La comunitat especial per raó de mitgeria
La Notaría (desde 1995) › Núm. 41, Mayo 2007
Enlazado como:
Abogados Civil
Resumen
I. Introducció. II. Concepte legal de la mitgeria de càrrega. III. Constitució de la mitgeria de càrrega. 1. La mitgeria de càrrega és de constitució voluntària. 2. Les mitgeries de càrrega existents abans de l'entrada en vigor del Llibre cinquè. 3. Els elements personals i formals de la mitgeria de càrrega. IV. Contingut: drets i obligacions i extinció de la mitgeria de càrrega. 1. El dret de càrrega i l'obligació de pagar la indemnització. 2. Conservació de la paret de càrrega. Pagament de les seves despeses. 3. Conseqüències del no ús de la paret mitgera. 4. El dret d'enderrocament pel propietari que ha construït la paret mitgera. V. La paret mitgera de tanca. VI. Possibilitat d'aplicar la institució jurídica de la mitgeria a d'altres situacions de les previstes legalment.
Ver el contenido completo de este documento
Extracto
La comunitat especial per raó de mitgeria
I. Introducció En aquesta matèria el Codi Civil de Catalunya ha incorporat bàsicament la regulació de la Llei catalana 13/1990 que, a la vegada, va recollir la doctrina jurídica catalana anterior a la Compilació que, en tractar la regulació de les parets entre finques veïnes, distingia dues modalitats: la comunitat "pro indiviso", que facultava cadascun dels propietaris confrontants per fer ús de tota la paret i carregar-hi en tot el seu gruix, que es regia per les regles pròpies de la comunitat de béns, regulada en aquells moments pels articles 392 i següents del Codi Civil espanyol; i la comunitat de parets anomenada "pro diviso" en la qual cada propietari confrontant podia aprofitar-la, encara que sense poder traspassar mai la meitat de gruixària de la paret1. Aquesta segona modalitat era la que es coneixia com a mitgeria i que presentava dues modalitats: la de càrrega en la que la paret serveix d'element sustentador de les edificacions que es construeixin a cada finca i la de tanca o separació de patis, horts, jardins i solars no edificats. Potser per influència del Codi Civil espanyol, que regula la "medianeria" com una forma de servitud en els articles 571 i següents, era habitual configurar la mitgeria com una forma de servitud legal però, atesa la distinció feta anteriorment, més pròpiament hauríem de parlar, com diu PUIG FERRIOL, «d'una situació de comunitat projectada sobre el dret d'utilització de la paret mitgera»2. Aquesta és la tesi que adopta el Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya ja que el títol cinquè engloba les anomenades situacions de comunitat, regulant en el capítol primer les disposicions generals, en el segon la comunitat ordinària indivisa, en el tercer el règim jurídic de la propietat horitzontal, en el quart la comunitat especial per torns i en el cinquè la comunitat especial per raó de mitgeria, dividint aquest últim en tres seccions: la primera sobre el concepte i règim jurídic de la mitgeria en general, la segona sobre la mitgeria de càrrega i la tercera sobre la mitgeria de tanca, de manera que s'inclou la mitgeria entre les situacions de comunitat especial i es regulen les dues modalitats, de càrrega i de tanca, com modalitats d'una sola institució amb la mateixa naturalesa jurídica. No obstant, abans d'examinar a aquesta configuració general, hem de recordar l'evolució que ha tingut la mitgeria a Catalunya en el dret positiu, i així, la Compilació la va regular en el Llibre III dedicat als drets reals, i dins d'aquest en el títol III relatiu a les ser-vituds, regulació que va ser derogada per la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, inmisions, servituds i relacions de veïnatge, que va regular la mitgeria de càrrega en el capítol tercer, entre els capítols intitulats «servituds» i «relacions de veïnatge» i en aquest darrer v...
Ver el contenido completo de este documento
Enlaces patrocinados
