Una aproximació econòmica a les dades de la immigració a Catalunya

Sense cap mena de dubte, el fenomen migratori és l'element que, en la darrera dècada, ha provocat de manera més clara i profunda un canvi en la realitat social de Catalunya. Tanmateix, cal afegir immediatament que l'arribada de població migrant no és un fet desconegut a Catalunya, ans al contrari: constitueix la base principal del nostre creixement poblacional des del segle XIX i durant el segle XX.

De tota manera, no deixa de ser cert que el procés actual està marcat per alguns elements que el doten d'unes característiques i peculiaritats pròpies que ens permeten diferenciar-lo de les onades anteriors, i que es concreten en les següents:

a) el gran nombre de persones que el conforma;

b) el breu espai temporal en què es produeix;

c) el caràcter transnacional de la migració;

d) la diversitat geogràfica de la procedència dels migrants, i

e) l'àmbit geogràfic de l'acollida, que afecta el conjunt de països desenvolupats d'Europa i, en el nostre cas, el conjunt del territori espanyol, tot i que en unes proporcions desiguals -de fet, el gruix dels estrangers residents a l'Estat es concentra en tres comunitats autònomes.

Per la seva magnitud quantitativa, la concentració temporal, la transnacionalitat i pluralitat d'orígens i el caràcter europeu del fenomen, podem intuir la diversitat d'efectes que produirà en tots els àmbits d'anàlisi -polític, social, cultural i econòmic-, així com l'abast i la transcendència d'aquests efectes.

Partim, però, d'una mancança greu per a la tasca d'anàlisi que ens proposem, consistent en la manca de dades estadístiques adequades per a l'estudi del fenomen migratori.¹ El concepte mateix de migrant resta invisible dins la categoria estrangers, que distingeix estadísticament els titulars de la condició de nacionals

Page 177

de la resta de població resident al territori, sense tenir en compte les raons que motiven la seva residència continuada en aquest territori. Podríem afirmar que els instruments d'anàlisi social de la població no estaven preparats per mesurar adequadament els canvis socials que comporta el fenomen migratori actual.

Amb les dades disponibles, i des d'una aproximació clàssica, cal abordar en primer lloc l'anàlisi bàsica de les característiques d'edat, nivell d'estudis i gènere de les persones nouvingudes, dades que ja podem avançar que són les que caldria esperar en un procés de transició demogràfica produïda per un fenomen de migració econòmica, per la qual cosa faran innecessari que ens estenguem excessivament al voltant d'aquesta qüestió.

L'objectiu que ens proposem amb aquest article -un cop expressats des del punt de vista quantitatiu els elements que caracteritzen aquest fenomen migratori i que hem definit més amunt-, considerant la motivació principalment econòmica del fenomen, és el de valorar l'impacte de la immigració sobre el mercat de treball, l'atur i els salaris, com també sobre les polítiques socials articuladores del que s'anomena estat del benestar (principalment la sanitat, l'educació i el sistema de pensions), per fer atenció, finalment, a altres impactes que es produeixen sobre les infraestructures, el transport i el mercat de l'habitatge, així com a la relació d'aquests impactes amb la bombolla immobiliària i la crisi bancària posterior.

El nombre de persones estrangeres que viuen a Catalunya ha passat de 121.361 l'any 1998 a 1.184.192 l'1 de gener de 2009, i de representar l'1,97% de la població al començament del període al 15,86% de l'any 2009. En termes relatius, la població catalana ha experimentat un creixement del 21,47% al llarg del període analitzat, i l'aportació de població estrangera és l'element principal d'aquest creixement.

Es tracta, sens dubte, d'un creixement molt intens, però de proporcions similars a les que ja va experimentar Catalunya en altres moments del segle XX, en concret, a les dècades dels anys vint i dels anys cinquanta, i -és important assenyalar-ho- de proporcions fins i tot inferiors a les taxes de creixement que va provocar l'onada migratòria dels anys seixanta.

Page 178

[ VEA EL GRAFICO EN EL PDF ADJUNTO ]

Com sabem, des d'un context mundial, el procés migratori actual no és un fet aïllat i exclusiu de Catalunya, sinó que forma part d'un fenomen global en què persones de països escassament desenvolupats cerquen millorar les seves expectatives i condicions de vida en països més desenvolupats. En el cas de Catalunya, i també en el conjunt de l'Estat espanyol, sí que és característic el retard amb què comença aquest procés amb relació a la resta d'Europa: l'any 1998 el percentatge d'estrangers que vivien a Catalunya i a l'Estat era dels més baixos del nostre entorn (1,6% en el cas espanyol), proper al d'altres països del sud d'Europa, però molt allunyat dels nivells de països com Alemanya o Bèlgica, al voltant del 9%. És al llarg d'aquest període que analitzem que Espanya, Irlanda i, en menor mesura, Itàlia s'han convertit en els principals receptors d'immigrants i se situen per sobre de la mitjana europea, fenomen que s'explica, entre altres motius -geogràfics, polítics, administratius-, pel desenvolupament econòmic assolit en el context de la convergència europea.

Durant aquests anys, l'entrada de persones immigrades a Catalunya no sols ha estat intensa en magnitud, com acabem de veure, sinó també àmplia i plural, cosa que ha diversificat l'origen geogràfic de procedència de la població immigrada. Si l'any 1999 les deu nacionalitats més representades suposaven gairebé el 69% del total d'estrangers, una dècada després les deu nacionalitats més freqüents han baixat fins al 60,6%. Aquest significatiu descens, conseqüència

Page 179

d'aquesta diversificació, amplia exponencialment el nombre de països originaris de la immigració i fa més complexes les polítiques públiques i les respostes col·lectives vinculades als processos d'integració, acollida i acomodació d'aquesta població.

[ VEA EL GRAFICO EN EL PDF ADJUNTO ]

L'any 1999 els ciutadans marroquins representaven gairebé un terç del total de les persones estrangeres que vivien a Catalunya; ells són els capdavanters d'aquesta onada migratòria. A partir d'aquest moment, el que es produeix no és una reducció de l'entrada de marroquins -ans al contrari, atès que el seu creixement continua en un 438% entre els anys 1999 i 2008-, sinó una dissolució de la seva magnitud dins el gran flux de persones nouvingudes. Així, l'any 2008, tot i continuar sent la primera comunitat estrangera a Catalunya -i amb gran diferència respecte a la segona i la tercera, romanesos i equatorians-, el seu pes es redueix 14 punts percentuals i se situa en el 18,94%.

Un factor clau, explicatiu d'aquesta diversificació i que comporta un altre element important de canvi, és l'arribada creixent d'una nova immigració econòmica procedent dels països dels antics països comunistes de l'est d'Europa, que, fruit dels canvis progressius en la seva estructura política i econòmica, cerquen en l'Europa occidental noves oportunitats i millors condicions de treball i de vida. En el cas català, es tracta fonamentalment de persones de nacio-

Page 180

nalitat romanesa, l'entrada de les quals creix a partir de l'any 2001, de manera que aquest grup passa de ser una comunitat minoritària a la segona més nombrosa, amb espectaculars taxes de creixement anual. La comunitat romanesa és la comunitat estrangera més nombrosa al conjunt de l'Estat espanyol, i des de l'any 2007 forma part de la Unió Europea, malgrat que els seus ciutadans no gaudiran del dret a la lliure circulació de treballadors fins l'1 de gener de 2009.

El tercer gran col·lectiu immigrant és el que prové d'Amèrica Llatina. En aquest cas, a les comunitats tradicionals que provenen del Perú, l'Argentina, Colòmbia i Xile se'ls afegeixen les dels països amb pitjors indicadors de creixement econòmic que viuen una autèntica diàspora de la seva població, com és el cas de l'Equador i Bolívia.

Finalment, cal esmentar la població provinent de països del nostre entorn que respon a una lògica migratòria i a unes motivacions radicalment diferents de les exposades anteriorment. És una immigració que ja no podem qualificar principalment d'econòmica. Troba la seva explicació en el context de l'assoliment de la lliure circulació de persones dins la Unió Europea, i presenta trets diferenciats molt acusats de la resta de la immigració econòmica tant pel que fa a l'edat i el nivell d'estudis com pel que fa a la construcció de la imatge social en el nostre imaginari col·lectiu. Es tracta fonamentalment de persones grans que no tenen efectes significatius sobre el mercat de treball ni generen el rebuig social sovint lligat a la pobresa, però que impliquen un important impacte sobre el sistema sanitari i sobre altres mercats sensibles com l'immobiliari, amb especial èmfasi en les segones residències de zones costaneres. És una població que, a més, té garantit un estatut jurídic estable pel que fa a la residència i en l'accés a activitats econòmiques, i té reconeguts drets polítics i de participació -que inclouen el dret de sufragi actiu i passiu en eleccions municipals i europees-, fets que motiven respostes públiques diferenciades quant a l'acompanyament dels seus processos d'acomodació a la nostra societat.

La immigració no es distribueix de manera homogènia a tot l'Estat espanyol ni pel que fa al percentatge d'immigrants ni pel que fa a la composició per nacionalitats. A Catalunya hi ha una major concentració de persones provinents del Marroc, i les comunitats xinesa i argentina també hi són més nombroses que al conjunt de l'Estat. En canvi, és menor la concentració de persones romaneses i provinents del Regne Unit. Aquesta distribució no està relacionada amb una decisió planificada, sinó que és fruit de les dinàmiques pròpies dels fluxos migratoris.

Page 181

[ VEA EL GRAFICO EN EL PDF ADJUNTO ]

Continuant la nostra anàlisi amb els elements de l'estructura demogràfica -composició per sexe i edat- de la població estrangera, i tal com podem observar al gràfic 3, la població estrangera la conformen persones en edat de treballar, com ocorre en el model típic de la migració econòmica, i majoritàriament de gènere masculí. Les diferències per gènere estan relacionades amb la nacionalitat i les percepcions culturals que tenen del paper social i laboral de les dones: així, la població africana immigrant la integren sobretot homes (67%), igual que la població europea, encara que en menor mesura, just al contrari de la que prové d'Amèrica Central i del Sud, que és eminentment femenina.

Finalment, i pel que fa al nivell d'estudis, a partir de les dades de l'enquesta de població activa (EPA) podem observar que la qualificació dels estrangers que provenen de la Unió Europea (UE-27, llevat d'Espanya) és significativament superior a la dels treballadors espanyols amb relació a l'educació superior, però especialment en el percentatge de persones que han assolit l'educació secundària, àmbit en què, com ja és sabut, a Espanya tenim un dèficit important. Com és lògic, les persones que provenen d'Amèrica Llatina presenten un percentatge menor de llicenciats universitaris, però també hi ha menys persones en els nivells

Page 182

més baixos de qualificació, de manera que hi domina la franja de població amb estudis secundaris de segona etapa. A més, és interessant observar que les dones immigrants llatinoamericanes tenen un nivell de formació més elevat que els homes procedents dels mateixos països. L'EPA només distingeix una extensa categoria -després de la UE i Amèrica Llatina- que recull la resta del món i els apàtrides (en el nostre cas, bàsicament fa referència a Àfrica i Àsia, ja que el percentatge d'estrangers originaris del Canadà, els Estats Units i Oceania és molt poc significatiu), en què trobem, també lògicament, un important dèficit de qualificació, amb nivells significatius d'analfabetisme -en aquest cas, particularment femení.

Com sabem, la teoria econòmica neoclàssica lliga productivitat a qualificació i estableix una relació directa entre ambdós indicadors; però, per contra, podem observar que molts immigrants ocupen llocs de treball per als quals bastarien una formació i una qualificació inferiors a les que realment tenen.² En conseqüència, no és tant la qualificació ni la productivitat, sinó la disponibilitat real per ocupar determinats llocs de treball, el més determinant en aquests contextos de transició demogràfica per migració amb vista a distribuir els llocs de treball disponibles.

Aquest procés migratori concentrat i accelerat, i de magnitud considerable, s'ha donat en un context demogràfic autòcton molt complex en què al llarg de diverses dècades s'han produït caigudes de la taxa de natalitat a una xifra molt per sota del nivell de relleu generacional. Aquest fet planteja incògnites importants sobre la viabilitat futura d'una societat amb una taxa d'envelliment molt elevada,³ la qual cosa afecta no sols l'estructura social i les expectatives de futur col·lectives, sinó també aspectes més concrets com ara el manteniment del sistema de pensions i el relleu dels treballadors que es van jubilant, sobretot els qualificats.

Page 183

El creixement d'una població es calcula per la combinació de creixement vegetatiu (taxa de natalitat i taxa de mortalitat) i saldo migratori. En el creixement demogràfic català del segle XX, el factor migratori -bàsicament migració de la resta de l'Estat-⁴ és el factor principal de creixement demogràfic i es manté constant a excepció del parèntesi de la Guerra Civil, però presenta dos moments àlgids, que són els períodes 1916-1930 i 1955-1975.

Tanmateix, cal dir que l'evolució futura d'una determinada població no es pot predir amb exactitud; de fet, només se'n poden plantejar hipòtesis en què es combinen diferents possibles evolucions de taxes de natalitat i mortalitat amb diversos escenaris demogràfics pel que fa a la immigració.⁵ Però, siguin quins siguin aquests possibles escenaris, la tendència de la població catalana a mitjà i a llarg termini és cap a l'envelliment progressiu. Així doncs, malgrat que la població continuarà creixent a curt termini, s'anirà reforçant la tendència cap a un predomini de població adulta. El que es pot afirmar és que, igual que ha passat en altres moments històrics, només l'entrada de població immigrada pot endarrerir aquesta tendència i atenuar-ne els efectes.

Independentment que pugui existir un ampli ventall de motivacions -més o menys explícites- que impulsin les persones a marxar del seu lloc d'origen, la gran majoria de les migracions contemporànies obeeixen a motivacions de tipus econòmic. La bibliografia econòmica sovint ha considerat la migració com un component més del comerç internacional, en què, a més de mercaderies, es poden intercanviar factors de producció com ara capital o treball.⁶ Aquesta

Page 184

aproximació està molt estesa en el debat polític, que lliga immigració a desenvolupament econòmic i relaciona la primera amb les dificultats que tenen els països en via de desenvolupament per introduir els seus productes en els mercats dels països centrals i amb els elements estructurals de la situació de desenvolupament d'una part important del món.

Al llarg d'aquest estudi parlem d'immigració econòmica, és a dir, aquella que té com a motivació principal millorar les expectatives de les persones que decideixen deixar la seva comunitat per trobar millors oportunitats. En la bibliografia econòmica, tradicionalment s'ha analitzat la decisió individual d'emigrar de la mateixa manera que la decisió individual de formar-se: és a dir, com una inversió que suposa uns costos i uns rendiments que es van succeint al llarg de la vida de les persones. Així, la persona decidirà immigrar si té expectatives que aquesta "inversió" produeix uns rendiments positius al llarg de la seva vida i per al seus descendents.

D'acord amb això, en l'anàlisi de la decisió d'immigrar hi ha factors que són propis del lloc d'origen, factors d'expulsió (PUSH),⁷ i d'altres que són els que fan atractiu el lloc de destí (PULL). En general, aquests darrers tenen a veure amb les oportunitats d'aconseguir un lloc de treball apropiat, una remuneració, però també hi intervenen altres aspectes, com el sistema impositiu i les prestacions de l'estat del benestar, a més d'altres aspectes de tipus social, com ara els culturals, els religiosos i els polítics.

Com ja hem explicat, l'objecte d'aquest article no és aprofundir en els factors d'expulsió dels països d'origen. Per a una primera aproximació, n'hi ha prou d'analitzar les dades que ens proporciona l'índex de desenvolupament humà que elabora el PNUD,⁸ a partir de les quals podem constatar les enormes diferències que hi ha entre els diferents països no sols en renda per càpita, sinó en altres aspectes cabdals com l'accés a l'educació i la cultura o la sanitat, per no

Page 185

esmentar altres elements com ara les condicions mediambientals o les llibertats polítiques. A mesura que les diferències es van fent més grans, empenyen cap a la migració com a única possibilitat real de millorar les expectatives per a una vida digna. Així, hem de constatar que ens trobem davant un fenomen global, d'abast mundial, que durant aquests darrers anys ha afectat els països més desenvolupats d'Europa i, com veiem, amb especial intensitat l'Estat espanyol i particularment Catalunya, però que té les arrels profundes fora d'aquest territori, en la fractura entre el nord i el sud.

Abans d'analitzar els efectes del fenomen en el mercat de treball i en l'estat del benestar, pot ser útil indicar alguns dels elements que han determinat que aquest flux migratori tingui l'Estat, i sobretot Catalunya, com una de les principals destinacions al llarg d'aquests anys.

En primer lloc, cal assenyalar com a principal factor d'atracció les oportunitats laborals en un context de creixement econòmic, aspecte que contextualitza tota la part central d'aquest article. En segon lloc, però, cal assenyalar com a possible factor d'atracció la regulació jurídica, inicialment inadequada per donar resposta a la complexitat del fenomen i excessivament fluctuant, canviant i imprecisa, que ha propiciat regularitzacions basades en la residència, de manera que la immensa majoria dels estrangers no comunitaris que viuen a Espanya parteixen d'una situació inicial d'il·legalitat.

I és que, efectivament, les oportunitats de trobar feina estan lligades inexcusablement al fet que es creïn nous llocs de treball. A Catalunya aquest factor ha estat molt intens al llarg de tot aquest període;⁹ així, es poden quantificar al voltant d'1.300.000 nous llocs de treball dels quals els nouvinguts n'han ocupat uns 600.000. No es tracta solament del fet que hagin ocupat els llocs de treball nous, sinó que s'ha produït un desplaçament de treballadors que abandonen determinades feines manuals considerades precàries o amb condicions poc adequades, ocupades ara pels immigrants, mentre que els treballadors autòctons es desplacen cap a ocupacions de tipus administratiu. A més a més, l'oferta de treballadors "de baix cost" ha propiciat que les unitats familiars n'incrementessin la demanda: és el cas de persones que treballen com a cuidadores d'infants o gent gran, la qual cosa permet, entre d'altres, que una part de la població femenina

Page 186

autòctona s'integri de forma plena en el mercat de treball¹⁰ i que augmentin els ingressos de la unitat familiar.

Un altre factor és el que es relaciona amb l'especialització productiva espanyola, que ha generat una gran demanda de mà d'obra poc qualificada per al sector de la construcció i per als llocs de treball sovint de temporada del sector turístic.

Finalment, hi ha una demanda de mà d'obra irregular que resulta difícil de quantificar.¹¹ Prové de l'economia submergida i troba en els immigrants principalment irregulars treballadors sense capacitat reivindicativa i disposats a acceptar condicions laborals i salarials molt baixes. El creixement econòmic, que sempre actua afavorint l'increment de l'ocupació regular, ha permès que feines de l'economia submergida passessin a ser treballs regulars, en un nou desplaçament. Les successives regularitzacions han propiciat l'ocupació regular per a una part important d'immigrants, que havien treballat de manera irregular per raó de la seva situació administrativa. Sigui com sigui, l'economia irregular no ha desaparegut i ha continuat demandant un flux de treballadors per substituir les persones que han trobat feina en el mercat de treball convencional.

Hi ha dues situacions que ens permeten obtenir una primera fotografia. D'una banda, una part dels llocs de treball eren dins l'economia submergida a causa de la manca d'un altre tipus de mà d'obra disponible, i, quan la normativa ho ha permès, aquests treballadors s'han acollit als processos de regularització.¹² Però, d'altra banda, hi ha sectors per als quals treballar en l'economia sub-

Page 187

mergida és una forma d'abaratir costos i eludir controls; per això han continuat treballant i demandant mà d'obra irregular, aprofitant la presència de treballadors immigrants en situació irregular.

[ VEA EL GRAFICO EN EL PDF ADJUNTO ]

En l'estudi sobre la relació entre la immigració i el mercat de treball trobem dos tipus d'aproximació que es poden identificar amb els dos corrents que, des de perspectives diferents, analitzen els fets relatius al mercat de treball.

Per un cantó, existeix el que podem denominar aportació neoclàssica. Se centra en el mateix mercat de treball i en els efectes que provoca la immigració sobre l'economia pel que fa a salaris i atur, o fins i tot en els efectes sobre el PIB. Cal tenir en compte dos aspectes principals: d'una banda, si el fet que s'incorporin al mercat treballadors immigrats "pren la feina" als treballadors autòctons i, per tant, s'incrementa l'atur d'aquests darrers, i, d'altra banda, quin impacte té l'entrada d'immigrants sobre els salaris dels treballadors nacionals. Per analitzar aquest impacte, diferenciem dues alternatives: que els treballadors

Page 188

nouvinguts siguin substitutius (duen a terme les mateixes feines que els treballadors del país) o complementaris (duen a terme tasques diferents de les que fan els nacionals). Si són substitutius, i, doncs, competeixen pels mateixos llocs de treball que els nacionals, provocarien un increment en l'oferta de treball que tindria efectes sobre els salaris (en un model d'ajust oferta-demanda, quan puja l'oferta i la demanda es manté estable es produirà una baixada de preus, en aquest cas, dels salaris) i sobre l'ocupació. Si, al contrari, són complementaris, és a dir, no sols no ocupen els mateixos llocs de treball sinó que, a més, l'aportació pot fer créixer la productivitat dels treballadors natius (si són complementaris d'alta qualificació, augmentant la productivitat del conjunt de l'economia, i, si ho són de baixa qualificació, alliberant mà d'obra local de certes feines i permetent que es dediqui a tasques de major productivitat), aleshores no afectarien negativament l'ocupació dels nacionals ni els salaris, i fins i tot es podria provocar un increment dels salaris dels treballadors locals.¹³ Els estudis analitzats opten per considerar que la migració té un caràcter fonamentalment complementari.¹⁴ En el cas espanyol, l'entrada de població immigrada coincideix amb una forta davallada de la taxa d'atur i un important increment de la taxa d'ocupació, particularment de l'ocupació femenina. Cal destacar el fet que la població local abandona certes tasques relacionades amb el treball manual i passa a ocupar feines administratives i de serveis. Així mateix, la política de quotes a partir de la qual es defineixen ocupacions en què falten treballadors locals i s'ofereixen a treballadors forans reforça aquesta idea de complementarietat.

En conseqüència, l'evidència indica que l'entrada d'immigrants no hauria tingut efectes negatius sobre els salaris ni sobre l'atur dels treballadors locals, ja que no competeixen pels mateixos llocs de treball.

És interessant esmentar els treballs que es fan des de l'aportació crítica, que denominarem aproximació de la segmentació, relatius al fenomen migratori. De fet, aquesta aproximació proposa interpretar els mateixos fets però partint

Page 189

d'una concepció molt diferent del mercat de treball¹⁵ i de la dinàmica del capitalisme. En aquest cas, el mercat de treball és una institució en la qual es resolen els conflictes socials i es defensen els interessos de cada grup. Des d'aquesta òptica, no es pot entendre la immigració com un fet aïllat, sinó que forma part d'una dinàmica més àmplia en què, en un context de globalització i lliure circulació de mercaderies i capital, la circulació de persones respon a la mateixa lògica. En aquest sentit, doncs, les migracions s'han d'entendre com la resposta a una demanda de treball per part de les empreses, que busquen aprofundir en la segmentació del mercat laboral i oferir llocs de treball en pitjors condicions que les que serien acceptables per als treballadors locals, creant segments diferenciats, en condicions laborals molt distintes. El fet que aquests llocs de treball de salaris inferiors i major precarietat els ocupin estrangers facilita la segregació de la resta de treballadors. Aquesta és una estratègia empresarial que té com a objectiu abaratir despeses i no millorar les condicions laborals d'aquests sectors. Quan en un sector s'incrementa la demanda de treball, la resposta del mercat hauria de ser l'augment de salaris. Si, en comptes d'augmentar salaris, es propicia l'entrada de treballadors estrangers disposats a treballar en pitjors condicions, no s'apugen els salaris i s'incrementen els beneficis de les empreses, que redueixen els costos laborals.

Quan parlem de l'impacte de la immigració sobre l'estat del benestar, es referim com a mínim a dues coses diferents:

a) l'impacte sobre la qualitat del servei rebut per l'usuari, i b) l'impacte sobre la sostenibilitat financera.

Pel que fa a la primera qüestió, és evident que l'entrada massiva i no planificada de nous usuaris en qualsevol servei públic suposa el risc de deteriorar-lo i fins i tot de col·lapsar el sistema. En el cas de Catalunya, parlem d'un milió de

Page 190

persones a partir d'una població inicial d'uns sis milions. Els serveis que es veuen afectats més directament són el sistema de pensions, el sistema sanitari, els serveis socials i el sistema educatiu.

En qualsevol cas, abans de dur a terme una anàlisi més detallada, caldria tenir en compte que l'impacte de l'entrada de nous usuaris no és sempre el mateix a tot el territori, perquè els immigrants no es distribueixen homogèniament i no tot el sistema arriba a tenir el mateix grau de saturació. Són determinades escoles i els centres de salut d'alguns barris els que pateixen amb especial virulència la saturació dels serveis. També cal assenyalar que una part de la població autòctona, particularment aquella que disposa de més recursos, abandona el servei públic i es desplaça cap al servei privat; això és el que passa en àmbits com la sanitat i l'educació.

El servei públic que ha notat amb més força l'impacte de la població nouvinguda ha estat l'educatiu. Al curs 1997-1998,¹⁶ a l'escola primària catalana hi havia 9.889 estudiants estrangers, que representaven el 2,76%, en un context en què l'escola perdia alumnat per causes demogràfiques. Al cap de deu anys, al curs 2007-2008, el nombre d'estudiants estrangers ja suma 59.992 persones i significa el 14,83% del total de l'alumnat, i el nombre global d'estudiants s'ha incrementat un 12,80% gràcies a aquesta aportació. L'anàlisi quantitativa no reflecteix la complexitat d'un fenomen en què conviuen problemes com el desconeixement de l'idioma, mancances en l'escolarització prèvia o la integració a l'escola un cop començat el curs escolar, entre d'altres. Fets com ara una manca inicial de recursos econòmics i professionals preparats per fer front a una nova realitat, un sistema d'assignació d'escola no planificat que provoca la concentració d'estudiants estrangers en determinades escoles, particularment les de la xarxa pública, i, dins d'aquesta, en algunes en concret,¹⁷ i la fugida de l'alumnat local cap a l'escola concertada, ens condueixen a una situació en què resulta complicat que l'escola acompleixi la seva funció d'avançar cap a la igualtat d'oportunitats o aconseguir la integració plena dels immigrants de segona ge-

Page 191

neració, i dificulten l'ineludible objectiu de millorar el capital humà de les properes generacions.

Pel que fa a la sanitat,¹⁸ igual que en l'educació, l'entrada d'un volum important de població té un impacte sobre la congestió del servei, llevat que, paral·lelament, s'incrementi l'oferta assistencial. Aquesta congestió ha afectat de manera més intensa els serveis d'especialistes i les urgències hospitalàries, que són serveis més difícils i més cars de redimensionar que l'atenció primària.

Quant a la utilització dels serveis per part dels usuaris, sembla que les persones immigrades no tenen un comportament diferent del de la població autòctona, un cop controlats els factors sociodemogràfics (edat, gènere, renda i nivell d'estudis). El que sí que s'ha constatat és un desplaçament de la població autòctona cap a la doble cobertura (pública i privada), és a dir, una major demanda de serveis privats, relacionada amb la saturació dels serveis públics.

Pel que fa a les prestacions d'atur, el sistema espanyol requereix un període mínim de cotització d'un any abans de generar dret a prestació. Per aquest motiu, a les persones immigrades, que tenen un major percentatge de treballs precaris, en l'economia submergida o en el treball domèstic (que no genera dret a atur), els costa més assolir aquest dret. La crisi econòmica ha incidit amb especial intensitat en el col·lectiu d'immigrants, que representen el 25% del total de desocupats (EPA 2n trimestre 2009) i cobren el 13% de les prestacions (MTI). Com era d'esperar, les elevades taxes d'atur han posat damunt la taula el debat sobre el retorn d'immigrants, una qüestió que analitzarem breument a l'apartat de conclusions.

Amb relació a l'impacte de la immigració sobre la sostenibilitat financera, bàsicament s'ha plantejat en termes de manteniment global del sistema i, particularment, de les pensions.¹⁹ El debat sobre la viabilitat del sistema de pensions no és una preocupació recent, té un component ideològic i es planteja en termes de pensions públiques o privades, de capitalització o repartiment. El punt central és

Page 192

quantes persones actives necessitem per fer front a la població dependent. L'increment de la població ocupada, una part important de la qual ha estat població immigrada, ha millorat la solvència del sistema públic de pensions a curt termini i ha permès anar creant un fons de reserva per afrontar les necessitats futures. Malgrat això, no s'ha aconseguit revertir la tendència demogràfica cap a l'envelliment, ja que molts dels nouvinguts pertanyen a grups d'edat central en què el gruix de població autòctona ja era important. Aquests nous treballadors també generaran dret a pensions, bé perquè es jubilin a l'Estat o bé pels convenis que hi ha amb els països d'origen. Per tant, de moment només s'ha ajornat la fallida financera del sistema, però no se n'han establert les bases per a la viabilitat futura.

L'arribada d'un milió de persones també té un fort impacte en altres sectors, per exemple els de les infraestructures de transport, els sistemes de transport públic o la producció d'energia, que estaven dimensionats per a un nombre d'usuaris determinat o bé previstos per fer front a la demanda derivada d'un creixement lent de la població al llarg de diverses dècades. L'augment de població fa que, de sobte, s'hagin de dur a terme noves inversions.

Un tema diferent és l'impacte sobre altres mercats, com el de l'habitatge. L'entrada de nova població ha coincidit amb el que s'ha anomenat bombolla immobiliària. L'arribada d'un milió de persones representa un gran impuls en la demanda d'habitatge, però caldria diferenciar la demanda que deriva de la immigració econòmica de la que prové dels països del nostre entorn econòmic. Aquests països s'han centrat en la demanda de segona residència en municipis costaners, de vegades per residir-hi tot l'any o bé una part d'aquest, i, en altres casos, com a inversió per llogar en períodes de vacances. Això ha provocat un gran increment tant dels preus dels habitatges com del nombre de projectes urbanístics previstos, que en molts casos ha estat molt superior a la demanda de la població del municipi on s'han dut a terme.

Pel que fa a la immigració econòmica, el recorregut²⁰ que fan aquestes persones a través del mercat immobiliari comença habitualment amb el sotsarren-

Page 193

dament, en condicions sovint infrahumanes, i continua amb el pis compartit i la compra d'habitatge. Els habitatges que ocupen els immigrants, amb una forma de tinença o una altra, són els més degradats; de fet, moltes vegades es tracta d'habitatges que estaven fora del mercat i que hi han estat reintroduïts per aquesta nova demanda.

El mercat de lloguer ha estat una opció minoritària a causa de l'escàs desenvolupament que té a l'Estat i a les reticències que han trobat els immigrants perquè se'ls llogui un habitatge. Així mateix, la manca d'una veritable política d'habitatge social ha fet inviable aquesta opció, que ha estat habitual en països del nostre entorn.

La compra s'ha convertit en l'única alternativa ateses les facilitats per accedir al crèdit que el sistema financer proporcionava en un context d'expansió. Així, la revaloració d'habitatges provocada per la nova demanda i la venda d'habitatges a immigrants han comportat dues conseqüències:

La concentració d'immigrants als barris on l'habitatge és més barat, sovint als nuclis històrics o als barris obrers. En aquest sentit, s'ha afegit una nova variable als barris que ja tenien un ampli historial de mancances i dificultats.

Aquestes circumstàncies han esdevingut el combustible per al creixement del mercat immobiliari, ja que, amb els diners de la venda d'aquests habitatges, moltes persones van poder accedir a altres habitatges nous i situats en barris de més renda. Així es va iniciar una roda de compres, vendes i increments de preus que, junt amb altres factors,²¹ es troba a la base de la bombolla immobiliària.