Les competències de la Generalitat (IV): Dret civil, justícia i seguretat pública

Resum

---

1. El dret civil: 1.1. El marc competencial. 1.2. L'abast de les competències de la Generalitat: 1.2.1 Els límits derivats de les matèries expressament reservades a l'Estat per l'article 149.1.8.a CE: a) Les regles relatives a l'aplicació i l'eficàcia de les normes jurídiques. b) Les relacions juridicod vils relatives a les formes del matrimoni. c) L'ordenació dels registres i els instruments públics. d) Les bases de les obligacions contractuals. e) Normes per resoldre els conflictes de lleis. 1.2.2. La determinació de les fonts del dret civil català. 1.2.3. La conservació, la modificació i el desenvolupament del dret civil català. 1.3. Les principals línies d'actuació: 1.3.1. Les reformes de la Compilació. 1.3.2. Les lleis especials. 1.3.3. Els codis. 2. La justícia: 2.1. El marc competencial. 2.2. L'abast de les competències de la Generalitat sobre l'Administració de justícia. 2.3. Les principals línies d'actuació. 3. La seguretat pública i la policia autonòmica: 3.1. La policia de la Generalitat: marc competencial i principals línies d'actuació. 3.2. La coordinació de les policies locals: marc competencial i principals línies d'actuació. 3.3. La protecció civil: marc competencial i principals línies d'actuació. Bibliografia. Legislació. Jurisprudència.

Veure el contingut complet d'aquest document

Extracte

---

Les competències de la Generalitat (IV): Dret civil, justícia i seguretat pública

Lliçó elaborada per Joan Vintró (apartat 1. El dret civil), Mercè Barceló (apartat 2. La Justícia) i Imma Folchi (apartat 3. La seguretat pública i la policia autonòmica).

1. El dret civil

1.1. El marc competencial

Tal com afirma l'exposició de motius de la Llei 13/1984, la primera de caràcter general en matèria civil aprovada pel Parlament de Catalunya en el marc de l'Estatut del 1979, "el dret civil constitueix, juntament amb la llengua, una de les produccions culturals més importants del poble català, un dels principals exponents de la seva identitat com a poble [...]". Les diverses vicissituds de la història de Catalunya, a les quals ja s'ha fet referència en la lliçó I, van determinar que, en el moment de l'aprovació de la Constitució espanyola del 1978 i de l'Estatut d'autonomia de Cata-lunya del 1979, el dret civil català es trobés recollit en una llei aprovada durant el règim franquista, concretament la Llei 40/1960, la Compilació del dret civil especial de Catalunya. L'estructura i el contingut de la Compilació eren els següents: títol preliminar, aplicació del dret civil de Catalunya; Llibre I, família, filiació, règim econòmic matrimonial, relacions patrimonials entre cònjuges, heretaments; Llibre II, successions; Llibre III, drets reals; Llibre IV, obligacions i contractes, prescripció. En les matèries no regulades per la Compilació, el dret civil aplicable a Catalunya era el que establien el Codi civil espanyol i les lleis especials complementàries.

Cal fer aquesta breu al·lusió als antecedents perquè l'article 149.1.8.a CE s'hi refereix quan fa la delimitació competencial entre l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de dret civil. Concretament, el precepte esmentat estableix que l'Estat té competència exclusiva en legislació civil, "sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials per part de les Comunitats Autònomes allà on n'hi hagi". El mateix article de la Constitució afegeix que a l'Estat, en qualsevol cas, li corresponen les matèries següents: les regles relatives a l'aplicació i l'eficàcia de les normes jurídiques; les relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni; l'ordenació dels registres i instruments públics; les bases de les obligacions contractuals; les normes per resoldre els conflictes de lleis. Finalment, l'article 149.1.8.3 assenyala que l'Estat té la competència sobre la determinació de les fonts del dret d'acord amb les normes del dret foral o especial.

Sense entrar encara en l'abast de les competències estatals i autonòmiques que deriva de l'article 149.1.8." de la Constitució, cal destacar, d'entrada, dos elements d'aquest precepte; d'una banda, l'admissibilitat de la pluralitat d'ordenaments civils; de l'altra, el reconeixement de l...

Veure el contingut complet d'aquest document

---