Contratos, derecho de la competencia y arbitraje

AutorLaura Poncela Vallejo
CargoAbogada Baker & McKenzie (Barcelona)

Page 39

Com comentava la Cristina, cal destacar que en relació amb l'objecte de la ponència no hi ha cap conclusió final clara i consolidada i que inclou dues normatives en constant evolució; en efecte, l'arbitrabilitat del dret de defensa de la competència està sent actualment un punt de debat, encara que sembla que cada cop més s'està a favor de la seva arbitrabilitat. Tanmateix, existeix una mancança tant de sentències com d'afirmacions clares i explícites que justifiquin una submissió plena de la normativa de defensa de la competència a arbitratge.

La meva ponència tracta d'aquests aspectes: d'on podria trobar-se aquest límit entre quins aspectes de la normativa de defensa de la competència són arbitrables i quins no ho són, pregunta que es solapa una mica amb l'objecte de la xerrada de la Cristina; per això, em centraré en els aspectes més pràctics de l'objecte de la ponència partint que estem davant d'un àmbit nuvolós o gris. Introduiré breument aquesta nuvolosa i quins són els aspectes que la fan grisa -o els inconvenients i/o dubtes de l'arbitrabilitat del dret de defensa de la competència-, i quins podrien ser els aspectes o els punts que reforçarien una major arbitrabilitat cada vegada major -des d'un punt de vista tant material como casuístic- del dret de defensa de la competència.

En primer lloc s'ha d'aclarir breument el tipus de normativa que estem tractant o, millor dit, quina és la naturalesa de la normativa de defensa de la competència. De forma genèrica, es pot dir que és una normativa clarament d'ordre públic, però, com ha dit la Cristina, això no hauria d'impedir la seva aplicació per un àrbitre o cort arbitral. Per tant, ens trobarem amb un àmbit tant civil/mercantil com administratiu que en molts casos se solapa l'un amb l'altre. Page 40

És a dir, estem dins d'una normativa d'ordre públic en el qual l'Administració intentarà vetllar per protegir uns principis fonamentals d'un sistema jurídic determinat, però al mateix temps té unes connotacions i una vessant cada cop més civil que justifica i hauria de permetre la seva arbitrabilitat.

Aquesta conjunció, per exemple, es veu molt clarament en el desenvolupament del propi dret de defensa de la competència. Al principi es va preveure com un àmbit principalment administratiu d'aplicació per la Comissió Europea o els òrgans nacionals administratius competents. Poc a poc hem vist com en l'àmbit legislatiu i de la seva aplicació s'ha anat buscant la part més privada o més civil/mercantil d'aquest dret (eg. Aplicabilitat per tribunals, rescabalament de danys i perjudicis, etc.), al mateix temps que els àrbitres, davant d'aquesta tendència, han estat cada cop una mica més agosarats a aplicar col·lateralment el dret de defensa de la competència. Personalment, aquesta tendència és bastant lloable i desitjo que continuï. Tanmateix, la situació actual requereix que s'adopti una decisió clara al respecte.

Sembla bastant inqüestionable que l'arbitratge, i sobretot dins el món de l'esfera de les empreses, comporta tres avantatges bastant importants. Un és la celeritat; el temps és bàsic per a les empreses, per tant l'arbitratge és una via de resolució bastant bona per a les empreses. Un altre avantatge és l'especialitat, és a dir, les parts contractants poden disposar que, depenent de l'objecte a sotmetre a arbitratge, els àrbitres siguin persones...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR