lexislativo Decreto 17/1999, do 21 de xaneiro polo que se determinan os només oficiais das parroquias pertencentes ós concellos de Vedra (A Coruna) e Begonte, Carballedo, Chantada, O Corgo, Folgoso do Courel, Friol, Gun-tín, Làncara, Outeiro de Rei, Pedrafita do Cebreiro e Ribas de Sil (Lugo) (dog núm. 25, do 8 de febreiro de 1999).

        Si la anterior resolución iba destinada a las empresas privadas, otra del 7 de octubre de 1998, también del director de habe (bopv núm. 193, del 9 de octubre), establece las condiciones para la percepción de subvenciones por los euskalteguis públicos de los ayuntamientos o de las entidades de ellos de-pendientes, euskalteguis públicos de titularidad municipal, para el curso 1998/99. Como puede verse, existe una red privada, subvencionada, de cen-tros de ensenanza del euskera complementada con otra de naturaleza pública, constituida esta por los centros municipales. Inicialmente el propio habe gestionaba directamente centros però razones de racionalización y redimen-sionamiento del citado Instituto motivaran el cierre de dichos centros, de tal forma que la red pública està constituida únicamente por los centros municipales, que, en virtud de esta resolución, también reciben ayudas públicas.

        4. Fomento del euskera

        Las disposiciones que tenían por finalidad la promoción y el fomento del euskera en el àmbito social -el educativo ha sido objeto del capitulo segundo- fueron publicadas en su totalidad durante el primer semestre del ano. En el periodo comprendido entre julio y diciembre de 1998 se hi-cieron públicos los acuerdos resolutorios relativos a las convocatorias rea-lizadas anteriormente.

        1.4. Galícia

        Xosé Gonzalez Martínez

        Xefe do Servicio de Normalización Lingüística do Concello de Redondela

        Conselleria àa Presidència e Administració

        Pública Desenvolvemento lexislativo

        Decreto 17/1999, do 21 de xaneiro polo que se determinan os només oficiais das parroquias pertencentes ós concellos de Vedra (A Coruna) e Begonte, Carballedo, Chantada, O Corgo, Folgoso do Courel, Friol, Gun-tín, Làncara, Outeiro de Rei, Pedrafita do Cebreiro e Ribas de Sil (Lugo) (dog núm. 25, do 8 de febreiro de 1999).Page 312

        Quedan aprobados os només ofíciais de 249 parroquias pertencentes ós concellos que fïguran no anexo do presente decreto. A Disposición de-rradeira establece a entrada en vigor o dia seguinte ó da súa publicarien no Diario Oficial de Galícia.

        Orde do 2 de febreiro de 1999 pola que se determinan os només oficials dos topónimos que se relacionan, pertencentes ós concellos de Ve-dra (A Coruíia) e Begonte, Carballedo, Chantada, O Corgo, Folgoso do Courel, Friol, Guntín, Lancara, Outeiro de Rei, Pedrafita do Cebreiro e Ribas de Sil (Lugo) (Diario Oficial de Galícia núm. 25, do 8 de febreiro de 1999).

        Queda aprobado màis de un milleiro de topónimos correspondentes ós concellos resenados. A disposición derradeira establece a entrada en vigor o dia seguinte ó da súa publicación no Diario Oficial de Galícia.

        Fomento

        Decreto 7/1999, do 18 de marzo, polo que se regulan as axudas a em-presas xornalísticas e de radiodifusión (dog núm.63, do 5 de abril de 1999).

        O Goberno galego pon os adecuados instrumentos de financiamento ó servicio da potenciación e difusión dos medios de comunicación que, ade-mais de responderen as devanditas premisas e de acordo cos artigos 1, 5, 27.19-20 e concordantes do Estatuto de Autonomia, defendan a identida-de de Galícia e os seus intereses, a súa lingua, a súa cultura, e, en xeral, a galeguidade entendida como vinculo histórico dos galegos de dentro e de fóra de Galícia.

        O artigo 21 do Decreto sinala que «as axudas tenen por flnalidade alenta-la defensa da identidade de Galícia e dos seus intereses, a promo-ción dos seus valores, a normaJización da súa lingua e o afondamento e difusión da súa cultura».

        Os criterio de valoración na concesión das axudas basearanse no uso da lingua galega, na tiraxe de exemplares, no número de lectores ou oíntes, etc.Page 313

        Conselleria de Educación e Ordenadors Universitària Desenvolvemento lexislativo

        Orde do 11 de novembro de 1998 pola que se declaran as equivalencias entre distintos cursos e probas de lingua galega (dog. núm. 240, do 14 de decembro de 1998)

        Diversas disposicions normativas foron regulando a validación dos cursos de iniciación e de perfeccionamento a partir da superación de diversas actividades de fortnación, a través das ordes do 6 de abril de 1983; do 19 de xaneiro, do 28 de marzo e do 25 de abril de 1989; do 26 de novembro de 1993; e do 13 de outubro de 1998.

        Asemade, o conecemento do idioma galego nos niveis de iniciación e de perfeccionamento foise acreditando igualmente mediante a superación de probas libres'e mais de cursos celebrados especificamente para extran-xeiros.

        Por todo isto,o art. 1 desta Orde establece como equívalentes ó certifi-cado acreditativo de ter superado o curso de iniciación de lingua galega:

        a) Os certificados ou diplomas nos que conste a superación de:

        - Unha proba Iibre de iniciación.

        - Un curso de nivel elemental de lingua e cultura galegas para estran-xeiros.

        b) A validación do curso de iniciación.

        Do mesmo xeito, o artigo 2° desta Orde, establece como equivalentes ó certificado acreditativo de ter superado o curso de perfeccionamento de lingua galega:

        a) Os certificados ou diplomas nos que conste a superación de:

        - Unha proba libre de perfeccionamento.

        - Un curso bàsico de linguaxe administrativa local galega.

        - Un curso de nivel medio de lingua e cultura galegas para estranxei-ros.

        b) A validación do curso de perfeccionamento.

        Considéranse como equivalentes -art. 3- ó certificado acreditativo de ter superado o nivel medio de linguaxe administrativa local galega ou de linguaxe xurídica galega:

        a) Os certificados ou diplomas nos que conste a superación de:

        - un curso de especialización en lingua galega para profesores de EXBPage 314

        - os ciclos elemental e superior dos estudiós de galego das escolas ofi-ciais de idiomas

        b) A validación do curso de especialización para mestres ou profeso-res de iïxiï.

        O art. 4 considera como equivalentes ó certificado acreditativo de ter superado os niveis superior de linguaxe administrativa local galega ou de linguaxe xurídica galega:

        - A acreditación de ter rematado os estudiós correspon dentes as li-cenciaturas de füoloxía hispànica (subsección galego-portugués) ou filolo-xía galega.

        As persoas que reúnan as condicions -art. 5- para obte-las equiva-lencias establecidas nos artigos 3 e 4 desta orde considérase que tenen superado, para tódolos efectos, os cursos de iniciación e de perfeccionamen-to de lingua galega. Estàs equivalencias, segundo o art. 6, teràn, para calquera tràmite admínistrativo (convocatòria de concursos de traslados, oposicións,etc.) a mesma consíderación legal que os cursos presenciais de iniciación e de perfeccionamento de galego.

        Fomento

        Orde do 5 de xaneiro de 1999 pola que se convocan axudas económi-cas para os proxectos e os traballos dos equipos de normalización lingüística dos centres públicos que imparten ensinanzas de educación infantil, especial, de adultos, primària, secundaria e formación profesional (dog núm.ll, do 19 de xaneiro de 1999).

        Os equipos de normalización, que foron constituídos de acordo co es-tablecido nos decretos 324/1996 e 374/1996, son obxecto de subvencions destinadas a contruibuír ó financiamento daqueles proxectos extraordina-rios que incidan na promoción do galego. Os equipos de normalización lingüística dos centros públicos que imparten ensinanzas de educación infantil, especial, de adultos, primària, secundaria e formación profesional de Galícia, que en 1999 realicen aqueles proxectos e actividades, poderàn aco-llerse as seguintes axudas:

        1. Para a adquisición de material bibliogràfico, fonografico, video-gràfico, informàtico e lúdico-didàctico impreso, gravado ou elaborado en galego.

        2. Os gastos de material necesario para:Page 315

        a) A organización de programas e actividades en galego que tenan como finalidade o fomento do uso da lingua pròpia de Galícia entre os dis-tintos compoiïentes da comunidade educativa do centro.

        b) A elaboración e/ou disposición dos materiais pedagóxicos precisos:

        - Para apoio nas àreas ou materias que se deben impartir en galego segundo o preceptuado no Decreto 247/1995 e màis daqueloutras que ta-mén se impartan en galego de acordo co especifico no proxecto curricular do centro.

        - Para a elaboración de proxectos que incidan na promoción do galego nas diferentes etapas educativas (entre outros, a realización de prensa escolar en galego).

        - Para as adaptacions curriculares que posibiliten a integración lingüística daqueles alumnos, caso de que os haxa no centro, ós que se lles concedese a exención na matèria de lingua galega.

        Orde do 5 de xaneiro de 1999 pola que se anuncian cursos de ini-ciación e perfeccionamento de lingua galega para adultos e colectivos da Comunidade Autònoma de Galicia (dog núm. 13, do 21 de xaneiro'de 1999).

        Os cursos que se convocan -de iniciaciòn e perfeccionamento- cele-braranse nas localidades que determine a Conselleria de Educación e Orde-nación Universitària a través da Dirección Xeral de Política Lingüística. O número de asistentes a cada curso serà de 20 persoas como mínimo e de 35 como màximo. Os cursos teràn unha duración de 75 horas e neles impartí-ranse os contidos sinalados na Orde do 1 de marzo de 1989, pola que se re-gulan os cursos de iniciaciòn e de perfeccionamento. A ausencia de cada un dos asistentes non poderà ser superior ó 10% da duración total do curso.

        Orde do 12 de xaneiro de 1999 pola que se fai pública a validación de cursos de especialización en lingua galega (dog núm. 20, do 1 de febreiro de 1999).

        Recolle a validación do curso de especialización en lingua galega para os licenciados en filoloxía e diplomados en exb polas escolas universitarias de formación do profesorado de exb que posúan os certificados do cicló elemental e do cicló superior de galego expedides polas escolas oficiais de idiomas.

        Orde do 14 de xaneiro de 1999 pola que se regula a concesión de subvencions a empresas privadas encaminadas a aumenta-lo conecemento e o uso social da lingua galega (dog núm. 25, do 8 de febreiro de 1999).Page 316

        A Xunta de Galicia reconece que as empresas privadas, pola súa incidència e implantación territorial e social, poden constituírse en promotoras da extensión do uso do idioma galego.

        A presente orde vai dirixida a empresas privadas Iegalmente constituí-das que promovan o emprego da lingua galega no àmbito económico e mercantil, agàs as empresas que elaboren xomais e revistas. Destínanse 67 milions de pesetas.

        Consideraranse criterios preferentes de concesión da subvención, sen orde de prelación, os seguintes tipos de actividades:

        1. O fomento do conecemento e uso social do galego en actuacions de caràcter permanente.

        2. A creación ou man temen to d un gabinete lingüístico ou a contrata-cíón dun asesor ou asesores lingüísticos. Xunto coa solicitude deberase enviar un proxecto coas funcions que vai realizar dentro da empresa (forma-ción, asesoramento, dinamización, etc.)

        3. A publicidade da empresa en calquera soporte ou medio e, en especial, a realización de actividades audiovisuais total ou parcialmente pu-blicitarias (por exemplo, a través da radio, a televisión, Internet, etc).

        4. A traducción de documentación, publicacions, etc.

        5. A elaboración de documentación permanente da empresa (como manuais ou regulamentos internos, libros de contabilidade, comunica-cións,etc.)

        6. A modifïcación, para a lingua galega, do nome comercial, a marca ou marcas colectivas e de garantia.

        7. A rotulación permanente exterior ou interior de locais e vehículos.

        Orde do 28 de xaneiro de 1999 pola que se regula a concesión de subvencions a empresas editoriais para a edición de libros e materiais didàcti-cos, para níveis non universitarios, impresos en lingua gaiega (dog núm. 27, do 10 de febreiro de 1999).

        A exposíción de motivos da Orde fai referència as disposicions legais (Decreto 213/19998, do 10 de xullo, Lei 3/1983 de Normalización Lingüística e Decreto 247/1995, do 14 de setembro), para xustifïca-las subvencions que se convocan.

        A presente orde vai dirixida as editoriais Iegalmente constituídas como empresas privadas que elaboren material escolar incluíble no seu àmbito de aplicación. A contía màxima total de213.900.000 pesetas corresponden ós orzamentos xerais da Comunidade Autònoma de Galicia para o ano 1999.

        Considéranse criterios preferentes de concesión da subvención:Page 317

        1. O nivel de cumprimento de anteriores compromisos de edición; o incumprimento deies serà razón suficiente para a denegación da subven-ción.

        2. A importància do fondo editorial en galego ou relacionado con Galicia do editor solicitante.

        3. A calidade das obras contidas no catóiogo, do cal se enviarà unha mostra.

        Orde do 28 de xaneiro de 1999 pola que se regula a concesión de subvencions as asociacións e institucions privadas sen fïn de lucro e entidades anàlogas para fomenta-lo cofiecemento e o uso social da lingua galega (dog. núm. 26, do 9 de febreiro de 1999).

        A presente orde vai dirixida as institucions privadas sen fin de lucro le-galmente constituídas e entidades anàlogas, agàs as dependentes de entidades locais, as asociacións de pais de alumnos, os movementos de renova-ción pedagóxica e as diferentes agrupacions das entidades antes citadas.

        As subvencions outorgaranse para a realización de actividades, pro-xectos ou organización doutras actuacions que tefían como fïnalidade principal o fomento do coríecento e do uso social da lingua galega.

        Os criterios de concesión son:

        1. O fomento do conecemento e o uso da lingua galega en actuacions de caràcter permanente.

        2. A continuidade no tempo na elaboración de accions de calidade.

        3. A traducción de documentación, publicacións.etc.

        4. A modificación, para a lingua galega, da razón social da entidade.

        5. As publicacions da asociación en calquera soporte ou medio.

        Conselleria de Cultura, Comunicación Social e Turismo Fomento

        Orde do 2 de novembro de 1998 pola que se convocan subvencions a empresas editoriais para apoia-la edición do libro en galego, a traducción para o galego, e a edición noutras íinguas de obras publicadas orixinaria-mente en galego (dog núm.6, do 12 de xaneiro de 1999).

        O convencemento de que a capacidade da nosa lingua pode ser portadora de calquera mensaxe, fai que a Conselleria de Cultura.Comunicación Social e Turismo, considere importante para os galegos ter acceso as obras de creación escritas noutras Íinguas e, ó mesmo tempo, tendó en conta a ca-Page 318 lidade que a literatura galega ten acadado nos úJtimos anos, considera fun-damental que as obras escritas en galego poídan ser lidas por outros pobos con Hngua de seu para, deste xeito, dar a conece-la nosa literatura fóra de Galícia.

        Na valoración das solicitudes teranse en conta os seguintes aspectos:

        - Nivel de cumprimento de anteriores compromisos de edición; o in-cumprimento deies serà razón suficiente para a denegación da subvención.

        - Importància do fondo editorial en galego ou relacionado con Gali-eia do editor solicitante.

        - Calidade das obras contidas no catalogo.

        - Esforzo que supón para o editor a incidència da obra en àmbitos de especial importància cultural però pouca demanda comercial.

        - Importància do investimento realizado en capital e en persoal pola empresa arredor do libro galego.

        - Calidade da obra.

        - Continuidade dentro dunha colección.

        O artigo 91 dispón na súa base A-l que «As obras deberàn ser publi-cadas en galego segundo a lexislación vixente (Lei 3/1983, do 15 de xuno, disposicíón adicional, e Decreto 173/1982, do 17 de novembro).

        O artigo 7, base B) especifica que non poderàn acollerse as subvencions desta orde as subvencions para editar en lingua galega obras de caràcter non literario, obras orixinais galegas ilustradas en cor e grandes pro-xectos editoriais, nin subvencions para editar noutras linguas obras publicadas orixinariamente en galego.

        Orde do 12 de xaneiro de 1999 pola que se convocan subvencions a empresas para apoia-lo desenvolvemento de proxectos de producción au-diovisual en lingua galega (dog. núm. 16 do 26 de xaneiro de 1999).

        Enténdese por desenvolvemento de proxectos o conxunto de operacions que preceden à fase de producción propiamente dita, a rodaxe, dunha obra audiovisual. O dito concepto inclúe, en particular, a redacción do guión, a procura de socios, a preparación do plan financeiro da producción, a elaboración do plan de marketing e de distribución.

        Para certos tipos de producción, considéranse como parte integrante do desenvolvemento da obra a investigación gràfica e a realización dun film piloto (para as películas de animación), a busca de arquivos (para as produccions que valoren o patrimonio audiovisual europeo) e o desenvolvemento de software especifico (para produccions multimedia).

        A convocatòria de subvención faise mediante réxime de concorrencia competitiva, para apoia-lo desenvolvemento de proxectos de producción audiovisual. Seran obxecto de subvención o desenvolvemento de tres tipos de proxectos:

        a) Longametraxe cinematogràfica.

        b) Series de televisión.

        c) Produccions multimedia.

        1.5. País Valencià

        Ernest Gonzàlez i Fabra Tècnic de la Generalitat Valenciana

        Durant el període comprés entre els mesos de juliol i desembre de 1998 es tancà l'acord per al dictamen del Consell Valencià de Cultura (cvc) sobre la llengua dels valencians, a què fèiem referència en la introducció de la Crònica anterior, i que li havia encarregat el president de la Generalitat Valenciana. El cvc, institució col·legiada d'assessorament cultural creada pel mateix Estatut d'autonomia, consultà i rebé informes de gran nombre d'institucions culturals públiques i privades -i també d'associacions que promouen la seccessió ortogràfica del valencià. EI dictamen, cal dir-ho, es negociava paral·lelament entre els partits polítics i, per tant, té més de pacte polític que d'informe científic. És suficient la seua lectura per adonar-se de la gran quantitat de calculades ambigüitats. És espectacular el circumloqui per a afirmar la unitat de la llengua catalana sense dir-ne català ni esmentar Catalunya: «el valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, fornia part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia». És just reconèixer, per altra banda, que el dictamen incideix en la necessitat d'augmentar i promoure l'ús social de la llengua catalana en l'àmbit valencià.

        Però l'element més rellevant del dictamen ha sigut la recomanació de crear un organisme de caràcter tècnic exclusiu per al valencià (ens de referència, n'hi diu), una acadèmia de la llengua. Això ha sigut recollit pel Parlament valencià, que ha aprovat la Llei 7/1998, de 16 de setembre, que més avall es transcriu, que institueix l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Només el temps podrà aclarir quines conseqüències té el fet que una sola llengua tinga dues institucions filològiques però no deixa de ser paradoxal que, ara, quan fins i tot l'Estat francès ha assumit implícitament, per al nord de Catalunya, la direcció tècnica en matèria lingüística de l'Institut d'EstudisPage 320 audiovisual. Seran obxecto de subvención o desenvolvemento de tres tipos de proxectos:

        a) Longametraxe cinematogràfica.

        b) Series de televisión.

        c) Produccions multimedia.

        1.5. País Valencià

        Ernest Gonzàlez i Fabra Tècnic de la Generalitat Valenciana

        Durant el període comprés entre els mesos de juliol i desembre de 1998 es tancà l'acord per al dictamen del Consell Valencià de Cultura (cvc) sobre la llengua dels valencians, a què fèiem referència en la introducció de la Crònica anterior, i que li havia encarregat el president de la Generalitat Valenciana. El cvc, institució col·legiada d'assessorament cultural creada pel mateix Estatut d'autonomia, consultà i rebé informes de gran nombre d'institucions culturals públiques i privades -i també d'associacions que promouen la seccessió ortogràfica del valencià. EI dictamen, cal dir-ho, es negociava paral·lelament entre els partits polítics i, per tant, té més de pacte polític que d'informe científic. És suficient la seua lectura per adonar-se de la gran quantitat de calculades ambigüitats. És espectacular el circumloqui per a afirmar la unitat de la llengua catalana sense dir-ne català ni esmentar Catalunya: «el valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, fornia part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia». És just reconèixer, per altra banda, que el dictamen incideix en la necessitat d'augmentar i promoure l'ús social de la llengua catalana en l'àmbit valencià.

        Però l'element més rellevant del dictamen ha sigut la recomanació de crear un organisme de caràcter tècnic exclusiu per al valencià (ens de referència, n'hi diu), una acadèmia de la llengua. Això ha sigut recollit pel Parlament valencià, que ha aprovat la Llei 7/1998, de 16 de setembre, que més avall es transcriu, que institueix l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Només el temps podrà aclarir quines conseqüències té el fet que una sola llengua tinga dues institucions filològiques però no deixa de ser paradoxal que, ara, quan fins i tot l'Estat francès ha assumit implícitament, per al nord de Catalunya, la direcció tècnica en matèria lingüística de l'Institut d'EstudisPage 320 Catalans, a través de l'aprovació del conveni subscrit entre aquest organisme i la Universitat de Perpinyà, dins de l'Estat espanyol no es puga, si més no, articular administrativament la participació dels diversos territoris que comparteixen la llengua catalana en una institució comuna.

        De tota manera, la Llei ha iniciat el seu camí a mal borràs. La disposició transitòria primera ordenava que en el termini màxim d'un mes, comptador des de la seua entrada en vigor, les Corts valencianes elegiren els primers vint-i-un acadèmics, dels quals almenys dues terceres parts havien de ser experts en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica, segons criteris d'avaluació objectiva, i la resta destacades personalitats de les lletres o de l'ensenyament amb una competència lingüística o una producció reconeguda en el camp del valencià. Han transcorregut sis mesos des de l'entrada en vigor de la norma i no han estat nomenats els membres. En un primer moment, per falta d'acord en el nomenament entre els dos partits majoritaris al Parlament valencià (pp i psoe), ja que cal una majoria de dos terços; a hores d'ara, per abandó de l'assumpte. Caldrà esperar el resultat de les eleccions autonòmiqes de juny de 1999 per veure si es desbloqueja el nomenament dels membres però aquest afer comença a recordar, malauradament, al de l'Institut Interuni-versitari de Filologia que es va aprovar per Decret del Consell socialista i que mai no va arribar a operar. S'ha de fer notar també que aquesta necessitat d'aprovació per una majoria qualificada és paper mullat perquè la Llei s'aprova per majoria simple, és a dir, que podria modificar-se la majoria requerida si es deroga el precepte que la estableix.

        La petició del dictamen pel president de la Generalitat Valenciana va gaudir inicialment d'un important suport polític provinent del seu partit (pp) i del seu coalitzat en el Govern (Unió Valenciana), així com del psoe i del Bloc Nacionalista Valencià. Només Esquerra Unida es va mostrar contrària. En molts sectors de la societat valenciana es veia aquesta petició com una hàbil maniobra presidencial per a desempallegar-se de l'inacabable i mal anomenat conflicte lingüístic, tot desviant-lo cap a una altra institució. Tanmateix, semblava acceptable a tots perquè obria una discreta porta a la dreta valenciana per abandonar una postura que adoptà en un moment de supremacia inqüestionable del psoe al País Valencià, amb la finalitat de rosegar el seu poder, i que, a hores d'ara, es torna contra el mateix partit governant, a més que, al capdavall, està consumint gran part de l'esforç polític i social de la ciutadania del país. Certament el Partit Popular es troba davant d'una contradicció indefugible: d'una banda, no pot perdre credibilitat fent oficial una normativa lingüística obertament seces-sionista i acientífica -i que emprenyaria el partit polític que li dóna su-Page 321

        Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:

        Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de !a Llengua.

        Preàmbul

        L'article 3 de la Constitució Espanyola de 1978, a més de proclamar el

        1. Per exemple, en les conselleries els castellà com llengua espanyola oficial del l'Estat, establix que la resta de llengües espanyoles seran també oficials en les comunitats autònomes, d'acord amb el contingut dels respectius Estatuts d'Autonomia. Igualment, en l'apartat primer de l'article 148, punt 17é, del text constitucional, es disposa que les Comunitats Autònomes puguen assumir, si procedix, competències en el foment de l'ensenyament de la llengua de la Comunitat Autònoma. A més, la Llei Orgànica 5/1982 d'l de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, establix en l'article 7 que «els dos

        Orgànica 5/1982 d'l de juliol, d'Estatut

        L'article 3 de la Constitució Espa- d'Autonomia de la Comunitat Valen-nyola de 1978, a més de proclamar et ciana, establix en l'article 7 que «els dos

        1, Per exemple, en les conselleries els correctors lingüístics tenen instruccions de no usar determinats mots que han estat prohibits. I no és una qüestió d'estil. Entre les paraules censurades estan dues de tan corrents com mitjançant i amb però, alhora, tampoc no està permès utilitzar incorreccions per castellanisme com ara medianl, arcaismes com ara ab ni expressions tretes de la pronúnica popular com ara en (per amb). La situació dels funcionaris í dels correctors quan escriuen en català té moments surrealistes. Més encara si pensem que, en alguna conseUeria, perquè la versió castellana no siga clarament diferent de la valenciana hi ha ordre d'utiiitzar les mateixes perífrasis substitutives també en castellà!

        2. Paradigma de tot el que s'ha exposat en aquesta introducció: quan el text del dictamen passà del Consell Valencià de Cultura a les Corts valencianes per a ser inclòs en d preàmbul de la Llei es modificaren expressions i se substituïren paraules per altres de sinò-nimes, la qual cosa provocà l'amenaça del psoe de no votar favorablement la Llei si no se'n respectava la integritat. No hem acomparat els textos originals i ds publicats al dogv per comprovar-hi si s'han introduït algunes modificacions. Ca] destacar que el dictamen publicat com a preàmbul de la Llei utili tza, per exemple, les formes verbals sense augmen t (cons -títuíxen) i, en canvi, en la fórmula de promulgació s'usa la forma "estableixen".Page 322

        idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà

        i afirma més endavant que la «Generalitat Valenciana garantirà l'ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el coneixement. També preveu, en el punt 5, que «la llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració l'ensenyament». Finalment, el punt 4 de l'article 31 del mateix Estatut d'Autonomia atribuïx a la Generalitat Valenciana competència exclusiva en matèria de cultura.

        Per la seua part, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià, suposà la plasmació del compromís de la Generalitat Valenciana en la defensa del patrimoni cultural de la nostra Comunitat Autònoma i, d'una manera especial, en la recuperació del valencià, definit com a «llengua històrica i pròpia del nostre poble». La Llei tracta de superar la relació de desigualtat existent entre les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, i disposa actuacions necessàries per tal d'impulsar l'ús del valencià en diferents àmbits de la societat, tot afavorint l'equiparació efectiva entre el valencià i et castellà. Igualment, la mencionada Llei afirma que el valencià és «part substancial del patrimoni cultural de tota la nostra societat» i, en conseqüència, el Govern Valencià es considera posseïdor, en l'actual cojuntura històrica, de la capacitat necessària per tal de possibilitar que els diversos sectors socials de tota la Comunitat Valenciana puguen sentir-se compromesos en el procés de recuperació de l'idioma que ha tingut l'honor de rebre del nostre poble la seua estima i la seua noble gentilesa. Una premissa per a garantir l'ús «normal i oficial» del valencià, tal com preveu l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia, i per tant, per a garantir la seguretat jurídica dels administrats, és que tota l'Administració Pública es regisca per una mateixa normativa ortogràfica i gramatical del valencià. Tal aspecte no fou previst específicament en el cas de l'Estatut d'Autonomia ni en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, si bé en l'article 34 de la mencionada Llei s'esta-blix que el Govern Valencià «assumirà la direcció tècnica i la coordinació del procés de l'ús i l'ensenyament del valencià assessorant al respecte totes les Administracions Públiques i particulars, i adoptant les mesures que siguen per a fomentar l'ús i l'extensió del valencià».

        Per estes i altres qüestions les Corts Valencianes acordaren el 17 de setembre de 1997 sol·licitar al Consell Valencià de Cultura que dictaminarà sobre les «qüestions lingüístiques» valencianes. El Dictamen aprovat e! 13 de Juliol de 1998 en la seua part dispositiva és el següent:

        Sobre la situació social del valencià i el seu ús

        E1 valencià arribà a la seua esplendor literària màxima en el segle xv i part del xvi, i inicià amb els Ducs de Calàbria una paulatina castellanització en els escrits, si bé mantingué viva la seua presència en l'ús quotidià. A finals del segle xix, el moviment conegut com a Renaixença significà una lleu recuperació de la utilització de la llengua en els certàmens i en les publicacions literàries que es va prolongar durant les primeres dècades de la nostra centúria.

        Hui, la situació del valencià és cer-Page 323 tament paradoxal: quant a l'ús cuit i oficial, i a pesar de les insuficiències notòries en este camp, estem millor que no hem estat en els darrers segles, des del Decret de Nova Planta, si més no, a començaments del segle xvm; en canvi, quant a l'ús popular no sembla que assistim a cap tipus de represa i continuem en una situació de desafecció lingüística, amb un empobriment i una castellanització de la parla quotidiana francament alarmants. Però, és evident que una situació com esta no pot romandre estable molt de temps, de manera que o s'aconseguix que el valencià recupere el nivell d'ús popular que mai no degué perdre o fins i tot la seua mera preservació deixarà de ser possible. »Per altra banda, l'any 1932 es firmaven les normes ortogràfiques dites de Castelló, seguides durant quaranta anys sense problemes pels literats valencians. Posteriorment, des dels anys setantes, esta normativa ha sigut contestada per sector culturals i polítics, encara que la majoria de la producció escrita en valencià ha continuat redactant-se d'acord amb aquelles normes primeres més o menys desenrotllades. També hem de dir que, a l'empara de l'Estatut d'autonomia i de l'autogovern que l'Estatut ha fet possible, hem assistit darrerament a una clara milloria en el nivell de consideració i de prestigi social del valencià, la qual cosa és una base favorable per a intentar amb optimisme el redreçament necessari de la nostra llengua, a hores d'ara tan malmesa per l'abandó i la desídia. Dissortadament, esta milloria es troba entrebancada pel conflicte esterilitzador que es perpetua entre nosaltres, especialment a la ciutat de València i la seua conurbació. Un conflicte sobre el nom, la naturalesa i la normativa de la llengua pròpia dels valencians que n'impedíx la salut i que acumula les dificultats en el procés de recuperació de la llengua que ens hauria d'identificar i d'unir com a valencians, en comptes de separar-nos.

        Però, l'estirilitat del conflicte supera l'àmbit d'allò que és estrictament lingüístic per a incidir negativament en la vertebració social del nostre poble. Perquè si, parlant ara en general, és veritat que la iniciativa individual i la competència, a tots els nivells, són components insubstituïbles de la bona marxa d'una gran formació social qualsevol, també és igualment cert que cal alhora la base comuna d'uns referents col·lectius majoritàriament compartits, d'un fort sentiment de pertinença col·lectiva, d'una mínima solidaritat, perquè aquella iniciativa individual i aquella competència puguen ser socialment productives i no degeneren en un clima social insolidari i destructiu. De fet, si una comunitat política, com és ara la Comunitat Valenciana, vol alguna cosa més que subsistir en el concert de les altres comunitats polítiques, si vol afirmar la seua personalitat diferenciada, si vol reeixir i si vol progressar, caldrà que la part millor dels seus components individuals i col·lectius desen rotlle un ferm sentiment quotidianament operatiu de pertinença i lleialtat comunitàries. Justament, una llengua pròpia de cultura, el valencià en el nostre cas, viva al carrer i a les institucions, reconeguda com a tal per la societat que té la sort de posseir-la, és un element de gran valor a l'hora de conformar eixe sentiment comunitari antesala d'un futur social de progrés.

        Però, ja ho hem dit adés: a hores d'ara, el valencià, la nostra llengua, ésPage 324 sovint utilitzada com un motiu de discòrdia entre valencians, en comptes de ser el tret comunitari desitjable d'identificació i d'unió. S'ha de dir ací que la identificació mecànica que sovint s'ha fet entre llengua i nació, per una part i l'altra, no ha ajudat gens a clarificar la qüestió i a assentar-la sobre les bases d'una mínima serenitat i racionalitat. Cal, doncs, saber desactivar eixe conflicte socialment esterilitzant, perquè a més, en el món que ens ha tocat viure, el món de la globalització, dels mass media, i de l'escolarització generalitzada, una llengua de baix abast demogràfic, envoltada de llengües potents, com és la nostra, corre el gran perill de desaparèixer en poc temps si li afegim la dificultat gratuïta d'un conflicte greument pertorbador que es prolonga en el temps sense una perspectiva clara de solució.

        En funció de tot el que s'acaba d'argumentar, cal que la qüestió de la nostra llengua pròpia siga sostreta a partir d'ara al debat partidista quotidià i esdevin-ga així l'objecte d'un debat seré entre els partits per tal d'arribar-hi als consensos més amples possibles. Al final d'eixe camí guanyaria la nostra llengua, que vol dir guanyar tots els valencians. Finalment, en l'esperit de la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià, i en la perspectiva d'enfortir la nostra autoestima com a valencians, d'afirmar i de potenciar la nostra personalitat diferenciada, ha arribat el moment de consensuar primer i aplicar després les mesures polítiques que cal prendre amb urgència per a promoure l'ús del valencià als més diversos nivells, creant a tal fi, si calia, els fòrums polítics previs on discutir i avaluar de manera conjunta aquelles mesures (les quals haurien de ser aprovades i aplicades per les instàncies pertinents: Corts Valencianes, Executiu, Diputacions i Ajuntaments). Unes mesures per a traure el valencià de la situació margina! en qué es troba en l'esfera pública, a fi de donar-li un futur possible i digne, conjurant així el perill vertader d'una desaparició imminent.

        Les mesures haurien de cobrir actuacions públiques com les que segui-xen:

        - Reforçament de l'ensenyament del valencià i en valencià en tots els nivells educatius.

        - Programació essencialment en valencià en la televisió i la ràdio públiques valencianes.

        - Actitud exemplar de l'Administració valenciana en l'ús de la llengua, tant pel que fa a les aparicions públiques dels responsables polítics, com a la resta de les actuacions oficials (publicacions, publicitat, documentació administrativa...).

        - Política sistemàtica de promoció de l'ús del valencià en el comerç, en la publicitat en particular i en general en la vida econòmica. Igualment en la indústria cultural: en el llibre, la premsa, el teatre, el cinema, i en general en el món audiovisual.

        - Crida al món eclesiàstic perquè se sume en el seu àmbit a este impuls de valencianització.

        Per acabar: tenim dos llengües oficials en la nostra Comunitat, el valencià i el castellà, ambdós realment usades pels ciutadans encara que siga d'una manera descompensada entre elles. Sortosament, el castellà és una llengua tan estesa i potent internacionalment que podem tranquil·lament promoure més i més l'ús del valencià entre nosaltres amb la tranquil·litat que al costatPage 325 coneixem una segona llengua, també nostra, que ens facilita la comunicació internacional, sense haver de perdre així gratuïtament una part impagable de la nostra identitat com a poble diferenciat: la nostra llengua pròpia. Seria vertaderament una llàstima, però també una dimissió lamentable, que per manca de diàleg, o d'advertiment, o encara per una modernitat mal entesa, deixarem passar l'ocasió de preservar la llengua que durant tants segles ens ha identificat com a valencians.

        Sobre el nom, la naturalesa i la codificació del valencià

        EI nostre Estatut d'autonomia denomina "valencià" a la llengua pròpia dels valencians, i per tant este terme ha de ser utilitzat en el marc institucional, sense que tinga caràcter excloent. L'esmentada denominació "valencià", i també les denominacions "llengua pròpia dels valencians" o "idioma valencià", o altres, avalades per la tradició històrica valenciana, l'ús popular, o la legalitat vigent, no són ni han de ser objecte de qüestio-nament o polèmica. Totes servixen per a designar la nostra llengua pròpia, la qual compartix la condició d'idioma oficial amb el castellà.

        E1 valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia. Les anomenades Normes de Castelló són un fet històric que constituiren i constituïxen un consens necessari. El Consell Valencià de Cultura reivindica l'esperit de l'acord que les féu possibles l'any 32 i entén que eixes normes han sigut el punt de partida, compartit pels valencians, per a la normativització consolidada de la nostra llengua pròpia. Aquella és un patrimoni lingüístic a preservar i a enriquir per l'ens de referència normativa que es proposa en l'apartat que seguix. L'ens es basarà en la tradició lexicogràfica i literària i la realitat lingüística genuïna valenciana.

        L'ens de referència normativa

        E1 Consell Valencià de Cultura proposa la creació d'un ens de referència normativa del valencià, per al qual proposa les característiques següents:

        I. Que tinga personalitat jurídica pròpia, amb independència funcional i pressupostària.

        II, Que tinga capacitat per a determinar la normativa en matèria lingüística, reconeguda per una Llei. Que les seus decisions en la matèria siguen vinculants per a les administracions públiques, el sistema educatiu, els mitjans públics de comunicació, i altres entitats o òrgans de titularitat pública o que compten amb finançament públic.

        III Que el nombre de membres de l'ens de referència normativa siga de 21, nomenats per períodes de 10 anys. Que les vacants que es puguen produir per renovació o altres motius es cobris-quen per cooptació interna.

        IV. Que els membres inicials siguen elegits per les Corts Valencianes per una majoria de dos terços, i que almenys dos terços d'eixos membres siguen experts en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica, segons criteris d'avaluació objectiva, I que la resta, fins als 21 membres, siguen destacades personalitats de les lletres i de l'ensenyament ambPage 326 una competència lingüística i una producció reconegudes en el camp del valencià.

        V. L'ens podrà tenir relacions horitzontals amb les diverses entitats normatives de les altres llengües de l'Estat. Pel fet que el present dictamen complix un encàrrec de les mateixes Corts Valencianes, el Consell Valencià de Cultura suggerix a l'alta Institució que l'esmentada Llei siga tramitada parlamentàriament per via d'urgència.»

        A la vista del present dictamen, les Corts Valencianes decidixen aprovar !a creació d'una Acadèmia Valenciana de la Llengua en els termes que a continuació s'expressen:

        Títol I Disposicions generals

        Article 1

        Es crea l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (avi.) com a Institució de la Generalitat Valenciana amb les competències, composició, règim de funcionament t organització que es determina en ia present Llei.

        Article 2

        La avl és una institució de caràcter públic, adscrita a la Presidència de la Generalitat, que gaudi x de personalitat jurídica pròpia i exercix les seues funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per a garantir la seua objectivitat i independència.

        Article 3

        L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià.

        Així com, vedar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló.

        Article 4

        Els principis i criteris que han d'inspirar l'actuació de l'Acadèmia són eis que es desprenen del dictamen aprovat pel Consell Valencià de Cultura el 13 de juliol de 1998 i que figura en el preàmbul d'esta Llei.

        Article 5

        Les decisions de la avl, en l'exercici de les funcions que hi corresponen, hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic.

        Article 6

        La avi, tindrà la seua seu en la ciutat de València, sense perjuí que puga tindré altres seus territorials o celebrar sessions en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana.

        Títol i i De les competències de la avl

        Article 7

        Seran competències de la avl:

        a) Determinar la normativa oficia] del valencià en tots els seus aspectes.

        b) Fixar, a sol·licitud de la Generalitat les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l'onomàstica ofi-Page 327 rial de la Comunitat Valenciana, per a la seua aprovació oficial.

        c) Emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l'onomàstica oficial valenciana, ja siga a iniciativa pròpia o a requeriment de les Institucions Públiques de la Comunitat Valenciana.

        d) Vetlar per l'ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat.

        e) Informar sobre l'adequació a la normativa lingüística de la avl dels textos produïts per les Institucions Públiques o que requerisquen l'aprovació oficial, així com de la producció audio-visual de la Comunitat Valenciana.

        fi Elaborar i elevar al Consell de la Generalitat i a les Corts Valencianes una Memòria Anual en la qual, a més d'exposar les seues activitats durant l'exercici, es recullen les observacions i consells pertinents per a l'ús normal del valencià en qualsevol de les seues manifestacions.

        g) Aquelles que, dins de l'àmbit de les seues competències, li encarreguen el President de la Generalitat, les Corts Valencianes o el Govern Valencià.

        Article 8

        El Consell sol·licitarà a la avl l'emissió d'informe o dictamen sobre els seus avantprojectes legislatius o normatius relacionats amb la normativa, la toponímia i l'onomàstica del valencià. Transcorreguts seixanta dies des de la corresponent sol·licitud sense que la avl s'haja pronunciat expressament sobre estos, s'entendrà que tenen el vistiplau de la Institució, i que no hi ha objecció a formular. En aquelles peticions del Consell en les quals s'indique urgència en el procediment el termini es reduirà a trenta dies.

        Article 9

        Per al millor compliment de les seues finalitats la avl podrà estructurar-se en Seccions i constituir Comissions d'Estudi, segons el contingut de la present Llei i allò que reglamentàriament es determine.

        Podrà, també, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua tindré relacions horitzontals amb les diverses entitats normatives de les altres llengües de l'Estat.

        3. Així mateix, també podrà tindré acords de col·laboració amb altres organismes acadèmics, científics i culturals.

        Títol III

        De la composició de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

        Capítol I Dels acadèmics de la avl

        Article 10

        La avl estarà formada per vint-i-un acadèmics que hauran de reunir els següents requisits:

        a) Tindré la condició política de valencià.

        b) Ser experts en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica o destacades personalitats de les lletres o de l'ensenyament en matèria lingüística o una producció reconeguda en el camp del valencià o la cultura valenciana.

        Article 11

        1. Els vint-i-un acadèmics inicials seran elegits per les Corts Valencianes, per majoria de dos terços dels seus membres de dret, per un període de 15 anys i podran ser reelegits.

        2. Als quinze anys de l'elecció per primera vegada dels membres de l'A-Page 328 cadèmia a què es referix l'apartat anterior, la avl procedirà per cooptació dels vint-i-un membres, a la renovació d'un terç dels acadèmics.

        Es determinaran els set acadèmics a substituir pel sistema d'insaculació. Als cinc anys de la renovació anterior es procedirà, de la mateixa manera, a la renovació d'altre terç dels inicialment elegits o els seus substituts. El terç restant es renovarà cinc anys després de la segona renovació pel mateix procediment. Cada cinc anys, i pel mateix sistema, es procedirà a la renovació d'un terç dels acadèmics que hagen complit el període de quinze anys.

        3. Una vegada elegits, els acadèmics, seran nomenats per Decret del president de la Generalitat i prendran possessió del seu càrrec en acte públic.

        Article 12

        La condició d'acadèmic serà incompatible amb:

        a) La de diputat de les Corts Valencianes.

        b) La de diputat o senador de les Corts Generals o la de membre d'algun parlament autonòmic o el Parlament europeu.

        c) La de membre del Govern d'Espanya o de qualsevol comunitat autònoma, i alts càrrecs de l'Administració autonòmica i de l'Estat.

        d) La de membre de les corporacions locals.

        e) La de personal al servici de la AVL.

        L'examen, declaració i control de les possibles incompatibilitats dels acadèmics, es durà a efecte, per la avl, en la forma en què reglamentàriament s'esta-blisca.

        Article 13

        1. Els acadèmics durant el període per al qual foren elegits, són inamovibles i cessaran en la seua condició en els següents casos:

        a) Per defunció.

        b) Per renúncia expressa.

        c) Per extinció del període per al qual foren elegits. No obstant, els acadèmics seguiran exercint plenament les seues funciones fins la presa de possessió dels nous membres.

        d) Per incapacitat manifesta o inhabilitació declarada per resolució judicial ferma.

        e) Per pèrdua de la condició política de valencià.

        f) Per incompatibilitat no resolta en el termini fixat.

        2. Si es produïx algun dels supòsits contemplats en els apartats d), b), d), i e) del present article, durant els primers quinze anys, es procedirà a cobrir la vacant per les Corts Valencianes segons l'estipulat en l'art, 11.1. D'ara en davant es cobrirà la vacant segons l'art. 11.2. L'acadèmic elegit, en els dos casos, ho serà pel temps que reste del període per al qual fou elegit el substituït. Si es produïx el supòsit contemplat en l'apartat/) i no es resol en el termini que reglamentàriament s'establisca, es procedirà a cobrir la vacant segons els mateixos criteris que en els apartats anteriors.

        Article 14

        Els acadèmics tindran dret a percebre dietes i indemnitzacions per l'exercici de les seues funciones.Page 329

        Capítol II Dels òrgans de govern de la avl

        Article 15

        Els òrgans de Govern de la avl seran:

        Òrgans col·legiats:

        - El Ple de la avl.

        - La Junta de Govern. 2. Òrgans unipersonals:

        - El president de la avl.

        Article 16

        1. El Ple és l'òrgan màxim de decisió de la avl i estarà integrat pels vint-i-un acadèmics.

        2. Corresponen al ple de la avl les següents atribucions:

        a) Aprovar el Projecte de Reglament i les seues possibles modificacions i elevar-lo al Consell de la Generalitat Valenciana per a la seua aprovació.

        b) L'aprovació de la Memòria Anual.

        c) Aprovar l'avantprojecte del pressupost anual, les seues modificacions i liquidació, per a la seua remissió al Consell.

        d) L'aprovació dels plans i programes d'actuació per a cada exercici econòmic.

        e) Constituir les seccions i comissions que establix la present Llei, atenent al desenrotllament reglamentari.

        f) L'aprovació del règim ordinari de sessions i, si escau, de les reunions de les comissions i seccions.

        g) Elegir els càrrecs previstos en la present Llei i els que reglamentàriament es determinen.

        h) La designació i la separació dels representants de la avl en els organismes o entitats que legalment o reglamentàriament corresponga.

        i) Proposar al Consell l'aprovació de la plantilla del personal al servici de la Institució, i la seua estructura orgànica.

        j) Aprovar els informes o dictàmens a què es referix l'article 7.

        k) Qualsevol altra que li atribuïsca la present Llei.

        Article 17

        1. La Junta de Govern estarà integrada per:

        a) El president.

        b) El vicepresident.

        c) El secretari.

        d) Dos vocals.

        2. Són atribucions de la Junta de Govern:

        d) Elaborar el projecte de Memòria Anual.

        b) Elaborar l'avantprojecte del pressupost anual per a elevar al Ple.

        c) Dirigir i controlar l'execució del Pressupost de la avi. t preparar la seua liquidació.

        d) Determinar la tramitació dels escrits i peticions dirigits a la Institució.

        e) Exercir les facultats ordinàries en matèria de contractació administrativa dins dels límits legals i pressupostaris.

        f) Disposar les despeses pròpies dels servicis de la avl dins dels límits legals i pressupostaris.

        g) Resoldre les qüestions que si-guen sotmeses a la seua consideració pel president i no estiguen atribuïdes al Ple.

        h) Exercir les funciones que el Ple li delegue expressament.

        i) Elaborar els informes i dictàmens a què es referix l'article 7.

        j) Qualsevol altra que li atribuïsca la present Llei.

        Article 18

        1. El president és òrgan uniperso-Page 330 nal de la avl que serà elegit pel Ple d'entre els seus membres per majoria absoluta, per un període de cinc anys, sent reelegible altres cinc anys més. 2. El president elegit serà nomenat per Decret del president de la Generalitat i prendrà possessió en acte públic i solemne.

        Article 19

        El president de la avl tindrà la representació de la mateixa i li correspondran les següents atribucions:

        a) Presidir, convocar i fixar l'ordre del dia de les sessions de la Acadèmia.

        b) Elevar anualment a les Corts Valencianes i al president de la Generalitat Valenciana una memòria de les activitats de la Institució.

        c) Adoptar les mesures necessàries per al seu funcionament.

        d) Autoritzar la despesa i proposar els pagaments com a conseqüència de l'execució del pressupost.

        e) Nomenar els funcionaris i el personal eventual i laboral amb els requisits establerts en les lleis.

        f) Les altres que es determinen reglamentàriament.

        Article 20

        El president serà substituït, en casos d'absència, vacant o malaltia, pel vice-president.

        Article 21

        El secretari de la avl tindrà les següents atribucions:

        d) Preparar i cursar l'ordre del dia de les sessions de l'Acadèmia, prèviament fixat pel president.

        b) Lliurar certificacions de les actes, acords i informes i assistències que se sol·liciten amb el vistiplau del president.

        c) Dur el llibre d'actes, foliat i visat pel president.

        d) Dirigir i coordinar l'elaboració anual del projecte de memòria d'activitats de la Institució.

        e) La direcció del personal al servi-ci de l'Acadèmia.

        f) Les altres que es determinen reglamentàriament.

        Article 22

        En cas de vacant, d'absència o malaltia, el secretari serà substituït per l'Acadèmic de menor edat.

        Article 23

        Els acadèmics tindran el tractament d'Il·lustríssim.

        Títol iv Del funcionament de la avl

        Capítol I Del Ple de la avl

        Article 24

        1. El Ple de la avl es reunirà periòdicament quan siga convocat pel seu president, per pròpia iniciativa o perquè ho sol·liciten, almenys, un terç dels seus membres, que hauran d'incloure en la sol·licitud els assumptes a tractar, i s'hauran de reunir almenys una vegada al trimestre.

        2. La convocatòria de les sessions inclourà l'ordre del dia i es cursarà amb set dies d'antelació, com a mínim, a la data d'aquestes. Per raons d'urgència de l'esmentat termini podrà reduir-se a quaranta-huit hores.

        Article 25

        1. El Ple de la avl quedarà constituït quan estiguen presents, almenys, laPage 331 meitat més un dels seus membres, i en tot cas, el president i el secretari o legalment qui els substituïsca.

        2. Els acords s'adoptaran per la majoria absoluta dels membres de dret del Ple. Els acadèmics que discrepen de l'acord majoritari podran formular vot particular per escrit, dins del termini dels deu dies següents a la seua adopció.

        Article 26

        El Ple de la avl determinarà, en l'àmbit de les seues competències, les resolucions que han de ser publicades al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. En tot cas, es publicaran al dogv les que afecten el Diccionari, la Normativa i les Entrades que l'Acadèmia aprove.

        Article 27

        El president de la Generalitat, o el conseller en qui delegue, podrà assistir amb veu al Ple de la avl per a informar o requerir informació.

        Capítol II De la Junta de Govern

        Article 28

        La Junta de Govern de la avl es reunirà periòdicament quan siga convocà1 da pel seu president, per pròpia iniciativa o perquè ho sol·liciten, almenys, la meitat més un dels seus membres i i s'hauran de reunir, almenys una vegada al mes.

        Article 29

        La Junta de Govern de la avl adoptarà els seus acords quan estiguen presents, almenys, la meitat més un dels seus membres, i en tot cas, el president í el secretari o qui, legalment, els substituïsca.

        Capítol in De les seccions i comissions d'estudi

        Article 30

        El Ple de la avl podrà crear seccions i comissions d'Estudi en el si de l'Acadèmia.

        Article 31

        La creació, composició i funcionament de les esmentades seccions i comissions d'Estudi es regularà reglamentàriament.

        Títol V

        De l'organització i els recursos de la avl

        Capítol I Del personal

        Article 32

        El Personal que haja de prestar ser-vicis en la avl es regirà pel Règim Jurídic aplicable al personal al servici de la Generalitat.

        Capítol II Del Règim Patrimonial i Econòmic

        Article 33

        La avl, per al compliment de les seues finalitats, disposarà dels següents mitjans materials i recursos econòmics:

        a) Les consignacions previstes en els pressupostos de la Generalitat.

        b) Els béns que li siguen adscrits o cedits per la Generalitat o qualsevol altra Administració Pública, així com els que, per qualsevol títol formen part del seu patrimoni.Page 332

        c) Els productes i rendes del seu patrimoni.

        d) Els ingressos que obtinga, com a contraprestació dels seus servicis, activitats o productes.

        e) Les subvenciones, herències, llegats, donacions, patrocinis, i qualsevol altra aportació voluntària de les entitats o organismes públics o privats, i dels particulars.

        f) Els crèdits, préstecs i altres operacions que puga concertar, prèvia autorització del Consell.

        g) Qualsevol altres recursos que li puguen ser atribuïts.

        Article 34

        El pressupost de la avl, una vegada aprovat pel Consell, s'integrarà com a Secció en els Pressupostos de la Generalitat Valenciana.

        Article 35

        La avl podrà adquirir els béns que, de forma legal, acorde el Ple.

        Disposicions transitòries

        Primera

        En el termini màxim d'un mes des de l'entrada en vigor de la present Llei, les Cortes Valencianes elegiran els primers vint-i-un acadèmics, dels quals, almenys dos terceres parts seran expertes en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica, segons criteris d'avaluació objectiva, i la resta seran destacades personalitats de les lletres o de l'ensenyament amb una competència lingüística o una producció reconeguda en el camp del valencià.

        Segona

        En els quinze dies següents a l'elecció dels acadèmics, per les Corts Valencianes, el president de la Generalitat realitzarà per Decret el corresponent nomenament.

        Tercera

        En el termini de tres mesos des de la seua constitució legal, el Ple de la avl haurà d'elevar al Consell de la Generalitat per a la seua aprovació definitiva el Projecte de Reglament a què es referix l'article 16 de la present Llei.

        Quarta

        El Govern Valencià assignarà a la avl els locals adequats per al compliment de les seues finalitats.

        Disposicions finals

        Primera

        La avl es constituirà legalment, dins dels quinze dies següents a la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana del Decret de nomenament dels acadèmics.

        Segona

        S'autoritza el Consell de ía Generalitat a dictar les normes reglamentàries i disposicions necessàries per a l'aplicació i desenrotllament de la present Llei.

        Tercera

        La present Llei entrarà en vigor el dia següent al de la seua publicació al Diari Oficial de L· Generalitat Valenciana.

        Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque observen i fa-cen complir aquesta llei.

        València, 16 de setembre de 1998 El president de la Generalitat Valenciana,

        Eduardo Zaplana Hernàndez-SoroPage 333

        La resta de disposicions i actes publicats amb relació a la llengua catalana durant el període que abasta aquesta Crònica són els que més avall se citen. La Llei 11/1998, de 29 de desembre de 1998 (dogv núm. 3404, de 31 de desembre), de pressupost de la Generalitat Valenciana per a l'exercici 1999, destina un crèdit de 784.301.000 pta al programa de promoció i ús del valencià, dels quals 303.619.000 seran destinats a subvencions (transferències corrents).

        Ensenyament

        Ordre de 30 de juny de 1998 (dogv núm. 3285, de 14 de juliol), de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per a aplicar en els centres educatius un programa d'educació bilingüe enriquit per la incorporació primerenca d'una llengua estrangera, com a llengua vehicular, des del primer cicle de l'educació primària. L'article tercer regula el procediment perquè voluntàriament els centres puguen acollir-se a la incorporació d'una altra llengua vehicular diferent de les oficials. Com que la major part dels centres tenen programes que incorporen el català i el castellà com a llengües de l'ensenyament, l'article tercer regula la forma en què hauran d'elaborar-se els programes educatius per a incloure aquesta tercera llengua. D'aquí ve el nom de «programa d'eduació bilingüe enriquit». Cal la conformitat de tots els pares o mares de l'alumnat.

        Resolució de 10 de juliol de 1998 (dogv núm. 3316 de 26 d'agost), de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es fa pública la llista de centres beneficiaris de la convocatòria d'ajudes per a la realització d'intercanvis escolars entre l'alumnat dels centres sostinguts amb fons públics dels territoris de predomini lingüístic establerts pels articles 35 i 36 de la Llei 4/1983, d'ús i ensenyament del valencià. Convocada per l'Ordre de 13 de març de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (dogv núm. 3.226, de 21 d'abril), que pretenia afavorir encontres entre l'alumnat de les zones de parla catalana i castellana. L'adjudicació de les ajudes ha restat deserta per la manca de sol·licituds.

        Ordre de 6 d'octubre de 1998 (dogv núm. 3388, de 7 de desembre), de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'implanten nous ensenyaments a les escoles oficials d'idiomes d'Alacant, Alzira, Elx, Gandia i València. A Alzira, Elx i Gandia s'implanta l'estudi de la Llengua catalana.Page 334

        Promoció social i cultura

        Ordre de 9 de juliol de 1998 (dogv núm. 3293, de 24 de juliol; correcció d'errades al dogv núm. 3299 del 3 d'agost), de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es convoquen ajudes a la traducció i l'edició d'obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes. Les ajudes tenen un import global màxim de 4.000.000 pta.

        Resolució de 18 de juny de 1998 (dogv núm. 3295, de 28 de juliol), de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'adjudiquen els premis de la Generalitat Valenciana per les activitats de promoció de l'ús del valencià realitzades per les comissions de les fogueres en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

        Resolució de 25 d'agost de 1998 (dogv núm. 3330, de 15 de setembre), de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d'activitats de promoció de l'ús del valencià. Van ser convocades per 1' Ordre de 14 de maig de 1998 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (dogv núm. 3253, de 29 de maig).

        Resolució número 569, de 7 de setembre de 1998 (dogv núm. 3332 de 17 de setembre), del director general de l'Institut Valencià de la Joventut, per la qual es nomenen els membres del jurat del n Certamen Juvenil de Literatura de la Comunitat Valenciana.

        Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià i altres òrgans de direcció de la política lingüística

        Resolució de 24 de juny de 1998 (dogv núm. 3287, de 16 de juliol), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià.

        Resolució de 6 de juliol de 1998 (dogv núm. 3287, de 16 de juliol), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de grau elemental de coneixements de valencià.

        Resolució de 30 de novembre de 1998 (dogv núm. 3396, de 18 de desembre), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Va-Page 335 lencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià.

        Decret 202/1998, de 15 de desembre (dogv núm. 3397, de 21 de desembre), del Govern valencià, pel qual s'aprova el Reglament d'organització i funcionament del Consell Valencià de Cultura. L'article 24 del reglament preveu que és funció del cvc «elaborar i elevar al Govern valencià una memòria anual en la qual, a més d'exposar les seues activitats durant l'exercici, es recullen les observacions i els consells pertinents per a la defensa i promoció de la llengua i cultura valencianes, en qualsevol de les seues manifestacions».

        1.6. Illes Balears

        Antoni Nadal

        Professor de llenguatge administratiu

        Ajuts i subvencions

        Convocatòria del Consell Insular de Mallorca de subvencions per a la projecció exterior de la cultura de Mallorca, amb una partida de sis milions de pessetes (Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears -bocaib-núm. 111, de 29 d'agost de 1998).

        Convocatòria del Consell Insular de Mallorca de subvencions per a activitats culturals d'entitats associatives sense ànim de lucre, amb una partida de vint milions de pessetes (bocaib núm. 111, de 29 d'agost de 1998).

        Convocatòria del Consell Insular de Mallorca del suport genèric a la projecció pel·lícules en llengua catalana, amb una partida total de quatre milions de pessetes (bocaib núm. 111, de 29 d'agost de 1998).

        Convocatòria del Consell Insular de Mallorca de subvenció per a l'edició d'una agenda escolar en català, amb una partida de set milions i mig de pessetes (bocaib núm. 112, d'l de setembre de 1998).

        Convocatòria del Consell Insular de Mallorca de subvenció per al foment de la divulgació dels valors culturals, lingüístics i històrics que conformen la personalitat dels pobles de Mallorca, amb una partida total de 26 milions (bocaib núm. 112, d'l de setembre de 1998).

        Resolució del director general d'Ordenació i Innovació, de 2 d'octubre de 1998, per la qual es convoquen les ajudes corresponents a les accionsPage 336 descentralitzades Comenius i Lingua E del programa Sòcrates de la Unió Europea a les Balears per al període comprès entre I'l de març de 1999 i el 30 d'abril de l'any 2000 (bocaib núm. 134, de 20 d'octubre de 1998).

        Convocatòria del Consell Insular de Mallorca de subvencions per a la creació i modernització de les infraestructures de biblioteques i arxius municipals, amb una partida de vint milions de pessetes (bocaib núm. 135, de 22 d'octubre de 1998).

        Convocatòria de beques Teatre Principal de Palma de creació de textos teatrals en llengua catalana. Són dues beques amb una partida de 250.000 pessetes cada una (bocaib núm. 152, de 28 de novembre de 1998).

        Concessió de subvencions del Consell Insular de Mallorca per a les edicions de llibres (d'iniciativa municipal promogudes per entitats sense ànim de lucre i de característiques especials i de traduccions promogudes per empreses editorials) i de produccions teatrals i els estudis teatrals i escènics (bocaib núm. 154, de 3 de desembre de 1998).

        Ensenyament

        Llei d'l de desembre de 1998, de consells escolars de les illes Balears (Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears -bopib- núm. 188, de 18 de desembre de 1998). D'acord amb l'article 33 de la Llei, un dels objectius de la Llei és la promoció de la consciència d'identitat pròpia, mitjançant la investigació, la difusió i el coneixement del patrimoni lingüístic, històric i cultural del poble de les illes Balears, amb especial atenció a l'aplicació de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les iUes Balears.

        Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, de 20 de juliol de 1998, per la qual es creen i es defineixen com a noves matèries optatives per a totes les modalitats del batxillerat establert per la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, la literatura catalana, la literatura castellana i la literatura universal (bocaib núm. 104, de 13 d'agost de 1998).

        Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, de 27 de juliol de 1998, de catalogació de places bilingües a les plantilles dels instituts d'educació secundària dependents de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears on imparteixen ensenyaments els funcionaris dels cossos de professors d'ensenyament secundari i de professors tècnics de formació professionalPage 337 (bocaib núm. 106, de 18 d'agost de 1998), d'acord amb el que disposa la Llei de normalització lingüística en l'article 23.2, recollit en el Decret 92/1997, de 4 de juliol, en l'article 14. Aquesta catalogació es farà d'una manera gradual i atenent la formació del professorat i la legislació vigent. Correcció d'errades d'aquesta Ordre en el bocaib núm. 132, de 15 d'octubre de 1998.

        Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, de 3 d'agost de 1998, per la qual es modifica la plantilla, la composició d'unitats, i catalogació de places com a bilingües, de diversos centres públics d'educació infantil, d'educació primària i del primer cicle d'educació secundària (bocaib núm. 110, de 27 d'agost de 1998), amb especial atenció a l'aplicació de l'article 22 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les illes Balears.

        Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, de 9 d'octubre de 1998, per la qual es crea la Comissió de Formació Permanent del Professorat de les illes Balears (bocaib núm. 139, de 31 d'octubre de 1998), com a òrgan consultiu en el qual es puguin fer presents les opinions del professorat i altres estaments relacionats directament amb aquesta matèria.

        Resolucions del conseller d'Educació, Cultura i Esports per les quals s'aproven i deneguen llibres de text i projectes editorials (de 2 de juliol de 1998, bocaib núm. 95, de 23 de juliol de 1998; de 9 de novembre de 1998, bocaib núm. 149, de21 de novembre de 1998; de 10 de desembre de 1998, bocaib núm. 166, de 31 de desembre de 1998). Es tracta de l'aplicació de l'Ordre del conseller de 22 d'abril de 1998, que alhora desplega el Decret 92/1997, de 4 de juliol.

        El Ple del Parlament, en la sessió de l'horabaixa del 27 d'octubre de 1998, va rebutjar una resolució derivada d'una proposició no de llei presentada pel grup parlamentari Esquerra Unida de les Illes Balears, relativa a la modificació del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris de les illes Balears,

        Junta Avaluadora de Català

        Resolució del director general de Cultura i Política Lingüística, de 14 d'agost de 1998, per la qual es fa pública la relació d'aprovats en les proves de la convocatòria de juny de 1998 de la Junta Avaluadora de Català (bocaib núm. 113, ext., de 3 de setembre de 1998).Page 338

        Resolució del director general de Cultura i Política Lingüística, de 8 d'octubre de 1998, per la qual convoca les proves per a l'obtenció dels certificats oficials de coneixements de català que expedeix la Junta Avaluado-ra de Català (bocaib núm. 135, de 22 d'octubre de 1998).

        Patrimoni històric

        Llei d'l de desembre de 1998, de patrimoni de les illes Balears (bopib, núm. 189, de 23 de desembre de 1998). EI títol vn està dedicat al patrimoni bibliogràfic; i el viu, al patrimoni documental.

        Mitjans de comunicació

        La Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears, en sessió del 14 de maig de 1998, va aprovar la resolució següent derivada d'una proposició no de llei, relativa a la recepció de les emissions televisives balears: «El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l'Estat a emprendre les iniciatives normatives i a realitzar les gestions oportunes per tal que Retevisión garanteixi l'òptima recepció de les emissions televisives a la totalitat dels nuclis urbans de les Illes Balears.» (bopib núm. 160, de 9 de juny de 1998).

        Consell de la Llengua

        Decret 72/1998, de 24 de juliol, de creació del Consell de la Llengua (bocaib núm. 103, d'li d'agost de 1998). Es tracta d'un òrgan d'assessorament, consulta i coordinació en matèria de política lingüística de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, adscrit a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports. Són funcions del Consell de la Llengua:

  22. Participar en el procés de normalització lingüística i contribuir-ne a l'impuls en els diferents àmbits sectorials, en aplicació de la normativa vigent en matèria de normalització lingüística, b) Assessorar i informar sobre els projectes de planificació lingüística general que hagin de ser aprovats pel Consell de Govern i sobre les consultes que li puguin encomanar des del Govern balear o des d'altres institucions, c) Coordinar i potenciar les actuacions que actualment duen a terme les institucions administratives, cíviques i culturals per millorar la política lingüística de la Comunitat Autònoma. Correcció d'erradesPage 339 advertides en la versió de llengua catalana d'aquest Decret en el bocaib núm. 115, de 8 de setembre de 1998.

    1.7. Navarra

    Inigo Lamarca Ituhbe

    Letrado de las Juntas Generales de Gipuzkoa

    El objeto de esta Crònica es la exposición sucinta del contenido de la normativa y de las resoluciones mas relevantes que sobre el euskera han sido publicadas en el periodo comprendido entre julio y diciembre de 1998 en el Boletín Oficial de Navarra.

    Pocas son las disposiciones resenables en la presente Crònica. Ello no se debe tanto al hecho de una disminución de las actuaciones de la Admi-nistración foral navarra en el campo de la política lingüística tendente a la normalización del euskera como al esfuerzo por situar las convocatorias de ayudas en los primeros meses del ano natural, con el fin de optimizar sus efectos, lo cual es desde luego encomiable.

    Dos son, en concreto, las disposiciones que vamos a reseíïar y ambas se refieren al ambito educativo. Por Orden foral 158/1998, de 20 de mayo, del consejero de Educación (bon núm. 104, del 31 de agosto de 1998) se aprueba la convocatòria de ayudas del curso 1998/99 para alumnos que de-ben desplazarse a causa de la elección de opción lingüística por aplicación de la Ley foral 18/1986, de 15 de diciembre, del vascuence.

    Las ayudas se fundamentan en el hecho de que en muchas localidades no existen los tres modelos de ensenanza establecidos en la ley (los mismos que rigen en la Comunidad Autònoma vasca: el «A», que consiste en la ensenanza en castellano con la inclusión del euskera como asignatura; el «B», que es una ensenanza bilingüe; y el «D», que implica la ensenanza en euskera con el castellano como asignatura). Téngase en cuenta que en Navarra el número de municipios es altísimo y la población rural està muy dispersa, todo lo cual dificulta enormemente el que pueda garantizarse la oferta de los tres modelos en la totalidad de los municipios. Por ello se producen muchos desplazamientos y la Administración foral navarra, en aras a facilitar el que los alumnos y alumnas puedan cursar sus estudiós en el modelo que deseen, establece una sèrie de ayudas.

    Se pueden solicitar ayudas para todos los ciclos educativos no universi-Page 340tarios, es decir, educación infantil, ensenanza primària y ensenanza secundaria y los conceptos para los que se pueden solicitar las ayudas son trans-porte, comedor y residència (en este ultimo caso, la ayuda se concede por-que por la distancia, carència de medio regular de transporte o por la frecuencia de los desplazamientos para la asistencia a clase, el alumno o alumna tenga que residir en la localidad donde recibe la ensenanza. Obvia-mente, esta ayuda es incompatible con las anteriores.)

    Mediante Resolución 815/1998, de 9 de septiembre, del director general de Educación (bon núm. 115, de 25 de septiembre) se aprueban las subvenciones de profesorado que imparte el modelo A de ensenanza del euskera en centros concertados, para el curso 1998/99. El objeto de estàs ayudas es dotar a los centros de los recursos suficientes para una correcta atención a los alumnos de centros concertados que siguen el modelo A de ensenanza, en cumplimiento de los acuerdos suscritos entre el Departa-mento de Educación y las organizaciones sindicales y patronales de la ensenanza.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR